Taga (2040) - Puig Estela (2013) - Pedra dels Tres Bisbats (1899)

Des del petit veïnat de Puigsac, travessem prats per arribar al cordal carener de la serra Cavallera-Conivella, per anar resseguint-la i assolir els cims més alts de les esmentada serres, per terreny de pastures i cims arrodonits. La tornada, per camins i corriols poc transitats, ...donarà un xic d'aventura a aquesta sortida.

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Puigsac (Pardines).

Temps total:  7h08'  Sense parades:  6h11'   Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F     Esforç:  1/5.

Distància:   19.64 km.       Desnivell:  1243 m.

Alçada mínima:  1150 m.  Alçada màxima:  2040 m.

Cims:  Pedra dels Tres Bisbats (1899), Turó de la Parcel·la (1947), Puig Estela (2013), Puig de Coma d'Olla (1938) i Taga (2040).

De interès:  En el veïnat de Puigsac es troba l'església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines, d'estil romànic, surt esmentada i consagrada l'any 1176. En el s. XVIII va sofrir reformes, amb la construcció del portal i de dues capelles. 

Itinerari per la carena de la serra Cavallera i serra de Conivella, assolint el punt més alt, el Taga.

En aquesta serralada prepirinenca  gaudirem d'amplíssimes vistes cap a tots els vessants: Pirineus oriental, serres del Cadí-Moixeró, Montgrony, Montseny, Montserrat, alta Garrotxa, Milany, ...

El sender PR C-190 recorre pel cordal la totalitat de les serres de Conivella i Cavallera, amb inici a Camprodon i final a Ribes de Freser.  

Amb neu, és una bona zona per practicar les raquetes de neu. 

Ascendim a dos cims del llistat dels 100-cims de la FEEC: Taga (Essencial) i el puig Estela. 

Acompanyants:  Kike Jr.

Recomanacions:  Amb absència de neu, sabatilles tipus trail o botes lleugeres. Protecció solar: barret, ulleres i crema. Pals de tresc. El gps facilita el recorregut de la part de tornada des del Taga a Vilaró.

Mapa: Editorial Alpina, Taga-Serra Cavallera, 1:25.000.

Track del Recorregut:  Wikiloc.

Aproximació:  Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, es segueix per la carretera N-260 fins a Ribes de Freser. A l'entrada del poble, deixarem el carrer principal, per girar a la dreta i travessar un pont, cap el carrer Àngel Guimerà. Es creua el poble, seguint indicacions cap a Pardines, per la carretera GIV-5262. En el centre del poble, de front, un carreró estret, "carrer Major", amb indicador cap a Puigsac. La pista encimentada, molt estreta, passa a tocar del cementiri. Seguint els indicadors, s'arriba al petit veïnat de Puigsac. Molta precaució en aquesta pista, moderar la velocitat!!  Punt de sortida.

Descripció:  A pocs metres del petit aparcament es troba l'església de Santa Magdalena de Puigsac, molt ben conservada.

Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines.

En pujada moderada, seguim l'estreta carretera encimentada, direcció a Can Roca, amb marques grogues. Deixem a l'esquerra el mas, continuant amunt, ara per pista de terra, fins a una bifurcació, on agafem el trencall de l'esquerra: "Camí de l'Orri Vell", 4'.

Pal indicador: seguir el "Camí de l'Orri Vell" - Coll de Pal.

Més amunt, apareix un trencall vora un rierol, amb marques grogues. Drecera un xic enfangada per les darreres pluges que ens porta a retrobar la pista força més amunt. Es continua pujant.

Drecera, seguint marques grogues.

Arribem a una bifurcació, prop del Pla de l'Estany, 25'. Cap a la dreta es pot visitar l'Estany de Can Roca (10'). Nosaltres, continuem de front. Després de creuar el torrent de Burgil, el pendent s'enfila força fins arribar al collet de Puigllangort (1525), 40'.

Collet de Puigllangort (1525).

Davant ens apareix tota la serra Cavallera. Enrere el Puigmal i el puig Cerverís, entre d'altres.

Puig de Dòrria, puig del Pas dels Lladres i Puigmal.

La pista fa un seguit de corbes abans d'arribar a l'Orri Vell, 51'.

L'Orri Vell.

Entrem en l'ampla i extensa zona de pastures, sota la serra Cavallera, verda i amb moltes vaques. Encara per la pista, arribem al pal indicador del Pla del Gorg, 57'. En aquest punt canviem la pista pels camins i corriols.

Pla del Gorg.

Continuem darrere les marques grogues, tot i que ara serà més difícil de veure-les. Ens desviem un xic per anar a gaudir de l'Estany del Tarter, 59', que no sempre hi ha aigua.

Estany del Tarter.

Entre la verda pastura, avancem per corriols que a estones desapareixen, intentant seguir les marques i evitant petites zones inundades per l'aigua, amb la vista posada al marcat coll de Pal, encara molt lluny.

Costes de la Font de la Baga.

El pendent és moderat fins arribar a la Costes de la Font de la Baga, on s'intensifica més per arribar a una enclotada, on està situada la Font de la Baga, 1h35'.

Font de la Baga.

Es volteja el turonet i encarem la part final cap el coll.

Albirant el coll de Pal.

Coll de Pal (1779), 1h45'. Aquest coll, força marcat, divideix la serra Cavallera en dues, pas per anar cap a Sant Martí de Surroca o a Ogassa. Enllacem amb la senda PR C-190, que seguirem durant tot el cordal de la serra Cavallera i la serra de Conivella.

Coll de Pal (1779).

Girem cap a l'esquerra, pujant vora el filat, un dret llom de pastura, fins arribar al cim de la Pedra dels Tres Bisbats (1899), 2h01'. Aquest cim, ample i arrodonit, està coronat per una petita fita delimitadora de terreny, sense cap més distinció.

 

Cim de la Pedra dels Tres Bisbats (1899).

Grans vistes, en especial cap el nord, avui els núvols tapen la vessant sud, impedint-nos gaudir de les serres de Milany, Montseny, St.Llorenç del Munt-Obac o Montserrat.

Cap a l'est, la continuació de la serra Cavallera amb el cim de puig del Pla de les Pasteres. De fons el Roc del Comptador, puig de Comanegra i el Mont.

Vistes cap a vessant oriental.

Cap el nord-est, el Canigó i el cordal de la Roca Colom al Costabona.

Vistes cap el nord-est.

Cap el nord-oest, els cims de l'olla de Núria, amb el Puigmal, Segre, Finestrelles i Núria, i davant d'aquests, el puig Cerverís.

Al nord, el Pirineu.

I cap a occident, la continuació de la serra Cavallera: puig Estela, Taga; el Cadí: Pedraforca i Comabona; la serra de Montgrony: La Covil, Pla de Pujals o Costa Pubilla, Pedra Picada i Cap de la Creueta; el Moixeró: Puigllançada i la Tosa.

Vistes cap el vessant occidental.

Iniciem la baixada cap el coll de Pal (1779), 2h09'. El creuem i iniciem una dreta pujada, seguint el filat i un estret camí entre les verdes pastures. Un cop arribats a dalt del cordal, el pendent disminueix.

Enrere el coll de Pal, la Pedra dels Tres Bisbats i el puig Pla de les Pasteres.

Es ressegueix la carena cimera, arrodonida, arribant al primer cim, el turó de la Parcel·la (1947), 2h34'.

Turó de la Parcel·la (1947).

Encara ens falta superar un "bony" per iniciar la pujada fins el cim més alt de la serra Cavallera.

Carenant cap el visible cim del puig Estela.

Una darrera i curta pujada ens porta fins el puig Estela (2013), 2h51', coronat per una gran i rodona fita de pedres amb dues creus. Cim inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC.

Puig Estela (2013).

Vistes semblants a l'anterior cim. A destacar cap el nord, el cordal des del Balandrau, Fontlletera i Les Borregues i de fons, vestits de blanc, el pic de l'Infern, Freser i Bastiments.

Al nord, el Pirineu.

Cap el nord-est, el massís del Canigó, amb els cims més destacats de la Pica del Canigó, Set Homes, Bassibès, Rojà i Tres Vents.

El massís del Canigó.

També es deixa veure el Puigmal, imponent.

El Puigmal.

Continuem pel cordal, on ens topem amb l´únic tram rocós, per on baixem sense cap dificultat tècnica, mentre els núvols volen conquerir els cims sense aconseguir-ho. 

Baixant del puig Estela.

Ens retrobem amb les pastures, en arribar a un collet. De front, iniciem una nova pujada.

Collet abans de la pujada al puig de Coma d'Olla.

Ens portarà dalt del puig de Coma d'Olla (1938), 3h12', coronat per una petita fita de pedres.

Puig de Coma d'Olla (1938).

Enrere queda el puig Estela, mig tapat pels núvols, i al fons la Pedra dels Tres Bisbats.

Des del puig de Coma d'Olla, el puig Estela mig tapat pels núvols.

Baixem per una pronunciada pendent, primer seguint el cordal i després per la vessant nord, fins a un fals coll, passem de llarg, voltejant per la dreta el Pedró de Mitjavila i arribant a la Portella d'Ogassa (1797), 3h33'. Pal indicador i cruïlla de camins.

Baixant del puig de Coma d'Olla, amb el fals coll i de fons el Taga.

Portella d'Ogassa (1797).

Seguint un fressat camí per la coma Llonga, iniciem l'atac al punt més alt de la serra de Conivella, el Taga.

Pujant cap al Taga per la Coma Llonga.

La pujada és directe, sense llaçades, amb un pendent intens i quan creiem que hem arribat, encara queda un tros, però aquest molt més planer i amb vistes al cim.

Arribant al cim del Taga. Ja es veu la creu.

El Taga (2040), 3h55', coronat per una gran creu (que no està en el punt més alt) i un vèrtex geodèsic en el punt més elevat d'aquest allargat i arrodonit cim. Cim inclòs en el llistat dels 100-cims de la FEEC com a essencial. 

   

Cim del Taga (2040).

Vistes semblants als anteriors cims. Des d'aquí es pot veure tots els cims ascendits a dia d'avui.

Des del vèrtex, la Creu del Taga i tots els cims que hem assolit.

Al nord, una franja blanca dels cims del Pirineu que envolten Núria, des del pic de Finestrelles fins el puig de Les Borregues.

El Pirineu, tram de Núria-Vallter.

Avancem resseguint la carena cap a l'oest. Després de baixar un tram amb forta pendent, apareix un camí molt fressat que marxa cap a la dreta, travessant una gran zona de pastura. Hem de deixar la carena i continuar per aquest camí. També deixem de seguir la senda del PR C-190, que continua pel cordal avall fins a Ribes de Freser.

Deixem de carenar, per un camí entre pastures.

Davallem cap el Pou del Taga, 4h16', avui dia una bassa per recollir aigua.

Pou del Taga.

Cal seguir un camí, fressat però sense cap marca. Aquest baixa per la dreta de la depressió vora el Pou del Taga.

Baixant per la banda dreta de la vall.

Una mirada enrere aclareix quin és el camí respecte del Pou del Taga.

Itinerari aprox. des del cim del Taga.

En alguns punts, el camí és absorbit per l'herba, però sempre torna a aparèixer un metres més endavant.

Arribem a un petit coll en la jaça dels Moltons. Es segueix cap a l'esquerra per voltejar el turonet que tenim en front, el camí "desapareix", però es retroba més avall.

Jaça dels Moltons. En el collet es gira a l'esquerra.

Es baixa decididament, entre pastures. Ja tenim a la vista el coll de Bac, on tenim que anar a parar, i més lluny l'església de Sta.Magdalena de Puigsac.

Baixant cap els Plans del Coll de Bac.

Travessem una petita franja d'alts matolls i arbres, anant a parar a uns abeuradors i un brollador, zona molt enfangada, Plans de Coll de Bac, 4h59'. Davant i seguint "el camí" gens visible en trobem en mig d'un aiguamoll, on a cada pas ens enfonsem. Decidim fer un gir cap a l'esquerra per evitar mollar-nos més, acabant vora una pista a pocs metres del coll de Bac (1478), 5h13'* on ens retrobem amb les marques grogues.

(*) Dels abeuradors al coll de Bac són escassos 5', si no ens fiquem dins de l'aiguamoll. 

Nota: Es preferible, des dels abeuradors, girar cap a l'esquerra, transitar per la part alta i anar baixant cap el visible coll de Bac, evitant-nos la zona d'aiguamolls.

Zona d'aiguamolls on passa el camí.

Des del coll de Bac, els abeuradors. En groc cap als aiguamolls. En vermell tram més recomanable.

Des del mateix coll de Bac, arrenca un camí amb un mur de pedra seca a ambdós cantons. I uns metres més amunt, la cabana del Coll de Bac, completament enrunada. Ens endinsem en el bosc.

Coll de Bac (1478).

Després d'una curta pujada, davallem seguint la serra de Can Dolçat, primer per la carena i més avall per la vessant occidental, sempre seguint marques grogues.   

Serra de Can Dolçat.

Apareix el poble de Pardines, en la llunyania.

Pardines.

En arribar a una pista encimentada, amb un pal indicador, 5h51', es gira a la dreta, seguint aquesta pista es creua el pont de Vilaró i entrem en el petit veïnat de Vilaró, 5h55'.

Vilaró.

A la sortida de Vilaró, decidim no seguir les marques grogues que marxen pel mig del bosc, optem per la pista encimentada. Trams de fort pendent, ens porten al veïnat de Puigsac, 6h11'.

Puigsac, veïnat de Pardines.

Bonica i distreta caminada pel Ripollès, per terrenys de pastura, verda en aquesta època de l'any, resseguint part de la serra Cavallera i serra de Conivella, albirant grans vistes i precioses raconades.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.