Pic Pla de Pujals (2056) - La Covil (2001) des de Montgrony

Ruta de senderisme de mitja muntanya, a un mirador privilegiat com és el cim de Costa Pubilla o Pla de Pujals. Només sortir, visitarem l'ermita de la Mare de Déu de Montgrony i l'església de St.Pere de Montgrony. Passarem per un tram estret entre la cinglera, el Malpàs fins el refugi de les Planelles, amb petita zona d'esbarjo. Des d'aquí, primer per un bosc frondós i després per prats, no deixarem de pujar, fins a assolir, un darrera l'altre, tots els cims. La baixada la farem pel torrent de les Fontetes i el GR-3, fins el punt d'inici. 

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Hostatgeria de Montgrony.

Temps total: 7h13'   Sense parades:  5h42'   Ritme: Pausat.

Dificultat:  Fàcil      Esforç: 2/5.

Distància:  14,55 Km.    Desnivell:  +1019 m.

Alçada mínima:  1330 m.  Alçada màxima:  2056 m.

Cims: Costa Pubilla o Pla de Pujals (2056), La Covil (2001), Roc dels Llamps (2051) i Cap de l'Emperadora (1962).

De interès: L'Hostatgeria, les escales i l'argolla, llegendari del comte Arnau. 

Acompanyants: Alícia i Òscar.

Recomanacions:  A l'hivern pot haver-hi un gran gruix de neu, portar botes, polaines i ulleres de protecció, a més de raquetes de neu. A l'estiu i degut a gran part del recorregut sense ombra, protecció pel cap, ulleres i crema protecció solar.

Mapa: Editorial Alpina, Montgrony, 1:25.000.

Aproximació: Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, s'ha de seguir la carretera N-260 cap a Ribes de Freser. El primer poble que trobem és Campdevànol. A ma esquerra, a l'alçada del semàfor, s'agafa la carretera GI-401 direcció a Gombrèn. Un cop passada aquesta població, en una corba tancada, hi ha la desviació a ma dreta, amb cartells indicadors. Es segueix l'estreta carretera, que porta a Castellar de n'Hug, fins al trencall, a ma dreta, que porta fins l'aparcament del Montgrony, guanyant alçada mitjançant llaçades per una carretera molt estreta i encimentada. L'aparcament és ampli.
   

Descripció: Des de l'aparcament, entrem per un porticó fins el pati de l'Hostatgeria de Montgrony. Des d'aquí ja tenim unes vistes esplèndides cap el Pedraforca i la serra d'Ensija. 
   

Hostatgeria de Montgrony.

Pedraforca, des del pati de l'Hostatgeria.

Pujarem per les escales. A mitja pujada, ens topem de front amb l'ermita de la Mare de Déu de Montgrony. Seguim pujant escales, fins assolir el pla de Sant Pere.
   

Ermita de la Mare de Déu de Montgrony.

Ens desviem del camí per donar un cop d'ull a l'església de St.Pere de Montgrony, molt propera, 4'.
   

Església de Sant Pere de Montgrony.

De tornada al camí, creuarem el pla, fins el Malpàs, 14'. És un estret camí, de roca, en mig de la cinglera amb una barana de fusta per evitar caigudes. Tram espectacular i de pujada per començar a fer boca. 
   

El Malpàs.

Continuem per camí en mig del bosc, seguint el més ample i deixant trencalls, encara que porten al mateix lloc, fins el refugi de les Planelles, 22'. Actualment (2016) el refugi està en molt malt estat, amb perill d'enfonsament del sostre. Al voltants hi ha taules per menjar i una font, amb aigua fresca. Bon lloc per fer un primer mos.
   

Refugi de les Planelles.

Font de les Planelles.

S'ha de creuar el torrent de Sant Ou, i seguir per la pista. Hi ha alguna petita drecera, però mal assenyalada, així que aconsello seguir per la pista. En un revolt molt tancat, hi ha un camí que surt a ma esquerra i s'endinsa en el bosc. Hi ha  en una estaca pintura groga que marca la desviació.
   

Camí per entre pins i boixos.

Sempre pugem, més dret o més suau, però sempre amunt i en mig d'un bosc, amb pi i boix principalment. Trobarem marques grogues en tot moment.
   

Camí cap els Rasos del Prat.

Després d'aquest tram d'ombra, abandonem el bosc, sortint a una zona de prat. Seguim fins un punt més alt, on des d'aquí haurem de seguir la carena dels Rasos del Prat, 58'.
   

Deixem enrere el bosc. Rasos del Prat.

El paisatge s'obre, de front els cims del Pedraforca, Gallina Pelada i darrera el Montseny, que es deixa veure per sobre el mar de núvols, nevat.
   

El Montseny, per sobre el mar de núvols, amb neu en els cims.

Vistes dels cims, des de Rasos del Prat, mirant cap a l'oest.

El tram de la carena pot ser perdedor en cas de boira. Els senyals grocs estan marcats en els arbres de la dreta, tal i com pugem. A més, hi ha una traça de pista, que seguint-la i fent més volta del compte, també ens ajudarà.
En dies clars com el d'avui, es segueix el llom de la carena, sense cap pèrdua, creuant varies vegades la traça de pista, i seguint alguna fita i pintura en algun roc. Tenim de front el pic de Coma Ermada i a la dreta, el pic de La Covil.
   

Seguim per dalt de la carena dels Rasos del Prat. A la dreta, la Covil.

Gairebé acabat la carena de pastura, seguim per la pista, molt més definida que la de baix. 
   

Deixem la carena, per seguir per pista, en mal estat.

Encara que no ho sembli, ja hem superat un gran desnivell. Es pot observar la carena del Rasos del Prat...llunyana.
   

Pugem per la pista, a l'esquerra la carena dels Rasos del Prat i darrera...els cims.

Després d'aquest esforç, que millor que refrescar-nos a la font dels Ocells, 1h42'.
   

Font dels Ocells.

En aquest punt, comencem a endinsar-nos cap el torrent de Coma Ermada. Trobem un pal indicatiu, 1h51', la posició que indica és errònia, hauria de ser "Torrent de la Coma Ermada" i no "Torrent de la font del Flequer", coneguda com la font dels Ocells.
   

Pujant pel torrent de Coma Ermada.

Uns metres més avall de la indicació, trobem la font de Coma Ermada, brollant aigua de tot arreu. S'ha d'anar amb compte on es trepitja, si un vol arribar a l'altre banda amb els peus secs.
   

Brollador de la font de Coma Ermada.

Seguim un rastre de camí, en forta pujada, per abandonar-ho i accedir per la via directe, a sac.
   

Últims metres fins el cim de La Covil.

Pic de La Covil (2001), 2h15'. Primer cim del dia i ja hem trepitjat neu. Molt bones vistes, ens especial cap el Taga, on es pot arribar a veure el pic de Comanegra.
   

Dalt del cim de La Covil (2001).

Vistes cap els cims des de La Covil, mirant cap a l'est.

Mirant cap el nord, el Pirineu, encapçalat pel Puigmal.

Cims del Pirineu, des del cim de La Covil  (foto 1/2)

Cims del Pirineu, des del cim de La Covil (foto 2/2)

De baixada, seguim una tanca amb filat, davant tenim el següent pic, el Costa Pubilla o Pla de Pujals.
   

Baixada cap el coll de Coma Ermada. Davant el pic de Costa Pubilla.

Coll de Coma Ermada (1878), 2h33'. Ara veiem amb una altra perspectiva la pujada, més inclinada del que pensàvem, fins el pic.
   

Tram de pujada cap el pic de Costa Pubilla, des del coll de Coma Ermada.

Tram dret de pujada, amb el Pirineu i Planoles de fons.

El pendent es suavitza una mica, un cop arribats a l'avantcim.
   

Tram final fins el pic de Costa Pubilla, des de l'avantcim.

Cim del pic de Costa Pubilla o Pla de Pujals (2056), 3h04'.
   

Dalt del cim del Costa Pubilla o Pla de Pujals (2056).

Les vistes són privilegiades: des del proper pic de Puigmal ...
   

El Puigmal, des del cim de Costa Pubilla.

... el Torreneules, Balandrau, la serra Cavallera, el puig Estela, el Taga, Sant Amand, La Covil, el Puigllançada, el Tossal de rus, La Tosa, el Montseny, la serra d'Ensija, el Pedraforca, ...entre molts d'altres.
   

Vistes des del cim del Costa Pubilla, cap a l'oest. Destaquen el Puigllançada i la Tosa.

Deixem el cim, seguint la carena, aquesta fa un curt descens fins un collet per tornar a agafar alçada fins el cim del Roc dels Llamps (2051), 3h15'.
   

Cim del Roc dels Llamps (2051).

Seguim per la carena, primer en suau descens, fins el búnquer, 3h27. A partir d'aquí i fins gairebé el coll, el pendent s'accentua.
Arribem a l'ampli coll de la Bona (1890), 3h39'. Alícia i Òscar baixaran pel torrent, jo m'arribo fins els proper pic del Cap de l'Emperadora.
   

Cap de l'Emperadora i la Pedra Picada, amb el coll de la Bona molt proper.

Segueixo un filat de tanca, fins dalt de la carena, giro cap a la dreta, fins el cim del Cap de l'Emperadora (1962), 3h52'. Des d'aquest cim es divisa el proper pic de la Pedra Picada i el Roc dels Llamps. Mirant cap el sud, es veu el mas de Meians i el recorregut per on passarem en una estona.
   

Cim del Cap de l'Emperadora (1962), darrera la Pedra Picada (2010).

Desfaig camí per la carena, i en comptes de baixar cap el coll, baixo per la part sud, sense camí i entre pastures, direcció al marcat torrent de les Fontetes. Un cop aquí, em retrobo amb Alícia i Òscar. Seguirem baixant pel torrent, cada cop més abrupte, fins les Fontetes de Meians, brollador d'aigua i abeurador.
   

Brollador de les Fontetes de Meians, amb un abeurador.

Seguim senyals grogues, per un corriol, a trams una mica perdedor, en forta baixada i propers al torrent. 
   

Baixada pronunciada i ben assenyalada, per corriol.

A mida que baixem, el terreny es suavitza, entre pastures i bosc, on predomina el boix. Encara queden trams de neu i s'ha de vigilar amb el fang relliscós.
   

En mig de pins i boixos, amb clapes de neu i fang.

S'arriba a una plana, on trobem una pista que baixa de dalt fent una corba. Deixem de seguir els senyals, que porten cap a la casa de Meians. La creuem i  tot seguit pugem un petit collet cap a l'esquerra, amb rastre de camí difús. Ens dirigim cap el bosc, creuem un petit torrent. Una mica més endavant, trobarem un tancat, que saltarem, per seguir de front, fins un replà, el Pla de l'Avet. 
   

Marcat en vermell, l'itinerari a seguir en el pla de la Cabana. (Foto des del cim del Cap de l'Emperadora).

Seguim un camí amagat que surt a l'esquerra del replà, en baixada i envoltats de boixos, sortim per darrera de les Viles Grosses.
   

Sortim per darrere de les Viles Grosses.

Anirem sortejant els bancals, escollint el millor camí, fins topar-nos amb la pista.
A ma dreta es pot veure el mas de Meians.
   

El mas de Meians, des de la pista.

Nosaltres continuem cap a l'esquerra, on passarem per davant la casa que vèiem, les Viles Grosses, 5h01'.
   

Les Viles Grosses.

Cal seguir la pista, a trams encimentada. Deixem de banda un trencall, per seguir de front, passem pel costat de les Viles Xiques, 5h12'.
   

Les Viles Xiques

Des d'aquestes viles, la pista és gairebé tota encimentada. En un revolt, ja es pot veure l'església de Sant Pere de Montgrony, amb el penya-segat i l'Hostatgeria a sota.
   

Abans d'arribar a la carretera, ja es pot veure l'església i l'Hostatgeria de Montgrony.

Aquesta pista ens deixa a la carretera, 5h29', es gira a l'esquerra i es segueix, agafem la bifurcació de la dreta i en baixada, deixant la pista que continua cap el refugi de les Planelles.
Passem a tocar del penya-segat, espectacular, molt a prop de l'aparcament, on finalitzem aquesta caminada, 5h42', per la serra de Montgrony.
   

Carretera propera a l'aparcament, amb el penya-segat de grans proporcions.

Després d'un esplèndid dia i excel·lent caminada, res millor que parar en l'Hostatgeria per refer les forces.
   

Pot consultar el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.