Puigmal (2910) - Pic Dòrria (2547) i Tossal del Pas dels Lladres (2661)

L'ascens al cim del Puigmal per la vessant oest, des del collet de les Barraques, no és la via més utilitzada, i no és per ser menys atractiva o de gran dificultat. La carena no presenta cap dificultat, amb rastre de camí, però s'ha de tenir en compte la neu, que en aquesta vessant més obaga, perdurarà per més temps. Hi ha diversos itineraris de baixada, aquest cop utilitzem la conca del torrent del Borrut, molt solitària i salvatge. Grans vistes durant tot el recorregut!!

 

 

Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:  Aparcament del collet de les Barraques.

Temps total:  8h04'   Sense parades:  7h07'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F.    Esforç: 1/5.

Distància:  16,54 Km.    Desnivell:  +1225 m.

Alçada mínima:  1800 m.      Alçada màxima:  2910 m.

Cims:  Pic de Dòrria (2547), Tossal del Pas dels Lladres (2661), Puigmal (2910), El Borrut (2670).

De interès:  Uns metres més avall de l'aparcament, es troba el refugi Corral Blanc, guardat en temporada, més informació a la web.

El Puigmal és el cim més alt del "Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser". 

Acompanyants:  Eugeni i Xavi Alsina.

Recomanacions:  Portar grampons i piolet, l'estat de la neu en aquesta vessant nord-oest pot canviar d'un dia a un altre. Pals de tresc. Bota dura o semi-dura, per a poder progressar per la neu i polaines si la neu està molt tova. Protecció solar per reflexa de la neu: ulleres, crema protectora, crema cacau. Portar alguna peça d'abric a més d'un gorro, guants i buf en cas que es giri mal temps.

Mapa: Editorial Alpina, Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter, escala 1:25.000.

Aproximació:   Des de Ripoll, capital comarcal del Ripollès, es segueix la N-260 direcció nord, cap a Campdevànol i Ribes de Freser. Es creua aquest darrer poble i es continua fins a Planoles. Just a l'entrada del poble, arrenca una carretera encimentada, a ma dreta, que en un seguit de revolts guanya alçada ràpidament. S'arriba al refugi de Corral Blanc i seguint la pujada, uns metres més amunt, a l'aparcament, on la carretera queda barrada al trànsit de vehicles.

Descripció:  Des de l'aparcament, cal travessar la barrera i continuar per l'encimentat cap amunt. Abans d'arribar al collet de les Barraques, girem per una pista de terra, que inicia una suau pujada cap a l'esquerra, 8'. En aquesta bifurcació, hi ha un pal indicador, seguirem cap al "Puigmal / Pas dels Lladres".

Pista cap el Pas dels Lladres i Puigmal.

En mig d'un bosc de pi negre, en la bifurcació, continuem cap a la dreta, pista que s'acosta a la carena. També hi ha un pal indicador, continuem cap al "Puigmal / Pas dels Lladres".

Bifurcació, seguim a la dreta.

Deixem de seguir la pista de front, per continuar a la dreta per una menys clara, que condueix fins la carena de la serra de La Vaquerissa, en un collet d'herba on hi ha un tancat pel bestiar, 27'.

Des d'aquest punt, podem observar els cims del Torreneules o el Balandrau, i també el més imponent de tots, el Puigmal. 

  

Serra de La Vaquerissa. Al fons el Puigmal.

Pugem tota la serra de La Vaquerissa, per la mateixa carena, amb rastre de camí i seguint una tanca de filat. Es superen els seguit de bonys o ondulacions, amb un pendent constant, de bon fer.

   

Pujant per la serra de La Vaquerissa.

Serra de La Vaquerissa. A l'esquerra el pic de Dòrria, a la dreta la tossa del Pas dels Lladres.

Haurem de deixar el camí, que porta cap el Pas dels Lladres, en arribar al llom que puja cap el pic de Dòrria. Hi ha un corriol fressat, que evita l'elevació primera, voltejant-la cap a l'esquerra, per després pujar fins el planer cim.

Al fons, el pic de Dòrria, molt arrodonit.

Un vèrtex geodèsic corona el pic de Dòrria (2547), 1h50'.

Pic de Dòrria (2547).

Grans vistes cap els Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, Serra del Verd, Pedraforca, Puigllançada i serra del Cadí, cap el vessant oest.

Vistes cap a l'oest.

Cap el sud, la serra de Montgrony, amb els cims de La Covil, Pla de Pujals o Costa Pubilla i el Pedra Picada. Més al fons, en dies clars, es pot veure perfectament el Montseny i Montserrat.

Vistes cap el sud.

I cap a l'est, la carena cap el Puigmal, darrere apareixen el Puigmal de Llo i el pic del Segre, i més al sud, el Torreneules, puig de Les Borregues, puig Fontlletera i Balandrau.

Vistes cap a l'est.

Iniciem la carena, travessant la plana que forma el pic de Dòrria, davallant, ample i còmoda, fins el Pas dels Lladres (2530), 1h59', on hi ha un molló fronterer.

Pas dels Lladres (2530).

Ens retrobem el camí de pujada. Continuem endavant, ara en pujada, fins a enllaçar amb una pista. Es pot seguir pel fil de la carena, però nosaltres aquest cop, seguim la pista, que fa un flanqueig cap a l'esquerra, voltejant la tossa del Pas dels Lladres.

Abans d'arribar al llom que puja cap el cim, iniciem l'atac. Més amunt, ja per dalt de la carena, seguim una tanca de fusta i els remuntadors de l'estació d'esquí Cerdagne-Puigmal 2900, fins el mateix cim de la tossa del Pas dels Lladres (2661), 2h27'.

Pujant cap a la tossa del Pas dels Lladres.

Tossa del Pas dels Lladres (2661). El Puigmal de fons.

Cap el nord-oest tenim dos gegants, la tossa Plana de Lles i el Puigpedròs, amb altres cims de la mateixa cordada, com el pic de Monturull, Perafita, tossal Bovinar, la Muga, ...

Vistes cap el nord.

Ara es pot veure clarament la carena de pujada fins el Puigmal, encara amb molta neu.

Des de la tossa del Pas dels Lladres, la carena que puja fins el Puigmal.

El primer tram és força arrodonit, còmode de fer. A mida que avancem, es torna més rocós i estret, amb l'afegit que anem trobant neu, un xic tova.

Carenant cap el Puigmal.

En un puja i baixa, passem el coll de les Clotes (2629), 3h01'. Més amunt, el Bressol del Puigmal, 3h17', enclotada en mig de les dues carenes, marcat en alguns mapes com a estany però que no ha existit mai.

Enrere queda el coll de les Clotes (2629) i la tossa del Pas dels Lladres més enllà.

El Bressol del Puigmal.

A partir d'ara, el pendent s'intensifica, deixant de seguir la carena oest, per accedir al cim per la vessant nord-oest. La neu ho cobreix tot, anem seguint rastre de petjades, sense haver-nos de posar els grampons. Aquí la neu està en bones condicions.

Ascens al Puigmal, per la vessant nord-oest.

Fins a assolir el vèrtex geodèsic del Puigmal (2910), 4h03'. Llàstima que els núvols han tapat gran part dels cims de l'Olla de Núria.

Cim del Puigmal (2910).

Enrere queda tota la pujada des del pic de Dòrria. Més al fons, el Puigllançada, Pedraforca, serra del Cadí, ...

Des del vèrtex del Puigmal, vistes cap a l'oest.

Cap el nord, el proper Puigmal de Llo i al fons, la barrera muntanyosa amb el Carlit i els dos Peric.

Cap el nord, els cims de l'Alta Cerdanya.

Deixem enrere el Puigmal, baixant per la serra del Borrut, baixada clàssica cap a Fontalba. 

Enrere queda el Puigmal, baixant per la serra del Borrut.

Baixant per la serra del Borrut, amb el cim d'El Borrut mig nevat.

En arribar al cim d'El Borrut (2670), 4h40', el dia s'ha tornat "fosc". Des del cim, tenim bona vista del Taga i de la tossa del Pas dels Lladres, il·luminada per un raig de llum.

El Taga.

Tossa del Pas dels Lladres.

Deixem de seguir cap a Fontalba per davallar pel llom carener que trenca cap a la dreta. Trobarem marques de color groc.

Baixant la carena cap a la conca del Borrut, amb marques grogues.

Més avall, les marques ens porten cap a l'esquerra, entrant en la conca del torrent del Borrut. Aquesta vall és "salvatge" (com ho qualifica en Xavier Alsina), sense cap camí de baixada però amb força marques grogues i de gran mida!

Baixant cap el torrent del Borrut, seguint marques grogues.

Enrere, i abans que davallem fins la clotada, la serra Cavallera, el Montseny, ...

La serra Cavallera, el Taga, Sant Amand.

Continuem baixant per terreny herbós, travessant corriolets fets pel bestiar, amb una intensa pendent. L'objectiu, a part de seguir les visibles marques grogues, és baixar fins el torrent del Borrut.

Arribant i seguint avall el torrent del Borrut.

Un cop arribem vora el torrent, en el itinerari apareix rastre de camí, tram més planer fins a la confluència d'aigües del torrent del Borrut amb el riu de les Clotes, enclavament on es troba la font de l'Home Mort, 6h21', i un xic més avall, el pont per travessar el riu i un panell indicador força farcit d'itineraris.

Pont i enllaç amb el GR-11.

Font de l'Home Mort.

Aquest punt és l'enllaç amb el GR-11. Seguim indicacions cap a "Refugi Corral Blanc", seguint les pintades blanques i vermelles, en una continua pujada en mig d'un bosc de pi negre.

Gr-11, camí de pujada cap el collet de les Barraques.

Enrere es pot veure una part del desnivell de baixada per la vall del torrent del Borrut, des del Roc Gros en avall, al que s'ha d'afegir uns cinc-cents metres de desnivell.

Baixada per la conca del Borrut.

El bosc que travessem és molt verd, res a veure amb gran part del recorregut que hem fet fins ara.

Pujant cap el collet de les Barraques.

Arribem al Pla dels Ventolanesos, 6h45', una catifa verda d'admirar! on el pendent gairebé desapareix.

Pla dels Ventolanesos.

Ara per pista, arribem al collet de les Barraques (1896), 6h59'.

Collet de les Barraques (1896).

Només ens resta seguir la carretera encimentada, cap avall, fins a trobar l'aparcament del collet de les Barraques, 7h07'.

Pots veure i descarregar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.