Pic de Los Veteranos (3125) - Pic de los Gemelos Ravier (3160)
Ascens a dos cims de la llista dels 3000 m. dels Pirineus, pertanyents a la zona 7-Posets-Eriste, ubicats en la cresta nord del pic de Posets. Deixada enrere la vall d'Estós i el port de Chistau, el recorregut es torna altiu, recorrent tota l'estreta cresta amb paisatges de vertigen i vistes de somni!
La situació geogràfica d'aquests cims li donen unes grans vistes, tot i l'escassa alçada respecte als cims que l'envolten. Pertanyen a la zona 8-Perdiguero-Gourgs Blancs del llistat dels 3000 m. dels Pirineus. Tret del pic Gías en que hi ha una grimpada, la resta són molt fàcils de fer, encadenant-los en pocs minuts. Només d'admirar l'entorn en 360º ja val la pena pujar-hi!
Punta Lourde Rocheblave (3104) - Camboué (3043) - Saint Saud (3003)
Ascens a dos cims completament francesos i un de fronterer des de la vessant espanyola, pertanyents a la zona 8-Perdiguero-Gourgs Blancs del llistat dels 3000 m. dels Pirineus. Tot i no ser uns cims remarcables en alçada, tenen unes grans vistes cap a tots els vessants. Absent de cap dificultat, molt fàcils, només cal remarcar el fort desnivell fins el port de Gías, són apropiats per a iniciar-se en pics superiors als tres mil metres.
Recorregut molt detallat, remuntant la vall d'Estós. Alternem trams de bosc amb d'altres de prats amb grans vistes cap el pic Perdiguero. La pau només és trencada pel brollar del riu que baixa amb força i la recompensa de tant bella vall és el refugi d'Estós, ancorat en mig de la natura, on el muntanyenc es sent com a casa.
Refugi Estany Llong - Portarró d'Espot - Refugi Ernest Mallafré - Prat de Pierró
Abandonem la ruta dels Carros de Foc, per retornar al punt d'inici d'aquestes 6 etapes. El creuar pel Portarró d'Espot té la recompensa de poder veure des de l'aire gran part de la verda vall de l'estany Llong. En el vessant de St. Maurici, creuar un imponent bosc amb l'allargat estany en mig, com a punt de referència i la visita al darrer refugi, per tancar el recorregut nord dels Carros de Foc.
El pic del Portarró no destaca per la seva gran alçada però sí per les excel·lents vistes des del punt més alt. Guardià de les dues depressions més marcades del parc, és de molt poca rellevància des del Portarró d'Espot, convertint-lo en un cim de pas, al creuar d'una a l'altra banda del parc.
Etapa reina dels Carros de Foc, amb el punt més alt a 2749 m. en el "temut" coll de Contraix. Grans vistes cap a la zona de Colieto i Contraix gràcies als grans desnivells que hi ha en tots dos vessants. Roques i més roques és la tònica que ens trobem per accedir al coll, seguir les estaques grogues i no defallir en la darrera pendent molt inclinada, ja que dalt del coll, estarem a meitat d'etapa, tot i que ja haurem passat el pitjor.
Recorregut molt agraït per assolir el cim d'aquest magnífic mirador que és el Montardo d'Aran. Les grans vistes, els reflexos del sol en els estanys que l'envolten, els contrastos de colors, omplen de pau i tranquil·litat aquest cim, poc concorregut si el comparem amb la massificada 'Carros de foc'. Un clàssic i imprescindible cim per a qualsevol muntanyenc.
Un cop superat el tram repetitiu fins el coret d'Oelhacrestada, la baixada cap el refugi Ventosa i Calvell és màgica. Anirem descobrint, a mida que baixem, grans estanys amagats a cada cantonada, amb un blau intens i uns reflexes, on tindrem a tocar cims i serralades llunyanes. Etapa curta per poder admirar i quedar-se embadalit amb un paisatge de gran bellesa.
Recorregut amb dos colls ben marcats i un d'extra enmig, de bon caminar, tret del primer tram de baixada passat el collet d'Oelhacrestada, amb molta roca. Àmplies vistes des dels colls amb el Montardo i els Besiberri com a cims més destacats. Si el dia ho permet, una refrescada en l'estanh de Cap de Pòrt ens farà arribar al proper final d'etapa ben fresquets.
Refugi d'Amitges - Refugi de Saboredo - Refugi de Colomèrs
Trepitgem
tres zones amb força estanys: Amitges, Saboredo i Colomèrs, accedint a
cadascuna d'elles superant el corresponent coll que les uneix. No és una
etapa d'extremada duresa, tot i el constant pujar i baixar, amanida amb
el contrast de colors, sobretot des de les alçades, i els reflexos sobre
l'aigua.
Des d'Espot hi ha una de les entrades més utilitzades per accedir al parc des de la vessant oriental. En aquesta primera etapa, visitem l'estany més gran i que dóna nom al parc, l'estany de Sant Maurici. Des d'allà i seguint la pista sempre amunt, arribem a la conca d'Amitges, amb un gran estany, el magnífic refugi i impressionants vistes, sempre seguint l'itinerari dels Carros de Foc.
