26 de setembre del 2018

Pic Clarabide (3020) - Clarabide Or. (3012) - Clarabide Occ.(3008) - Pic Gías (3011)

La situació geogràfica d'aquests cims li donen unes grans vistes, tot i l'escassa alçada respecte als cims que l'envolten. Pertanyen a la zona 8-Perdiguero-Gourgs Blancs del llistat dels 3000 m. dels Pirineus. Tret del pic Gías en que hi ha una grimpada, la resta són molt fàcils de fer, encadenant-los en pocs minuts. Només d'admirar l'entorn en 360º ja val la pena pujar-hi!

   


Ruta circular: Sí.
Sortida i arribada: Refugi d'Estós
Temps total: 6h30'.   Sense parades:  5h52'.   Ritme: Moderat.
Dificultat: Fàcil +      Esforç: 1/5.
Distància:  9,87 km.      Desnivell: +1174 m.
Alçada mínima:  1895 m.     Alçada màxima:  3020 m.
Cims: Pic Clarabide o Pouchergues (3020), Clarabide Oriental (3012), Clarabide Occidental (3008) i pic Gías (3011).
De interès:  El pic Clarabide és un dels cims més fàcils d'ascendir, ideal per iniciar-se.  Grans vistes en 360º als grans massissos dels Pirineus: Maladeta, Perdiguero, Gourgs Blancs, Bachimala, Mont Perdut, Néouvielle, ... La pujada al pic Gías és per una canal, molt fàcil de superar amb bona roca i moltes preses (F+).
Acompanyants:  Solitari (des del refugi d'Estós fins el port de Gías amb Josu i Juanra).
Recomanacions:  Durant tot el recorregut no trobarem cap zona d'ombra, així que una gorra, ulleres i protecció solar és indispensable en dies de forta radiació solar. 
A tenir en compte: El recorregut original ha estat dividit en dues entrades separades: 'Punta Lourde Rocheblave-Camboué-Saint Saud' i aquesta que detallo, 'Clarabide-Clarabide Or.-Clarabide Occ.-Pic Gías'. En les dues entrades, hi ha trams que coincideixen: del refugi d'Estós fins el port de Gías (pujada) i des de l'ibón de Gías fins el refugi d'Estós (baixada). 
Enllaçar el recorregut de les dues entrades (recorregut original), suposa: 
     Temps total: 8h58'.            Temps sense aturades:  7h48'.
     Dificultat: Fàcil +                Esforç: 2/5.
     Distància:  12,14 km.         Desnivell: +1428 m. 
     Alçada màxima: 3104 m.   Alçada mínima: 1895 m. 
Mapa: Editorial Alpina, Posets-Perdiguero, 1:25.000.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, passem el poble de Benasc fins a creuar el riu Ésera pel pont de San Chaime. A l'esquerra, continuem per una estreta carretera fins un gran aparcament de terra (de pagament). 
L'aproximació al refugi d'Estós des de l'aparcament, està comentat en una altra entrada d'aquest blog.
   
Descripció:  Iniciem el recorregut pel camí que passa per darrere els lavabos del refugi d'Estós.
Des d'aquest punt fins el port de Gías, coincideix amb l'explicació de l'entrada del blog: "Punta Lourde Rocheblave (3104) - Camboué (3043) - Saint Saud (3003)".
   
Des del refugi, es pugen les escales que porten als lavabos, on surt el camí cap a la vall de Gías.
Anem guanyant alçada lentament, per bon camí, fent un flanqueig per apropar-nos al barranc de Gías.
Un cop passada la presa d'aigües del refugi, el pendent s'intensifica, tenint a la vista el barranc.
   
Aproximació al barranc de Gías.
El pendent és més dret. Deixem la torrentera a l'esquerra, iniciant la pujada pel barranc de Gías, 24'.
   
Barranc i torrent de Gías.
Abans d'arribar a l'encaixament del barranc per la paret de roca, creuem el torrent i ens enfilem per un sinuós camí, dret i ben fressat, cap a l'esquerra, superant un ressalt. 
Sempre seguint fites, avancem ara per trams herbosos a prop del torrent, que el tenim a la dreta.
   
Progressant per la vall de Gías, encara a prop del torrent.
Més amunt, ens anem allunyant del torrent, que baixa del port d'Oô, anant a buscar els ibonets de Gías, completament secs en aquestes dates.
   
Pujant per la vall de Gías, s'intueixen entre la boira el cim del Gourgs Blancs.
Guanyant alçada per la vall de Gías, prop de la cubeta dels estanyols. En front, el pic Gías.
Un darrer tram més dret, amb l'afilat cim del pic Gías en front, ens porta fins el replà on està situat l'ibón de Gías, 1h54'.
   
Darrera pujada abans d'arribar a l'ibón de Gías.
Ibón de Gías. Davant el massís dels Gourgs Blancs i el pic Jean Arlaud.
Des de l'ibón de Gías, podem contemplar davant nostre, el pic Gías, el port de Gías, el massís del Gourgs Blancs, el port d'Oô i els pics de la Vaca.
Iniciem la pujada cap el port de Gías, més lluny del que sembla. La pujada és constant, en mig de blocs de pedres on el camí les va driblant. Seguir les fites.
  
Pujant cap el port de Gías.
A mitja pujada tenim unes esplèndides vistes.
   
Des de mitja pujada al port de Gías, els cims de la Vaca.
El darrer tram abans del port, tot i ser força pendent, no hi ha tanta roca. 
Port de Gías (2911), 2h50', fronterer entre França i Espanya, és força ample amb esplèndides vistes. En aquest punt neixen dues carenes que porten a cims superiors als 3000 m., a l'esquerra (sud-oest) cap el Clarabide Oriental (3012) i cap a la dreta (nord-est) la punta Lourde Rocheblave (3104).
   
Port de Gías (2911). Cresta que porta fins el pic de Clarabide Oriental.
Des del port de Gías, els pics de la Vaca i l'ibón de Gías.
En aquest punt m'acomiado dels bons amics Josu i Juanra, que m'han acompanyat en la primera part del recorregut, ells no continuen cap els Clarabides.  Eskerrik asko zure konpainiarako eta egun zoragarrietan elkarrekin igaro ginen gure maitagarrien mendietan (Gràcies per la  vostra companyia i pel magnífic dia que vàrem passar junts en les nostres estimades, les muntanyes ). 
A tenir en compte: En aquest punt, el recorregut original realitzat aquell dia, 
és la tornada des dels pics de Punta Lourde Rocheblave, Camboué i Saint Saud.

Des del port de Gías (2911) -segons pugem per la vall de Gías-, giro a l'esquerra, seguint per sota la cresta, molt aèria en la part oest -francesa-, amb traça de camí i alguna fita. A partir de mitja cresta, el pendent s'intensifica fins gairebé el cim.
   
Darrer tram de pujada, amb el pic Clarabide Oriental en front.
Un petit flanqueig, que em porta fins el collet que separa els dos pics Clarabide, fa que assoleixi el cim del pic Clarabide Oriental (3012), 3h03', per la carena sud.
   
Pic Clarabide Oriental (3012), amb el pic Posets al fons.
Aquest cim, com els altres pics Clarabide, estan allunyats dels cordals dels grans massissos, motiu pel que tenen unes extraordinàries perspectives sobre aquests.
En front, els cims de Saint Saud i Camboué, que no fa gaire estona he pujat, descrits en una altra entrada del blog
   
Pics Saint Saud i Camboué, units per una cresta.
Massís dels Gourgs Blancs.
Cap el vessant nord i nord-est els cordals que formen Gourgs Blancs, pics de la Vaca i Perdiguero.
   
Massís del Perdiguero.
Davallo el corriol fins el coll i continuo per l'ample llom, sense cap dificultat i gaudint i molt del paisatge que se'm presenta als voltants.
   
Carena cap el pic Clarabide o Pouchergues. A l'esquerra el pic Gías.
Arribant al cim del pic Clarabide.
Una curta pujada i ...pic Clarabide (3020) o pic Clarabide Central o pic de Pouchergues, 3h08'.
   
Pic Clarabide o Pouchergues (3020).
Les vistes són molt semblants a l'anterior cim, esplèndides!
Des del cim, puc veure part del recorregut realitzat aquest matí (ressenyat en una altre entrada). 
   
Des del cim del Clarabide, vistes cap el nord.
El massís de la Maladeta, amb una mica de zoom, amb el pic d'Aneto com a sostre dels Pirineus amb 3404 m. 
   
Massís de la Maladeta.
I el pic Gías, amb el massís de la Maladeta, i el Vallibierna al darrere.
    
En front del pic Clarabide, el pic Gías. Al fons el massís de la Maladeta i el Vallibierna.
Inicio l'atac al darrer dels Clarabide, seguint la carena. No és tant senzill com sembla a primera vista.
   
Carena fins el pic Clarabide Occidental.
Després de superar un petit bony, es baixa cap a la dreta, per fer un curt flanqueig per terreny molt desfet i sense cap complicació, evitant un tram de cresta exposat. Seguint el corriol terrós, retorno dalt de l'ampla carena, que em porta fins el cim del pic Clarabide Occidental (3008), 3h14'.
   
Cim del pic Clarabide Occidental (3008).
Es pot veure els dos anteriors cims ben alineats, el més proper pic Clarabide i més al fons, el pic Clarabide Oriental.
   
Des del cim del pic Clarabide Occidental, els altres dos Clarabide i el massís dels Gourgs Blancs.
Davant, mirant cap el sud i sense que cap cim que el tapi, el pic Posets, segon cim més alt dels Pirineus amb 3375 m., acompanyat d'altres grans cims: pic Bardamina, Las Espadas, pic de los Gemelos i pic de los Veteranos.
   
Massís de Posets.
Per arribar al següent cim, el pic Gías, retorno pel mateix camí fins molt a prop del pic Clarabide, on arrenca la cresta cap a la dreta. 
Fer un flanqueig directe pel vessant est a la cresta i bretxa de Gías, és força exposat, molt convenient i aconsellable desfer el camí.
Un cop encarat davant la cresta, molt ample, baixo superant la depressió de la bretxa de Gías (2953), 3h24', i seguint en suau pujada fins a peu de roca.
  
Aproximació cap el pic Gías, amb la bretxa de Gías (2953)
Ja arrapat a la roca, el corriol fa un tomb de gairebé 360º i em deixa just davant de la canal, per on faré la grimpada, per bona roca i alguna fita orientativa fins dalt de la carena. 
Hi ha algun pas de II-, moltes preses per agafar-se, no hi ha sensació de buit, i es puja força bé.
Inici de la canal, just quan el camí s'encara cap a ella.
   
Itinerari d'ascens per la canal que puja al pic Gías.
Perspectives des de dalt de la canal: a mitja canal i ja sobre la carena cimera. 
   


Perspectives des de dalt de la canal per pujar al pic Gías.
Ja per bon terreny, seguim la carena fins el punt més alt, marcat amb una fita, del pic Gías (3011), 3h33'.
   
Cresta fins el punt més alt, el pic Gías (3011).
La situació d'aquest cim és similar a la d'un mestre d'orquestra, està al ben mig de tot.
Detallada perspectiva dels tres pics Clarabide.
   
Els tres cims del Clarabide, des del pic Gías.
Entre el pic Jean Arlaud i els pics de la vaca, ...sorpresa! els pics de Grand Quayrat i Lèzat, en el vessant francès.
   
Pics Grand Quayrat i pic Lèzat.
Cap a l'oest, el Gran Bachimala amb la seva allargada cresta i traient el cap a l'esquerra, el pic d'Añisclo i el Mont Perdut.
   
Des del cim del pic Gías, el Gran Bachimala amb la cresta i al fons el massís del Mont Perdut.
De baixada, amb molt de compte per la canal, fins la carena. Abans d'arribar a la bretxa de Gías, un sinuós i fresat camí baixa, en un primer tram molt terrós i relliscós, i després entre rocs, pedrots i pedres pel vessant nord-oriental cap el centre de la vall. S'ha d'estar atents a les fites, ja que hi ha traça de camí fet per l'aigua i ens pot despistar.
   
Inici de la baixada cap a l'ibón de Gías. Es veu la traça del camí.
Abans de retrobar-me amb el camí de pujada, puc comprovar el gran desnivell i la rapidesa en que he baixat, des de la bretxa de Gías.
   
A dalt, queda la cresta i la bretxa de Gías.
L'ibón de Gías, encara està un xic lluny, amb aquest blau que enamora.
   
Baixant de la bretxa de Gías, els pics de la Vaca i l'ibón de Gías.
Abans d'arribar a l'ibón, desviant-me del camí cap a l'esquerra, amb alguna fita, arribo a una esplanada on es pot plantar la tenda o fer bivac. A tocar i entre les roques, baixa una torrentera d'aigua, on es pot omplir les cantimplores.
  
Replà on plantar tenda o fer bivac
Arribo a l'ibón de Gías, 4h14', amb bona traça i moltes fites, amb una llum i color blau intens.
A partir d'aquest punt fins el refugi, coincideix amb l'explicació de l'entrada del blog: "Punta Lourde Rocheblave (3104) - Camboué (3043) - Saint Saud (3003)".
   
Arribant a l'ibón de Gías.
Deixo a banda dreta els ibonets de Gías, sense gota d'aigua i molt fang.
   
Cubeta dels ibonets de Gías, completament secs.
Enrere deixem els Gourgs Blancs i el pic Gías, amb un cel completament blau, molt diferent del dia ennuvolat i boirós del matí.
   
Pic de Gías, massís dels Gourgs Blancs i pic Jean Arlaud.
La baixada és ràpida, de molt bon caminar, fins el tram que davallem del ressalt que ens porta a creuar el torrent de Gías.
   
Baixada cap el barranc, en el punt on travesso el torrent de Gías.
La baixada pel prat, em condueix a la presa d'aigües del refugi, que ja el tenim a la vista.
   
Flanqueig cap a la dreta, des d'on podem veure el refugi.
Refugi d'Estós (1895), 5h52', punt final. Després d'un dia intens, una cervesa servida per Marcos (un dels guardes del refugi) i una bona dutxa calenta, abans que el sol es pongui i la temperatura baixi considerablement, és la millor medicina per una bona relaxació fins l'hora del sopar.

Pots veure la primera part del recorregut original, "Punta Lourde Rocheblave - Camboué - Saint Saud", prement l'enllaç.


Pots veure el track d'aquest recorregut a wikiloc.
També pots veure el track de tota la jornada completa a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.


2 comentaris:

  1. Gràcies per compartir les teves fantàstiques rutes. M'encanten

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere, tot un honor!! Aviat compartirem alguna sortida potent.

      Elimina

Gràcies pel comentari !!