Recorregut llarg i exigent per assolir el cim situat a l'extrem nord de la cresta de Bachimala. Gran desnivell per arribar a la conca dels ibon de Bachimala i un cop superat els dos grans ibons, terreny molt pedregós amb una tartera final, per arribar a la cresta, força dreta. Des de la cresta, el cim està molt a prop.
.JPG "Pic Abeillé") |
Preciosa excursió per la serra del Catllaràs, entre frondosos boscos i prats ben regats per les abundoses pluges dels darrers mesos, fonts amb exuberant aigua i camins i corriols ben marcats i fressats. Situada en una zona "estratègica" del prepirineu, es gaudeix d'unes extenses vistes, sobretot en els miradors que hi anem trobant. Per donar un toc de dificultat, la pujada al Roc de la Devesa Jussana, amb una curta i fàcil grimpada i les seves airoses vistes.
--bl.JPG "Cim del Roc de la Devesa Jussana") |
Des de Fontmartina, vessant occidental del nucli més alt del massís, està força menys freqüentat i ofereix dues possibilitats de pujada: la directa seguint el GR-5.2 fins els cims o la del Camí dels Pous de Glaç. Aquesta darrera opció, molt poc utilitzada, ofereix la possibilitat de visitar un munt de pous, alguns a tocar del camí a més d'admirar les fagedes d'aquesta vessant obaga.
--bl.JPG "Les Agudes") |
D'aparença inexpugnable des de l'aparcament, el camí es fa lloc superant un serrat i ascendint per una canal en mig de la cinglera, per arribar a la plana superior. Des d'aquí, per trams sense camí i d'altres amb bona fressada, es van superant els cims entre un espès bosc mediterrani. No tots els cims tenen bones vistes, a destacar l'aeri Morral del Puig i la Mola de Gallifa amb els seus miradors, com els llocs amb millors panoràmiques.
 |
Des de Castellar de n'Hug, pujada cap a l'inici de la serra de Montgrony pel coll de la Creueta. Seguint la carena es van superant els cims, a mida que s'avança més baixos, per terreny ondulat i gaudint en tot moment de magnífiques vistes. En el coll de les Fontetes, es deixa de seguir el cordal per retornar al poble, per pista i camins, algun un xic perdedor.
 |
En la part occidental del Berguedà, frontera amb el Solsonès, s'eleven un seguit de serres transversals, amb abundant vegetació i orografia escarpada i roca conglomerada. En aquesta sortida, assolim el cim més elevat del Serrat de la Qüestió i resseguirem la part occidental de la Serra dels Tossal per conquerir els tres cims més significatius, per corriols, en mig d'un paratge de mitja muntanya, molt solitari, feréstec i mediterràniament "selvàtic".
 |
| |
Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |