Peguera - Gallina Pelada (2321) - Creu de Ferro (2297)

Recorregut poc utilitzat per pujar als cims més alts de la serra d'Ensija, pel seu vessant sud, passant pel despoblat de Peguera i El Ferrús. Es segueix el GR-107 "Camí dels Bons Homes" fins L'Estret, on s'inicia la pujada amb tram de cresta fins els cims. Després de creuar la serra, es baixa pel torrent de les Pedregoses, amb camí molt fressat i fitat, sortint al Pla de la Creu de Fumanya.

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Pla de la Creu de Fumanya.

Temps total:  5h36'   Sense parades:  4h53'    Ritme:  Moderat.

Dificultat:   Fàcil Sup. - F+  Esforç:  1/5.

Distància:  15,08 km.         Desnivell:  +1136 m.

Alçada mínima:   1586 m.        Alçada màxima:   2321 m.

Cims:  Roca Blanca (2295), Gallina Pelada o Cap de Llitzet (2321) i Creu de Ferro (2297).

De interès: El cim de la Gallina Pelada pertany a la llista dels 100-cims de la FEEC.

La pujada des de L'Estret fins dalt de la Gallina Pelada, hi ha trams estrets de roca amb un fort estimball, tot i no haver-hi cap grimpada ni pas delicat, si s'ha de tenir en compte que anem per roca en una zona exposada. 

Passem pel despoblat de Peguera i masos en ruïnes, on a mitjans del s.XX tenien vida, gràcies principalment a la mineria.

Dalt de la serra, es troba el refugi Serra d'Ensija o Delgado Úbeda. Refugi guardat només en temporada, amb una part lliure, per a quatre persones. Es pot contactar amb els guardes i realitzar reserves mitjançant la web de la FEEC. 

Des de la font de Cal Coix (Peguera) fins a l'Estret, es segueix el GR-107 "Camí dels Bons Homes". Des de L'Estret fins la Roca Blanca, marques vermelles. Des de la Gallina Pelada fins el coll del Pla de les Tores-Creu de Ferro, el PR C-79. La baixada pel torrent de les Pedregoses cal seguir fites (no hi ha pintura) i el fressat camí. 

Acompanyants:  Òscar, Kike, Kike Jr.

Recomanacions: Pals de tresc. Calçat lleuger (amb absència de neu o glaç) tipus sabatilles de trail. Portar aigua. Precaució a les persones que tenen vertigen.

Mapa:  Editorial Alpina, Rasos de Peguera-Serra d'Ensija, 1:25.000.

Aproximació:  Des de Berga, capital del Berguedà, es puja cap el nord per la C-16. Un cop passada la central tèrmica de Cercs, es gira cap a l'esquerra, per la carretera BV-4025, direcció a Sant Corneli. Sempre per la mateixa carretera, deixant de banda els trencalls als poblets de Sant Corneli, Vallcebre, Saldes, Fígols, Fumanya i al centre d'interpretació de dinosaures/Vallcebre, ...s'arriba a un encreuament amb pistes, Pla de la Creu de Fumanya, amb zona per aparcar. Punt de sortida.  

Descripció:  Cal seguir la pista que porta cap a Peguera, obviant la bifurcació a l'esquerra, que marxa cap a Fígols. En baixada, i passades les ruïnes de Can Güell, arribem a l'encreuament amb la pista que ve de Peguera, creuem el pont, arribant a la font de Cal Coix, amb força cabal d'aigua, 12'.

Font de Cal Coix.

En aquest punt, enllacem amb el GR-107 "Camí dels Bons Homes". Avançant per la pista, podem veure a banda i banda, restes de les cases, molt derruïdes.

Restes d'un mas vora Peguera.

Arribem al nucli de Peguera, que es troba al cantó dret. A l'esquerra, el cementiri i l'església de Sant Miquel de Peguera, 19'. 

Peguera, darrere el Roc de Peguera.

Església de Sant Miquel de Peguera i cementiri.

Cal continuar per l'ample pista, creuant els Planells o Pla de les Basses, seguint paral·lels al barranc dels Graus.

Creuant Els Planells. Al fons les roques de Salamó i a l'esquerra la serra d'Ensija.

Deixem a banda esquerra un camí, amb pal indicador, que puja cap a Rasos de Peguera, 33'. Més endavant retrobem la carretera asfaltada. La seguim un curt tram fins el Portell dels Terrers (1660), 42'.  La carretera continua cap a l'esquerra, nosaltres seguim la pista de terra que marxa a la dreta. Hi ha un pal indicador, hem de seguir el GR-107.  

Portell dels Terrers.

Entrem en un atapeït bosc, seguint l'ample pista, fins trobar una bifurcació. Estem prop de la font de la Bruixa, i així ho marca el pal indicador, 55'.

Aquí el GR es divideix, el de l'esquerra és la variant GR-107.1 i va direcció a Bonner, el de la dreta és el GR-107 i va direcció a El Ferrús/L'Estret i és aquesta per on continuarem. 

Bifurcació de pistes. Pal ind. "Font de la Bruixa".

Enseguida trobem la font de la Bruixa, brollador prop de la pista. Ens endinsem en el bosc, mentre l'estat de la pista va empitjoran. Un corriol a la dreta, ens puja fins la plana on està situada les restes del mas d'El Ferrús, 1h12'.

Arribant a El Ferrús.

El Ferrús, en ruïnes.

El camí envolta el mas i s'endinsa de nou al bosc. 

Passat El Ferrús, despunta a la dreta la roca Gran de Ferrús.

Si fins aquí, el recorregut era molt planer, ara iniciem la pujada, amb un pendent moderat amb alguns trams de forta pujada.

Tram intens de pujada.

Entre el bosc, el camí s'aproxima sota la roca Gran d'El Ferrús i la canal de pujada.

Roca Gran d'El Ferrús.

Aproximació cap a la canal Gran.

El pendent s'intensifica per assolir la part alta d'una torrentera seca i girar cap a l'esquerra, encarant de front la Canal Gran, 1h50', als peus de la roca Gran d'El Ferrús.

 

Pujant per la canal Gran.

El retorçat camí va guanyant alçada per la canal, esquivant els rocs. Sempre tenim marques del GR-107 a la vista. Com tota canal, el pendent és força dret. Des de gairebé dalt, es pot observar el gran desnivell superat.

La canal Gran vista des de dalt.

En la part alta, es segueix el torrent en mig del bosc, per un camí molt fressat, ja sense pedres ni rocs, per arribar còmodament a L'Estret (1976), 2h11', petit coll herbós. 

L'Estret.

En aquest punt, deixem de seguir el GR-107 i les marques blanques-i-vermelles, que baixen cap a El Portet/Feners.

Girem a la dreta, seguint fites i marques vermells (algunes un xic esborrades).

Des de L'Estret, es gira a la dreta.

El corriol va pujant moderadament, és molt fressat, fins a trobar una paret rocosa, Les Llosanques. Moltes marques vermelles, ens fan flanquejar cap a la dreta, en una pujada més intensa. S'ha de prendre precaucions, l'estimball a la dreta és gran, tot i que hi ha moltes presses per agafar-se i posar els peus. És el tram més delicat de la sortida.

  

Pujant per Les Llosanques.

El darrer tram és una pujada directe fins a un petit replà herbós i airós, des d'on tenim grans vistes: serra del Cadí, Port del Comte, serra de Busa i el cim de Roca Blanca.

Des del replà, precipici cap el vessant sud.

La serra de Busa.

Des del replà, la pujada cap a la Roca Blanca.

El continua pujant cap a l'esquerra, seguint el cordal o proper a aquest, per pendent forta i trams rocosos.

Pujada directe cap a la Roca Blanca.

Assolim la carena, des d'on podem veure el cim de Roca Blanca, primer objectiu del dia.

Arribant a la cresta.

Tram de cresta cap a Roca Blanca.

Es continua per un curt tram de cresta i després el camí marxa encaixonat a la dreta d'aquesta. Una forta pujada, ens porta de nou a la cresta.

Darrers metres per coronar Roca Blanca.

Assolim la Roca Blanca (2295), 2h56', coronat per una gran fita de pedres. Àmplies vistes en especial a la cresta que porta fins el cim de la Gallina Pelada.

Cresta des de Roca Blanca fins la Gallina Pelada.

Roca Blanca (2295) amb el Pedraforca de fons.

I tota la serra del Cadí, amb els cims més destacats: Vulturó, Costa Cabirolera, Pedraforca, Comabona,...

 

Serra del Cadí.

Continuem per l'airosa que no estreta cresta, cap el cim de la Gallina Pelada.

 

Per la cresta, camí a la Gallina Pelada, al fons.

Pic de la Gallina Pelada  o Cap de Llitzet (2321), 3h05'. Cim culminant de la serra d'Ensija i inscrit en la llista dels 100-cims de la FEEC.

Pots veure l'ascens a la Gallina Pelada des de la Font Freda, en aquest mateix blog.

Gallina Pelada (2321).

Grans vistes, semblants a les del cim anterior, amb una boira intensa ficada sobre els cims orientals de la serra d'Ensija.

Cap a l'oest, el Port del Comte: Pedró dels Quatre Batlles, serra del Verd: Cap del Verd i Cap d'Urdet, els Cloterons i més a l'esquerra la serra del Cadí.

El Prepirineu del vessant oest de la serra d'Ensija.

Iniciem la baixada pel vessant oposat al de pujada, baixant per camí fressat cap el cor de la serra d'Ensija, seguint el PR C-79.

En obrir-se la boira, apareixen el Serrat Voltor i la Creu de Ferro.

Sortejant els turons de la dreta, arribem a la font d'Ensija amb abeuradors d'animals i un xic més endavant, el refugi Serra d'Ensija o Delgado Úbeda, 3h22'.

Font d'Ensija amb abeuradors i refugi Serra d'Ensija.

Refugi Serra d'Ensija o Delgado Úbeda.

Després d'una curta parada per fer un mos, retornem a l'activitat seguint la traça de camí en suau pendent. El camí es bifurca, seguint cap a la dreta i deixant el PR C-79, que baixa cap a la font Freda i on ens apareix al fons la serra del Moixeró, amb els tres cims més destacats: La Tosa d'Alp, Penyes Altes i Moixeró.

La serra del Moixeró. En el collet, el camí que baixa cap a la font Freda.

Per camí molt fressat, pugem pels Amorriadors amb els ulls posats en el coll de l'horitzó.

Els Amorriadors, camí cap el coll del fons.

Coll del Pla de les Tores (2241), 3h43', ample i planer.

Coll del Pla de les Tores. Al fons el cim de la Creu de Ferro.

Girem a l'esquerra, per dirigir-nos cap el darrer cim del dia. Es volteja el primer turó per pujar al següent, on es troba la Creu de Ferro (2297), 3h57'. Cim coronat per una creu molt precària i inestable.

La Creu de Ferro (2297).

Vistes cap a l'oest, la serra d'Ensija amb el Pla de les Tores a l'esquerra i la Gallina Pelada a la dreta. 

Des de la Creu de Ferro, els cims del Pla de les Tores i la Gallina Pelada.

I al sud, els Rasos de Peguera.

Els Rasos de Peguera. En el fons de la vall, està situat el despoblat de Peguera.

Desfem camí cap el coll del Pla de les Tores (2241), 4h07'.

De tornada al coll del Pla de les Tores.

Girem a l'esquerra, baixant pel torrent de les Pedregoses, molt definit i amb un camí molt fressat i còmode de baixar.

Baixant pel torrent de les Pedregoses.

Més avall, on apareix el bosc, hi ha molts troncs sec en la riba del torrent, que no dificulten el davallar però sí donen una imatge desoladora.  

Torrent de les Pedregoses.

Sortim del torrent i ens endinsem en el bosc, en arribar a les Mitjanelles. Es creua un parell de vegades una pista, sempre amb fites a l'altre banda d'aquesta.

Creuem la pista, amb fites que hem de seguir.

En la part més baixa, un atapeït bosc ens apropa al final de la sortida.

Darrer tram més planer en mig de la pineda.

Enllacem amb una pista, el camí de "Fumanya a la font del Pi", que seguim cap a l'esquerra, fins arribar al Pla de la Creu de Fumanya (1664), 4h53'. Cruïlla de pistes amb la carretera.

Pla de la Creu de Fumanya (1664).

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.