Pic d'Alba (3118) des de La Besurta

Ascens al pic més occidental del massís de la Maladeta, amb grans panoràmiques, arribant a veure el Vignemale. Un primer tram força còmode per camí, un segon tram amb grans blocs on la progressió és penosa i un tercer tram per la carena i cresta, fins el cim del pic d'Alba. Recorregut d'alta muntanya amb cap dificultat sense neu, encara que s'ha de tenir molt de compte en la part final del pic.

   

Ruta circular: Sí -lineal- 

Sortida i arribada:  La Besurta / Refugi de La Renclusa.

(Les segones dades, són de la pujada i baixada de la Besurta al refugi). 

Temps total: 10h36'  + 1h19'      Sense parades: 9h47'  + 1h19'      

Ritme: Lent (pujada) - Pausat (baixada).

Dificultat:  Fàcil +     Esforç: 2/5.

Distància: 9,31 Km.  +   3,72 Km.     Desnivell: +984 m.  +  +265 m.

Alçada mínima:  2138 m.  -  1898 m.  Alçada màxima:  3118 m.  -  2138 m. 

Cims: Pic d'Alba (3118).

De interès: Grans vistes cap a l'oest: Posets, Perdiguero, Mont Perdut, Vignemale, .... Refugi guardat de La Renclusa: pernoctes, menjar, begudes,...

La Dada: Ascens al pic d'Alba en memòria d'en Toni Moreno, president de la UESMAP.  Vint anys des d'aquell fatídic accident mentre feia un ràpel, en aquest mateix cim.

Acompanyants:  Montse, Dario, Isidre, Lali, Dídac, Jofre, ... (sortida amb la UESMAP).

Recomanacions:  Pals de tresc, aigua i menjar, ulleres sol, protecció solar, barret.

Mapa: Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, escala 1:25000.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt, gairebé fins el final. S'ha de seguir un indicador cap a l'Hospital de Benasc, on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.
Des d'aquí surten els autocars fins a La Besurta, consultar l'horari de pas.

Descripció: Els companys del centre excursionista m'esperen al refugi de La Renclusa. Des de Benasc, agafo el primer autocar, 4:30', que em deixa a La Besurta.
Des d'aquí, segueixo un molt fressat camí, en mig de la foscor, fins el refugi de La Renclusa. Trigo 35' en arribar-hi.

Pots consultar l'aproximació al refugi amb més detall, en aquest enllaç. 
Mentrestant acaben l'esmorzar, el dia va aclarint, i ja puc veure la cresta occidental de la Maladeta i el pic d'Alba.
   

Primeres llums del dia a la cresta occidental de la Maladeta i al pic d'Alba.

A les 6:38 del matí, iniciem l'ascens al pic. Poso el temps a cero, els parcials seran des del refugi, no des de La Besurta.
Baixem cap a la dreta, respecte al camí que porta a l'Aneto, enseguida creuem un pont.
   

Creuem un pont de fusta, per pujar cap el torrent d'Alba.

Iniciem una pujada, en busca del torrent d'Alba. Aquest tram coincideix amb la ruta que porta fins l'ibón de la Renclusa o de Paderna.
   

Tram dret, molt proper al torrent d'Alba.

Un cop arribats al torrent d'Alba, el creuem entre rocs, amb molta cura de no caure, per seguir un camí més ample i clar, que ressegueix torrent amunt.
Arribem a la pressa d'aigua, d'on s'alimenta el refugi, 28'. És una zona de fangals planera, on hi ha petits estanyols. Davant treu el cap l'imponent pic de Paderna, i reflectit en l'aigua, la cresta occidental de la Maladeta, amb les primeres llums del sol.
   

Reflexes de la cresta de la Maladeta occidental i el pic d'Alba.

Voregem tota la plana, per l'esquerra segons pugem. Creuem un tram escarpat, deixant el torrent a sota nostra. 
   

Deixem a la dreta el torrent d'Alba, per superar un tram per dalt.

Arribem a una zona de blocs, on si seguim les fites, trobarem un senzill i còmode pas per creuar-los. 
Un cop superat els blocs, en planer sender, ens situem en la confluència de dos torrents: el torrent de la Maladeta, que baixa de l'esquerra, i el torrent d'Alba, que baixa davant nostre. Seguirem de front, cap el torrent d'Alba.
   

Creuant uns grans rocs. Davant tenim el torrent d'Alba.

El camí molt marcat i fitat, va resseguint aquest torrent, en trams de forta pujada, entre pastures i roca.
   

Molt a prop del coll de Paderna, abandonem el torrent d'Alba, i ens dirigim cap a la carena, més a l'esquerra del coll, 2h11',que baixa del pic de Paderna.
   

Pic de Paderna, darrera la tuca de Salvaguardia.

Tenim una molt bona vista de tot el camí recorregut fins ara, amb l'ibón de La Renclusa força avall.
   

Camí de pujada ja realitzat, des de la carena del pic de Paderna.

I de la tuca Blanca de Paderna amb la franja marró i la cresta cap a la tuqueta Blanca.
   

Tuca i tuqueta Blanca de Paderna, unides per unes afilades crestes.

Seguim un tram curt per la carena, deixant el camí que porta al coll superior d'Alba, per seguir unes fites, cap a la dreta.
   

Pujant entre grans rocs, seguint fites.

Sempre trobem fites, encara que el "camí" és molt incòmode: ara rocs, ara neu dura, i sempre amb pronunciada pujada.
   

Entrem en la part més alta del Vallón de la pleta de Paderna.

La intenció és entrar en la part més alta del Vallón de la Pleta de Paderna, i anar apropant-nos a la cresta o crencha de la Tuca Blanca.
   

Tram d'aproximació a la cresta de Paderna.

En la foto de dalt, es pot veure la part alta del vallón, amb la crencha, que ens porta fins el pic d'Alba.
Arribem als peus de la crencha, seguim avançant cap a munt, en lenta progressió.  El pic d'Alba ens espera en l'horitzó, amb un cel radiant.
   

Seguint la cresta per sota. Al fons, el pic d'Alba.

Com som força colla, decidim pujar per un lloc on la roca tingui bones presses i no caigui pedra al de sota. 
Decidit! accedirem a la carena per unes roques molt diferenciades de la resta, situada entre dos agulles significatives, 4h38', (a la dreta de la foto, amb la clapa de neu a sota).
   

Cresta a seguir fins el pic d'Alba, a l'esquerra.

Pugem en mica en mica, amb compte, encara que hi ha bones preses és molt dreta.
   

Tram de roca, amb bones presses, per on accedim a la carena.

Un cop som tots dalt, es gira a l'esquerra, resseguint un estret corriol per dalt de la cresta amb força timba, ja per la vall d'Alba.
Creuat el tram de cresta, s'arriba a un replà, des d'on surt una canal cap a l'esquerra -via normal de pujada a la carena- molt desfeta, per on més tard baixarem.
   

Replà on hi ha una canal per accedir a la cresta. Davant la carena fins el cim.

Seguim pujant a prop de la cresta, ara molt pacífica i fàcil.   
   

Progressant carena amunt. Hi ha un corriol que ajuda a la progressió.

Després d'un tram més planer, queda la gran pujada.

Quan aquesta es torna a enfilar, seguim corriol i fites cap a la dreta.  Al poc, ens tornen a conduir cap a l'esquerra. El corriol desapareix. Ajudant-nos de les mans, anem seguint fites i els passos més senzills. Es guanya desnivell ràpidament, encara que la progressió és lenta.
   

Part final, es combina traça de corriol amb grimpadetes molt fàcils.

Les vistes en tot moment són espectaculars, però ja tindrem temps ... ara toca anar amb cura fins a munt.

Arribada a l'avantcim, 5h56', on ens esperen els més ràpids de la colla.
   

Arribada a l'avantcim, on els companys ens esperen.

Després de recuperar l'alè, anem crestejant cap el cim.  Una estreta cresta d'uns quaranta metres ens separa del pic d'Alba. Hi ha bones preses i no és gens difícil, molt més fàcil del que sembla a cop d'ull.
   

Tram de cresta des de l'avantcim fins el cim del pic d'Alba.

L'arribada al cim del pic d'Alba (3118), 5h58', dóna un cert punt èpic a la sortida. Vells records d'infància i la gesta d'estar de nou més a prop del seu pare, per part dels dos fills d'en Toni, en Dídac i en Jofre. Per altres, treure's el mal gust i tornar a saludar al Toni, records d'aquell dia maleït.  I per mi... Saludar i conèixer en Toni, en la persona dels seus dos fills, dues grans persones.
   

Cim del pic d'Alba (3118)

El dia força clar, sense humitat, ens reserva unes vistes esplèndides.
Mirant cap el Mont Perdut, el Vignemale i la Munia, ...
   

cap els propers cims del Ballibierna i Aragüells, ...
   

cap els massís de Posets i els Eristes, ...
   

cap el massís del Perdiguero, ...
   

i mirant cap a vall, l'ibón de Cregüeña.
   

Mirant cap a l'oest, aquesta magnífica postal. Algú sap dir-me quants tres mil hi ha a la foto?
   

Massissos de Mont Perdut, Vignemale, Perdiguero, Bachimala i La Munia.

Retornem a l'avancim, desfent la cresta.
   

La cresta des del pic d'Alba.

Recollim les motxilles (greu error, m'he oblidat d'agafar el GPS i no em marcarà fins dalt del cim), i desfem camí fins a baix de la cresta, just en un tram planer, on surt la canal, 6h35'.

Aquesta canal, molt terrosa, amb pedres que cauen, i d'una inclinació força dreta, la baixem de dos en dos, així ens evitem de tira-nos pedres els uns als altres. Al ser força colla, l'espera es fa llarga i tòrrida per la calor que fa.
   

Baixada per la canal que porta a dalt la carena.

Un cop baixada, 7h07', seguim fites, creuant petits trams de neu i rocs.  No ho fem pel mateix lloc de pujada, ara ens separem de la cresta.
   

De baixada, seguint fites. A dalt a l'esquerra, queda el pic d'Alba.

Passem pel davant del tram per on hem assolit la cresta, més aclaridora en la següent fotografia.
   

En vermell, el tram de grimpada per accedir a la cresta.

L'objectiu és seguir les fites avall, per arribar a trobar la traça del camí que baixa del coll superior d'Alba, amb camí més còmode de seguir,
   

A més dels blocs, aprofitem la neu, per avançar més ràpidament.

fins la carena, propera al coll de Paderna, 8h18'. Des d'aquí ja es pot observar el núvols d'evolució com es van apoderant del cel blau.
   

Cresta de la Maladeta occidental, des de la carena propera al coll de Paderna.

Ara només ens cal desfer el camí de pujada.
   

Zona d'aiguamolls, a tocar de l'ibón de La Renclusa.

Arribats a la plana amb els estanyols, em desvio uns metres, per contemplar l'ibón de la Renclusa o de Paderna, 9h22', que queda amagat darrera una curta pujada insignificant, val la pena!.
   

Ibón de La Renclusa o de Paderna.

De tornada al camí, seguim baixant, seguint el torrent corrent a vall, sempre a la nostra esquerra. A mitja baixada, ja es pot observar el proper refugi. El cervell comença a demanar... una clara!! una coke!! ...fresques!!
   

Baixada seguint el torrent d'Alba, que ens queda a l'esquerra. Ja es pot veure el refugi.

Després de la baixada i un cop arribem als prats, es gira a l'esquerra, seguint un corriol, més endavant enllaçarem amb el camí per on hem pujat aquesta matí.
Només ens queda creuar el pont de fusta i pujar uns pocs metres, fins el refugi de La Renclusa, 9h47'.
   

Refugi de La Renclusa.

Després de descansar una estona, baixada cap a La Besurta i a esperar l'arribada de l'autobús, ...un dia llarg, tòrrid i pler d'emocions.

Toni, aquesta va per tu i per tots aquells que han intentat pujar i no ho han pogut fer. 

       
Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

També pots consultar el track des de La Besurta fins el refugi de La Renclusa a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.