Tossal dels Monjos o Roc de les Monges (1414) - Els Tossals (1525)

En la part occidental del Berguedà, frontera amb el Solsonès, s'eleven un seguit de serres transversals, amb abundant vegetació i orografia escarpada i roca conglomerada. En aquesta sortida, assolim el cim més elevat del Serrat de la Qüestió i resseguirem la part occidental de la Serra dels Tossal per conquerir els tres cims més significatius, per corriols, en mig d'un paratge de mitja muntanya, molt solitari, feréstec i mediterràniament "selvàtic".  

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Masia Trasserra (Capolat).

Temps total:  6h56'    Sense parades:   5h09'    Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F     Esforç: 1/5.

Distància:  8,24 km.           Desnivell:  +662 m.

Alçada mínima:    1182 m.         Alçada màxima: 1525 m.

Cims:  Tossal dels Monjos o Roc de les Monges o Serrat de la Qüestió (1414), Tossal de Vilella (1525), Tossal de Casòliba o del Bosc de Casòliba (1517) i Tossal de Trasserra o Els Tossals (1525).

De interès:  Ascens a dos cims del llistat dels 100-cims de la Feec: Tossal dels Monjos o Roc de les Monges i Tossal de Trasserra o Els Tossals.

Tot i tenir el vèrtex geodèsic en el cim del Tossal de Trasserra (1524,6), el punt més alt de la Serra dels Tossals és el cim del Tossal de Vilella (1525,5), gairebé un metro més d'alçada.

Trasserra és una masia del municipi de Capolat (Berguedà), del s.XVIII, època de la màxima explotació del camp català. Està inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Vilella és una masia de la Valldora, municipi de Navès (Solsonès), del s.XVII, esmentada al fogatge (impost medieval) l'any 1553 amb el nom de Vilielles. L'únic accés és pel vessant de Capolat. Inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A pocs metres d'aquesta masia, està l'ermita de Sta.Magdalena de la Vilella (s.XI o s.XII), utilitzada de pallissa (paller), envoltada de camps de conreu i envaïda per la vegetació i arbres.

L'ascens al Tossal dels Monjos presente en la part més alta, una curta grimpada per accedir al cim, sense cap dificultat tècnica destacable amb terreny sec.

Per enllaçar els tres tossals que hi ha en la Serra dels Tossals, es transita per corriols poc definits, "perdedors", i un curt tram sense camí ni corriol a la vista (potser tapats per l'exuberant fullatge), però que es pot transitar bé sota la fageda. En aquest tram especialment, és molt recomanable utilitzar el gps (potser, millor durant tot el recorregut). 

La delimitada visibilitat des de dalt dels tres cims que formen la Serra dels Tossals, aprofitar de gaudir de les vistes des del Tossal dels Monjos o el mirador. 

Acompanyants:  Manu "Metal&Mountains", Antonio.

Recomanacions:  Sabatilles tipus trail o botes flexibles. Pals de tresc. Gairebé imprescindible portar el gps amb el track.

Mapa:  Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.  

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, sortir per la carretera a Solsona. En arribar al polígon industrial de la Valldam, es creua pel carrer principal fins a enllaçar amb la carretera BV-4241. Just abans de creuar un túnel, es gira a l'esquerra, seguint per una estreta carretera. Es passa el petit nucli de Capolat, fins arribar a la masia Trasserra. A pocs metres, un cop passada la masia, apareix una pista de terra a la dreta. Ens endinsem uns 100 m. (apte per a tot tipus de vehicles) fins a una corba tancada, on hi ha espai per aparcar el cotxe. Punt de sortida (entrada a la pista de terra).

Descripció:  Com he comentat, el gps serà de gran ajuda. Des de la pista on deixem aparcat el cotxe, cal seguir-ne una que marxa a l'esquerra de la tancada corba. Uns metres més endavant, sense cap senyalització ni pintada, la deixem per seguir un difús corriol a la dreta. Obrint-nos pas entre la vegetació i mirant el gps, arribem a un camí més fressat, que seguim cap a l'esquerra, 8'. Hi ha marques grogues.

Camí amb les marques grogues.

Travessem un pineda fins a un collet (1327), 11', en mig de la carena de Trasserra. Es gira a la dreta, marques grogues mig esborrades.

Collet (1327).

Es davalla per un camí intuïtiu, amb pintades, fins a un torrent sec. Aquí es perden les marques i el camí. Una paret de roca, de mal pujar, ens fa dubtar del itinerari. En comptes de pujar-la, la voltegem cap a l'esquerra, per sota. Sense senda, s'avança bé, ja que la vegetació és escassa sota la pineda. En acabar la paret de roca, retrobem el camí.

Retrobament del camí.

A mida que avancem, el camí es torna més ample, baixant la rasa de l'Avet, 35', torrent que creuem i enllacem amb una pista. Seguim cap a la dreta, amunt. 

Rasa de l'Avet. Enllacem amb la pista.

La pista, un xic deixada, manté una bona pendent. En un revolt tancat, trobem l'Avet, arbre monumental que destaca de la resta.

L'avet.

Per la monòtona pista, gaudim de bones vistes cap el vessant sud i el proper tossal de Cal Bertran (1444), que ens apareix davant nostre, acinglerat. No hem d'arribar-hi!! 

Tossal de Cal Bertran.

Quan la pista està en una zona alta de la muntanya, a peu de pista, trobem un pal indicador, 1h04'. Hem de seguir el camí de l'esquerra, direcció a "Obaga dels Tossals" i seguint el GR-1.

Pal indicador. Gir a l'esquerra.

Davallem i enseguida trobem el collet del Roure (1398), 1h05', envoltat de molts arbres i amb un pal indicador. Deixem de seguir el GR-1 i girem a la dreta, amb marques grogues, direcció a Vilella.

Collet del Roure (1398).

Per un camí revirat, d'intensa baixada, anem travessant un espès bosc de faigs, pins i boixos, sempre seguint marques grogues.

  

Camí de baixada cap a Vilella.

Creuem una pista, on hi ha un pal indicador, 1h22'. Continuem pel camí direcció a Vilella.

Creuem la pista.

El camí ens porta a una pista, que girem a l'esquerra i en una curta baixada, apareixem en la pista encimentada que porta a Vilella, 1h40'. A pocs metres, a l'esquerra, tenim una monumental alzina.

Roure monumental de la Vilella.

Continuant pel ciment, ja es pot veure la masia de la Vilella, amb la serra de Busa i el Port del Comte de fons, 1h43'.

Masia de la Vilella.

Des de la masia, es veu l'ermita de Santa Margarida de la Vilella. Cal travessar un camp de conreu, amb compte de no fer malbé la collita. Aquesta ermita està engolida per la vegetació, en la part de l'entrada, un munt de matolls i una figuera dificulten l'accés.

Santa Margarida de la Vilella.

Retornem a la masia, i des d'aquí es segueix un difús corriol, just en front de la bassa d'aigua, que puja cap a l'esquerra. En entrar en el bosc, el camí es torna més clar, seguint amunt i enllaçant amb una pista.

Pujada al coll del Bosc de Vilella.

La pista es converteix en camí. Aquest puja fins el coll del Bosc de Vilella, abans però, el deixem per continuar per un corriol, 1h59', que marxa cap a l'esquerra i puja directament al cim del tossal dels Monjos.

Camí carener cap el cim.

En sortir del bosc, ens apareix davant, tota la carena fins el cim, més espectacular i aèria a mida que guanyem alçada.

Pujada per roca conglomerada.

Es van seguint fites, i no sempre s'avança pel mateix cordal, es fan petites llaçades sempre cap el cantó esquerra. A la dreta, hi ha un profund estimball!! En la part alta i per tal d'esquivar una gran paret de roca, es flanqueja cap a la dreta i es fa una grimpada en mig dels arbres. Aquí el pendent és força dret.

Una primera grimpada.

Per bona roca, un curt flanqueig cap a l'esquerra, fins a topar amb la paret de roca. Aquí apareix el punt més "complicat". S'ha de grimpar un tram dret de roca, sense sensació de buit, i amb poques però les justes presses per progressar fins arribar als arbres.

Segona i més "delicada" grimpada, prop del cim.

Un cop superat aquest curt pas, arribem al cim del Tossal dels Monjos o Roc de les Monges (1414), 2h18'. Coronat per una modesta fita de pedres, aquest estret i esvelt cim, punt culminant del Serrat de la Qüestió, gaudeix d'unes immillorables vistes.

Tossal dels Monjos o Roc de les Monges (1414).

Cap a l'oest, l'altiplà i serra de Busa, amb els cims de La Guàrdia i El Cogul; la serra dels Bastets amb el punxegut Tossal de les Viudes; el Port del Comte: Puig de les Morreres, el Pedró dels Quatre Batlles i el Tossal d'Estivella.

Serres de Busa, Bastets i Port del Comte.

Cap el nord les serres del Verd: Cap del Verd, Prat d'Aubes i Cap d'Urdet; el Pedraforca amb el Cadí tapat pels núvols; la serra d'Ensija: La Gallina Pelada i la Creu de Ferro; i els Rasos de Peguera: El Pedró o Rasos de Dalt, Rasos de Baix, la Torre dels Enginyers i el Cogulló d'Estela.

Serra del Verd.

Pedraforca.

Serra d'Ensija.

Rasos de Peguera.

Cap a l'est, la serra dels Tossals.

Serra dels Tossals.

I al sud, als nostres peus, la masia de la Vilella i les zones de conreu, amb els cingles de Travil de fons.

Masia de la Vilella.

Iniciem la baixada. La desgrimpada és més fàcil del que pot semblar, sempre que la roca estigui seca. Un cop estem en el "camí" carener de roca, tot és més fàcil... i espectacular!

Perspectiva de la baixada amb el coll del Bosc de Vilella.

En la part baixa, es pot seguir el mateix camí de pujada fins a enllaçar amb el camí ample i tornar a pujar cap el coll. O, el que vam fer nosaltres, arribats a prop del coll, deixar de seguir el camí que hem utilitzat per pujar i utilitzar un corriol, mig amagat entre els matolls, que va resseguint vora la cinglera, i ens porta directament al coll del Bosc de Vilella (1306), 2h48'.

Des del coll del Bosc de Vilella (1306), el tossal dels Monjos.

Un fressat corriol marxa cap a l'esquerra (de front segons arribem al coll), amb suau pendent pel mig del bosc, ens porta a enllaçar en una pista, que seguim cap a la dreta, 3h01'.

El camí ens porta a una pista.

Una curta i suau pujada, fins a un pal indicador (sense indicador) en mig d'un collet, 3h04'. Es deixa de seguir la pista per girar cap a l'esquerra, per un corriol amb pintura vermella i una creu blanca-i-blava.

Collet on deixem la pista.

Entre pins, el pendent és força dret i en algun curt tram, dificultós, de gran ajuda els pals de tresc.

Fort pendent, seguint punts vermells.

Després d'un bon tram de forta pujada, topem amb una paret rocosa. El camí flanqueja vora aquesta paret cap a la dreta. Sempre hem de seguir els punts vermells i no perdre'ls. 

Resseguint la paret de roca.

Arribem al pas clau. Si passem de llarg, el camí queda tallat sobtadament. Com ens va passar a nosaltres, hem de girar cua fins a un pi que està tombat cap a la paret de les roques, 3h25'. Aquí si ens fitxem, els punts vermells "pugen" cap amunt. Una grimpada amb moltes presses però delicada per l'estimball existent.

Grimpada per bona roca.

Un cop dalt, retrobem el fressat camí. Ens podem arribar, a pocs metres, a unes roques que formen un esplèndid mirador, 3h30', on podem contemplar la majestuositat del Tossal dels Monjos, vist gairebé des de l'aire.

Àmplies vistes des del mirador.

Retornem al camí, que ressegueix prop de la cinglera, en mig d'una jove pineda.

Fressat camí que volteja la serra dels Tossals.

Si seguim aquest camí, recorrem la serra dels Tossals per sota, sortint al coll del Bosc de Casòliba, per atacar el cim del Tossal de Trasserra o Els Tossals.

Però, la intenció és seguir el cordal de la serra dels Tossals. Així que s'ha d'estar atents al punt on deixar aquest camí. No hi ha cap senyal ni pintada, com a única referència, un arbre mig tombat, 3h45'. El corriol, força difús al començament, marxa cap a la dreta.

Es deixa el camí, per un corriol, poc visible, a la dreta.

Una dreta pujada en diagonal, abans d'arribar al cim.

Corriol que puja al cim.

Tossal de la Vilella (1525), 3h56', coronat per una fita de pedres en mig de la vegetació, cosa que fa que les vistes siguin molt limitades. És el punt més alt de la serra dels Tossals.

Tossal de la Vilella (1525).

Pel vessant oposat al que hem pujat, continua el camí, amb alguna fita, seguint prop del cordal de la serra. En arribar al coll que separa tots dos cims, es puja pel cantó dret, cap el cim.

Seguint fites cap el collet que separa el següent tossal.

Tossal de Casòliba o del Bosc de Casòliba (1517), 4h06'. Aquest cim encara està més emboscat que l'anterior, en el punt més alt no hi ha ni una fita de pedres. Està rodejat per cinglera en tots els vessant, a excepció de per on hem pujat.

Nota: En alguns mapes, marquen un camí cap a l'est, unint aquest cim amb el coll del Bosc de Casòliba, però el tall de roca és considerable i és impossible baixar sense utilitzar corda.

Tossal de Casòliba o del Bosc de Casòliba (1517).

Desfem el camí de pujada fins el coll. Girem a la dreta, baixant en diagonal-dreta per una fageda, més a la dreta que la torrentera que es forma en el mateix coll. No hi ha camí ni marques de pintura, però es pot baixar còmodament, el pendent és moderat i es davallen uns 25 m. de desnivell. Potser hi ha un corriol, però la gran quantitat de fulles el tapen. Retrobem un corriol, visible i fressat, que seguim cap a la dreta, fins el coll del Bosc de Casòliba (1470), 4h23', on enllacem amb una pista de terra.

Coll del Bosc de Casòliba (1470).

Des del coll, es pot veure el vessant oriental del Tossal de Casòliba, on es pot comprovar que no es pot baixar per aquest cantó.

Des del coll, el tossal de Casòliba.

Continuem per la pista, una mica més endavant de la primera corba tancada, trobem una fita de pedres, vistosa, on un camí marxa a la dreta, 4h28'.

Trencall a la dreta. Corriol que puja al cim.

El primer tram de pujada és dret, superant un pas estret de roca. Més amunt, amb el bosc més tancat, el pendent es suavitza força.

Camí que puja cap el cim.

Tossal de Trasserra o Els Tossals (1525), 4h34', coronat per un vèrtex geodèsic. La vegetació anul·la les vistes cap el vessant nord. Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Tossal de Trasserra o Els Tossals (1525).

Amb l'horitzó tapat, només podem gaudir de les serres més properes, els Cingles de Travil.

Tossal de Cal Bertran i de fons els cingles de Travil.

Retrobem els punts vermells, que seguim de baixada cap el vessant oposat al de pujada. El terreny és força rocós i les marques no sempre estan a la vista, el que fa que la baixada sigui un xic lenta. Les marques estan col·locades més per pujar que no pas per baixar. Sortim a parar en una pista, 4h45'.

Itinerari de baixada, just arribar a la pista.

Com bé indico en la foto, el primer tram és força espès de matoll, un xic més avall es pot baixar més còmodament, per un terreny on no hi ha un corriol ben definit. S'ha de seguir sempre directament cap avall. Amb el gps facilita molt la traça a seguir.

Baixada pel corriol-drecera. Un xic engolit per l'herba.

Aquesta drecera és curta i retrobem la pista, 4h50', que seguirem cap a la dreta. Després de passar un parell de corbes, en la tercera que es molt tancada a l'esquerra, s'ha de deixar la pista per continuar per un corriol que neix just en front de la corba esmentada, 4h57'.

En el revolt de la pista, on neix la drecera cap a Trasserra.

No hi ha cap indicador ni pintada, només una escadussera fita de pedres mig amagada entre l'herba. Però en aquesta drecera, el camí és força fressat i fàcil de seguir.

 

Bonic camí-drecera de baixada cap a Trasserra.

La drecera acaba en una pista, 5h07', gairebé en front de la masia Trasserra. La continuem cap a la dreta, on enseguida arribem al cotxe, 5h09'.

Al fons es pot veure la teulada de la masia Trasserra.

Com he pogut comprovar, aquesta zona és molt poc freqüentada pels excursionistes, on molts dels corriols han estat engolits per l'herba i els camins més fressats són els que pugen directe als dos cims de la llista dels 100-cims. Aquest recorregut, molt feréstec i solitari (no hem trobat a ningú en tot el recorregut) és ideal per aprendre a orientar-se i saber utilitzar el gps, el mapa i la brúixola.  

Pots veure i baixar-te el track del recorre a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.