Pedra Picada (2010) - L'Emperadora (1962) - Costa Pubilla (2056)

Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Nevà (aparcament a l'entrada del poble).

Temps total:  5h52'   Sense parades:  5h04'   Ritme: Moderat +.

Dificultat:  Fàcil - F    Esforç:  1/5.

Distància:   15,4 Km.               Desnivell:  +1043 m.

Alçada mínima:  1246 m.          Alçada màxima: 2056 m.

Cims:  Pedra Picada (2010), L'Emperadora (1962), Roc dels Llamps (2051), Costa Pubilla o Pla de Pujals (2056).

De interès:  El pic de Costa Pubilla o Pla de Pujals pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC.

El recorregut de pujada, de Nevà fins el pal indicador de Costa Borda, no hi ha cap senyalització, algunes escadusseres fites, tot i que el camí és fressat.

Hi ha un parell de búnquers. El primer de pujada al cim del Roc dels Llamps, força ampli, es pot entrar. El segon és un petit fortí, situat a tocar de la font Negra. 

La serra de Montgrony o Mogrony que és la forma correcta, antiga i que encara s'utilitza en les contrades, és un seguit de cims, arrodonits i alineats, que constitueix la prolongació de la serra del Cadí-Moixeró cap a l'est. 

Acompanyants: Òscar.

Recomanacions:  Calçat lleuger tipus sabatilles de trail o bota flexible. Tot i ser un itinerari força clar, hi ha curts trams on es pot dubtar del camí, un gps pot ser de gran ajuda.

Mapa:  Editorial Alpina, Montgrony, escala 1:25.000.

Aproximació:  Des de Ripoll, capital comarcal del Ripollès, es segueix la carretera N-260 cap a la collada de Toses. Es passen les poblacions de Campdevànol i Ribes de Freser. En arribar a Planoles, es deixa la carretera nacional, creuant el poble i seguint per la carretera GIV-4015 fins a Nevà. Just a l'entrada del poble, hi ha un petit aparcament. Punt de sortida.  

Descripció: Des de l'aparcament, i sense entrar al centre del poble, es gira per un carrer a la dreta, amb moderada pujada. Aquest carrer ens porta a la part alta del poble, Raval de Nevà, on està situada la torra de Sant Cristòfol de Nevà i el cementiri, 7'.

Raval de Nevà, amb la torra de St.Cristòfol de Nevà i el cementiri.

A l'esquerra agafem una estreta pista que s'endinsa en el bosc. Passades unes antenes, es converteix en un magnífic camí, que va resseguint la carena de La Serra. Sempre anem per la part alta o a prop. Trobarem alguna fita però el camí és fressat i intuïtiu. 

 

Pujant per La Serra.

Creuem una pista. En front el fressat camí no deixa de pujar, entre pins roigs. 

La Serra.

Creuem una nova pista, ja en la part alta de La Serra.

Pujant per La Serra.

Més amunt, travessem una zona de bosc amb molts arbres caiguts, que no impedeixen el pas, però sí deixa un panorama desolador.

Part alta de La Serra.

Apareixen els primers prats, just arribant al Pla de les Collades (1693), 1h01', on hi ha un filat.

Pla de les Collades (1693).

Es gira cap a l'esquerra, seguint la carena i el filat. Sense haver-hi un camí vistós, anem avançant entre prats i en mig dels pins.

Seguint el filat cap el nord.

Creuem una extensa pastura, el Pla de Fenal, 1h09', sense perdre el filat.

Pla de Fenals.

Un petit turó, el Serrat de la Calma, des d'on podem veure a la dreta i en el límit del bosc, un pal indicador. Anem cap allà.

Serrat de la Calma.

Pal indicador de Costa Borda, cruïlla d'itineraris, 1h25'. En aquest punt enllacem amb l'itinerari que puja des de Nevà pels Plans de Nevà.

Seguim indicador cap a Castellar de N'Hug, amb marques grogues, que s'endinsen en el bosc de Costa Borda.

Costa Borda, pal indicador.

Un fressat i ben marcat camí, va guanyant alçada entre el bosc, en un flanqueig en diagonal, per anar a buscar la collada.

 

Pujant per la Costa Borda.

S'ha d'estar atents, en la part alta del bosc, a una senyalització/pintada de gir a l'esquerra, ja que hi ha un camí que continua de front i NO és el que s'ha de seguir.

Costa Borda. Gir a l'esquerra.

Enseguida s'acaba el bosc i apareix una dreta pujada de pastura que condueix a la collada de les Fontetes (1875), 1h46'.

Arribant a la collada de les Fontetes.

Primeres vistes al Pedraforca, serra d'Ensija i Puigllançada.

Vistes des de la collada de les Fontetes.

Es gira a l'esquerra, seguint el cordal, creuant el primer tram de prat i endinsant-nos en el bosc, on el pendent s'intensifica.

Collada de les Fontetes (1875), cap el Pedra Picada.

Camí de pujada al Pedra Picada.

En mig de prats i joves pins, apareix el cim de la Pedra Picada (2010), 2h07', molt ample i planer, està coronat per un monòlit "martell sobre una pedra".

Cim del Pedra Picada.

Pedra Picada (2010).

Bones vistes, encara que ens hem de moure un xic del cim: Rasos de Peguera, Serra d'Ensija, Pedraforca, Puigllançada, Tosa d'Alp, serra del Verd i el Port del Comte.

Vistes cap a l'oest.

Cap el nord, el Pirineu encapçalat pel Puigmal, tot i que els núvols no ens deixen gaudir.

El Puigmal, tapat pels núvols, des del Pedra Picada.

Al sud, Majestuosa la serra de Montserrat.

Al sud, Montserrat.

Cap a l'est, seguint el cordal, tenim els propers cim per on passarem: l'Emperadora i el Costa Pubilla. Més al fons, el Taga.

Itinerari a seguir, cap a l'est.

Una davallada pel prat, i evitant un cota pel cantó dret, arribem al coll de Remoló (1868), 2h20'.

Baixada cap el coll de Remoló.

Coll de Remoló (1868).

Des del coll apareixen diversos camins, més creats pel pas del bestiar que no per pujar cap al cim. Així que optem per seguir una via directe, sense camí aparent, on trobem alguna fita.

Pujada cap el cim de L'Emperadora.

Enrere apareix imponent el Pedraforca.

El Pedraforca.

Carenant, arribem a L'Emperadora o Cap de l'Emperadora (1962) 2h34'.

 

Cim de L'Emperadora (1962).

Vistes molt semblants a l'anterior cim, tot i que ara, sembla que el Pirineu està més net de núvols.

El Pirineu amb el Puigmal al centre.

Seguint pel cordal, ara toca baixar, fins un primer collet, on ens decantarem cap a l'esquerra per anar a buscar el coll de la Bona i el visible pal indicador groc.

Itinerari cap el pic de Costa Pubilla.

Coll de la Bona (1889), 2h40', pal indicador i filat.

Coll de la Bona (1889).

Es continua amb un rastre de camí que creua les pastures, sense cap marca ni fita, seguint el cordal que puja vora el filat. El pendent es va intensificant. En creuar en la part alta uns arbres, es pot visitar un búnquer, girant a l'esquerra, 2h55'.

Búnquer pujant cap el Roc dels Llamps.

Seguim amunt. Enrere queda una panoràmica dels cims que hem anat fent, i en primer terme, el búnquer que acabem de passar.

Enrere queda la carena i els cims assolits.

Seguint el cordal, i també el filat, arribem al cim del Roc dels Llamps o tossal de Meians (2051), 3h06', coronat amb una petita fita. 

Roc dels Llamps o tossal de Meians (2051).

Sense aturar-nos, el dia s'està tapant força, davallem fins un petit coll.

Baixada fins el collet que ens separa del Costa Pubilla.

I tornem a pujar, carenant fins el pic de Costa Pubilla o Pla de Pujalts (2056), 3h17', coronat amb un vèrtex geodèsic, una creu amb una petita bústia i una taula d'orientació. Aquest cim pertany al llistat dels 100-cims de la FEEC.

Costa Pubilla o Pla de Pujalts (2056).

Detall de les vistes des del Cim:

Cap a l'oest, els Rasos de Peguera, serra d'Ensija, Pedraforca, Cadí: Comabona - Vulturó, Puigllançada i la Tosa d'Alp.

El Pedraforca i el Cadí.

Serra del Moixeró, amb el Puigllançada i la Tosa d'Alp.

Al nord-oest, el Pirineu fronterer amb Andorra, amb els cims del Monturull, Perafita, Sirvent,...

El Pirineu, cims fronterers amb Andorra.

El Pirineu fronterer amb França per l'Alta Cerdanya, amb els cims de Calm Colomer, Engorgs, Puigpedrós, Font Negra, Les Valletes, Font Freda.

El Pirineu de l'Alta Cerdanya.

Al nord, el Pirineu més proper, amb els cims de Dòrria, Pas dels Lladres, Puigmal, Noufonts,...

El Puigmal, ara sense núvols.

... Noucreus, Fossa del Gegant, Bastiments, Coma del Clot, Torreneules, Gra de Fajol, Les Borregues, Balandrau,...

El Pirineu amb les capçaleres del Ter i el Freser.

A l'est, seguint la carena i tancant la serra de Montgrony, el cim de La Covil. Al fons, el Pedra dels Tres Bisbats, puig Estela, Taga i Sant Amand. I encara més llunyans, cims de l'Alta Garrotxa: el Comanegre i el puig de les Bruixes.

La Covil. De fons el Taga i la serra Cavallera.

Al sud-est, l'allargada serra del Montseny, amb el turó de Morou, Les Agudes, el Turó de l'Home, Matagalls, puig Drau, El Sui i el Tagamanent.

El Montseny.

I cap el sud, en l'horitzó apareix La Mola de St.Llorenç del Munt i Montserrat.

La Mola (esquerra) i Montserrat (dreta).

Continuem carenant, però ara amb una baixada forta, fins el visible coll de Coma Ermada (1875), 3h21'.

Baixant cap el coll de Coma Ermada.

Des del coll, s'ha de girar a l'esquerra, passant al vessant nord, i retornant cap el Costa Pubilla però davallant. El primer tros de camí és inexistent, tapat per la pastura, no està fressat i les pintades grogues no és veuen. No gaire més endavant, apareix el camí...i les marques grogues són més visibles.

Es retroba el camí, entre les pastures.

Anem davallant sota la cara nord del Costa Pubilla, flanquejant i travessant zona de pins.

Baixada cap a la Font Negra.

Anem a parar a la Font Negra, 3h40', i a tocar del fortí de Font Negra, petit búnquer. 

Font Negra. Al costat està el fortí.

Girem a la dreta, hem de seguir la visible carena coronada per un filat i un fressat camí.

Baixant pel cordal de la carena.

Passem de llarg un pal indicador, a l'esquerra tornaríem als Plans de Nevà, i més avall topem amb el coll Roig (1723), 3h47', amb pal indicador.

Coll Roig (1723).

Es gira a l'esquerra. S'ha de baixar pel torrent de La Torrentera, seguint marques grogues i el curs de l'aigua. 

Degut a les abundants pluges dels darrers dies, aquesta torrentera està impracticable, molt d'aigua i fang. Aprofitem petits corriols a banda esquerra per evitar mollar-nos, sense allunyar-nos gaire i no perdre de vista el torrent.

Baixant per La Torrentera, evitant el curs de l'aigua.

Més avall, hem de creuar i ...mollar-nos. El camí marxa a la dreta, just quan el torrent es precipita muntanya avall.

Abandonem el curs de l'aigua, per un camí a la dreta.

Primer per prat planer i després per una forta baixada, sempre paral·lels a La Torrentera.

Baixant pel bosc del Cogulló.

El pendent es modera, recorrent el bosc del Cogulló per un camí estret i delimitat per l'exuberant vegetació de la zona.

  

Baixant pel bosc del Cogulló.

Arribem al mas de Cal Baldric de Dalt, 4h33'.

Cal Baldric de Dalt.

Ja només ens queda seguir la pista que porta fins a Nevà, creuant tres torrents que van farcits d'aigua: La Torrentera (torrent que hem vist néixer en el coll Roig), 4h44', el torrent del Meià o de Picó, 4h49', i el torrent del Codró, 4h53'.

La Torrentera, a peu de pista.

L'entrada a Nevà és pel cantó oposat al d'aquest matí, a una certa alçada, on es pot gaudir d'aquest petit poble. Un carrer ens porta cap al centre del poble, on es pot visitar l'església de la M.D.del Carme, i a l'aparcament, 5h04'.

Nevà.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.