El Pedró-Rasos de Dalt (2077) - Rasos de Baix (2058)

Els Rasos de Peguera és una serra amb altituds que ronden els dos mil metres, pionera de l'esquí a Catalunya, acostuma a tenir molt poca neu en els darrers anys i aquesta es fon ràpid. Aprofitant la recent i abundant nevada, ens apropem per recorre el cordal amb raquetes de neu, assolint els dos cims més alts. El despoblat de Peguera i els camins del vessant nord de la baga de Peguera, atapeïts de neu al més pur estil de Lapònia, són les guindes a aquesta circular. 

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament estació d'esquí Rasos de Peguera.

Temps total:  4h59'     Sense parades:   4h22'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:   Fàcil - F   Esforç: 1/5.

Distància:  9,00 km.           Desnivell: +556 m.

Alçada mínima:  1608 m.            Alçada màxima: 2077 m.

Cims:  El Pedró o Rasos de Dalt (2077) i Rasos de Baix (2058).

De interès:  Sortida amb raquetes de neu.

Itinerari no senyalitzat com a raquetes de neu (fora de l'estació d'esquí).

Des del inici del recorregut seguim el PR C-73 (blanques-i-grogues), després marques grogues i un curt tram amb marques vermelles.

Part del recorregut passa per camins estrets entre el bosc, amb pendent forta i poc transitats. 

Els cims queden en mig del bosc, no tenint cap vista. S'ha d'aprofitar les clarianes i zones no boscoses, per admirar les serres veïnes. 

Acompanyants:  Òscar, Kike, Kike Jr. i Martí.

Recomanacions:  Raquetes de neu, pals, polaines, botes, guants, gorro llana, buf, ulleres protecció solar, crema protectora, roba de fred intens (samarreta tèrmica, polar, plumes, gore-tex,...), aigua.

Mapa:  Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Ensija, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Berga, capital comarcal del Berguedà, agafem la carretera BV-4242 cap el Santuari de Queralt. Es deixa el trencall cap el Santuari, i es continua per la carretera BV-4243, passant pel poblet de Castellar del Riu i després d'un seguit de corbes, ens porta fins a l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Punt de sortida.

Descripció: Situats en l'aparcament a tocar del coll del Sant Crist, en l'estació d'esquí i muntanya dels Rasos de Peguera, anem fins a un extrem de l'ample esplanada d'aparcament, on hi ha un pal indicador i la pista que porta a Peguera (avui completament tapada per la neu).

Coll del Sant Crist - Estació dels Rasos de Peguera.

Seguim el sender PR C-73 (tot i que en el pal indicador ho marca com a PR C-73.2).  

Pal indicador en el coll del Sant Crist.

Davallem en tot moment, seguint marques blanques-i-grogues. En una bifurcació, trobem un pal indicador, ...continuem de front.

Inici del camí pel PR C-73.

Visible la serra del Cadí i la serra d'Ensija.

Bifurcació amb pal indicador.

Més avall, trobem un nou pal indicador, 36', a Peguera. Tal i com indica, deixem la pista per girar cap a la dreta, pujant fins un collet. A l'esquerra del collet, tenim el Tossal, un inapreciable cim.

Arribant al pal indicador.

Pal indicador. Gir a la dreta.

Des del collet, tenim vistes cap els Pirineus: Puigmal, Les Borregues, Balandrau, Torreneules; i també cap a la serra de Montgrony: Pedra Picada i L'emperadora. En front, el vessant sud de la serra d'Ensija.

Des del collet, cims dels Pirineus i serra de Montgrony.

Baixada cap a Peguera.

Davallem des del collet i entrem en el bosc, per un estret camí.

 

 

Seguint el PR C-73 cap a Peguera.

En sortir del bosc, tenim el poble de Peguera enfront. Enllacem amb una pista que ens porta fins l'entrada del poble i a l'ermita romànica de Sant Miquel de Peguera, 1h07'.

Despoblat de Peguera. Darrere el Roc de Peguera.

Ermita romànica de Sant Miquel de Peguera.

Peguera és un poble deshabitat, un despoblat, situat a 1600 m. d'alçada, que pertany al municipi de Fígols. L'edat dorada del poble es situa a finals del s.XIX i fins a mitjans del s.XX, degut a l'activitat de la mineria. Un cop varen tancar les mines, el poble va anar perdent habitants fins a convertir-se en un poble abandonat. El 1908 va néixer en aquest poble en Ramon Vila Capdevila, "Caracremada", un dels maquis catalans més coneguts. Darrere del poble hi ha la gran roca, el Roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera.

Retornem al punt on hem sortir del bosc. Deixem de seguir el PR C-73. A l'esquerra surt un camí, estret entre el bosc, que si ens fitxem, hi ha marques grogues. És el camí que seguirem per remuntar la Baga de Peguera, amb un pendent força dret, fins a dalt de la serra.

 

 

 

Camí per l'obaga de Peguera, seguint marques grogues.

El camí desemboca en un altre més ample, 2h39', que no seguirem. A l'esquerra, en mig del bosc, hi ha unes marques vermelles, aquest és el sender pel que pujarem, amb fort pendent i directe amunt.

Camí cap el cim, seguint marques vermelles.

En arribar a la part alta, desapareixen les marques vermelles. Continuem cap a l'esquerra, seguint el cordal.

Seguint el cordal cap el cim.

Fins a trobar el punt més alt, coronat per una senyera en mig dels arbres. Hem arribat al Pedró o Rasos de Dalt (2077), 3h04', punt més alt de la serra dels Rasos de Peguera.

Segons quins mapes, aquest cim l'anomenen el Salabardar o Cap de la Baga de Peguera.

El Pedró o Rasos de Dalt (2077).

Davallem pel vessant sud, un camí que baixa directe, amb marques grogues, entre el bosc.

Baixada seguint marques grogues, cap el coll.

En sortir en una zona més aclarida, pugem una sua pendent per arribar al coll de la Creu del Cabrer (1973), 3h21'. Aquest coll divideix els dos cims més destacats de la serra: el Rasos de Dalt i el Rasos de Baix.

 

Coll de la Creu del Cabrer.

Girem cap a l'esquerra, superant una llarga i dreta pala de neu, al límit dels arbres del bosc.

Iniciant la pujada cap els Rasos de Baix.

Dreta pujada cap el Rasos de Baix.

En la part alta, el pendent es torna més suau, fent un flanqueig cap a l'esquerra.

Aproximació al cim.

En aquesta part més alta, es pot observar els cims de la Tosa d'Alp, el Puigllançada i més lluny, el Puigmal.

Vistes al vessant nord.

Dirigint-nos cap el punt més alt, entrem en el bosc i enseguida trobem el vèrtex geodèsic, que marca el punt més alt, Rasos de Baix (2058), 3h50'. Al igual que l'anterior cim, està rodejat de bosc, amb nul·les vistes.

Rasos de Baix -vèrtex geodèsic- (2058).

Retornem per on hem arribat, en sortir del bosc, ara seguint cap a un pal indicador que hi ha un xic a l'esquerra, dalt de la carena. El camí volteja el límit del bosc, on trobem un monòlit. Aquest punt és més alt que el del vèrtex, hauria ser aquí el cim del Rasos de Baix (2060). Assenyalat pel mapa de l'Alpina, però no pel mapa del ICGC.

Seguint cap el pal indicador.

Monòlit, Rasos de Baix (2060).

La senda s'endinsa al bosc, per sortir tot seguit, en mig d'un ample camí (potser una pista d'esquí).

   

Avançant per un ample camí.

Aquest tram, força planer, ens porta fins la part alta de la pista d'esquí de Les Soques, 4h08', amb àmplies vistes cap el sud, avui amb mala visibilitat, a Montserrat i la serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb el cim de la Mola ben visible. 

També cap a l'oest, aquestes amb una visibilitat molt millor, apareixen el Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles, la Tossa Pelada i el Tossal de L'Estivella; la serra del Verd, els Cloterons i la serra del Cadí.

Al fons La Mola i Montserrat.

Vistes cap a l'oest.

Iniciem la intensa baixada per la pista d'esquí, que ens portarà directes a l'estació d'esquí.

Baixada per la pista d'esquí.

Final de la pista d'esquí, prop de l'aparcament.

Creuem l'aparcament del coll del Sant Crist, 4h22', a aquestes hores massificat de cotxes i persones, fins on tenim aparcat el vehicle.

Avui són d'aquells dies en que el itinerari et sorprèn tant i tant, que no saps si has estat passejant pels Rasos de Peguera o has estat en un dels boscos del cercle polar àrtic. Un somni!!.  

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.