Serra d'Ensija: Serrat Voltor (2279) - Creu Ferro (2297) - Gallina Pelada (2321)

Recorregut de senderisme, circular, pujant a tots els cim de la serra d'Ensija.  La pujada pel barranc de les Llobateres és molt més agraïda que no pel torrent de la Font d'Ensija, que l'utilitzarem per a la baixada. Tota la part superior de la serra és molt arrodonida, predominant els prats de pastura. Tot el recorregut és molt agradable, apte per a tot tipus de persona, on podem observar bones vistes, sobretot del Pedraforca, que en tot moment ens vigilarà i dels Rasos de Peguera. Gran part del recorregut coincideix amb el PR C-79. 
   

Ruta circular: Sí.

 

Sortida i arribada: Font Freda.

 

Temps total: 6h50'     Sense parades: 5h18'      Ritme: Pausat 

 

Dificultat: F - Fàcil     Esforç: 1/5 

 

Distància: 12,05 Km.      Desnivell: +943 m. 

 

Alçada mínima: 1660 m.     Alçada màxima: 2321 m. 

  

Cims: Serrat Voltor (2279m), Creu de Ferro (2297m), Pla de les Tores (2272m), Gallina Pelada o Cap del Llitzet (2321m), Roca Blanca (2295m). 

 

Acompanyants: Alícia. 

 

Recomanacions: Evitar dies de molta calor, no hi ha gairebé cap ombra per dalt de la serra. Portar aigua.  Amb neu és un dels millors llocs per practicar les raquetes de neu.

 

Mapa: Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, 1:25.000

 

Aproximació: Des de Berga, capital de comarca del Berguedà, agafar la carretera C-16 direcció al túnel del Cadí. Passarem la població de Cercs i abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, just passat un túnel, hi ha a l'esquerra la desviació cap a Saldes/Gósol, per la carretera B-400. Passarem la població de Saldes, i tot just dalt del coll de Trapa, hi ha una bifurcació a l'esquerra. Seguim aquesta carretera, passem una zona d'esbarjo coneguda com Pleta de la Vila, i en poc ens trobarem amb la font Freda, que cau a la nostra dreta. Hi ha petites zones per aparcar el cotxe, una mica abans de la font i passada aquesta.

  

Descripció: Seguim un camí, a tocar de la carretera i separat per una tanca de fusta, fins l'inici del barranc de les Llobateres, on un pal indicador ens mostra el camí a seguir, 10'.

   

Inici del barranc de les Llobateres.

A començament de barranc, aquest és força ample, amb suau pendent. A mida que ens endinsem, s'estreta, començant a guanyar alçada.Es passa per un pas rocós i estret, envoltats de vegetació i d'una frescor que s'agraeix en època estival.

   

Primer tram estret.

Pas més estret i rocós del barranc de les Llobateres.

Passats els trams més estrets, sortim a una zona de pastura, la inclinació es suavitza en mig d'un bosc amb pi i avets.
   

Zona més planera i herbosa.

Sense gaire dificultat, toparem amb un pal indicador, 1h08'. Cap a la dreta i seguint el barranc d'Ensija, ens porta directes al refugi. Cap a l'esquerra i seguint el barranc de les Llobateres, ens porta a la Creu de Ferro.
   

Pal indicador. A la dreta el barranc d'Ensija, a l'esquerra el barranc de les Llobateres.

Nosaltres seguim direcció cap a la Creu de Ferro.  El barranc canvia de format, molt més estret, entapissat d'herba i d'un bosc espès, amb una constant pujada, molt còmoda.
   

Part alta del barranc de les Llobateres.

Darrera nostre, com durant tot l'ascens, ens vigila el Pedraforca.
   

Darrera tenim el Pedraforca.

Deixem enrere el bosc, molt a prop de la carena, 1h44'. Degut a que volem ascendir el Serrat Voltor, deixem de seguir els punts grocs/blancs que van més a la dreta, per pujar directe, en el tram de carena a tocar del punxerut cim.
   

A prop de la carena dels plans d'Ensija. Darrera el Pedraforca i la serra del Cadí.

Agafem un corriol, una mica perdedor, cap el Serrat Voltor.
   

Pujant cap el Serrat Voltor.

El corriol primer va de front, després voreja per la part esquerra, arrapat a la roca. Primer deixem a l'esquerra una forta canal, que no porta al cim. Es segueix el corriol fins a una segona canal, molt més fàcil de pujar encara que s'ha d'anar amb compte, que ens deixarà a uns metres del cim, ja sense cap dificultat. 

 

El cim del Serrat Voltor (2279m), 1h56', està culminat per dos troncs cremats en forma de creu sobre unes fites. Les vistes per totes bandes són obertes, divisant tota la serra d'Ensija, tota la serra del Moixeró, el Pedraforca i part de la serra del Cadí.
   

Cim del Serrat Voltor. Darrera la serra del Moixeró.

Descendim, amb compte, deixem enrere la rocosa i seguim per pastures, tot carejant per suaus lloms. Passem un pal indicador, 2h14', i seguim a munt direcció al cim de la Creu de Ferro.
   

Pujant cap a la Creu de Ferro. Darrera el Serrat Voltor.

La pujada, molt suau i sense cap entrebancs, ens porta a l'arrodonit cim de la Creu de Ferro (2297m), 2h26'. Les vistes són amples per totes bandes. Aquest és el segon cim més alt de la serra d'Ensija.
   

Cim de la Creu de Ferro (2297m).

Des de la Creu de Ferro, de esquerra a dreta, el Pla de les Tores, el cim sense nom i la Gallina Pelada.

Baixem per la banda oposada, per un camí molt fressat. Aquest el deixem, seguint cap a la dreta per assolir un altre cim, molt arrodonit, culminat per unes fites però ... no he trobat cap nom que l'identifiqui. Cal dir que l'alçada d'aquest és de 2287m, 2h35'.

 

Baixarem direcció cap el coll que separa aquest cim i el Pla de les Tores. En el coll, 2h40', ens trobem el camí que porta de la Creu de Ferro fins el refugi. El creuem i pugem diagonalment cap l'extrem més a la dreta, guanyant alçada en mig de pastures, sense cap arbre.

 

Dalt del Pla de les Tores, ens dirigim en el que creiem que és el punt més elevat, 2272m, encara que es fa difícil dictaminar quin punt és el més alt. Aquesta part més occidental, és més rocosa i està culminada per una fita, 2h47'.
   

Cim del Pla de les Tores (2272m), la Gallina Pelada (2317m) i la serra del Cadí.

 

 

 

Els Rasos de Peguera, des del cim del Pla de les Tores.

Deixem enrere aquest cim, baixant per la carena, fins a un petit coll, on a partir d'aquí, i per evitar baixar fins el refugi i agafar la ruta normal, anirem vorejant el seguit de lloms, anomenats Els Amorriadors, sense perdre ni guanyar alçada, fins arribar a un coll (2226m), 3h21', on enllaçarem amb el camí de pujada que ve del refugi, cap al cim.

La pujada és dreta, però molt còmoda degut al bon camí i curt, a més de veure en tot moment el cim.
   

Pujant cap el cim de la Gallina Pelada. Darrera l'arrodonida serra d'Ensija.

Arribem dalt el cim de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet (2321m), 3h33', cim culminant de la serra d'Ensija, amb unes vistes privilegiades per tots cantons.
   

Cim de la Gallina Pelada o Cap de Llitzet (2321m), punt més alt de la serra d'Ensija.

Per accedir al cim més occidental de la serra, es continua per una estreta cinglera rocosa, amb una forta timba per la vessant sud, fins l'extrem, on coronem la Roca Blanca (2295m), 3h39'.
   

Trajecte des de la Gallina Pelada fins la Roca Blanca.

 

Cim de la Roca Blanca (2295m). Darrera el Pedraforca i la serra del Cadí.

Retornem pel mateix camí fins el cim de la Gallina Pelada, 3h45'. Baixarem per la ruta principal, per molt bon camí. 
   

Arribant al refugi.

Passarem la font d'Ensija amb uns abeuradors, no raja aigua, i a tocar, arribem al refugi d'Ensija o Delgado Úbeda, 4h00', propietat de la FEEC.
   

Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda.

Bon lloc i bona hora per dinar. El refugi és tancat.

Deixarem el refugi, seguint el camí marcat, entre pastos i suau pujada. Arribem a un pal indicatiu, 4h08'. 
   

Passat el pal indicador, comença la forta baixada. Darrera la serra del Moixeró.

Si seguim el camí de la dreta, ens portarà pel barranc d'Ensija fins el barranc de les Llobateres, i si es segueix pel dret, arribarem a la font Freda.

Més endavant, comença la baixada directa. 
   

Vistes al començar la baixada, amb el Pedraforca i la serra del Cadí-Moixeró davant.

Es combina el camí amb zones de prat, a mida que es baixa, podem observar el cim del Serrat Voltor i el Carbasser, que tanquen la serra per la part més oriental.

 

A les Planelles, 4h32', el terreny es suavitza, donant una petita treva a la intensa baixada. Passat aquesta zona més planera, tornem a la forta baixada, topem amb el torrent de la Font d'Ensija, que sempre el deixarem a l'esquerra.
   

Passem a tocar del torrent de la Font d'Ensija.

   

Durant tota la baixada, hi ha pintura groga.

Aquest tram de camí és molt més escarpat, fent un munt de llaçades per trobar el millor punt de pas. S'arriba a un punt on sembla que hem de creuar el torrent...NO!!, el camí deixa el barranc i es separa direcció cap a la dreta, i entre un bosc molt espès, sortim de sobte en l'esplanada de la Font Freda, 5h18', on hi ha unes graelles.
   

La font Freda, amb unes graelles per fer foc i taules.

Des d'aquí només ens queden uns dos-cents metres per sortir a la carretera, lloc on hem aparcat el vehicle.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.  

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.