En la part occidental del Berguedà, frontera amb el Solsonès, s'eleven un seguit de serres transversals, amb abundant vegetació i orografia escarpada i roca conglomerada. En aquesta sortida, assolim el cim més elevat del Serrat de la Qüestió i resseguirem la part occidental de la Serra dels Tossal per conquerir els tres cims més significatius, per corriols, en mig d'un paratge de mitja muntanya, molt solitari, feréstec i mediterràniament "selvàtic".
 |
| |
Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |
En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.
%20amb%20la%20Forqueta%20SE--bl.JPG "Tuca de la Forqueta") |
| |
Un recorregut curt però intens, en mig d'un paratge d'exuberant vegetació, seguint la senda PR HU-36, que va ascendint decididament paral·lel al l'Aigüeta d'Eriste, on la força i remor de l'aigua ens atraparà a cada pas. Després d'un darrer tram de fort pendent, ens espera, sobre un replà rocós, el refugi.
 |
| |
Torno al Prepirineu i a la serra de Picancel, aquest cop per enllaçar dos cims, un xic allunyats, per la vessant sud de la serra i recorrent d'oest a est la serra de Campdeparets. El recorregut amaga masies enrunades, d'un passat més gloriós, torrents cabalosos de les darreres i abundants pluges, boscos d'alzinars i pins i unes àmplies vistes, tant des dels cims com a mida que avancem per les pistes, on es pot albirar els llunyans cims del Puigmal o el Taga, entre d'altres.
--bl.JPG "Cim del Serrat o Montsent de Picancel") |
Ascens al punt més alt de la serra prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra d'est a oest, per estrets camins amb gran frondositat de vegetació i humitat en el vessant nord. Una zona de gran bellesa, que ens amaga petits tresors i racons d'història de més de mil anys.
 |
| |
Des del petit veïnat de Puigsac, travessem prats per arribar al cordal carener de la serra Cavallera-Conivella, per anar resseguint-la i assolir els cims més alts de les esmentada serres, per terreny de pastures i cims arrodonits. La tornada, per camins i corriols poc transitats, ...donarà un xic d'aventura a aquesta sortida.
--bl.JPG "Cim del Taga") |
| |