Senderisme per l'Alt Berguedà per pujar fins el Sobrepuny, cim envoltat pel sud per una imponent cinglera, que vista des de La Nou de Berguedà sembla inexpugnable. Durant tot el recorregut pujarem i baixarem per pendents fortes, gairebé sense descans, per completar, en un xic més de quatre kilòmetres, tot el desnivell positiu. Les vistes cap el sud són immillorables, podent observar tota la conca del riu Llobregat i, fins i tot, el mar rere la serra de Collserola.
--bl.JPG "Cim del Sobrepuny. Al fons el Montseny")
Vallcebre és un poblet "miner" de l'Alt Berguedà, situat sobre un petit altiplà, emmurallat de forma natural pels cingles de Vallcebre, una muralla rocosa de més de vuit quilòmetres de llarg, que encercle el poble. Un còmode camí apte per a tothom, recorre tota la cinglera, creuant magnífics boscos i oferint unes grans vistes a tots els vessants segons anem avançant i canviant de rumb.
 |
El Camí Aeri de L'Artic, no és un camí convencional, sinó el recorregut per dalt d'una cinglera rocosa o cresta, amb passos estrets, aeris, amb constants grimpades i amb curts trams equipats amb grapes i ferros. L'aproximació i el retorn a Vallcebre s'efectua per camins de senderisme de gran bellesa i història, en mig del bosc, que en aquestes dates, ja es vesteix de tons amarronats i groguencs. Recorregut molt distret, divertit, delicat, no apte per a novells.
 |
La Gola di Gorropu és un impressionant congost forjat per l'erosió de l'aigua, situat a l'est de l'illa de Sardenya (Itàlia), amb parets de més de cinc cents metres alçada. Està considerada una de les més profundes d'Europa i és de visita obligada. El camí d'aproximació a l'entrada de la gola, que segueix paral·lel al riu Flumineddu, s'endinsa en boscos de vegetació típica de la zona Mediterrània, sense grans desnivells i molt ben senyalitzat. Si encara ens sobra temps, una refrescada a una preciosa cala complementarà la jornada.
 |
| |
Senderisme per visitar tres cascades situades en el barranc d'Ardonés des del poblet de Cerler, el més alt del Pirineu Aragonès. Un recorregut curt, creuant prats i pastures amb un desnivell molt suau, apte per a tota la família. Les vistes àmplies del inici del recorregut es tanquen per gaudir d'un racó imponent, verd, agresta, amb una salvatge caiguda d'aigua formant un elegant vel de núvia blanc.
 |
| |
Des de les bordes de Viadós s'enlaira l'allargada vall de la Riberata. Silenciosa i solitària, ens apropa a un pedregal que dona accés al coll de Millars. Entre rocs, corredors i canals, accedim al petit dels cims de Bagüenyola o Eriste, situat més al nord, cim esvelt i prominent amb unes vistes que en dies clars es poden veure gairebé tots els grans tres mils del Pirineu, d'admirar l'esmolada cresta Espadas-Posets.
 |
| |
Aquests dos pics tanquen la cresta de Bachimala en el vessant nord-occidental, els quals no estan alineats amb la resta de cims. El recorregut proposat és divers, trams planers per la vall de Chistau, crestes vora el puerto de la Pez, tartera dreta i sorrenca fins els cims. De baixada i per no coincidir amb la mateixa senda, l'espectacular cresta SW, canal de pedregam de baixada, estanys de Bachimala de blau intens i baixada interminable fins la fondalada de la vall de Chistau. Extenses vistes cap a gran part dels cims de +3000 m. del Pirineu i en especial de la cresta de Bachimala, exposada enfront dels cims.
--bl.JPG "Pic de la Pez. Darrere el Gran Bachimala")
Feia anys que tenia pendent aquests pics, i avui, és el moment de coronar els cims de més de tres mil metres de tota la cresta, la Quijada de Pondiellos. Aprofitant la proximitat dels cims dels Arnales, decideixo atacar-los abans que els cims dels Infierno, conquerint d'una tacada aquesta zona. El recorregut es completa donant una volta circular per la vessant nord, on destaquen els ibons Azules, refugi dels Ibones de Bachimaña i el seguit de cascades, belles i salvatges, del riu Calderés.
--bl.JPG "Pics dels Infiernos")
Senderisme a un dels darrers cims de la serra del Cadí per la seva vessant oriental. Recorregut fàcil, força llarg i amb grans vistes, on després de superar un fort desnivell i assolir la carena de la serra de Moixeró, seguirem el cordal vers a occident, fins al coll de Tancalaporta, on enllacem amb la serra del Cadí. A destacar el solitari camí de la Muga, estret, ombrívol i recargolat, que avança en mig d'un espès bosc fins a retrobar l'ampla pista de Monnell a Bagà.
--bl.JPG "Cim de Comabona")
Via directe de pujada al coll de Jou per l'antic Camí Ral i des d'allà caminar per la carena de la serra del Moixeró, gaudint de les grans vistes, dels frondosos boscos i de diferents cims fins a la collada de Comafloriu. El retorn al punt de sortida passa pel refugi de Rebost i davalla, entre pistes i camins, per magnífics boscos de pi i faig. Recorregut molt ben senyalitzat, utilitzant dos sendes: La Cavall dels Vents i el PR C-126.
-zoom--bl.JPG "Cim de la Tosa d'Alp")
Senderisme des de la plana fins el punt més alt de la serra de Bellmunt, recorrent-la d'oest a est. Aquesta serra és la que tanca la plana de Vic pel nord, havent un fort contrast de vegetació entre la cara nord i la sud. Per a l'accés a la carena hi ha forts pendents, un cop dalt, un estret camí va resseguint-la, entre alzinars i fagedes. Recorregut per gaudir de l'entorn i les vistes.
És un recorregut força utilitzat per arribar fins el punt culminant de la Serra de Moixeró i al refugi Niu de l'Àliga. Un desnivell moderat, sense pendents molt pronunciades, resseguint un imperdible camí. Les espectaculars vistes durant tot el trajecte, a banda i banda, és el més atractiu d'aquesta curta sortida.
--bl.JPG "Cim de la Tosa d'Alp")