Serrat o Montsent de Picancel (963) - Serrat de St. Isidre (1117)

Torno al Prepirineu i a la serra de Picancel, aquest cop per enllaçar dos cims, un xic allunyats, per la vessant sud de la serra i recorrent d'oest a est la serra de Campdeparets. El recorregut amaga masies enrunades, d'un passat més gloriós, torrents cabalosos de les darreres i abundants pluges, boscos d'alzinars i pins i unes àmplies vistes, tant des dels cims com a mida que avancem per les pistes, on es pot albirar els llunyans cims del Puigmal o el Taga, entre d'altres. 

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Monestir de Sant Pere de la Portella.

Temps total:  6h20'  Sense parades:  5h15'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F     Esforç:  1/5.

Distància:   18,62 km.         Desnivell:  +946 m.

Alçada mínima:   623 m.         Alçada màxima:  1117 m.

Cims:  Monsent de Picancel o Serrat de Picancel (963) i Serrat de St.Isidre (1117).

De interès: La serra de Picancel és una serralada prepirinenca situada al mig de la comarca del Berguedà, amb una alçada màxima de 1172 m. Es caracteritza per un relleu abrupte, de conglomerat, on predominen els pins, les alzines i els roures. Per a més dades, consulta la wikipedia. 

En aquesta serra es troba la Terme Alta, és una antiga fita que dividia les terres dels senyors de Berga i de Pinós (banda de Vilada). És una pedra de grans dimensions, un metre d'alt per 30 i 40 cm. d'ample, amb els escuts de les dues famílies feudals gravats en dues cares.  

Els cims de Monsent de Picancel i del Serrat de Sant Isidre pertanyen al llistat dels 100-cims de la FEEC. 

 

El Monestir de Sant Pere de la Portella: Antiga abadia benedictina que rebia el nom de Sant Pere de Frontanyà, és documentada l'any 997, s.X, romànic. Està constituït per una agrupació d'edificacions, en un estat mig enderrocat i ruïnós, tret de l'església, del s.XI i refeta el s.XII, que es conserva en relatiu bon estat. Al costat d'aquesta, hi ha una alta torre, quadrada i sense cap ornamentació, amb la part superior capçada. Sembla ser que la torre va servir com a defensa. Dins hi havia una talla romànica del s.XII, Majestat de la Portell, destruïda l'any 1936. Consultar la wikipedia o la web Catalunya Medieval per a més informació.

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Sabatilles tipus trail o botes flexibles. Pals de tresc. Gps.

Mapa:  Editorial Alpina, "Catllaràs-Picancel", escala 1:25.000. (*)

(*) El recorregut en el vessant sud es surt del mapa, havent d'utilitzar el del ICGC de Catalunya (inclòs en wikiloc). 

Track del Recorregut: Wikiloc.

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, cal agafar l'autovia C-16 cap el sud, fins la sortida 90, per seguir per la carretera C-62 direcció Prats de Lluçanès. Es gira a l'esquerra per la ctra. BV-4346 direcció a Sagàs i La Quart. Es passen aquestes dues poblacions i es continua sempre per la mateixa carretera fins el final, on trobem una cadena que prohibeix el pas, a un centenar de metres del Monestir de Sant Pere de la Portella. Punt de sortida.

Descripció:  Des del final de la carretera, barrada per una cadena, es continua cap el monestir de Sant Pere de la Portella, 2'.

Monestir de Sant Pere de la Portella.

Es creua l'esplanada del davant, seguint marques grogues, es davalla fins a un pal indicador, 6'. El camí a seguir passa per sota els pals de llum, camí molt fressat en mig d'un espès bosc.

Pal indicador. El camí segueix els pals de la llum.

En arribar a la pista, es gira a la dreta. S'ha de creuar un pont que hi ha a la vista, cap a l'esquerra.

Antic pontet de Campdou, per on passava el camí de Vilada a la Portella.

Creuat el pontet de Campdou, s'ha de pujar cap a la pista, que està a pocs metres sobre el camí. Un cop a la pista, trobem el mas Campdou, 15'.

Mas Campdou.

Paral·lels a la tanca de fusta, fins el final, on es deixa la pista per baixar per un camí. Hi ha marques grogues!!

Camí a seguir, a l'esquerra de la pista.

El camí és fressat però a estones amb abundant herba, enllaça amb el final d'una pista. No la seguim, girem a la dreta, on un vistós camí puja amunt, diria que una pista en molt mal estat de conservació.

Es segueix per una pista en desús, amb camí fressat.

Restes dels murs de can Puigseguí, 28'. Deixem l'ample camí, girant a l'esquerra i seguint un estret camí, que arrenca davant mateix de l'enrunat mas i que baixa cap a l'esquerra.

Restes de can Puigseguí.

Corriol de baixada.

El camí s'endinsa en el bosc. Aviat creuem el torrent de la Font dels Avellaners, amb molta aigua i un petit gorg, abeurador natural per la fauna d'aquesta contrada.

Torrent de la Font dels Avellaners.

Sempre amb marques grogues, s'avança per un magnífic camí, molt planer i envoltats d'un bosc dens, entre pins, alzines i roures.

  

Seguint un esplèndid camí sota el bosc, amb marques grogues.

En arribar a un torrent, que baixa de les Canals Males, s'obvia el camí de la dreta que puja cap a aquestes canals, seguint el mateix sender que fins ara, ...amb marques grogues.

Torrent que baixa de les Canals Males.

Aviat deixo el bosc enrere, a tocar del mas Corrúbies, 1h05', en estat de ruïna. Cruïlla de pistes i pal indicador.

Arribant al mas Corrúbies.

Mas Corrúbies, en estat ruïnos.

Deixo de banda la pista, per seguir per un estret camí que passa a tocar de la casa i, entrant un cop més en el bosc, va agafant alçada lentament.

Camí de pujada a la collada de la Creu.

En la part alta de la muntanya i després d'haver creuat el torrent Clot de la Molina, vaig a parar a una pista. Cal seguir-la a la dreta, sortint del bosc. Molt a prop, una cruïlla de pistes: collada de la Creu (848), 1h27', i a tocar, el mas El Mascaró, també força enrunat.

Mas El Mascaró.

Deixo de seguir les marques grogues!! Ara continuo per la pista que recorre la carena, a l'esquerra, on puc gaudir del cim del Montsent de Picancel en front, completament verd, i de les serres dels Rasos de Peguera, Queralt i d'Ensija, a banda dreta.

Per la pista amb el Montsent de Picancel al fons.

La serra d'Ensija de fons.

En la primera corba tancada, deixo la pista seguint de front per un fressat camí, creuant la collada Baixa o collada del Mascaró (832), 1h33'. 

Es deixa la pista per seguir recte.

Entrant de nou en el bosc, el camí inicia un suau ascens, per la divisòria o prop d'aquesta, passant a tocar del cim dels Esquers (869), des d'on ja es pot veure el cim del Montsent de Picancel.

Es pot veure el cim del Montsent de Picancel.

Passada una zona estreta de roques, hi ha un trencall a l'esquerra marcat amb una escadussera fita de pedres. En aquest punt iniciaré la baixada cap a la pista de la Portella un cop hagi assolit el cim.

Camí de pujada al cim.

Pel fressat, fresc i ombrívol camí, avanço en mig del bosc, fins a enllaçar amb un camí que se'm creua. 

Es segueix pel camí de l'esquerra al cim.

Cal seguir cap a l'esquerra, i després d'una curta però dreta pujada, assolir el cim del Montsent de Picancel (963), 1h59', roca vora l'estimball de la cinglera, amb un banc de ferro i una estelada coronant-lo. Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Serrat o Montsent de Picancel (963).

Grans vistes, aquest cim està situat en una zona estratègica: 

Cap a l'oest, la serra dels Tossals, Queralt: Cap de Tartaneda; Rasos de Peguera: Cogulló d'Estela, Torre dels Enginyers i Rasos de Baix; i la serra d'Ensija.

Serra de Queralt i els Rasos de Peguera.

Cap el nord, en l'horitzó, la serra del Moixeró: el Moixeró, les Penyes Altes i les Soquetes. Més a prop, la serra del Catllaràs: Sobrepuny, Serrat Negre, El Pedró i el Cap de la Baga Alta.

La serra de Moixeró.

La serra del Catllaràs.

Cap a l'oest, la continuació de la serra de Picancel, amb els cims més elevats: Serrat de Migdia, Salga Aguda (él més elevat d'aquesta serra, imponent!), Salga, Les Tallades, Serrat de Galter i la serra de la Quar, coronada per l'ermita de la Mare de Déu de la Quar.

Serra de Picancel.

Salga Aguda.

Al sud-oest, la serra de Campdeparets, per on transitaré per arribar al Serrat de Sant Isidre.

Serra de Campdeparets.

Al sud, s'obre la vall del Llobregat, al fons la muntanya de Montserrat.

La vall del Llobregat, de fons Montserrat.

Després de gaudir una bona estona de la tranquil·litat i d'un bon esmorzar, és moment de baixar. Per arribar al següent cim, haig de baixar fins el fons de la vall i tornar a pujar cap a la serra de Campdeparets.

Retrocedeixo pel mateix camí, fins al trencall esmentat més amunt, amb una petita fita, per on giro a la dreta, 2h08'.

Trencall per baixar cap el fons de la vall de la Portella.

La baixada és intensa. Es passa vora unes restes d'edificació. Al final del camí, enllaço amb la pista de la Portella, 2h24', que segueixo cap a la dreta.

Camí de baixada, amb la pista de la Portella al fons a la dreta.

Ignoro un primer trencall a l'esquerra, però no el segon, per on giro a l'esquerra, creuant una cabalosa riera de la Portella, 2h32', amb alguna dificultat per no mollar-me els peus.

Riera de la Portella.

Arribo a la part del recorregut on segueixo un munt de pistes, amb l'únic al·licient de no passar-me de llarg els diferents trencalls o bifurcacions.

Cal seguir la pista, que intensifica el pendent, fent un seguit de llaçades fins a trobar una primera bifurcació cap a l'esquerra, que cal seguir.

De pujada, primer trencall a l'esquerra.

El pendent es torna més dret. Més amunt es suavitza, entrant en una zona de desforestació del bosc. La pista més ample i neta fa un gir cap a la dreta, però continuo per una que marxa a l'esquerra, més "bruta".

Segueixo la pista de l'esquerra, tot i no ser tant neta.

La pista, amb desús i sense manteniment, està amb molta herba, tot i que no dificulta la progressió. 

Deixo de banda una altra pista que puja cap a l'esquerra (en molt millor estat), seguint de front. La pista passa a ser un camí.

Pista engolida per la vegetació. Un estret camí facilita el pas.

Passada una petita plana, em trobo amb una pista, ample i en bon estat, recuperant les marques grogues, 3h15'. Continuo cap a la dreta.

Petit replà abans d'enllaçar amb la pista.

La pista em puja cap a la part més alta de la serra. Pla de la Trapa, 3h19', on la pista fa un gir cap a l'est.

Pla de la Trapa.

Entre alts pins, deixo de seguir les marques grogues que giren a la dreta per una pista, continuant de front, seguint la pista per la Coma de l'Om.

Coma de l'Om.

Passats uns revolts que fa la pista, continuo per un trencall de l'esquerra, una pista més estreta que puja cap els camps de conreu.

Gir per la pista de l'esquerra, cap amunt.

Zona de conreus, amb la plantació força alta i on la pista o camí és engolit. Mirant el gps, veig que s'ha de voltejar i anar a parar per darrere d'un turó, el serrat del Forn (1047), que tinc en front.

Camp de conreu. La pista es retroba on marca la fletxa vermella.

Reapareix la pista, que segueixo. A banda nord, esquerra, els cims més alts de la serra de Picancel: Serrat de Migdia i Salga Aguda.

Serra de Picancel.

Passo per la capella de Sant Josep,  adossada a la gran masia de Campdeparets, 3h44'. Important masia de la contrada, datada del segle XVII.

Capella de St.Josep i masia de Campdeparets.

Més endavant, hi ha una bassa d'aigua, la pista es bifurca, escollint el brancall de la dreta. Sense gaire desnivell, travesso el Pla de la Serra.

Pla de la Serra, dalt de la serra de Campdeparets.

Ara la pista continua per la vessant nord de la serra (esquerra), deixant tres cims destacats de la serra a la banda dreta o sud: el serrat de la Pilosa (1091), serrat del Migdia (1108) i la roca del Capellà (1121) cim més alt d'aquesta serra; fins arribar al coll dels Graus (1024), 4h13', bifurcació de pistes.

Coll dels Graus. En front el cim del serrat de Sant Isidre.

Recorrent un curt tram de la pista que marxa a l'esquerra, apareix un camí a la dreta.

Trencall a la dreta que puja directe al cim.

Una pujada de pendent moderat, carenant en mig del bosc, em porta fins el cim.

Camí de pujada vora la cinglera.

En la part alta, hi ha l'ermita de Sant Isidre de la Quar i continuant per un corriol, sobre unes roques a peu de cinglera, el punt més alt, el serrat de Sant Isidre (1117), 4h25', coronat per un vèrtex en mig d'alzines. Aquest cim també pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Ermita de St.Isidre. Al fons a la dreta, el vèrtex i punt més alt.

Serrat de St.Isidre. Des del vèrtex es pot veure l'ermita.

Les vistes més àmplies són des de vora l'ermita. 

Cap el nord, destaca el cim de Les Tallades, el serrat de Galter i el serrat de la Quar amb l'ermita de la Mare de Déu de la Quar al cim. De fons els Pirineus.

Vistes cap el vessant nord.

Baixo pel mateix itinerari de pujada fins el coll dels Graus (1024), 4h35', i continuo per la pista, també per on he vingut, fins a trobar un camí que marxa a la dreta, sense pal indicador però sí amb una vistosa fita de pedres i una marca groga, 4h37'.

Trencall per baixar cap el Monestir de la Portella.

Des d'ara i fins arribar al monestir de la Portella, sempre trobaré marques grogues, potser algunes un xic amagades, però en tots els encreuaments les hi trobaré.

En baixada decidida, m'endinso en l'alzinar.

Camí de baixada cap el monestir de la Portella.

En trobar una pista, gir a l'esquerra fins passada una corba, on una petita fita m'avisa que s'ha de continuar per un camí a la dreta. Recorda!! sempre amb marques grogues. El trencall no està a la vista, però la continuació del camí es clara.

Camí amb moltes marques grogues.

Cruïlla de pistes, obviant totes i continuant de front. Més avall, una nova bifurcació de la pista, ...continuar per la de l'esquerra, que sembla més deteriorada. 

Per la pista de l'esquerra, amb marca groga (dins del cercle).

Un curt tram i abandono la pista, tot just en una corba a la dreta, seguint per un camí de front, 4h53'. Hi ha una petita fita i la marca groga en el tronc d'un pi, un xic amagada per la vegetació.

Des de la pista, arrenca un camí de baixada.

El camí baixa directe en mig de la frondositat del bosc, travessant un parell de vegades l'ampla pista.

Camí de baixada cap el monestir de la Portella.

Al fons de la vall i havent retrobat la pista, travesso el torrent de cal Moliner, 4h57', i després d'una curta pujada, em situo vora el pal indicador sota el monestir.

Abans d'arribar al pal indicador, pujo cap el monestir, per on aquest matí he baixat.

Ja només cal seguir el camí de la dreta que puja cap al monestir de St.Pere de la Portella, 5h13', i continuar per la carretera fins on està situat el cotxe, 5h15'.

   

Monestir de Sant Pere de la Portella. (Foto d'arxiu 8-6-24).

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.