Pic Balaitous (3144) - Vessant nord: Larribet -Gran Diagonal

Aquest recorregut és la ruta normal d'accés al primer dels tres mils venint d'occident, més fàcil i utilitzada des de la vessant nord. Remuntant una curta i preciosa vall de Larribet, esquitxada d'estanys i estanyols, saltem al vessant sud per l'estreta bretxa des Ciseaux, des d'on enllacem amb la Gran Diagonal per pujar cap el cim.

Ruta circular:  Sí, lineal.

Sortida i arribada:  Refugi Larribet.

Temps total: 2h18' (*)  Sense parades:  5'    Ritme:  Moderat /ràpid. (*) Només itinerari de pujada i fins l'abric Michaud.

Dificultat:  Moderat - F+.     Esforç:  1/5.

Distància:  7,88 km.       Desnivell:  +1232 m.

Alçada mínima: 2072 m.   Alçada màxima:  3144 m. (Abandó a 3020 m. aprox.)

Cims:  Cap - Intent al pic Balaitous (3144).

De interès: El Balaitous, també anomenat Balaïtous, Balaitús, Vathleitosa o Os Moros, és el primer cim que supera els tres mil metres venint d'occident. El refugi Larribet està situat en una zona estratègica del vessant nord, en la vall de Larribet. Refugi amb tots els serveis, guardat en temporada, amb una part lliure; més informació i reserves entrant a la web. L'abric Michaud, és una cova natural a 2700 m. adaptada per pernoctar, amb capacitat per a 5 persones, situada a l'inici de la Gran Diagonal. Per arribar fins el coll Noir, s'ha de travessar una congesta de neu, amb fort pendent, on ben entrat l'estiu necessitarem grampons, recordar que estem en vessant nord! Com a indicació que ens va donar la guarda del refugi, no utilitzar el coll Noir!!, més cap a l'oest, dreta, hi ha una canal més fàcil de pujar, visible només quan estem en front, amb moltes fites, que porta cap a la bretxa des Ciseaux. Degut al retrocés de la glacera i la mala roca que hi ha, el coll Noir s'ha deixat de fer servir per l'ascens al vessant sud.

Acompanyants:  Jordi Paredes.

Recomanacions:  Portar roba d'abric encara que sigui estiu. No està de més portar grampons per si la congesta d'aproximació a la bretxa des Ciseaux està glaçada. Casc per pujar per la Gran Diagonal i en la grimpada final, caiguda de pedres.

Mapa:  Carte de Randonnées - Pyrénées nº. 3, Béarn-P.N.des Pyrénées, escala 1:50.000.

Aproximació:  Sortint de Lleida, capital del Segrià i de la província, agafem l'autovia A-22, passem les poblacions de Binéfar, Montsó i Barbastro. S'acaba l'autovia i es segueix per la N-240 cap a Osca, sense entrar-hi, enllacem amb l'autovia A-23. Girem direcció Sabiñánigo. Un cop arribats a aquesta població, seguim per la N-260 fins a Biescas, on ens desviem per la carretera A-136. Passem les poblacions d'Escarrilla, Sallent de Gàllego i Formigal fins creuar la frontera pel Portalet. Ja en França, baixem per la carretera D934 fins l'entrada al poble de Laruns, on seguim per la carretera D918 cap a Gourette, col d'Aubisque i Arrens-Marsous, on seguim per la carretera D105 fins el Pla d'Aste, on trobem aparcaments i panells informatius.

L'aproximació al refugi es de 5,51 km., 602 m. de desnivell positiu i de 2h15' a 2h30' des de Pla d'Aste. Pots veure aquest itinerari més detallat i amb un munt de fotos, consultant l'entrada "Aproximació al refugi Larribet".

Descripció:  Només sortir del refugi (2072), iniciem una pronunciada pujada, per un camí ben fressat, entre roques i herba. Aquest camí neix a la dreta del refugi i ascendeix a esquenes d'aquest.

Refugi Larribet.

Pujant cap a la bretxa, al fons queda el refugi.

En dirigim fins una escletxa entre les parets de roca que formen la cresta de la Garenère, la bretxa de la Garenère (2137).

Arribant a la bretxa Garenère.

Des de la bretxa, iniciem una davallada cap els estanys inferior de Batcrabère. Al fons es poden veure el port de Lavedan i el pic Palas.

Baixant de la bretxa Garenère.

Superant els estanys inferiors.

Creuat el darrer dels estanys, s'inicia una pujada, cap a l'esquerra. En tot moment, trobem una bona senda.

De pujada cap l'estanys de Batcrabère.

Dalt de la graonada, ens apareix l'estany de Batcrabère, 30', rodó.

Estany de Batcrabère.

A mida que voregem l'estany, anem guanyant alçada, fins superar la graonada que ha format l'estany. A la dreta, el visible port de Lavedan i el piramidal pic Palas.

Pujant cap els estanys de Micoulaou, amb el passe de la Barane al centre i el port de Lavedan a la dreta

Enrere queda l'estany de Batcrabère.

Estanys de Batcrabère.

En suau ascens, entre roques i herba, ens endinsem en la conca on es trobem el petits estanys de Micoulaou, on ens apareix al fons, el coll Noir i un xic més a la dreta, la canal per on creuarem al vessant sud, la bretxa des Ciseaux.

En el primer dels estanyols de Micoulaou, deixem la senda que segueix cap el port de Lavedan, per iniciar la pujada cap a l'esquerra, encarant direcció el coll Noir.

Des de la conca alta dels estanys de Micoulaou, el coll Noir i la bretxa des Ciseaux per on creuarem

En trobar una marcada bretxa a la dreta, es deixa de seguir direcció al coll Noir, girant cap a aquesta bretxa, amb força fites. Primer creuem una gran congesta de neu i després iniciem l'ascens. A cop d'ull, queda clar quin és el pas.

La visible bretxa des Ciseaux, per on creuarem al vessant sud.

El tram final és un xic dret, pujant per una tartera de bon fer, amb rastre de corriol, que ens porta a la dreta de l'agulla que hi ha en el mig del coll. Aquest pas, la bretxa des Ciseaux, és molt més fàcil i practicable que el coll Noir, tot i que en el vessant sud, haurem de perdre alçada.

Bretxa des Ciseaux (2286), 1h50'. Només treure el cap a l'altre vessant, el magnífic massís de les Frondella, encara emblanquit per la darrera nevada i els ibons d'Arriel i Chelau.

Des de la bretxa occidental, el massís de les Frondella.

Enrere queden els petits estanys de Micoulaou i la vall de Larribet.

Tram de pujada cap a la bretxa occidental.

Es davalla per tram de corriol amb fites. La pèrdua és considerable, però necessària, ja que el tram de cresta és molt exposat i més lent. Anem flanquejant cap a l'oest, paral·lels a la cresta i començant a guanyar alçada entre rocs.

A l'esquena, a sud-oest, els cims de Collarada i el punt més alt de la serra de partacua, la Peña Retoña, i més proper, l'altiu pic d'Arriel.

Cims dels prepirineu d'Osca.

Cap el sud, a tocar del cantó dret, el massis de la Frondella queda enlluernat pel sol.

Flanquejant des del coll Noir, el massís de les Frondella.

El flanqueig passa de ser un corriol entre roques i herba a desaparèixer i convertir-se en un caos de rocs. En front, tenim la silueta del Balaitous.

El Gran Balaitous, amb l'agulla Lamathe a l'esquerra.

Més amunt, enllacem amb el itinerari de pujada dels estanys d'Arriel.

Enllacem amb l'itinerari de pujada dels ibons d'Arriel.

El pendent es torna més dret, caòtic i lent, en mig d'un mar de roques, que ens apropen a peus del gran Balaitous.

Creuant grans blocs de pedres, per arribar a l'abric Michaud.

Les fites, molt necessàries en aquest laberint de rocs, ens condueixen cap a l'entrada de l'abric Michaud (2700), 2h13', punt clau per pujar per la Gran Diagonal i inici d'aquesta.

Abric Michaud.

Les vistes des d'aquest petit 'apartament' de muntanya són espectaculars...

Magnífic paisatge des de l'abric Michaud.

La Gran Diagonal del Balaitous és una cornisa rocosa, amb molta pedra solta, on es recomanable portar casc i anar amb compte de no llençar pedres avall. En el seu inici, aquesta és força ampla, però més amunt, es comença a estrenya considerablement.

Pujant per la Gran Diagonal.

La Gran Diagonal, tram més estret i dret.

Abans d'arribar al final de la Gran Diagonal, s'ha de deixar de seguir, per iniciar una grimpada, cap a la dreta, seguint les fites i buscant els passos més senzills per progressar.

Les petites 'taques' de neu glaçada i les boles de calamarsa, també gelades, ens provoquen petites patinades, ja des de tres quarts en amunt de la canal. Cal dir que fins l'abandó, tardem 1h57' en pujar la Gran Diagonal, a diferència de quan el terreny està net, que es triga 1h30' fins el cim.

Arribats a la grimpada, amb molta acumulació d'aquestes petites boles de gel, decidim fer marxa enrere, les passes no són fermes i en aquest tram força exposat, una caiguda és fatal!!

Des d'aquest punt on abandonem, tenim bona vista cap el refugi Larribet, lloc des d'on hem sortit, a més de grans cims cap a l'oest.

Pic d'Arriel i el Midi d'Ossau, espectaculars!!

Els estanys de Batcrabère i el refugi Larribet, des de la Gran Diagonal.

Pots llegir la descripció i veure el tram final de l'ascens fins el cim del Balaitous, en l'entrada "Pic Balaitous (3144): La Sarra - Respomuso - Gran Diagonal".

Desfem la Gran Diagonal, fins l'abric Michaud, on parem a fer el dinar que no hem pogut gaudir en el cim.

Dinar al costat de l'abric Michaud.

Desfent el mateix camí de pujada, direcció al coll Noir. En aquest coll, fem una ullada per veure com està per baixar, estalviant-nos un tram de baixada i l'altre de pujada fins la bretxa des Ciseaux. I certifiquem que la desgrimpada és força potent. Al no tenir-ho clar, decidim pujar de nou cap amunt.

El Balaitous des del dalt del coll Noir.

Retornem a la bretxa des Ciseaux per on hem pujat. La baixada cap a l'estany de Batcrabère no presenta cap dificultat.

Baixant de la bretxa occidental.

Els estanys de Micouladou i al fons l'estany Batcrabère.

Arribats als estanys inferiors, superem una pendent per creuar la bretxa de la Garenère i davallar fins el refugi Larribet (2072).

Retornant al refugi Larribet.

Recollim els estris que tenim en el refugi, i continuem la baixada fins al Pla d'Aste. Aquest itinerari de baixada està descrit en "Aproximació al refugi Larribet".

Aquest itinerari de la vall de Larribet és el més fàcil per assolir el Balaitous des de la vessant nord. També es tendeix a utilitzar la via de la glacera de les Néous, més espectacular i alpina, que té la mateixa aproximació que el refugi de Larribet, des del Pla d'Aste, però per una vall contigua i des del refugi Ledormeur com a inici de recorregut.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc. (*) S'ha afegit el tram final fins el cim d'una altra ascensió, per que es pugui seguir fins el pic Balaitous.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.