Vallcebre - Camí Aeri de L'Artic - Cim de L'Artic (1647)

El Camí Aeri de L'Artic, no és un camí convencional, sinó el recorregut per dalt d'una cinglera rocosa o cresta, amb passos estrets, aeris, amb constants grimpades i amb curts trams equipats amb grapes i ferros. L'aproximació i el retorn a Vallcebre s'efectua per camins de senderisme de gran bellesa i història, en mig del bosc, que en aquestes dates, ja es vesteix de tons amarronats i groguencs. Recorregut molt distret, divertit, delicat, no apte per a novells. 

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Vallcebre -El Campanar-.

Temps total:  6h58'     Sense parades:  5h58'   Ritme:  Lent.

Dificultat: Poc Dificil - PD      Esforç:   1/5.

Distància:   10,12 km.           Desnivell:  +601 m.

Alçada mínima:  1128 m.          Alçada màxima: 1647 m.

Cims:  Turó de l'Esdabella (1378) i Cim de L'Artic (1648).

De interès: El camí Aeri de L'Artic transita per sobre les cingleres d'Empalomar i Conangle.

No es apta per a persones amb poca agilitat en la progressió per crestes ni amb vertigen.

El "camí" consta de trams aeris, grimpades, trams molt estrets amb timba ambdós costats, passos amb grapes, ferros o cadenes que s'han de saber gestionar.

Està catalogat, segons panell informatiu a l'inici del "camí", com a poc difícil (PD), això no significa que sigui fàcil, més aviat al contrari, hi ha punts de dificultat on s'ha de tenir un cert nivell per superar-ho. Passos de II grau.

  

 

Els dos túnels del Telefèric, de volta de canó, servien per creuar a l'altre vessant de la muntanya, tot travessant la roca de l'Esdabella, les vagonetes plenes de carbó extret de la mina de Tumí, cap a Vallcebre i fins l'estació de Griera. L'obra es va realitzar a principis del segle XX. El punt on les vagonetes iniciaven el descens penjades en forma de telefèric, ara hi ha el mirador del Telefèric o de Vallcebre. Aquest túnels estan protegits com a "Bé cultural d'interès Local".

L'Espai Actiu de Vallcebre, és un espai on han creat, als voltants de la cinglera d'Empalomar, varies vies ferrades de diferents dificultat a més d'una escola d'escalada, amb lloguer de material, guies, ... Pots consultar les activitats en la web de l'Espai Actiu.

En el mapa de l'editorial Alpina, aquest recorregut no està gens marcat, per això és imprescindible portar el track en el GPS. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Evitar els dies de pluja, fort vent i amb la roca molla o gebrada. No capficar-se amb els temps orientatius que indica en el panell informatiu, s'ha d'anar al ritme adequat a cada persona, es trigui el que es trigui. No apte per a persones sense experiència en progressió per crestes a no ser que vagi acompanyat d'algú avesat en aquest tipus de terreny. No apte per a persones amb vertigen. Portar el GPS amb un track detallat i comprovat que és correcte.  

Mapa:  Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, s'agafa la carretera C-16 direcció cap a Guardiola de Berguedà. Un xic abans d'aquesta població, surt cap a l'esquerra la carretera B-400, direcció Saldes i Gósol. Als 7 km. trobem el trencall que porta a Vallcebre, per la carretera B-401. Punt de sortida.

Descripció:  Des de la plaça on hi ha el campanar, s'ha de pujar el carrer principal que travessa el poble. Passades les darreres cases, quan el carrer fa un gir tancat cap a la dreta, el deixem de seguir per continuar de front, ara per un carrer de terra.

Nucli central de Vallcebre. De fons, la serra del Moixeró.

Deixem de seguir la carretera asfaltada.

Creuem per un pont el torrent del Forat Negre, 16'. Arribem a una tanca/barrera, finca privada, on ens desviem a la dreta pujant unes escales fins l'entrada d'una vella nau, continuem pel camí d'accés a la nau cap amunt, fins retrobar la pista. La seguim a l'esquerra i enseguida trobem el corriol que marxa a la dreta, sense cap indicador, només una escadussera fita de pedres.

Corriol-drecera de la pista.

Aquest corriol és una drecera de la pista, amb alguna pintada escadussera vermella o groga, a mida que ens endinsem en el bosc, més fressat és torna, fins a parar a l'ampla pista. 

Corriol, amb marques grogues.

Es continua la pista de front, passant per Cal Parró i entre aquest mas i el següent, Cal Periques, trobem el pal informatiu i a l'esquerra l'inici del Camí de l'Antic Telefèric, 26'.

Arribant a Cal Parró, per la pista.

Pal indicador entre les dues cases. Gir a l'esquerra.

El camí travessa un torrent i inicia una constant pujada, per on antigament passaven penjades les vagonetes de carbó.

Pujant pel Camí de l'Antic Telefèric.

En la part més alta i més boscosa, el camí realitza un seguit de llaçades.

Part alta del Camí de l'Antic Telefèric.

S'obren vistes cap a la serra del Moixeró i el Pirineu, Vallcebre queda força avall.

Serra de Gisclareny i darrere la serra del Moixeró.

En arribar dalt de la carena, ens dirigim fins el proper turó de l'Esdabella (1378), 53', coronat per una roca i una senyera.

Cim del turó de l'Esdabella.

Des del cim, es pot observar les cingleres d'Empalomar i de Conangle, per on passarem en una estona. A més d'altres cims, que comentaré des del mirador.

Cinglera d'Empalomar i Conangle.

Retornem al camí, per iniciar una forta baixada, ara per la vessant oest, fins a l'encreuament amb el camí d'accés als túnels.

Arribant a la cruïlla del camí d'accés als túnels del Telefèric.

Els túnels del Telefèric, en total dos, porten fins el mirador del Telefèric o de Vallcebre, 59', a peu de l'abisme.

Túnels del Telefèric.

Des del mirador, tenim una bona perspectiva de tota la conca de Vallcebre, del Prepirineu i Pirineu.

La serra de Moixeró, amb els cims de les Penyes Altes, La Tosa, Cap del Serrat Gran i Puigllançada com a més destacats, amb la serra de Gisclareny en primer terme.

Serra de Gisclareny i darrere la serra del Moixeró.

La serra de Gisclareny, amb el Cap del Tossal. La serra de Montgrony amb els pics de Pedra Picada, L'Emperadora, Costa Pubilla i La Covil. La serra Cavallera, amb el Taga i el puig Estela. La serra del Catllaràs, amb el Cap dels Banyadors, el Roc de la Clusa, Cap dels Emprius i el Sobrepuny.

 

Vistes des del mirador del Telefèric.

Desfem el camí dels túnels, fins arribar a la carretera de Vallcebre a Fumanya, 1h04'. 

Carretera. Cal Borni i de fons el cingle del Grau Foradat.

Fem drecera, evitant caminar per la carretera, per la llera del torrent del Coll de Fumanya, fins a divisar un pal informatiu, a banda esquerra, que ens obligarà a creuar el torrent.

Creuem el torrent i seguim fins el pal indicador i les pintades grogues.

Pla de la Barraca - Teuleria de la Canalassa, 1h07'.

Pla de la Barraca.

Es segueixen les marques grogues pel Camí del Coll de Fumanya, camí força ample i fressat.

Trobem una cruïlla de camins, amb el corresponent pal informatiu-indicador, 1h12'. Continuem de front, ara pel Camí dels Camps del Tabac (itinerari 1), més estret i amb força més pendent.

Si continuem cap a la dreta, seguint el Camí del Coll de Fumanya, és l'opció més ràpida i còmode d'arribar al coll de la Canalassa, punt per on passarem més endavant.

Continuem cap amunt.

L'indret és preciós, un bosc de pi negre, molt verd i humit, amb un corriol que va guanyant alçada, fent-se pas entre les parets de roca de la cinglera d'Empalomar. S'han de seguir els indicadors cap a les vies ferrades i els Camps del Tabac.

Bifurcació, cap a la dreta "via ferrada".

Dreta pujada pel Camí dels Camps del Tabac.

En arribar a la part alta, el camí planeja, ...hem arribat als Camps del Tabac, 1h26'.

Camps del Tabac.

En una raconada, les vistes s'obren en mig del bosc, on s'observa una de les roques d'Empalomar i tota la cinglera que recorrerem, fins l'horitzó.

Roques d'Empalomar.

Un gir pronunciat i una forta baixada ens porten fins a la confluència del grau de Cal Curt, 1h35'. El pal indicador ens confirma que hem de continuar de front, ara per una pendent més que moderada, on sortirem al coll de la Canalassa, 1h38'.

El camí que davalla cap a l'esquerra en el grau de Cal Curt, porta a dues vies ferrades: la de Cal Curt i la d'Empalomar.

Coll de la Canalassa.

En el coll de la Canalassa hi ha un pal indicador. Haurem de continuar cap a l'esquerra, seguint el camí de l'Oriola (itinerari 2).

Pal indicador situat en el coll de la Canalassa.

El camí puja dret fins creuar a l'altre vessant de la roca, per on es gira a l'esquerra, planejant, seguint un corriol arran de roca.

Camí de l'Oriola.

En iniciar la baixada, trobem el indicador "camí de l'Artic", 1h48'. Deixem de seguir el camí de baixada per grimpar per una paret rocosa, alta i dreta, amb moltes i bones preses i una cadena i grapes d'ajuda. És un tram més espectacular que difícil.

Si es continua el camí de baixada, amb marques grogues, ens porta a creuar la cinglera per El Grauet, i més enllà, fins el coll de Fumanya.

 

Tram de cadenes per accedir a dalt de la cinglera.

En arribar a la cresta, trobem un panell informatiu del que és el "Camí aeri de l'Artic", desnivell, dificultat, horaris, .... Aquest és el punt d'inici del camí. A més, es pot observar gairebé per complet, tota la cresta per on avançarem.

Panell informatiu situat en l'inici del Camí Aeri de L'Artic.

Cresta per on avança el Camí Aeri de L'Artic.

La primera part del recorregut fins El Grauet és la més curta i fàcil. No hi ha gaire desnivell i a excepció d'un curt tram, la cresta és "ampla". 

 

Al inici, la cresta és més espectacular que complicada.

El tram més estret, on hi ha la barana.

Per sobre la cresta, abans d'arribar a la barana.

La barana.

La cresta queda partida en El Grauet, 2h17'. Un estret pas permet comunicar els dos vessant del cingle sense dificultats, per un estret camí.

El camí que continua cap a la dreta, amb marques grogues, va a parar al coll de Fumanya, i el de l'esquerra, al inici del camí Aeri de l'Artic. 

Arribant a El Grauet.

A partir d'El Grauet, la cinglera s'anomena cingles de Conangle i per accedir a la cresta i continuar en el camí Aeri de l'Artic, hem de superar un tram de roca amb grapes i bones preses.

Des d'El Grauet, grimpada.

La cresta és més estreta, amb bona roca i en les parts més delicades, sempre hi ha una grapa o ferro per ajudar-nos. 

 

 

Tres imatges de la part més estreta de la cresta.

Un petit descans en trobar-nos un tram de bosc, lloc perfecte per fer una parada i observar els voltants. Darrere la cinglera, apareixen els cims del Cadí: Comabona i puig de Terrers. Encara ens queden dos ressalts davant nostre, iniciem el tram amb més desnivell.

En mig del bosc.

Treuen el cap el Comabona i el puig de Terrers, nevats.

Creuem el bosc i enseguida ens trobem una llengua de roca que puja i puja, força espectacular i aèria. 

Pujada al cel!!

En la part final, trobem el roc encastat, 3h35', que consisteix en una esquerda d'uns quatre o cinc metres d'alçada i mig metre d'ampla, on hi ha un roc encastat en mig. Per baixar, hi ha un seguit de grapes que ho facilita força.

Vista des de dalt.

Desgrimpant l'esquerda del roc encastat.

Un corriol penjat, arrapat a la paret de la cinglera, ens porta fins a la darrera grimpada, que a aquestes alçades del camí, ens divertirà.

Espectacular camí penjat vora el rocam de la cinglera.

Pujada amb bona roca.

La pujada vista des de dalt.

Ens endinsem en el bosc, enrere queden les roques, fins arribar a una cruïlla de camins, el grau del Coll de Fumanya, 3h56', senyalitzat amb un pal informatiu-indicador. A partir d'aquí, desapareixen totes les dificultats: grimpades, grapes, ferros, cadenes,... només senderisme.

Grau del Coll de Fumanya.

Seguim pel camí del Boixader. S'ha d'estar atents, no gaire lluny, a peu del camí, hi ha una roca amb una llarga franja vermella. Deixem el camí momentàniament, per girar a la dreta i continuar corriol amunt, entre el bosc, fins arribar a unes roques, punt més alt del recorregut, cim de L'Artic (1648), 4h15'. No hi ha cap indicador, ni senyera, res de res que ens indiqui que hi som.

Roques cimeres de L'Artic (1647).

Les vistes més extenses és cap a llevant, on apareixen el Taga, puig Estela i Sant Amand. El vessant nord queda tapat pels arbres. També destacar el coll de Fumanya i les restes paleontològiques de dinosaures, a vista d'ocell.

Coll de Fumanya i les "petjades dels dinosaures".

La serra Cavallera.

Retornem desfent el mateix itinerari fins a retrobar el camí, allà on hi havia la senyal vermella. Ara girem a la dreta, per ample camí i marques grogues.

Baixant pel camí del Boixader.

Grau de Cal Gat, 4h28', amb pal indicador. Continuem pel mateix camí, direcció a Vallcebre.

Grau de Cal Gat.

Uns metres més avall, trobem una nova bifurcació amb pal indicador. Aquí deixem de seguir el camí del Boixador que marxa a la dreta, per iniciar una intensa baixada cap a l'esquerra, pel camí de Conangle.

Cap avall, direcció a Vallcebre.

A mida que baixem, l'espessor i verdor del bosc es van perdent. També el pendent és més moderat.

 

Baixant pel camí de Conangle cap a Vallcebre.

Arribem a una zona de terra vermella, àrida i erosionada, on es troba el torrent del Purgatori, 5h12'. El camí queda un xic diluït, ...s'ha de seguir de front i creuar el torrent, enseguida torna l'ample rastre del camí. 

Cruïlla de camins, amb pal indicador, 5h18'. Aquí tenim dues opcions per anar a Vallcebre. Escollim la que va per Belians, o sigui, el camí de la dreta.

Arribats al pal indicador. A la dreta cap a Vallcebre per Belians.

Enrere, en l'horitzó, just on s'acaba d'amagar el sol, apareix el cingle de Conangle, per on hem crestejat. 

Cingle de Conangle.

Es continua baixant fins a enllaçar amb una pista, prop del mas de Cal Querot. Més avall, una cruïlla de pistes, on es troba la Creu del Culell, 5h36'.

Creu del Culell.

Girem a l'esquerra, ara seguint el sender PR C-128, camí de Santa Magdalena, que ja no deixarem fins a Vallcebre.  

Passem per la font de Belians, 5h43', amb un restaurat safareig. A tocar, hi ha una casa rural, Cal Ponç.

Font i safareig de Belians.

Les tonalitats de tardor fan que la pista cap a Vallcebre no sigui tant monòtona. S'han d'obviar tots els trencalls i sempre seguir les marques blanques-i-grogues.

Camí de Sta. Magdalena cap a Vallcebre.

La porta d'entrada a Vallcebre és per l'Economat, només queda baixar el carrer principal del poble fins el campanar, 5h58', i donar per closa aquesta airosa caminada.

Vallcebre, el Campanar.

 

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.