Tuca de la Forqueta N o Turets (3011) - Forqueta SE (3008)

En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.  

 

Ruta circular: Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Refugi Ángel Orús.

Temps total: 6h43'   Sense parades:   5h23'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil - F   Esforç:  1/5.

Distància:   10,09 km.           Desnivell:  +913 m.

Alçada mínima:   2113 m.          Alçada màxima:  3011 m.

Cims:  Tuca de la Forqueta o Forqueta Nord o Turets (3011) i Tuca SE de la Forqueta (3008).

De interès:  Cims que pertanyes a la zona 7-Posets-Eriste del llistat dels 3000's del Pirineu.

L'accés al refugi Ángel Orús és des del poble d'Eriste o des de l'aparcament d'Espigantosa.

A l'aparcament d'Espigantosa es pot arribar en cotxe, sempre que la neu ho permeti i en temporada no estival. Durant els mesos de juliol, agost i setembre la pista està tancada al trànsit de vehicles i només puja un autobús, amb inici al poble d'Eriste, en un descampat al costat de les piscines municipals. 

Refugi Ángel Orús o El Forcau, guardat tot l'any amb tots els serveis. Consultar la web per fer les reserves.

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:  Pal de tresc, sabatilles tipus trail (sense neu) o botes lleugeres, protecció solar: crema, ulleres i barret.

Mapa:   Editorial Alpina, Posets - Perdiguero, 1:25.000.

Track del Recorregut: Wikiloc.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, es continua per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquesta, s'arriba al poble d'Eriste. Just passades les piscines municipals, hi ha un descampat de terra amb una caseta de fusta, lloc on s'atura l'autobús.

Aproximació al refugi Ángel Orús: L'autobús et deixa en la Pleta de Estallo, ara cal pujar al refugi seguint la senda PR HU-36. Si vols veure una descripció més acurada i fotos del recorregut de pujada, ho pots fer prement l'enllaç "Aproximació al refugi Ángel Orús" d'aquest mateix blog.

Descripció:  Des del refugi Ángel Orús o el Forcau, s'inicia el recorregut cap el nord, seguint la senda del GR-11.2. En unes gran roques vora el refugi, hi ha un panell informatiu i indicadors. 

Iniciant la caminada, des del panell informatiu vora el refugi.

Enrere queda el refugi Ángel Orús.

En moderada pujada, es va superant una zona mixta, d'herba i roques.

El camí flanqueja la cresta de Forcau.

El camí va girant cap el nord nord-oest, voltejant la cresta i les agulles del Forcau, que queden a banda esquerra, buscant la part més baixa.

Pas per una zona de roques polides per la neu i el glaç. 

El camí va encarant cap a la vall de Llardaneta. Després de superar un pas estret entre grans roques, hi ha una cruïlla de camins, senyalitzada amb un pal indicador, 39'.

Pujada acanalada abans d'arribar a la cruïlla.

Pal indicador situat en la cruïlla de camins.

El sender a seguir és el de l'esquerra, pel GR-11.2, direcció a la collada de la Forqueta o d'Eriste. La vall de Llardaneta s'obre, ara es pot contemplar la serra de Llardana que encaixona aquesta vall.

Ens endinsem dins la vall de Llardaneta.

El primer tram sembla més planer, anem remuntant per un fressat camí, que ens porta a confluir amb el riu Llardaneta. S'ha de creuar per un pont o passarel·la de fusta, 55'.

Es creua el riu per una passarel·la de fusta.

Tot seguint paral·lel al riu, que baixa amb força aigua, el pendent es torna a intensificar.

Seguint vora el riu.

Enrere queden les agulles i la cresta del Forcau, espectacular.

Cresta del Forcau, amb l'agulla Forcau Baixo i Forcau Alto.

Un darrer tram més pendent, em situa a la porta d'entrada on s'amaga l'ibón i des d'on es pot observar la tuca de la Forqueta.

Una pujada més dreta ens apropa a la cubeta on es situa l'ibón.

Una mica més endavant, un torrent carregat d'aigua permet recollir aigua i refrescar-me, 1h42'. I compte al creuar, que no és gens fàcil sortir-ne sec.

Torrent que baixa del Forau de la Neu.

Des d'aquí, ja hi ha una imatge al complet dels dos cims i de la cresta que porta fins a ells.

Ja es pot veure el dos cim i la cresta que puja cap a ells.

Uns metres més endavant, ja tenim tot l'ibón de Llardaneta en front, 1h46', situat en un magnífic paratge.

Ibón de Llardaneta.

Es volteja per la dreta i es continua per una zona planera d'herba, on hi ha alguns bivacs.

Terreny planer en la zona d'entrada d'aigües a l'ibón.

Ibón de Llardaneta i zones de bivac.

Passat el tram planer, es comença a pujar. El camí inicia un gir cap a la dreta, per dirigir-se cap a la collada, sempre amb les marques blanques-i-vermelles ben a la vista.

Dent de Llardana (esquerra) i Tuca Alta i Baixa (dreta) amb l'ibón de Llardaneta.

L'aproximació fins el començament de la tartera és fàcil, tot i que deixo de seguir les pintades per evitar una llengua de neu dura, que encara perdura, anant més cap a la dreta (seguint unes banderetes d'una cursa de muntanya), per un corriol poc definit i sortint un xic més amunt del començament de la tartera.

Evitant un tram de neu per accedir més còmodament a la tartera de pujada al coll.

La pujada per la tartera és dreta, avançant per un corriol que va fent giragonses.

Pujant cap a la collada de les Forquetes o d'Eriste.

Collada de les Forquetes o d'Eriste (2864), 2h33', divisòria d'aigües entre la vall de Llardaneta i la vall de la Ribereta.

Arribant a la collada, amb vistes a la cresta.

Des del coll, es pot observar el pic de Pavots, molt proper. I també vistes cap els cims del Robiñera i de La Munia.

Des de la collada, el pic de Pavots.

Des de la collada, els cims de la serra de la Munia.

La cresta es presenta davant, amb un corriol que arrenca cap a la dreta, per després tornar al centre de la cresta. Anem trobant fites i rastre de "corriol", que aniran alternant cap a l'esquerra, a la vessant de Llardaneta i cap a la dreta. Tot i haver alguna grimpada i algun curt pas un xic exposat, la cresta es travessa sense gaire dificultat.

  

 

Trams de pujada per la cresta.

En arribar a la base de la tuca de la Forqueta, es deixa de seguir la cresta per avançar cap a l'esquerra, per un camí zigzaguejant entre rocs que va superant una dreta pala, que porta fins el collet que separa els dos cims, 3h02'.

Una dreta pala de rocs, abans d'arribar al collet.

Primer pujaré a la tuca de la Forqueta SE. Des del collet, pel vessant contrari al que he pujat, es veu l'itinerari d'ascens al cim.

Es veu rastre de camí i la canaleta de pujada.

Es davalla un xic per agafar una lleixa que recorre sota la paret rocosa, direcció a una marcada canal, amb rastre de camí. La canal és molt més fàcil del que sembla des del collet, amb bona roca. Si no es vol grimpar fins dalt d'una manera directe i més dreta (color groc), a mitja canal hi ha la possibilitat de girar a l'esquerra i seguir una altra canal, crec que més fàcil i menys dreta (color vermell), i acabar de pujar fins el cim.

Itinerari vermell utilitzat per mi, per una canaleta menys dreta i fàcil. En groc la via directe.

Tuca de la Forqueta SE (3008) (Altres mapes i webs l'assenyalen amb una alçada de 3004 m.), 3h11'. Cim airós, estret, molt més "punxegut"  i elegant que la tuca nord, però tres metres més baixa.

Tuca de la Forqueta SE, amb el massís del Posets de fons.

Grans i àmplies vistes, semblants als de la tuca de la Forqueta, que des d'aquest cim es veu força "arrodonida".

La Forqueta N o Turets, des de la Forqueta SE.

Cap el vessant sud-oest, els cims dels Eriste (Eriste S., Gran Eriste o Bagüeñola i Eriste N. o Beraldi) amb la vall de Bagüeña i els seus ibons, de fons el Cotiella, imponent.

Vall de Bagüeña, amb el seguit d'ibons. Al fons el Cotiella.

Cims dels pics Eriste.

Seguint la cresta sud-oest, la tuca de la Llantia i de fons, el Turbón.

Resseguint la cresta, el tuc de la Llantia. En l'horitzó a la dreta, el Turbón.

Al fons, tancant l'horitzó cap el nord-oest, el massís de la Maladeta: Aneto, Maldito, Maladeta, Cordier, Alba, Tempestades, Russell i Vallibierna, entre d'altres.

Massís de la Maladeta.

La baixada es fa pel mateix itinerari de pujada, desgrimpant amb compte. Un cop en el collet, no cal travessar-lo, una lleixa permet iniciar la pujada cap el cim.

Des del collet, grimpada fàcil cap a la tuca de la Forqueta.

Entre rocs, s'arriba ràpidament a la tuca de la Forqueta o Turets (3011) (Altres mapes i webs l'assenyalen amb una alçada de 3007 m.), 3h25'. Cim més ample i de semblants vistes.

Tuca de la Forqueta, darrere la tuca SE de la Forqueta.

Em retrobo amb uns companys que he estat parlant al refugi, en Jon i en Fernando.

Tuca de la Forqueta, amb en Jon i Fernando. Darrere el massís de Posets.

Per acabar de completar les vistes d'aquests cim, cap el nord el massís de Posets: Pavots, Tuca Forau de la Neu, Espadas, Llardaneta, Roya, Posets i Dent de Llardana.

Cims del massís del Posets, des de la tuca de la Forqueta.

Cap el nord-oest, els pics de Culfreda-Batoua, i una mica més al nord, el massís de Néouvielle: Lentilla, Campbieil, Estaragne, Turó Néouvielle, Trois Conseillers, Néouvielle i la Pointe Ramougn.

El Culfreda, amb les seves tres cimes.

Zona del massís de Néouvielle-Pic Long.

Cap el nord-est, el massís del Perdiguero: Cap dera Baquo, Seil dera Baquo, Portillón d'Oô, Punta Lliterola, Perdiguero, Boum i Mall Barrat.

Cims de la zona del Perdiguero.

I des del mateix cim, la cresta i la vall de Llardaneta amb el blau ibón.

La vall de Llardaneta amb l'ibón del mateix nom.

Inicio la baixada, pel mateix lloc que de pujada, desfent la part de tartera i arribant al començament de la cresta.

Després de davallar la pala de pedres, s'inicia la baixada per la cresta.

Al final de la cresta, la collada de les Forquetes o d'Eriste (2864), 3h45'.

Arribant a la collada de les Forquetes o d'Eriste (2864)..

La baixada per la tartera és ràpida, la terra no està gaire solta i es baixa força bé. Amb la llum de primera hora de la tarda, l'ibón de Llardaneta intensifica el seu blau, 4h04'.

Ibón de Llardaneta.

De baixada, a banda esquerra, es pot veure la canal Fonda, la senda encaixonada que puja cap el Posets, amb el Dent de Llardana a la seva esquerra i la tuca Alta a la dreta.

La canal Fonda, amb el Dent de Llardana a l'esquerra.

Pel fressat camí, es davalla tota la vall de Llardaneta, que en aquesta època de l'any està força verda.

De baixada, la verda vall de Llardaneta.

Es creua la passarel·la de fusta, 4h38', i més avall s'arriba a la cruïlla de camins, amb un vistós pal indicador, 4h50'. Cal seguir cap a la dreta.

Cruïlla de camins. Cap a la dreta direcció al refugi.

Amb marques del GR-11.2, arribo al refugi Ángel Orús, 5h23'.

Arribant al refugi Ángel Orús.

Sense perdre gaire temps, recullo les pertinences que he deixat al refugi i baixo cap a l'aparcament d'Espigantosa, per agafar el bus que em portarà al poble d'Eriste.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.