Pedraforca: Pollegó Superior (2506)

Pujada al cim emblemàtic de Catalunya, pel la canal del Verdet i descens per l'Enforcadura. Entretingut, variat i salvatge recorregut, però molt exigent. Després d'un flanqueig per la vessant nord del massís i una forta pujada fins el coll del Verdet, un seguit de grimpades per roca, tot seguint el fil de la cresta, en molts moments, ens porten fins el cim del Pollegó Superior, punt més alt del massís del Pedraforca. Un descens vertiginós per la tartera, ens retornarà al punt de sortida.

   

Ruta circular: Sí.

 

Sortida i arribada: Mirador del Gresolet.

 

Temps total: 7h20'   Sense parades:  6h19'. 

 
Ritme: Pausat (Lent en les grimpades). 

 

Dificultat: Moderada     Esforç: 2/5.

Distància:  9,17 km.    Desnivell: +1142 m.

 

Alçada mínima:  1559 m.   Alçada màxima:  2506 m.

Cims:  Cim Nord (2428), Cap de la Canal Roja (2464), Cim de la Grallera (2484), Pollegó Superior (2506). 

 

De interès:  Cim emblemàtic de Catalunya, declarat Paratge Natural d'Interès Nacional i que pertany al Parc Natural del Cadí-Moixeró, està format per dues carenes paral·leles unides per un coll, l'Enforcadura. Les moltes llegendes de bruixes i dimonis que envolta aquest massís, considerada una muntanya màgica.

 

Acompanyants:  Alícia.

 

Recomanacions: Estar en bona forma física. Abstenir-se les persones amb vertigen o que no estiguin avesades a fer grimpades (passos de I-II). Portar aigua, no hi ha en tot el recorregut. Canvis sobtats de meteorologia, sempre anar informats. Amb neu o glaç, la dificultat augmenta força, passant a ser un cim de gran dificultat. Hi han cordes fitxes en la canal del Verdet, sempre comprovar l'estat abans de fer-les servir.

 

Mapa:  Editorial Alpina, Serra del Cadí-Pedraforca, 1:25.000.

 

Aproximació: Des de Berga, capital del Berguedà, s'agafa la carretera C-16 direcció cap a Guardiola de Berguedà. Un xic abans d'aquesta població, surt cap a l'esquerra la carretera B-400, direcció Saldes i Gósol. Just passat el poble de Saldes, hi ha un desvio, a ma dreta, cap el mirador del Gresolet i el refugi Lluís Estasen. Al final d'aquesta carretera, en el mirador, hi ha amplis aparcaments. Punt d'inici.
   

Descripció: Des de l'aparcament del mirador del Gresolet, seguim uns metres carretera avall, fins el camí amb escales que trenca a la dreta. També hi ha un pal indicador amb tots els recorreguts, el nostre serà el PR-C 123, durant gairebé tota l'excursió.
   

Camí cap el refugi Lluís Estasen, seguint el PR-C 123.

El camí, amb força arrels, va guanyant alçada entre el bosc, amb moltes marques blanques i grogues.
   

Camí entre el bosc, amb marques blanques i grogues.

Arribats al coll de la Cabana (1626), 12', deixem de banda un camí que marxa a la dreta (Cavalls del Vent), creuant el collet i seguint cap a la dreta, en pujada.
   

Coll de la Cabana.

Enseguida arribem a la Jaça dels Prats, on està situat el refugi Lluís Estasen, 21'. Darrere el refugi, la imponent paret nord del Pedraforca.
   

Refugi Lluís Estasen, amb la cara nord del Pedraforca.

Un pal indicador, marca els possibles itineraris. Seguirem la ruta cap el Coll del Verdet, endinsant-nos en el bosc.
   

Inici del flanqueig per la cara nord, des del refugi Lluís Estasen.

El camí, força fressat, va guanyant alçada molt suaument, amb algun que altre empit, travessant un seguit de canals amb grans roques.
   

Creuant una canal, amb grans rocs.

Les canals més amples, són la canal del Riumbau i la canal del Verdet.
   

Canal del Riumbau.

Passada la canal del Verdet, el pendent augmenta força. S'ha d'estar atents a una gran roca, on hem de girar cap a l'esquerra, progressant amb una petita grimpada, 1h08'. 
   

Desviament a l'esquerra, grimpada curta per roca.

L'estret camí agafa volada, travessa un penya-segat per una cornisa.
   

Travessant un penya-segat, per una estreta cornisa.

Un curt flanqueig ens porta fins el torrent del Pletissar, 1h20', on es torna a intensificar el pendent, ja fins dalt del coll. 
   

Pujant pel torrent del Pletissar. A dalt, la cara nord del Pedraforca.

Seguint les marques, anem abandonant el torrent, girant cap a l'esquerra. Després de creuar un petit coll, ens apropem cap a la canal del Verdet, per on el camí va paral·lel. Tenim la paret nord molt propera, tot i que sembla inaccessible, la creuarem. 
   

Resseguint la canal del Verdet, cap amunt.

Es deixa les proximitats de la canal, per fer la darrera i més intensa pujada pel ben mig de la canal.
  

Entrem dins de la canal del Verdet, amb fort pendent.

El seguir les marques facilita la progressió, tot i que hi ha diverses traces. El camí sorrenc i de pedres soltes, va fent unes ziga-zagues, fins el coll del Verdet (2244), 2h12'.
   

El coll del Verdet, vist des d'amunt.

En el coll, el PR-C 123 baixa cap a Gósol per la Coma dels Caners. Seguirem marques grogues.
Es gira cap a l'esquerra, vorejant "El Cargol" i pujant cap a la carena, que ens portarà fins la base de la gran paret del cim Nord.
   

Aproximació cap a la base rocosa.

Una primera trepada i un curt flanqueig, ens porten fins la canal del Verdet, 2h24', estreta canal de fort pendent (40º-50º), amb molt bona roca i moltes preses.
   

Pujant i grimpant per la canal del Verdet.

Pujada més dreta en la part alta de la canal del Verdet.

En la part més alta i més estreta, hi ha una corda fixe per ajudar a passar un curt tram amb pocs ressalts i roca molt llissa. 
   

En el tram més delicat, hi ha instal·lada una corda fixe.

Superada la canal del Verdet, sortim a tocar del cim Nord (2428), 2h52'. Ara ens podem fer una idea, no del tot exacta, del que ens queda.
   

Des del cim Nord (2428), la cresta rocosa fins el Pollegó Superior.

Una curta baixada fins a una escletxa, per tornar a pujar, sense cap dificultat, fins el segon ressalt.
   

Pujada cap el cim del Cap de la Canal Roja.

A mida que pugem, podem veure el cim Nord, lloc des d'on hem iniciat la cresta.
   

Cim Nord (2428).

En el segon ressalt, Cap de la Canal Roja (2464), 3h14', hi ha una gran fita de pedres.
   

Cim del Cap de la Canal Roja (2464).

La baixada és un xic exposada. Arribem a una segona bretxa, des d'on podem veure la verticalitat del que hem baixat.
   

Cap de la Canal Roja (2464), pujant cap el cim de la Grallera, amb la marcada escletxa.

Tornem a pujar, amb alguna trepada molt fàcil, tot i que les pedres són més llises, es superen sense cap inconvenient, arribant al tercer ressalt rocós, el cim de la Grallera (2484), 3h33'.
   

Cim de la Grallera, amb roques més llises per accedir-hi.

Des del cim, podem veure el darrer tram de roca que hem de pujar, el Pollegó Superior.
   

Pollegó Superior, des del cim de la Grallera.

Una baixada, no tant complicada com l'anterior, ens porta fins a una nova escletxa, aquesta amb terra vermellosa. 
   

Baixant del cim de la Grallera, fins a l'escletxa, amb terre vermellosa.

Ja només ens queda la darrera i potser més llarga grimpada. No seguim el fil de la carena, fem un flanqueig cap el vessant sud. Superem un seguit de lleixes i canals, amb algun pas delicat però bones preses, sempre seguint les pintades grogues.
   

Grimpada per una dreta canaleta, seguint marques grogues.

Fins a parar en la mateixa cresta, ara molt suau i planera, amb traça de camí, on podem veure molt prop l'objectiu del dia.
   

Carena molt senzilla fins el cim del Pollegó Superior.

Sense cap dificultat, arribem al Pollegó Superior (2506), 3h59'.
   

Pollegó Superior (2506), cim culminant del massís del Pedraforca.

Espectacular recorregut per la cresta rocosa, amb cadascun del cims per on hem passat, no fa gaire.
   

Recorregut de pujada per la cresta.

I els altres dos grans cims del massís, el Calderer i el Pollegó Inferior.
   

El Calderer (2505) i el Pollegó Inferior (2445). Al fons la serra d'Ensija.

No cal dir res sobre les vistes que hi han des d'aquest cim: Montserrat, Montseny, serra del Cadí-Moixeró, serra d'Ensija, serra del Verd, Port del Compte, Rasos de Peguera, el Taga, ...
   

La serra del Cadí.

Extrem oriental de la serra del Cadí, al fons el Pirineu.

La serra del Moixeró, Puigllançada, Pla de Pujals, Taga i St.Amand. Al fons els Pirineus.

La serra d'Ensija.

La serra del Verd i darrera el Port del Compte.

Els Pirineus de l'Alta Cerdanya.

Els Pirineus de l'Alta Cerdanya (continuació de la foto de dalt).

I fins i tot la nevada pica d'Estats, en l'horitzó!
   

La pica d'Estats, amb zoom.

La baixada comença pel vessant sud, on un corriol ben definit, amb forta baixada, va esquivant els trams més abruptes, per dirigir-se cap a l'Enforcadura. Sense ser una baixada compromesa, s'ha d'anar amb compte amb el sorram i la grava soltes, principal motiu de relliscades.
   

Camí de baixada cap a l'Enforcadura.

L'Enforcadura (2356), 4h20', és el coll que uneix les dues serres paral·leles i inici de dues tarteres, cap a l'oest la de Gósol i cap a l'est la de Saldes o del Pedraforca. Enllacem amb el PR-C 123, que creua l'Enforcadura, i que seguirem fins el refugi i el mirador de Gresolet.
   

L'Enforcadura (2356).

La vista és impressionant, tenint dues grans parets de roca a cada banda, amb una immensa finestra al davant.
   

Vistes des de l'Enforcadura.

Des de fa un parell d'anys aproximadament i degut a la gran erosió de la tartera degut al gran nombre de muntanyencs que visita la muntanya, es va "construir" un camí alternatiu, que baixa pel cantó dret, on hi ha instal·lats graons de fusta i malles anti-erosió.
Per aquest motiu, NO s'ha de baixar per la tartera! s'ha de seguir el camí marcat, amb pintura groga, clarament delimitat i impossible de que ningú es perdi.
   
Baixem per la tartera de Saldes, seguint les marques i el delimitat sender.
   

Sender habilitat pel descens, nova opció a la tartera.

El camí fa un munt de giragonses, amb forta pendent.
   

Detalls del camí arranjat, substitut de la baixada per la tartera.

Ja força avall, després de sortejar un turó rocós, s'enllaça amb la pedregosa tartera.
   

El tram final, coincideix amb el pedregam de la tartera.

Enseguida les marques giren cap a l'esquerra, entrant en el bosc. Aquí comença el camí que va flanquejant la vessant est del massís, 5h37'.
   

Camí que porta al refugi. Al fons la serra del Cadí.

La davallada és molt suau i després de la forta baixada per la tartera, ...molt còmode. Creuem una enorme tartera, el Tarter, amb camí definit i compacte.
Deixem a l'esquerra un trencall que porta cap a Gosol seguint el PR-C 127, 6h01', i arribem al refugi Lluís Estasen, 6h05'.
   

Refugi Lluís Estasen, amb l'aigua glaçada de la font.

Des d'aquí, desfem els passos del matí. Creuem el coll de la Cabana (1626), i després de la baixada entre el bosc, trepitgem l'asfalt de la carretera, 6h17'.
Abans de donar per acabada la sortida, val la pena fer una visita al mirador del Gresolet, 6h19'. Les vistes s'ho valen!
   

Des del mirador del Gresolet, el vessant nord del Pedraforca, amb el coll del Verdet a la dreta.

Mirador del Gresolet, sostingut sobre una roca.

Abans que marxi la poca llum del dia, tornem a l'aparcament, on donem per acabat aquest màgic recorregut.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.