Pic de Lustou (3023)

Una curta i espigada cresta porta a un modest cims que supera per poc els tres mil metres però que compensa amb unes extenses vistes, de les millors dels Pirineus. Totalment en territori francès, aquest cim pertany a la zona 6-Gran Bachimala-Culfreda, i per arribar-hi passarem per paratges de gran bellesa, com la vall de Rioumajou o la vall de la Piarre, sempre amb una catifa verda i un corriol ben definit i força fitat.

   

Ruta circular:  Sí, lineal. 

 

Sortida i arribada:  Frédancon, zona d'acampada.

 

Temps total: 7h41'.     Sense parades:    6h42'.

 
Ritme:  Ràpid (pujada)-Moderat (baixada).

 

Dificultat: Fàcil +.   Esforç: 1/5.

Distància:  13,10 km.        Desnivell: +1648 m.

 

Alçada mínima:  1368 m.       Alçada màxima:  3023 m.

Cims:  Pic de Lustou (3023). 

 

De interès:  A Frédancon hi ha una zona recreativa amb taules, lavabos, acampada (amb tenda i caravanes) i un ampli aparcament. El tram de cresta cap el cim, no presenta cap dificultat si es transita per la part esquerra, segons pugem, amb traça de camí i moltes fites. La cabana que trobem a mig camí, cabana de Thou, és tancada, de propietat particular. En la part alta del torrent de la Piarre, lloc per on creuem, es el darrer punt per agafar aigua.  La situació del cim, amb dies clars, possibilita la vista des de la Pica d'Estats fins el Balaitús passant per gairebé tots els cims emblemàtics superiors als 3000m. dels Pirineus. Aquest cim pertany íntegrament a territori francès, ubicat en la zona 6-Gran Bachimala-Culfreda. 

 

Acompanyants: Solitari.

 

Recomanacions:  La major part del recorregut és per zona de pastura, sense arbres, motiu pel qual s'ha d'evitar els dies de forta calor o anar ben protegits: gorra, ulleres i protecció solar.  En dies de boira tancada, el GPS és gairebé imprescindible, ja que no trobem punts de referència clars.

Mapa:  Carte IGN Randonnée 1748ET "Néouvielle - Vallée d'Aure", 1:25.000.

 

Aproximació:  Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles de Abizanda, Ainsa i Bielsa, i seguint la mateixa carretera, travessem el túnel de Bielsa-Aragnouet. Ara ja en territori francès, seguim per la carretera D-173 i D118, passant els pobles d'Aragnouet i Fabian. Ara per la carretera D-929, uns quilòmetres abans de St.Lary Soulan, trobem el desvio a la dreta cap el poble de Tramezaïgues. Un cop creuat el poblet, seguim per una estreta carretera que es va introduint en la vall de Rioumajou. L'aparcament el trobem a Frédancon, quan la carretera es converteix en pista i hi ha una cadena on no es pot seguir amb el cotxe.

Descripció:  A l'entrada de l'aparcament, es creua el pont sobre el riu Rioumajou.
   

Inicio la marxa creuant el pont sobre el riu Rioumajou.

Una ampla pista, m'endinsa en la vall de Péguere, enmig de grans avets.
   

Pista de la vall de Péguere.

Abans de creuer el pont sobre el torrent de la Péguere, hi ha el trencall, a ma esquerra, i un indicador que indica cap el cim del Lustou, 19'.
   

Pont on no s'ha de creuar. El desviament està a l'esquerra.

Camí cap a la vall de la Piarre i el pic de Lustou.

Vaig paral·lel al riu fins trobar el torrent de la Piarre, que també travesso, 23'. L'itinerari canvia de vall, ara segueixo la vall que forma les muntanyes i el torrent de la Piarre.
   

Torrent de la Piarre.

Un parell de curtes llaçades, em fan guanyar alçada i m'endinsen dins del bosc.
Per trams de pastura, faig un gir cap a l'esquerra, seguint paral·lel al torrent, ...cap amunt. El camí no està gaire definit, però hi ha moltes fites.
   

Guanyant alçada en mig d'avets.

A mida que guanyo alçada, el camí es fa més evident i més fressat. Deixem enrere el bosc, seguint la conca del riu.
   

Pujant per la vall de la Piarre.

El terreny, sense deixar de pujar, no te grans pendents, avançant amb facilitat i rapidesa.
Arribo enfront d'una cascada, 49', d'uns dels torrents que aboca les ràpides aigües al torrent de la Piarre.
   

Passant a prop de la cascada.

La senda fa un gir cap a la dreta, iniciant una pujada forta, amb un seguit de ziga-zagues, per continuar encarant la vall, sempre seguint el torrent.
   

Una torrentera es precipita cap el torrent de la Piarre.

El pendent és torna més suau, passant a tocar d'una petita cascada. Els prats s'imposen als arbres.
   

El camí avança cap el naixement del torrent de la Piarre.

Quan el torrent s'encaixona, el creuo i marxo cap a l'esquerra, seguint fites, per a vorejar la muntanya que tinc en front, 1h06'.
   

Creuem el torrent de la Piarre.

El pendent s'intensifica, per un camí molt definit i fitat.
   

Part de la vall de la Piarre que hem deixat enrere.

La cabana de Thou m'apareix de sobte! 1h29', i darrere el tricèfal pic de Culfreda o Batoua.
   

Cabana de Thou, amb els Culfreda al fons.

Un pendent fort, sense descans, em fa veure per primer cop, el cim del Lustou, enmig de la cresta.
   

Apareix el cim, després de superar gran part del fort pendent.

El pendent comença a afluixar, ja tinc tota la cresta enfront. 
   

El pendent es suavitza, veient al complet la cresta de Lustou.

En la part alta, el verd prat dóna pas a la pedrera. En contra del que podia pensar, no hi ha grans blocs de roca, ni el clàssic laberint rocós, ...més aviat una tartera, on la progressió continua sent fàcil.
   

Itinerari aproximat d'aproximació a la cresta de Lustou.

Segueixo fites, moltes fites. 
Accedeixo a la cresta pel cantó esquerra del bony que hi ha al costat d'una estreta canal, per un corriol atarterat que flanqueja per sota d'aquest ressalt.
   

Flanqueig per terreny atarterat, cap a la cresta.

Nota: No accedeixo a la cresta pel coll de Lustou, com en moltes ressenyes explica. L'accés és més a l'est (dreta) del coll en qüestió. 
   
Sense cap complicació, em planto en la cresta, 3h21'. En aquest punt, força ample, amb un corriol que va iniciant la pujada pel vessant nord (esquerra).
   

Progressant per la cresta de Lustou. Rastre de corriol i fites.

Fins arribar a un bivac de pedres, just abans de la sortida de la canal.
   

Petit bivat dalt de la cresta.

Des del bivac tenim una bona vista del que em queda fins el cim.
   

Tram de cresta fins el pic de Lustou, des del bivac.

Després de la sortida de la canal, la cresta es torna més dreta i estreta. Continuo per un corriol, a vegades, i moltes fites pel cantó nord (esquerra).  
   

Progressió pel vessant nord (esquerra) de la cresta.

Hi ha un moment, on les fites giren cap a la cresta, i inicia una petita grimpada, molt fàcil i sense exposició. 
Arribat fins el mateix fil de cresta, es progressa uns metres per tornar enseguida cap el vessant nord. Cal dir que el curt tram sobre el fil de la cresta no presenta cap dificultat, és ampla.
   

Curt tram per on es transita en la mateixa cresta.

De tornada al vessant nord, per atacar la part final.

El darrer tram de pujada fins el cim és anar seguint fites, per terreny rocós però força còmode.
De sobte, ja albiro la gran fita que corona el cim.
Els darrers metres a tota cresta, ampla i molt planera fins el cim del pic de Lustou (3023), 3h53'.
    

Arribant al punt més alt de la cresta, el pic de Lustou (3023).

Pic de Lustou (3023).

Vist la grimpada que hi ha, no catalogaria aquesta ascensió al cim com a 'Fàcil +', si més no, comparant-la per exemple amb el Pas de Mahoma, de igual graduació però força més complicada que aquesta. La definiria com a 'Fàcil'.
   
El que més m'ha sorprès d'aquest cim, són les excel·lents vistes a gran part dels cims que conformen els tres mils dels Pirineus, des del primer venint del Cantàbric, el Balaitús, fins el darrer del vessant del Mediterrani, la Pica d'Estats. I és que no cal tenir molta alçada, sinó una bona col·locació i un bon dia!!
Cop d'ull als principal massissos des del cim, iniciant la ronda des de l'est:
Els cims del Gran Quayrat, Lezat, Spijeoles, Crabioules i tota la cresta que porta fins el Perdiguero, els Gourgs Blancs i Clarabide. Darrere d'aquest, apareix el massís de la Maladeta, amb l'Aneto, el pic Tempestades o el pic de la Maladeta entre d'altres.
   

Amb més detall, part d'aquesta zona.
   

La cresta que forma el Gran Bachimala fins el pic de la Pez.
   

Darrere, la cresta que formen el Posets, pic de les Espadas i els pics d'Eriste.
   

A tocar, les tres puntes del Culfreda o Batoua.
   

El massís del Mont Perdut: amb la Punta de las Olas, Añisclo o Soum de Ramound, Mont Perdut, Cilindro, Marboré, Taillon i Gran Astazú.
   

Seguit del cordal del pic de la Munia fins el pic de Gerbats.
   

El grandiós Vignemale! mig difuminat per la calitja. 
   

I acabant pel vessant nord-oest amb la zona del pic Long, amb els cims del Lentilla, Campbieil, Estaragne, Badet, pic Long, turó Néouvielle, pic de Trois Conseillers, pic Néouvielle i pic Ramougn.
   

Després d'una bona estona gaudint, en un dia perfecte per fer muntanya i assaborir-la al màxim, ...és hora de baixar.
El itinerari és el mateix que he utilitzat per pujar.
La continuació de la cresta de Lustou, amb els cims de Bocou (2714) i Thou (2743). La ramificació de l'esquerra amb el pic de la Haille (2730) i la de la dreta amb el pic de Berdalade (2703).
  

Cims que continuen després de la cresta de Lustou, direcció nord.

Davallo, deixant enrere la part més pedregosa, amb vistes a la vall de la Piarre. Enrere queda el pic de Lustou, aviat el deixaré de veure.
   

Enrere queda el pic de Lustou, amb el itinerari aproximat.

Intensa baixada cap el fons de la vall de la Piarre.

A primera hora de la tarda, els cims del Culfreda han agafat una tonalitat fosca.
   

Els tres cims que formen el Culfreda o Batoua.

Tot i el ritme pausat de baixada, aquesta es fa ràpida, passant sense aturar-me per la cabana de Thou, 5h34', i creuant el torrent de la Piarre.
   

Arribant al torrent de la Piarre, per on creuaré.

Amb el pendent força més moderat, intensifico el ritme, ja que el sol comença a cremar els bessons.
Passat el tram de bosc, i creuat en la seva part més baixa el torrent de la Piarre, enllaço amb la pista a l'alçada del pont sobre el torrent de la Péguere, 6h21'. 
   

Retornant a la pista de la vall de Péguere.

En un obrir i tancar d'ull, l'ombria pista em retorna al punt de partida, 6h42'.
   

Arribant a la zona de pic-nic i d'acampada.

Panell informatiu a l'entrada de l'aparcament de Frédancon.

Que millor relax que escoltar el xiu-xiu de l'aigua del riu quan davalla alegrement, mentre em dono un bany en aquestes fresques aigües.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies!