Perdiguero (3222) - Tuca Lliterola (3095) - Pic Royo (3121) - Pta.Lliterola (3132)

Remuntant la vall de Lliterola, accedim al coll Ubago per encarar la cresta sud-est fins el Perdiguero. Des d'aquest cim, es progressa per la cresta nord, coronant el seguit de cims, acabant en el naixement de la vall de Lliterola, que davallarem fins el punt d'inici del recorregut. La fatiga i cansament d'aquest llarg recorregut la recompensa les esplèndides vistes i el magnífic paisatge que en tot moment ens envolta. 

   

Ruta circular:  Sí. Gran part lineal. 

Sortida i arribada:  Pont de Lliterola, Vall de Benasc.

Temps total: 12h30'  Sense parades: --     Ritme:  Moderat.

Dificultat: Fàcil - F+      Esforç: 3/5.

Distància:  18,47 km.       Desnivell: +1795 m.

Alçada mínima:  1621 m.     Alçada màxima:  3222 m.

Cims:  Perdiguero (3222), Hito E del Perdiguero (3171), Tuca de Lliterola (3095), Pic Royo (3121) i Punta de Lliterola (3132).

De interès: Amb aquest recorregut hem pujat a 5 cims superiors als 3000 metres. Allargant un xic més el recorregut es poden pujar dos cims més: Hito O.del Perdiguero (3176) i l'Agulla de Lliterola (3028). Vall ample, llarga i verda, amb el torrent que porta aigua clara, on podem subministrar-nos en les cotes altes. Cabana del Ubago o Forcallo, en bon estat només per casos d'emergència, però no sempre està oberta. Si es vol escurçar el recorregut, hi ha diferents llocs on poder fer bivac.

Acompanyants:  José María "Chema", Eugeni i Xavi Alsina.

Recomanacions:  En dies de forta calor, anar protegits amb gorra, ulleres i crema de protecció solar, gairebé en tot el recorregut no trobarem un lloc d'ombra. A principis d'estiu encara hi ha moltes congestes de neu dura o glaç en l'acanalada baixada des de l'ibón Blanco de Lliterola fins l'ibonet de Lliterola (grampons), i també en la baixada del coll Inferior de Lliterola.

Mapa:  Editorial Alpina, Aneto - Maladeta, 1:25.000.
            Editorial Alpina, Posets - Perdiguero, 1:25.000. (*)
(*) No surt el final de la vall, des de la cabana del Forcallo cap amunt, però te àmplia cobertura en els cims que envolten el Perdiguero.  

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt. Passat el trencall que porta, cap a la dreta, als banys de Benasc, trobarem una llarga esplanada per aparcar el cotxe, just en front del torrent de Lliterola.

Descripció:  En front de l'aparcament, veiem l'espectacular cascada d'aigua del torrent de Lliterola. 
   

Cascada del torrent de Lliterola, des de l'aparcament a peu de carretera.

Uns metres de carretera més endavant, ja tenim el indicador de la vall, amb un marcat camí, que remunta el fort pendent d'aquest primer tram de la vall, per dintre del bosc.
   

Entrada a la vall de Lliterola, des de la carretera. (foto d'arxiu).

Travessat el bosc, la vista de la vall és força ample, molt verda. Sempre anirem pujant paral·lels al torrent de Lliterola, amb força cabal d'aigua.
A les esquenes, en l'altre vessant de la vall de Benasc, tenim el complex termal de Baños de Benasque.
   

Sortint del bosc, remuntant la vall de Lliterola.

Al llarg del camí anirem combinant trams força drets amb d'altres menys intensos. 
Superem les rampes per passar per les proximitats del turonet de l'Amorriador (1979).
   

El començament de la vall, el pendent és força dur. Turonet de l'Amorriador.

Passem per l'indicador de la cabana del Forcallo.
Aquesta cabana està en bon estat, en cas de necessitat, però la seva situació, a l'altre riba del torrent, fa que no sigui de pas. Des del trencall, es troba a 10 minuts, segons l'indicador.
   

Desviament cap a la cabana del Forcallo. (foto d'arxiu).

Avancem vall amunt, a l'esquena apareix imponent el massís de la Maladeta.
   

Darrere apareix la conca de l'ibón de Cregüeña, amb els pics que l'envolten, i l'Aneto.

Un fort pendent, amb el torrent baixant fort, en forma de cascada.
   

Ens apropem al torrent, en un tram de força pendent.

Dalt, trobem un petit gorg, amb aigua clara i molt freda. Lloc idíl·lic per fer una parada!
   

Petit gorg, amb aigua cristal·lina.

Cent metres a la dreta, superant una curta pujada, hi ha un petit replà d'herba, on poder fer bivac o passar la nit en tenda.
Superem un nou pendent, la vall no dóna treva, agafant alçada ràpidament.
   

Continuem amb la pujada. El petit ibón queda força avall. Darrere, el massís de la Maladeta.

La vall s'estreny força, i el camí amable entre herba, va guanyant en roques i pedres, sempre fitat, fins aparèixer de front, l'ibonet de Lliterola, encaixonat a més no poder, amb una curiosa forma de cor. 
   

Ibonet de Lliterola. A dalt, el coll Ubago.

Iniciem una curta baixada contornejant per la dreta l'ibonet, entre roques i herba.
   

Davallada cap a l'ibonet de Lliterola.

A l'altre vessant de l'ibonet de Lliterola, deixem de seguir el camí que puja la vall cap a l'ibón Blanco de Lliterola, per seguir fites i alguna marca vermella, cap a l'esquerra, direcció al visible coll Ubago, força amunt.
   

Pujada cap el coll Ubago, en un tram herbós.

El pendent és força dret, primer per trams de pastures i roques i el darrer tram per roca, essent el camí més senzill del que pot aparentar des del ibonet.
   

Fort pendent cap el coll Ubago, ara per tram de roca.

Arribada dalt de la carena, propers al coll Ubago.

Arribem dalt de la carena, prop del coll Ubago, que queda un centenar de metres a l'esquerra. Al fons la tuca i agulles d'Ixeia.
   

El coll Ubago. Darrere la tuca i agulles d'Ixeia. A l'esquerra del coll, el Perdigueret.

Des d'aquest punt, en l'inici de la cresta sud-est del Perdiguero, tenim unes esplèndides vistes de l'ibonet i la vall de Lliterola, amb el massís de la maladeta de fons.
   

Dalt de la carena, amb vistes cap a l'ibonet de Lliterola, la vall de Lliterola i el massís de la Maladeta.

En el vessant contrari, apareix el massís de Posets.
   

Massís del Posets, des de les proximitats del coll Ubago.

Continuem cap a la dreta, superant gairebé pel fil de la cresta el seguit de pedres i grans blocs, fins arribar al Hito E. del Perdiguero (3170).
   

Sobre l'Hito E. del Perdiguero, en front la cresta fins el Perdiguero. (foto d'arxiu).

Seguim pel vessant oposat al de pujada, per encarar la gran pala pedregosa fins el cim del Perdiguero (3222).
Aquest cim també es pot pujar des de la vall d'Estós, pots veure el recorregut en una altra publicació d'aquest blog.
   

Cim del Perdiguero (3222).

Àmplies vistes a tots els cims dels voltants i a massissos força distants:
Cap a l'est, l'Hito E.del Perdiguero amb l'ibón Blanco de Lliterola als peus. Al fons, el massís de la Maladeta amb els cims de l'Aneto, Maldito, Maladeta, Alba, Aragüells i Vallibierna. Més al nord, el massís de la Pica d'Estats.
   

Des del cim del Perdiguero, Hito E. del Perdiguero, massíssos de la Pica d'Estats i Maladeta.

Cap el nord-est, el Portal de Remuñé sobre l'ibón Blanco de Lliterola, i tot el cordal fronterer, amb els cims de la Tusse de Remuñé, Rabadà, Navarro, Maupas (el més alt i punxegut), Bom, Mall Barrat i Mall Planet.
   

Ibón Blanco de Lliterola i el Portal de Remuñé, amb els cims que tanquen la vall de Remuñé.

Cap el nord, la cresta per on anirem ascendint els cims de la Tuca de Lliterola, pic Royo i punta de Lliterola. A més dels pics Lézat i Crabioules.
   

Cresta nord del Perdiguero.

Mirant a l'oest i nord-oest, ens trobem la cresta del Seil i Cap dera Baquo, els Gourgs Blancs, Gourdom, Spijeoles,... i en les profunditats de la vall, el gran i blau lac du Portillon d'Oô.
   

El vessant francès, lac du Portillon d'Oô i els cims que l'envolten.

I cap el sud i sud-oest, apareixen el Posets, Los Gemelos, Los Veteranos, Clarabide, la Punta Suelza, Mont Perdut, Añisclo, Cilindro, Marboré, Bachimala, Vignemale,...
   

Satisfets d'aquesta magnífica panoràmica, iniciem el descens pel vessant nord. El fort pendent amb molta quantitat de roques, fa que haurem d'extremar les precaucions. Trobem moltes fites, tot i que l'itinerari a seguir és força evident.
Creuem el marcat coll Superior de Lliterola (3032), per remuntar fins el proper cim de la Tuca de Lliterola (3095) per un pendent curt i costerut.
   

Tuca de Lliterola (3095).

Cap a sud-oest, difuminat, el massís del Mont Perdut.
   

El massís del Mont Perdut, amb zoom. En primer terme el pic d'Audoubert. (Imatge de video)

Després d'una curta baixada, la cresta es torna més ample, amb rastre de camí per terreny terrós i vermell. 
Rere el pic Royo, sobresurt la piràmide de la Punta de Lliterola i al fons els Crabioules Orientals.
   

Pujada cap el pic Royo (3121) (Imatge de video)

La Punta de Lliterola i darrere els Crabioules Orientals. (Imatge de video)

Arribem còmodament al pic Royo (3121).
   

Pic Royo (3121). Darrere el Perdiguero i la cresta nord.

Enrere ha quedat la impactant cresta que puja fins el Perdiguero, tram que hem fet de baixada.
   

Perdiguero i la cresta nord, per on hem baixat. (Imatge de video).

Les vistes tenen una nova perspectiva, cap a l'est l'ibón Blanco de Lliterola i el massís de la Maladeta.
   

Pic Royo (3121), amb l'ibón Blanco de Lliterola i el massís de la Maladeta.

I cap a l'oest, els cims de la Baquo, Posets i Gourgs Blancs entre d'altres, amb l'extensa glacera del Seil dera Baquo.
   

Vistes a l'oest, des del pic Royo.

Amb moltes més pedres i rocs, seguim carenant direcció nord, superant una curta però intensa pujada rocosa, fins el cim del costat, la Punta de Lliterola (3132).
   

Cim de la Punta de Lliterola (3132).

Des del cim el lac du Portillon d'Oô està just a sota, amb una gran quantitat de pics i massisso, alguns l'envolten altres fan de teló d'aquest magnífic cim.  
   

Vistes cap a l'oest i nord-oest. Dins la rodona vermella, el refugi du Portillon.

Seguim la carena, un curt tram, ja que desistim d'anar fins l'agulla de Lliterola. Davallem cap a la dreta, baixant per terreny dret però molt fàcil, evitant les congestes de neu en lo possible, sobretot les que tenen molt pendent, i els passos més complicats, anat a parar uns metres per sota l'ibonet Blanco, que roman completament gelat.
   

Itinerari de baixada cap al petit ibón Blanco, gelat, i després cap a l'ibón Blanco de Lliterola.

Arribem fins el corriol que porta cap a l'ibón Blanco de Lliterola.
   

Al fons el coll Inferior de Lliterola.

Ja sense cap mena de problema, arribem a l'ibón.
   

A prop de l'ibón Blanco de Lliterola. (imatge de video).

El voregem per l'esquerra, segons baixem, per trams de prat i algun de roca.
Enrere queda la cresta nord, i els dos passos cap a França, El coll Superior i Inferior de Lliterola.
   

Mirada enrere a la cresta nord del Perdiguero.

I els espectaculars Crabioules!! que algun dia haurem de visitar.
   

Els Crabioules i el coll Inferior de Lliterola.

A la sortida d'aigües, tenim dues opcions: creuar a l'altra riba del torrent i seguir-lo davallant cap a l'ibonet de Lliterola o utilitzar un camí que no davalla tant, per l'esquerra del torrent, molt per sobre de l'ibonet.
Tots dos camins, paral·lels però a força alçada un de l'altre, es tornen a unir quan el tram de roques es torna prat, més amunt del petit gorg per on hem passat aquest matí.
Ens decantem per la primera opció, cap a l'ibonet de Lliterola.
   

Iniciant el descens cap a l'ibonet de Lliterola, seguint el torrent. (imatge de video).

El sender s'allunya del torrent, cap a la dreta, per un tram de fort pendent entre parets de roca, amb constants congestes de neu dura/glaç, que al no portar grampons, ens dificulten molt la baixada. Aquest tram és força acanalat, s'ha d'anar amb molt de compte de no patinar, fins gairebé arribar a l'ibonet de Lliterola.
   

Congestes de neu baixant cap a l'ibonet de Lliterola. (imatge de video).

Des d'aquí, davallar tota la vall de Lliterola, sense cap dificultat, desfent el camí de pujada fins el punt d'inici, el pont de Lliterola, a peu de la carretera.

Agraïr a José María "Chema" la donació de les fotografies i a Xavi Alsina l'aportació del video, on he pogut recuperar algun fotograma. 
Les imatge de video no s'han pogut ampliar més, degut a la poca definició.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari.