Comabona (2548), des del veïnat de l'Hostalet

Senderisme a un dels darrers cims de la serra del Cadí per la seva vessant oriental. Recorregut fàcil, força llarg i amb grans vistes, on després de superar un fort desnivell i assolir la carena de la serra de Moixeró, seguirem el cordal vers a occident, fins al coll de Tancalaporta, on enllacem amb la serra del Cadí. A destacar el solitari camí de la Muga, estret, ombrívol i recargolat, que avança en mig d'un espès bosc fins a retrobar l'ampla pista de Monnell a Bagà.

  

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Veïnat de l'Hostalet (Gisclareny)

Temps total:  10h20'         Sense parades:  8h29'        Ritme:  Moderat.

Dificultat:   Fàcil - F       Esforç:  2/5.

Distància:  22,41 km.        Desnivell:  +1741 m.

Alçada mínima:   908 m.     Alçada màxima:  2548 m.

Cims:  Comabona (2548).

De interès: La serra de Moixeró forma part del Parc Natural Cadí-Moixeró des del 1983, conjuntament amb la serra del Cadí, el massís del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllançada. Així doncs, ens estarem movent dins del Parc Natural i això comporta unes normes.  

Al municipi de Bagà es troba el Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró, on hi ha una exposició permanent amb informació del parc, a més d'oferir altres serveis com guies de muntanya, vehicles de suport, ... 

El cim de Comabona pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Per accedir a la carena del Moixeró, utilitzarem el PR C-125, no el que puja pels Empedrats, sinó el que puja cap a la collada de la Pelosa. 

La Dou o fonts del Bastareny, és una de les surgències d'aigua més importants de Catalunya, lloc on neix el riu Bastareny, afluent del Llobregat. Es tracta d'una surgència, on l'aigua aflora a la superfície, des de la serra del Cadí, mitjançant rius subterranis que omplen uns aqüífers, donant peu a aquesta surgència. Altres fonts d'aquest mateix tipus son: Bullidor de Sant Esteve, Bullidor de la Llet o la font del Violí.   

Acompanyants:  Òscar, Jaime i Taca (gossa).

Recomanacions:  Portar abundant aigua i menjar. Contrast de temperatura entre la part alta de la serra de Moixeró i la fondalada de la vall, portar gore-tex o polar. Protecció solar: ulleres, crema i gorra. De molta ajuda el gps, sobretot a la tornada. Sabatilles lleugeres, tipus trail i pal de tresc. Estar en bona forma física, és un recorregut llarg i amb desnivell considerable.

Mapa: Editorial Alpina, Cavalls del Vent, escala 1:30.000.

Aproximació:   Des de Berga, capital de comarca del Berguedà, s'agafa la C-16 direcció al túnel del Cadí. Entrem en el nucli del poble de Bagà, seguint indicadors cap a l'oficina d'informació del parc. Es gira a la dreta, seguint la carretera cap el càmping. En una bifurcació, es segueix a la dreta, amb indicadors "La Salle Natura". Es passa Cal Cerdanyola (avui La Salle Natura) i la font Nostra fins a trobar uns aparcaments en una corba tancada, a escassos 100 metres. Punt de sortida.

Descripció:  Des de l'aparcament, s'ha de seguir la pista "Camí de Monnell" fins a trobar un pal indicador, 2'. Es segueix el corriol que marxa a la dreta i inicia una suau pujada. Marques blanques-i-grogues del PR C-125.

Desviació a la dreta.

Pal indicador. Seguir el PR C-125.

El pendent no triga gaire a augmentar, en mig d'un espès i ombrívol bosc.

 

Pujada cap a la collada de la Pelosa.

Força amunt, en una clariana, ens apareixen el Pedraforca i el puig dels Terrers.

Apareixen els primers cims a l'horitzó.

Després d'un tram més planer, enllacem amb la pista de la Pelosa, 1h12'.

Pista de la Pelosa.

Girem a la dreta, seguint un tram per la pista, fins a trobar un corriol a l'esquerra, drecera que porta fins la collada de la Pelosa (1421), 1h16', lloc on també acaba la pista.

Collada de la Pelosa i Cap de la Pelosa (1455). El Pedraforca a la dreta.

En cap moment hem deixat de seguir les marques del PR C-125, que ara ens guien cap el nord. Aquí predominen els matolls i alguns arbres dispersos, en una zona de solana, on el camí no deixa de fer llaçades per guanyar alçada.

 

Pujada cap el pas de la Boixassa.

Pas de la Boixassa, 1h47', des d'on hi ha unes vistes magnífiques cap a l'extrem oriental de la serra de Moixeró, i en especial del Cap de la Boixassa (1825), que està força a prop.

Vistes de la serra de Moixeró, vessant oriental.

Pas de la Boixassa, amb el Cap de la Boixassa (1820) al darrere.

Davallem cap a la vall contigua, vorejant a tocar de la gran paret de roca del Cap de la Boixassa, que per aquest vessant nord-est és imponent i inaccessible.

Pas sota el tallat rocós del Cap de la Boixassa.

En entrar en el bosc, trobem una bifurcació, sense cap pal indicador, 1h54'. Aquí abandonem el PR C-125 que davalla cap el refugi Sant Jordi, per continuar de front, ara sense cap senyal però sí amb un camí força fressat.

Deixem de seguir el PR C-125, per continuar de front.

En acabar de voltejar el Cap de la Boixassa, ens trobem el coll de Galligans (1723), 1h58'.

Coll de Galligans (1723).

Entre bosc, amb un pendent moderat, arribem a l'ample i verd coll de Vimboca (1793), 2h18', enllaç amb la senda dels Cavalls del Vent, punts de color taronja i el GR-150.1, marques blanques-i-vermelles.

Coll de Vimboca (1793).

Continuem cap a l'esquerra. Aquest primer tram marxa pel vessant nord de la serra, i després d'una ampla llaçada, el camí recupera la part més alta del cordal, sempre per un magnífic bosc, altiu i imponent.

 

Bosc del vessant nord de la serra de Moixeró.

Coll de la Moixa (2024), 3h00'. A banda esquerra es pot accedir al cim de la Roca de la Moixa (2055). Bona perspectiva del Pedraforca.

Coll de la Moixa (2024).

El Pedraforca, des del coll de la Moixa.

Marxem cap a la dreta, seguint la serra de la Moixa, en costeruda pujada.

Coll de la Moixa i Roca de la Moixa (2055).

Passem una zona de roques, on el camí presenta una versió més escarpada, per després retornar a una senda més planera i pacífica, direcció al Cap del Pradell (2213), cim que no pujarem però que està molt a prop del camí de pas.

Tram escarpat on el camí fa via entre roques.

Serra de la Moixa, direcció al Cap del Pradell.

A partir d'aquí, es tendeix a baixar, passant prop dels Estalabars (2208), que queda a l'esquerra i amb molt poca prominència, i arribant al collet de les Vaques (2187), 3h53'.

Collet de les Vaques (2187).

Per terreny més pedregós i àrid, avancem pel vessant nord del serrat de la Muga.

Pel serrat de la Muga.

Deixem de banda el camí que marxa a la dreta amb pintura taronja, en baixada, que es dirigeix cap el refugi de Prat d'Aguiló. Aquí abandonem la senda dels Cavalls del Vent.

Seguim de front, deixant el trencall de la dreta amb marques taronges.

Continuem de front, en una curta pujada salvant uns ressalts rocosos, fins el Pas del Bou (2246), 4h08'.

Pas del Bou (2246).

Per camí força fressat, que tendeix a pujar amb suau pendent, ens apropem a les portes d'entrada de la serra del Cadí.

Camí pel serrat de la Muga, cap el coll de Tancalaporta.

Enrere queda la serra de Moixeró, amb els seus cims: Cap del Pradell, Roca de la Moixa, Moixeró, Penyes Altes, Les Suquetes, Puig de la Mena, Tosa d'Alp,... i més al fons, el Puigmal.

La serra de Moixeró íntegra.

Passem pel coll o pas de Tancalaporta (2344), 4h32'. Ja som al Cadí!! Tenim en front el nostre objectiu del dia, el Comabona, gairebé a tocar. 

Coll o Pas de Tancalaporta (2344).

I també, a banda dreta, el Prat d'Aguiló, amb el visible refugi en mig d'un extens prat verd.

Prat d'Aguiló.

Ens enfilem per una lleixa rocosa, que puja en diagonal fins el coll dels Terrers (2408), 4h44'.

Pujada cap el coll dels Terrers. Al fons, el Comabona.

Passat el coll, el camí ben fressat dibuixa un seguit de llaçades.

Pujada al Comabona, des del coll dels Terrers.

En trobar una bifurcació, es deixa de seguir el GR-150.1 per agafar el trencall de la dreta, que puja fort cap el cim.

Pujada cap el Comabona.

En assolir la part alta, només queda arribar al punt més alt per una extensa plana.

Comabona (2548), 4h58', inclòs en el llistat dels 100-Cims de la FEEC, cim força concorregut, amb grans vistes i amb un vèrtex geodèsic amb color cridaner.

Comabona (2548).

A destacar les vistes cap el nord, amb els Pirineus, d'oest a est:

Els cims fronterers de Monturull i Perafita. Darrere s'alcen el cims andorrans del Sanfons i Comapedrosa i més enrere la serralada Monteixo - Norís - Gerri, la Pica d'Estats i el Montcalm.

Els Pirineus més occidentals.

Els cims fronterers amb Andorra: Pic de la Colilla, Tossal Bovinar, Coma Extrema, Setut, Tossa Plana de Lles, Tosseta de Vallcivera i Tossal de la Muga (aquest fora de la frontera). En territori andorrà, l'Alt del Griu, Pessons i Montmalús.

Els Pirineus, fronterers amb Andorra.

I seguint el mateix cordal fronterer, ens trobem amb la tosseta de l'Esquella, el pic occidental i oriental d'Engorgs i el Puigpedrós.

Els Pirineus, fronterers amb França.

Més a prop, cap el sud, el Pedraforca, amb diferent "cara" que la que hem vist fa una estona i un xic més  a l'esquerra, la serra d'Ensija, amb el Cap de la Gallina Pelada i Creu de Ferro com a cims més alts.

Massís del Pedraforca.

Serra d'Ensija.

Cap a l'oest, la serra del Cadí: Costa Cabirolera, Salt del Sastre i Vulturó com a cims més intuïtius i visibles.

Serra del Cadí.

I cap a l'est, la serra de Moixeró, amb el seguit de cims fins La Tosa d'Alp. (fotografiat més amunt). 

Iniciem el descens, pel mateix itinerari de pujada, passant pel coll dels Terrers (2408), 5h08', i fins el coll o pas de Tancalaporta (2344), 5h21'.

Baixant del Comabona.

Coll dels Terrers (2408).

Des del coll de Tancalaporta, iniciem la baixada, sense camí ni fites, buscant els passos més fàcils, amb algun tram de corriol fet pel bestiar. No cal dir que el desnivell és intens però sense cap dificultat i més còmode del que pot semblar a primer cop d'ull.

Baixada cap el Bac de la Muga, des del coll de Tancalaporta.

S'ha d'evitar anar cap a l'esquerra, on hi ha el torrent i la zona és més abrupta. Es baixa cap el bosc que trobem a baix, passant per la banda dreta d'aquest i aprofitant trams acanalats que faciliten la baixada.

Baixant cap el torrent de la Muga.

Fins a trobar el camí de la Muga, 6h08', punt de referència important i força visible molt abans d'arribar-hi.

Enllaç amb el camí de la Muga.

No es segueix gaire tros. En trobar unes fites, es gira a la dreta, baixada sense camí però sí amb algunes fites. Cal anar en diagonal cap a la dreta, anar a trobar un torrent (també hi ha fites que marxen cap a l'esquerra, nosaltres no les vàrem seguir).  En el torrent hi ha corriol i fites més clares i visibles.

Seguint el torrent de la Muga.

Es continua vora la llera del torrent, que ens queda a la dreta. En trobar unes fites més grans, es travessa el torrent i ja es veu el corriol a mitja alçada. No continuar vora el torrent!! L'objectiu és arribar a un prat verd, la Pleta dels Cortals.

Creuar el torrent i seguir el caminoi ben visible. L'objectiu és el prat verd sobre els pins.

El corriol és clar, està envaït per matolls en algun tram, però no presenta dificultat en seguir-ho. Aquest guanya alçada i podem pensar que anem en mal camí, però no!! el prat està més alt que el torrent.

Sense adonar-nos, arribem a la Pleta dels Cortals, 6h42', entrant per la part alta d'aquest.

Pleta dels Cortals.

Cap a la dreta, surt un camí molt fressat i fitat, camí de la Muga. Intensa baixada en mig d'un espès bosc, sense pèrdua, sense bifurcacions, una zona molt poc transitada, ...magnífica!!

 

Baixant pel camí de la Muga.

Fins que el camí travessa el torrent de la Muga. Uns metres més enllà, vora el torrent, apareix una pista, 7h23'. S'ha de seguir.

Es creua el torrent de la Muga, abans de seguir per la pista.

La monotonia de la pista es supera gaudint del bosc que l'envolta, del piular dels ocells,...

 

Pista, sempre paral·lela al torrent de la Muga.

Enrere, molt enrere queda el coll de Tancalaporta, per on hem iniciat el descens.

Al fons, el coll de Tancalaporta.

Passem el trencall que porta cap a Monnell, continuant per pista encara més ample, ara anomenada Camí de Monnell, que seguirem fins a l'aparcament.

Abans però, quan s'arriba a la tanca que barra el pas als vehicles, es creua el pont sobre el riu Bastareny per anar a visitar les fonts o la Dou del Bastareny, 8h06'.

La Dou del Bastareny.

Des d'aquí, continuem l'ample pista, que ens deixa en l'aparcament del veïnat de l'Hostalet, 8h29'.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.