Pic l'Abeillé (3029)

Recorregut llarg i exigent per assolir el cim situat a l'extrem nord de la cresta de Bachimala. Gran desnivell per arribar a la conca dels ibon de Bachimala i un cop superat els dos grans ibons, terreny molt pedregós amb una tartera final, per arribar a la cresta, força dreta. Des de la cresta, el cim està molt a prop.

  

Ruta circular: Sí, lineal.

Sortida i arribada:   Càmping El Forcallo / Virgen Blanca.

Temps total:  13h20'   Sense parades:  11:39'   Ritme: Moderat / Pausat a la baixada.

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç: 2/5.

Distància:  20,50 km.          Desnivell:  +1496 m.

Alçada mínima:  1575 m.            Alçada màxima:  3029 m.

Cims:  Pic Abeillé.

De interès: El cim pertany a la zona 6-Bachimala-Culfreda del llistat dels 3000's del Pirineu.

La pista s'ha tancat al vehicles vora el càmping El Forcallo. S'ha habilitat una zona d'aparcaments. Els accessos al refugi Viados i refugi Tabernés s'ha de fer a peu.  

L'estat de la pista és força bo, encara que sempre s'ha d'extremar les precaucions. Hi ha trams força estrets, on només passa un cotxe, s'ha de tenir sort en no coincidir en aquests llocs. Modera la velocitat, 20 Km/h. de màxima!!  

Al final de la pista, està el Càmping el Forcallo, on es pot pernoctar i menjar/sopar,  només obert en temporada estival (consultar dates). 

A 15' de l'aparcament es troba el refugi de Viados (guardat) o seguint la pista per la vall del Zinqueta de la pez, trobem el refugi lliure de Tabernés, 30'. 

Acompanyants:  Manu "Metal&Mountains" i Antonio.

Recomanacions:  Pals de tresc, barret o gorra, ulleres, crema solar. Botes lleugeres.

Mapa: Editorial Alpina, Bachimala-Bal de Chistau, escala 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.

Aproximació:   Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Lafortunada. Més endavant, trobarem la desviació cap a Plan/Gistaín. Seguint la carretera A-2609, es travessa les poblacions de Plan i San Juan de Plan. Deixem la carretera en una corba tancada, seguint a la dreta per una pista d'uns 15 km., que ens deixa en el càmping El Forcallo. Punt de sortida. 

Descripció:  Havent limitat l'accés de vehicles per la pista fins el refugi de Tabernés, iniciem el recorregut des del mateix càmping El Forcallo. 

Encara fosc, seguim la pista amunt, remuntant la vall del Zinqueta de la Pez, deixant a la dreta la bifurcació que porta al refugi Viados.

Es creua el riu pel pont del Camallón, i després d'un parell de curtes llaçades, enllacem amb el PR HU-114 que puja des de Virgen Blanca. Continuem per la pista.

Cascada des del pont del Camallón (Foto de la tornada).

En arribar al pont de Tabernés, 30', hi ha un pal indicador. Deixem de seguir la pista, continuant per un corriol, amb marques blanques-i-grogues vora el riu.

Pal indicador en el pont de Tabernés.

Aquest camí és més directe, evitant anar al refugi de Tabernés i fer més volta.

El sender guanya alçada lentament, entre bosc i petits prats, fins la cruïlla amb el camí que porta al refugi de Tabernés, on hi ha un pal indicador, 51'.

Encreuament amb el camí que porta al refugi de Tabernés.

Pal indicador en la cruïlla de camins.

Direcció al Puerto de la Madera/Puerto de la Pez, ara pel camí clàssic, remuntant el riu Zinqueta de la Pez.

Remuntant la vall amb el riu Zinqueta de la Pez.

Deixem de banda el camí a l'esquerra cap al Puerto de la Madera, seguint de front. Es creua el pont del Vado de Bachimala, arribant al pluviòmetre, 1h19'.

Pont del Vado de Bachimala i pluviòmetre.

Bifurcació de camins. En front del pluviòmetre, amb marques verdes, puja cap el Gran Bachimala seguint el barranc del mateix nom; a l'esquerra, camí força més fressat i amb marques blanques-i-grogues, cap el Puerto de la Pez. 

La pastura està força alta i dificulta seguir el corriol i veure les marques verdes. Continuem de front, entrant en el bosc, on el camí és més fressat, iniciant la pujada, on s'ha de superar un parell de trams rocosos. 

Pujant pel barranc de Bachimala un cop sortits del bosc.

En una zona més planera, trobem el desviament, a l'esquerra, cap els ibons de Bachimala, 2h02'. No hi ha cap indicador, només una fita de pedres amb un pal. Deixem de seguir les pintades verdes. 

Trencall cap els ibons de Bachimala.

Ens dirigim cap el nord, per un camí força fressat i dur pendent, seguint fites.

Pendent pronunciada amb camí molt fressat.

Cap els 2300 m., el pendent es suavitza, voltejant els contraforts que davallen del pic Gran Bachimala. 

Flanqueig més planer cap els ibons de Bachimala.

Es travessa una tartera abans d'arribar al barranc dels Ibons de Bachimala.

Es travessa la tartera amb camí ben visible

En apropar-nos al torrent, amb força aigua, el seguim un curt tram.

Els torrent que prové dels ibons de Bachimala, formant petits salts d'aigua.

Per després girar, seguint una senda fressada amb força fites, cap a la dreta i un cop arribats al ibon Inferior de Bachimala, 3h50', voltejar-lo per l'esquerra.

Aproximació cap al ibon Inferior de Bachimala.

Ibon Inferior de Bachimala.

Continuem pujant, ara cap a la cubeta on està el ibon Superior de Bachimala, 4h12'. Al fons de la vall, el nostre objectiu, encara amagat darrere la cresta. 

Ibon Superior de Bachimala.

Es volteja per l'esquerra i després d'una curta pujada, arribem als petits ibons de Bachimala, 4h25', que els creuarem pel mig.

Ibons petits de Bachimala. Al fons, la punta Ledormeur.

Encara una mica més amunt, ara seguint principalment fites, trobem un petit estanyol o ibonet, el més alt de tots.

El més alt dels petits ibons de Bachimala.

A partir d'aquí un mar de pedres i roques... i fites.

Pedregam! Seguim les fites per la part propera al torrent.

A estones s'intueix camí i d'altres són les fites les que ens permeten avançar pel millor lloc. Cal dir que hi ha dos itineraris fitats, el millor i més fàcil de seguir és prop de la torrentera, evitar el que s'enfila a mitja muntanya, cap a la dreta.

El pendent va guanyant en pendent.

En trobar-nos una gran roca en mig, aquesta es supera per l'esquerra, arribant a la part alta de la vall.

La gran roca (sobre una estreta congesta de neu horitzontal).

Enrere queden els ibons de Bachimala i part de la pujada a la part alta de la vall.

Superada la gran roca, enrere queden els ibons de Bachimala.

Situats en plena tartera, amb una pendent accentuada, continuem seguint les fites i rastre de camí.

Entre rocs i rastre de camí, ...ja som a la part alta.

La cresta està a prop, hem d'anar a una canal amb rocs, on pujar és més fàcil del que sembla.

Canal de pujada per assolir la cresta. Fàcil.

Vista enrere de la canal, un cop pujada i dels ibons de Bachimala, força llunys.

La canal vista des de dalt, amb els ibons de Bachimala al fons.

A banda dreta, les canals que baixen del pic Marcos Feliú. Per una d'aquestes vam baixar el dia de la cresta.

Pic Marcos Feliú.

I a banda esquerra, el pic de la Pez i pic del Puerto de la Pez, i darrere els tres cims del Culfreda.

Pics de la Pez i Culfreda.

Arribats a dalt de la cresta, el cim està situat en front. Encara hem de davallar entre roques i pujar fins el cim.

Des de la cresta, el cim.

Pic Abeillé (3029), 6h30'. Coronat per una modesta fita sobre una gran i plana roca recolzada vora l'abisme. El cim ens rep amb vent i força fred.

Pic Abeillé (3029), amb el pic Lustou de fons.

Els tres, Antonio - Manu - Xavi, en el cim.   

Pic Abeillé (3029).

Les vistes, tot i el dia ennuvolat, ens ofereix grans cims:

Els més propers, cap a l'oest, el pic de la Pez, pic del Puerto de la Pez, Culfreda.

Pics de la Pez, Culfreda i Baliner.

El cordal de grans cims, també en el vessant oest, del Culfreda, Baliner, Guerreys i Lustou.

Cordal a l'altre banda de la vall de la Pez.

Cap el vessant sud, la cresta de Bachimala, des del primer cim del pic Marcos Feliú fins el Gran Bachimala, en una panoràmica espectacular. De fons el massís de Posets.

Cresta de Bachimala, amb el massís de Posets al fons esquerra.

A l'est, gran quantitat de cims de la zona Perdiguero-Gourgs Blancs, fronterers amb França: Grand Quayrat, Spijeoles, Lezat, Gourdon, Gourgs Blancs, Camboué, Saint Saud, Perdiguero, Pics de la Baquo, Clarabide, ...

Cims de la zona Perdiguero-Gourgs Blancs.

I una foto més de la zona, amb uns estanyols gelats i la conca del Vallon d'Aigües Tortes i Pouchergues, en territori francès, completament tapada pels núvols.

La vall francesa inundada pels núvols.

La tornada es realitza pel mateix recorregut, començant a ploure només iniciar el descens, fent del primer tram del recorregut més delicat...per sort abans d'arribar als ibons petits de Bachimala, va parar.

 

Temps parcials de pas...

Ibon Superior de Bachimala, 8h00', Ibon Inferior de Bachimala, 8h19', amb un blau intens amb les llums de migdia.

Ibon Inferior de Bachimala.

Enllaç amb el camí del barranc de Bachimala, 9h35', Pluviòmetre, 10h16', Pal indicador del trencall cap el refugi de Tabernés, 10h48', Pont de Tabernés, 11h06', càmping El Forcallo, 11h39'.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

T'ha agradat la ressenya? Deixa el teu comentari!!