Puig de Sant Amand (1851)

Itinerari pels boscos del vessant sud de Bruguera, per camins i corriols ben definits i ascens a un cim un xic "a l'ombra" del clàssic Taga: el puig de Sant Amand. Des del punt més alt, no hi ha cap vista, però des de la creu, a peu de precipici, s'obre un finestral on gaudir des del Montseny, el Pedraforca, ...fins els Pirineus.  

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Carretera de Bruguera al coll de Jou (prop de Bruguera).

Temps total:  4h39'  Sense parades:   3h55'    Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F       Esforç:  1/5.

Distància:   10,63 km.          Desnivell:  +663 m.

Alçada mínima:  1233 m.           Alçada màxima:  1851 m.

Cims:  Puig de Sant Amand (1851).

De interès: El Castell de Pena, es creu que estava situat en el Pla de Pena, ja existia l'any 1024. El 1334 el castell perd protagonisme en favor de les parròquies del terme. Fou abandonat el segle XIV. No queda cap resta del castell, a excepció dels topònims "Pla de Pena" i "Font de Pena", només es sap que existí per la documentació històrica.

El punt més alt, envoltat de vegetació i nul·la vista, està situat a 1851 m., però el cim més visitat és on es troba una gran creu, sobre unes roques vora l'estimball, amb una alçada de 1839 m.

Església de Sant Julià de Saltor, a Saltor, del segle XI, XVIII, en estat d'abandonament, sense sostre i envaïda per la vegetació. 

El topònim Sant Amand també ve escrit en altres mapes i arxius com a Sant Amanç.

Gairebé tot el recorregut està marcat amb pintades grogues, xarxa de senders d'Itinerànnia.  

Totes les fotografies han estat fetes amb el mòbil. 

Acompanyants:  Xavi Alsina.

Recomanacions:  Sabatilles tipus trail, pals de tresc.

Mapa:  Editorial Alpina, Taga - Serra Cavallera, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, es segueix la carretera N-260.  A l'entrada de Ribes de Freser, es gira a la dreta creuant el pont i seguint indicacions cap a Bruguera, per la carretera GIV-5263. Una mica abans d'entrar al poble, es segueix cap a l'esquerra per una estreta carretera encimentada, direcció al coll de Jou. Passem dues corbes tancades, a la tercera corba que és d'esquerres i molt tancada, deixem el cotxe al voral. Punt d'inici.

Descripció:  Des de la mateixa corba, surt una pista de terra i un camí, que puja cap a l'esquerra, amb una pintada groga. Aquest és el camí a seguir, que puja fins el coll de Jou.

Trencall del camí, entre la carretera i la pista de terra.

Es puja amb una pendent moderada, transitant per un fressat camí en mig del bosc. 

Per bon camí, seguint marques grogues.

El bosc s'obre apareixent el Pla dels Dois, 20'.

Pla dels Dois.

En arribar al Bac de la Feixatella, part alta del torrent del Forn, el camí s'estreny, fent un gir cap a la dreta.

Paral·lels al torrent, a una certa alçada.

Es travessen un seguit de petits rierols, que donen forma al torrent del Forn, abans de continuar amb la pujada.

Bac de la Feixatella.

Sortint del bac per una pujada moderada.

En la part alta, es deixa enrere el bosc, seguint per camí poc fressat pels prats propers al coll de Jou.

Es travessa un camp de pastures.

S'enllaça amb la pista cimentada que puja de Bruguera, 52'. Ara només cal seguir-la per arribar al coll de Jou (1637), 56'.

Seguint la carretera, s'arriba al coll de Jou (1637).

A l'esquerra tenim la pujada al Taga, a la dreta, la pujada al puig de Sant Amand. Girem a la dreta, seguint un minso rastre de camí, en mig de l'herba, vora el filat, que s'enfila muntanya amunt.

Seguint el filat, enrere queda el coll de Jou.

A mida que guanyem alçada, ens apareixen, a l'esquena, el puig de Dòrria, la tossa del Pas dels Lladres i el Puigmal, força nevat.

El Puigmal, al fons.

Just abans d'arribar al bosc, el rastre de camí va girant cap a la dreta. Hi ha una marca en una roca, on el camí s'endinsa en el bosc. A partir d'aquí trobarem pintades vermelles.

El camí s'endinsa en el bosc.

Recorrem un curt tram per la Baga del Coll de Jou, 1h03', per un marcat camí, en mig del bosc i creuant alguna pedrera.

 

Pujada per la baga del Coll de Jou.

En la part alta, trobem les parets rocoses que davallen del cim. Es continua de front, per rodejar-les i superar-les per un tram força dret, però curt.

El camí volteja les parets rocoses.

Enrere ens apareix el Puigmal i els cims que envolten Núria: Segre, Finestrelles, ... 

El Puigmal, Segre, Finestrelles,...

Passada la zona rocosa, es continua per pendent moderat, fins arribar al Pla de la Pena, 1h21', on guanyem la carena cimera. 

Pla de la Pena.

Es gira cap a l'esquerra, guanyant alçada, ara transitarem per sobre les roques que hem voltejat fa una estona.

Sender que puja del Pla de la Pena al cim.

Proper al cim de Sant Amand (punt més alt).

Puig de Sant Amand (1851), 1h39'. El punt més alt, està completament envoltat de bosc, a peu de camí, sense cap indicador ni vistes. Es gira a la dreta, en una curta baixada, podem veure al fons, sobre una roca, la Creu de Sant Amand (1838), 1h42'.

Arribant a la creu de Sant Amand.

 

 

 

 

Creu de Sant Amand (1839).

Des de la creu, hi ha àmplies vistes cap el sud, amb el massís del Montseny de fons, amb les Agudes i el Turó de l'Home (esquerra) ben diferenciat del Matagalls (dreta).

El Montseny al fons.

Cap a l'oest, un xic tapat pels arbres, apareixen els cims de la Gallina Pelada (Serra d'Ensija), Cap del Verd (Serra del Verd), Pedraforca i Comabona (Serra del Cadí).

Serres d'Ensija, El Verd, Pedraforca-Cadí-Moixeró.

Al fons, els Pirineus amb els cims de Monturull, Perafita, Tossal Bovinar, Setut, Tossa Plana de Lles i Tossal de la Muga.

Els Pirineus fronterers amb Andorra.

En la vessant nord, apareixeria el Taga i el Puigmal, però l'espessor de la vegetació no permet gaudir de cap vista.

Davallem la roca on està situada la creu, per seguir un vistós camí cap a l'esquerra, que baixa entre el bosc.

Camí de baixada cap a Saltor.

Després d'una baixada intensa, en una zona més planera, el camí es bifurca, seguint cap a l'esquerra, passant per una tanca de fusta atrotinada.

Bifurcació, cap a l'esquerra.

Enseguida arribem a la font de Pena, 1h54', tot i la sequera, encara brolla un rajolí d'aigua.

Font de Pena.

Uns metres més avall, la Garganta, 1h56'. És el tram més pronunciat, desfet i rocós de tot el recorregut. Es tracta d'una baixada molt pronunciada entre roques, on s'ha d'anar amb compte de no patinar.

La Garganta.

En acabar la zona més rocosa, es continua per bon camí però força dret, en mig del bosc.

Part baixa i final de la Garganta.

Es passa vora el Faig Gros, 2h10', que no dubtem a visitar tot i el mal estat en que es troba.

El Faig Gros.

Més avall, un petit collet, amb uns abeuradors molt precaris, fet de mig bidons.

Collet amb abeuradors.

Cal girar cap a la dreta, i continuar baixant.

Entre faigs, baixant cap a Saltor.

Fins a sortir del bosc, on ens apareix una àmplia plana de pastura. Al ben mig, el coll de Canyamars.

Coll de Canyamars, molt a prop de Saltor.

No s'ha d'arribar al coll. Hem de girar cap a la dreta, per seguir un camí ample o pista que passa per sobre del "poblet" de Saltor i de l'església de St.Julià de Saltor (s.XI,XVIII), i el volteja, 2h37'.

Saltor.

Coll de Saltor (1394), 2h42'. Situat sobre Saltor i travessat per la pista.

Arribant al coll de Saltor.

Es baixa uns metres la pista, per continuar per un camí que trenca a la dreta, força fressat. Camí de Saltor a Bruguera, senyalitzat amb marques grogues.

Camí a Bruguera.

Amb alguna pujada puntual, el camí tendeix a baixar, fent un flanqueig per evitar el turó de Saltor per un collet, Les Portelletes, 2h55'.

Les Portelletes.

Es davalla i després d'una pujada més intensa però curta,

Magnífic camí cap a Bruguera.

Es baixa cap a la part alta del torrent de Sant Eloi, una zona molt humida on el camí està encatifat de fulles.

El fullam que ha deixat la tardor, encara sobre el camí.

El camí evita els Cingles de Sant Eloi, abans d'enllaçar amb una pista, 3h22'.

Enllaç amb la pista.

La seguim cap a munt, de front. Passem per la font Xica, 3h27', completament seca.

Font Xica.

Es continua per pista, amb pujada i baixades molt suaus. En algun tram podem gaudir d'àmplies vistes als cims dels voltants, com la Covil, Costa Pubilla o el Pedra Picada.

Al fons apareixen els cims de La Covil i Costa Pubilla.

En una corba, les marques grogues abandonen la pista per un camí a l'esquerra, direcció a Bruguera. No seguim aquest camí, continuem per la pista, 3h41', que inicia una pujada més que moderada.

Sense seguir senyals, la pista puja a buscar la carretera.

La pista enllaça amb la carretera encimentada de Bruguera al Coll de Jou, 3h51'.

Sortim a la carretera encimentada.

Cap a la dreta, ara pel voral de la carretera fins a la primera corba, on tenim aparcat el cotxe, punt de sortida d'aquest itinerari, 3h55'.

Aparcament en el voral de la carretera encimentada.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.