8 de juny del 2024

Salga Aguda (1172) - Serrat de Migdia (1082)

Ascens al punt més alt de la serra prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra d'est a oest, per estrets camins amb gran frondositat de vegetació i humitat en el vessant nord. Una zona de gran bellesa, que ens amaga petits tresors i racons d'història de més de mil anys. 

  

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:   Monestir de Sant Pere de la Portella.

Temps total:  6h50'   Sense parades:  5h34'   Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F    Esforç:  1/5.

Distància:  12,74 km.        Desnivell:  +1003 m.

Alçada mínima:  689 m.            Alçada màxima:  1172 m.

Cims:  Salga Aguda (1172) i Serrat de Migdia (1082).

De interès:  La serra de Picancel és una serralada prepirinenca situada al mig de la comarca del Berguedà, amb una alçada màxima de 1172 m. Es caracteritza per un relleu abrupte, de conglomerat, on predominen els pins, les alzines i els roures. Per a més dades, consulta la wikipedia.
En aquesta serra es troba la Terme Alta, és una antiga fita que dividia les terres dels senyors de Berga i de Pinós (banda de Vilada). És una pedra de grans dimensions, un metre d'alt per 30 i 40 cm. d'ample, amb els escuts de les dues famílies feudals gravats en dues cares.  
Els cims de Salga Aguda i del Serrat de Migdia pertanyen al llistat dels 100-cims de la Feec. 
 
El Monestir de Sant Pere de la Portella: Antiga abadia benedictina que rebia el nom de Sant Pere de Frontanyà, és documentada l'any 997, s.X, romànic. Està constituït per una agrupació d'edificacions, en un estat mig enderrocat i ruïnós, tret de l'església, del s.XI i refeta el s.XII, que es conserva en relatiu bon estat. Al costat d'aquesta, hi ha una alta torre, quadrada i sense cap ornamentació, amb la part superior capçada. Sembla ser que la torre va servir com a defensa. Dins hi havia una talla romànica del s.XII, Majestat de la Portell, destruïda l'any 1936. Consultar la wikipedia o la web Catalunya Medieval per a més informació.

Acompanyants:  Kike Jr. i Manu "Metal&Mountains".

Recomanacions:  Sabatilles tipus trail o botes flexibles, pals de tresc.

Mapa:  Editorial Alpina, "Catllaràs-Picancel", escala 1:25.000.

Track del Recorregut:  wikiloc.

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, cal agafar l'autovia C-16 cap el sud, fins la sortida 90, per seguir per la carretera C-62 direcció Prats de Lluçanès. Es gira a l'esquerra per la ctra. BV-4346 direcció a Sagàs i La Quart. Es passen aquestes dues poblacions i es continua sempre per la mateixa carretera fins el final, on trobem una cadena que prohibeix el pas, a un centenar de metres del Monestir de Sant Pere de la Portella. Punt de sortida.

Descripció:  Retrocedim uns metres la carretera per on hem vingut, per seguir una ample pista de terra a l'esquerra, que ens portarà a una raconada on es troba la font de l'Abat, 5'.

Font de l'Abat.
Continuant pista avall, un cop creuat el rierol, la pista gira a l'oest i inicia una suau pujada. Just en el punt més alt, la deixem per un corriol a la dreta, petita fita, 11', al inici poc definit però a mida que pugem és més clar.

Gir a la dreta, seguint el cordal divisori per un corriol.
El corriol segueix per la part divisòria del llom, obrint-se pas entre matolls i alzines baixes. Anem trobant fites.

   Camí de pujada.

El Salga Aguda, pujant pel llom carener.
Pas de la Somera, petit coll on creuem una pista de terra, per continuar pujant.

Pas de la Somera.
La roca conglomerada facilita l'ascens. Pugem a una cota secundària (1073), on tenim el cim del Salga Aguda gairebé a tocar.

Des de la cota secundària, el Salga Aguda.
Una forta baixada, ens porta al collet de la Pinassa (1057), 1h06', estret i encaixonat, amagat en mig de molta vegetació.

Collet de la Pinassa (1057).
El corriol es torna un xic amagat només sortir del collet, però més amunt apareixen fites i un rastre més fressat. El pendent es torna més intens.

Fort pendent cap el cim.
Travessem un curt alzinar abans d'arribar a la part rocosa de la pujada.

L'alzinar abans del conglomerat de roca.

Pujada final per roca.
El pendent encara s'intensifica més a mida que pugem per la roca conglomerada. Necessitarem les mans, més per recolzar-nos que no pas per grimpar.

Superant el dret tram de roca.

Arribant al cim.
Salga Aguda (1172), 1h31', sostre de la serra de Picancel. Cim estret i allargat amb vertiginosa caiguda pel vessant nord, coronat per una senyera i un banc de fusta.

Cim del Salga Aguda.
Àmplies vistes cap a tots els vessants, tot i els núvols baixos.

Cap el nord-oest, el pantà de la Baells i els Rasos de Peguera: Cogulló d'Estela, Roca d'Auró, Torre dels Enginyers, els Rasos de Baix i El Pedró. També es pot veure la senyera del cim del Serrat de Migdia.
 
Embassament de la Baells amb els Rasos de Peguera de fons.
Més al nord, apareix la serra d'Ensija: amb els cims de la Creu de Ferro i el Serrat Voltor; el Pedraforca mig difuminat, i davant la cinglera de l'Artic.

La serra d'Ensija i el Pedraforca.
Al nord, el poble de Vilada i de fons la serra del Catllaràs amb els cims del Sobrepuny, Roc de la Clusa, El Pedró o el Cap de la Baga Alta entre d'altres.

La serra de Catllaràs.
Cap a l'est, continua la cresta de la Salga, amb gran elegància i imponent.

La carena de la Salga cap a l'est.
I cap el sud, en la fondalada de la vall, el Monestir de St.Pere de la Portella i de fons la serra de Campdeparets.

Monestir de St.Pere de la Portella.
Iniciem la baixada per la cresta oest: estreta, pendent i conglomerada. Hi ha alguna pintada blava molt desgastada i fites, a més d'un camí o corriol fressat.

Inici de la baixada des del cim.

El cim, es veu la bandera, queda enrere.
Entrem en el bosc, en poca estona enllacem amb un camí encara més ample, amb marques grogues i un indicador, és el camí de la Portella-Vilada, 1h52'. Cap a l'esquerra, puja cap el coll del Tell i baixa fins el Monestir de la Portella; cap a la dreta, baixa cap a Vilada. Nosaltres baixarem direcció a Vilada.

La intenció de la sortida era arribar-nos fins el coll del Tell, on arrenca un camí que puja el cim dels Gira-sols i per una via ferrada enllaça amb el cim de Perris i des d'aquest pujar cap el serrat de Migdia. Però la pluja de la nit i un terreny un xic moll, ens fa canviar d'opció.

Punt d'enllaç amb el camí de la Portella-Vilada.
Baixada intensa per un camí camuflat per la vegetació però força fressat. Hi ha moltes marques grogues!!

  

Camí de baixada cap a Vilada.
Font de la Molina, 2h08', un altre dels racons màgics, amb força aigua.

Font de la Molina.
Continuant per un preciós camí en baixada, trobem un pal indicador, 2h21', lloc on deixem de baixar cap a Vilada.

Gir a l'esquerra, cap al Serrat de Migdia.
Girem a l'esquerra, direcció al Serrat de Migdia -segons marca la senyalització-, camí anomenat "El trencacames"... i puc certificar que el nom no està posat a l'atzar. Només començar, una forta pujada que va combinant amb baixades i pujades, per sort no tant dretes com la del començament. El camí va flanquejant cap a l'oest, guanyant alçada.

  

Pujant pel camí "El trencacames" cap el Serrat de Migdia.
En entrar a la conca del torrent Fred, el camí s'enfila decidit, primer paral·lel a aquest i en la part més alta, pel mateix torrent. Una raconada silenciosa, fosca, misteriosa, amb exuberant vegetació, selvàtica, ....

 

Camí de pujada pel torrent Fred.
Fins arribar a una bifurcació amb uns indicadors, en la part alta del torrent Fred, 3h17'. El camí que marxa a l'esquerra va cap el pic de Perris i el de la dreta cap al Serrat de Migdia.

Indicadors dalt del torrent Fred.
Nosaltres cap a la dreta. Després d'una curta pujada, arribem al collet dels Pins (995), 3h23'. Un indicador ens fa saber la direcció a seguir cap el Serrat de Migdia, ...a la dreta.

Collet dels Pins (995).
Es surt de l'alzinar i es continua pujant pel conglomerat cinglera amunt. Hi trobem fites.

Pujant seguint el cordal de la muntanya.
Es volteja una cota secundària pel vessant dret, on hi ha una corda pel fer el flanqueig i arribar al collet, on només queda una curta e intensa pujada fins el cim. Aquest pas, amb compte, es pot realitzar sense corda.

Corda en el flanqueig d'una cota secundària.
Serrat de Migdia (1082), 3h41', excel·lent mirador dalt d'una cinglera de la serra de Picancel, coronat per un senyera i algunes alzines. Aquest cim també pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Serrat de Migdia (1082).
Les vistes són molt semblants a l'anterior cim. A destacar el vessant oriental, amb imponents cingleres i el punxegut cim del Salga Aguda. Imponent i vertiginós paisatge!!

Salga Aguda i altres cims de la serra de Picancel.
Davallem pel mateix camí de pujada, no hi ha cap altre opció!

Baixant del Serrat de Migdia.
Retornem al collet dels Pins (995), 3h54'. Cal girar a la dreta, seguint marques grogues per un camí de baixada amb força pedres, on abunden els pins i les alzines. Es passa prop de la font dels Cóms (font que no hem trobat tot i el pal indicador).

Prop de la font del Cóms.
Una mica més avall, s'ha d'estar atents a un petit pal indicador, ja que en aquest punt, deixem de seguir l'ample camí per agafar el trencall de l'esquerra, amb marques grogues, que inicia una pujada, 4h01'.

Seguint les marques grogues.
Amb alguna que altre pujada i baixada, el camí es torna més planer, arribant al collet de les Corts (954), 4h09', poc significant, cruïlla de camins, que travessem seguint la senda marcada en groc.

Collet de les Corts (954).
En unes clarianes del bosc, enllacem amb una pista, 4h21', molt a prop de la masia i l'ermita de St.Miquel de les Canals.

Enllaç amb la pista prop de St.Miquel.
Baixem per l'ample pista cap a l'esquerra, deixant-la momentàniament en un trencall a la dreta, una drecera que baixa sota les línies elèctriques.

Drecera de la pista.
En arribar de nou a la pista, deixem de seguir les pintades grogues per continuar per la pista.

Retrobem la pista i la seguim avall.
Arribem a la masia de Corrúbies, 4h43', en estat de ruïna, però que encara mantenen la façana dempeus. Cruïlla de camins amb un pal indicador força farcit de recorreguts.

Corrúbies.
No deixem la mateixa pista, avall, sense seguir les marques grogues. Creuem la riera de la Portella, 4h53', i uns metres enllà, enllacem amb una encara més ample pista i en més bon estat.

Creuant la riera de la Portella.
Girem a l'esquerra. En una bifurcació de la pista, cal seguir el trencall de l'esquerra, 5h02'. Monòtonament avancem a bon ritme, passant per sota del Cingle de la Por.

Sota el cingle de la Por.
Deixem de banda camins i pistes que anem trobant fins un trencall a la dreta, on hi ha una pintada groga, 5h22'. Aquest camí és una drecera a la pista, on ens estalviem una mica més d'un quilòmetre.

Trencall a la dreta, amb marques grogues.
El camí fressat i amb pintades grogues, segueix sota el filat elèctric fins a una plana d'herba, on hi ha un pal indicador i hi passa una pista, 5h27'.

Cruïlla de camins i pal indicador.
Un xic més endavant del pal indicador, es segueix un camí cap a l'esquerra, que després d'una curta pujada, ens situa davant mateix del Monestir de Sant Pere de la Portella, 5h32'.

Sant Pere de la Portella.
Passem vora la torre, enllaçant amb la carretera asfaltada i tenint vistes de la part del darrere de l'església del Monestir.

Sant Pere de la Portella, façana del darrere.
Un centenar de metres ens separen d'on hem aparcat el cotxe, 5h34', donant per finalitzada aquesta travessa per la serra de Picancel, bella i feréstega.

Final de la carretera, prop del Monestir.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!