Eriste Nord o Pic Beraldi (3025)

Des de les bordes de Viadós s'enlaira l'allargada vall de la Riberata. Silenciosa i solitària, ens apropa a un pedregal que dona accés al coll de Millars. Entre rocs, corredors i canals, accedim al petit dels cims de Bagüenyola o Eriste, situat més al nord, cim esvelt i prominent amb unes vistes que en dies clars es poden veure gairebé tots els grans tres mils del Pirineu, d'admirar l'esmolada cresta Espadas-Posets. 

 

Ruta circular:  Sí, linial.

Sortida i arribada:  Aparcament refugi Viadós.

Temps total:  8h37'   Sense parades:  7h16'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:   Poc Difícil Inf.  (PD-)      Esforç:   2/5.

Distància:   15,28 km.          Desnivell: +1388 m.

Alçada mínima:  1697 m.        Alçada màxima: 3025 m.

Cims:   Eriste Nord o Pic Beraldi o Tuca Bagüenyola Nord (3025).

De interès:  Els grau de dificultat ha estat extret del llibre "Guia de los 3000 m. - Pirineos". Potser, jo el rebaixaria a F+. 

Aquests cims pertanyen a la zona VII-Posets-Eriste.

A tocar de l'aparcament està el refugi de Viados (guardat), amb tots els equipaments. 

Un quilòmetre més avall, hi ha un càmping de muntanya, on també es pot pernoctar i menjar/sopar. Per a més informació, consulta la web del Càmping el Forcallo.

L'estat de la pista és força bo, encara que sempre s'ha d'extremar les precaucions. Hi ha trams força estrets, on només passa un cotxe, s'ha de tenir sort en no coincidir en aquests trams. Modera la velocitat, 20 Km/h. de màxima!! 

En els corredors o canaletes que pugen directes al cim s'ha d'estar atents a les roques, moltes estan soltes.  

Sobre els variats noms que rep aquest cim: Sempre se l'ha anomenat Eriste Nord, poble allunyat del cim situat en la vall de Benasc. També pic Beraldi en honor a l'escriptor i editor Henri Beraldi, que va publicar grans obres sobre el Pirineu. I el que diuen, és el nom més adient, Bagüenyola Nord, que ve del nom del circ de Bagüenya, que tanca en la part alta la vall. 

Acompanyants:   Òscar.

Recomanacions: Pals de tresc. GPS amb un track verificat (tram de pujada cap el coll de Millars).

Mapa:   Editorial Alpina, Posets-Perdiguero, 1:25.000.

Aproximació:  Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Lafortunada. Més endavant, trobarem la desviació cap a Plan/Gistaín. Seguint la carretera A-2609, es travessa les poblacions de Plan i San Juan de Plan. Deixem la carretera en una corba tancada, seguint a la dreta per una pista d'uns 12 km., que ens deixa en l'aparcament vora el refugi de Viadós. Punt de sortida (Refugi de Viadós). Inici de la Pista (Maps).

Descripció:  Al final de la pista, on hi ha un petit aparcament, trobem el indicador a seguir: "GR-11 Puen / Ribereta". Creuem el pont i seguim marques del GR-11 per un camí que travessa una ampla zona de pastures on es troben disseminades les bordes de Viadós.

Bordes de Viadós. De fons la cresta Espadas-Posets.

Al fons tenim ben visible el massís de Posets i més a la dreta, els cims de les Forquetes i dels Bagüenyola o Eriste.

En l'horitzó, el seguit de tres mils que tanquen la vall de la Ribereta.

El camí es bifurca, seguint cap a la dreta en baixada. Deixem de seguir el GR-11 per continuar per la variant GR-11.2, 11', direcció al coll d'Eriste o de les Forquetes.

Es segueix el camí de la dreta.

Indicador en la bifurcació de camins.

Travessem el riu Añés Cruzes per un pont de fusta, 13'.

Pont sobre el riu Añés Cruzes.

Per suau pendent, ens encarem cap a la vall de la Ribereta. El camí és força fressat i va transitant per una extensa pastura.

 

Prats a l'entrada de la vall de la Ribereta.

Ens endinsem en el bosc i comença el pendent més fort, guanyant alçada per unes curtes llaçades, allunyant-nos de la part baixa de la vall.

 

 

Remuntant la vall de la Ribereta per bona senda.

Per creuar el barranc de las Tuertas, 1h26', davallem un tram de fort pendent, i un cop travessat el torrent, iniciem una pujada dreta, en llaçades.

Inici de la baixada per creuar el torrent.

Pujada després de creuar el barranc de las Tuertas.

En la part més alta, es pot observar enrere els cims dels Culfreda.

El tricèfal Culfreda.

Una baixada ens porta fins al trencall amb pal indicador, 2h00', on marxa el itinerari cap al ibón de Millars.

 

Pal indicador en l'encreuament amb el camí que porta fins el ibón de Millars.

Deixem aquest trencall i iniciem una dura pujada, seguint rastre de camí cap a l'esquerra, que més amunt es converteix en una fressada senda. Passem entre els contraforts de la cresta de les Espadas i el tossal Blanco.

 

Fort pendent amb marques del GR-11.2

En poca estona, hem pujat força, com es pot veure.

Itinerari aprox. de pujada.

Arribem a un replà, 2h20'. En aquest punt deixem de seguir el GR-11.2, que marxa cap a l'esquerra, per seguir les fites cap a la dreta, direcció al coll de Millars o Sahún (pintat en una gran pedra).

Replà, on ens desviem cap a la dreta.

Un cop sortits del replà herbós, apareixen diferents itineraris fitats, i es que el gran número de fites ens pot portar a la confusió.

En aquest punt és de molta utilitat el GPS, per fixar un recorregut.

Superant un curt ressalt.

Es guanya alçada per després perdre-la, evitant una depressió. Es pot pujar per una canal ben visible, però opten per marxar cap a la dreta, amb un pendent més moderat.

No pugem per la canal. Continuem per la lleixa de la dreta.

Seguint fites i rastre de camí vora la barrera rocosa de l'esquerra, fins a trobar una canal.

Entre rocs i rastre de camí, en trobem la canal a l'esquerra (rastre d'herba).

Sense cap dificultat, es supera aquesta canal i un cop dalt, es segueix per un corriol ben definit.

Dalt de la canal, apareix un corriol en mig de roques i herba.

A sota, el blau ibón de Millars, i en l'horitzó, uns quants tres mils: Néouvielle, Culfreda-Batoua, Lustou i Gran Bachimala, com a més destacats.

Ibón de Millars i tresmils del Pirineu, de fons.

Guanyem alçada fent una gran llaçada, entre rocs i pedres, per situar-nos en la part alta i iniciar un flanqueig cap el coll.

Entre pedres i rocs, seguint fites cap el coll de Millars.

Fins assolir el coll de Millars o de Sahún (2831), 3h30'. A la dreta queda l'alta piràmide de l'avancim i a l'esquerra el pic de Millars.

Vistes al coll de Millars i el piramidal avancim.

Al sud, ens apareix la conca de Bagüenya, amb el seus ibons i de fons el pic Gallinero i el Turbón.

La conca de Bagüenya.

Iniciem la pujada entre grans rocs, seguint fites. Encara no a la meitat, girem a l'esquerra, flanquejant pel vessant est -circ de Bagüenya- sobre una lleixa o cornisa, amb fites. A mida que avancem i anem voltejant l'avancim, apareix el cim Bagüenyola Nord al fons.

Inici del flanqueig, seguint fites.

La cornisa que hem de seguir és força clara, tot i que trobarem fites que marxen cap amunt, per petites canals dretes.

Flanqueig per la cornisa, ben visible.

Al final de la cornisa hi ha un esperó. És el moment de iniciar la pujada directe, entre canals escalonades, fins el cim. Vigilar amb les roques soltes!!!

Nosaltres vàrem atacar el cim un xic abans d'arribar al final de la cornisa i trobar-nos l'esperó. En una canal directa al cim, sense cap dificultat, només utilitzant les mans en comptades ocasions. Això sí, vigilar amb els rocs. (Foto de baix, canal per on arribem al cim).  

Canal per atacar el cim.

Pic Bagüenyola Nord o pic Beraldi o més conegut com a Eriste Nord (3025), 4h20'. És el més baix dels tres però igual d'important que els dos altres.

A tocar del cim, mirant cap el vessant sud, s'aixequen el pic Bagüenyola Central o Gran Eriste (3053), Bagüenyola Sud o Eriste Sud (3045).

Cim de Bagüenyola Nord. Darrere els Bagüenyola Sud i Central.

Al nord, magnífic mirador al massís del Posets i la seva cresta: Tucón Royo o Pavots, pic de les Espadas, tuca Llardaneta, tuqueta Roya, Posets o Punta Llardana i Dent de Llardana.

Massís del Posets.

Més allunyat, trobem el massís del Perdiguero: pic Perdiguero, pic Portillón d'Oô i el pic Boum.

Massís del Perdiguero.

Molt més lluny i difuminat, el massís de la Maladeta: Aneto, pic Maldito, pic de la Maladeta, Cordier, Sayó, pic d'Alba, Tempestades i Russell.

Massís de la Maladeta.

Cap a l'oest, la vall de la Ribereta i els ibons del Leners i Millars.

Ibón de Lenés i Millars.

L'objectiu del dia era fer els tres cims, però la previsió meteorològica marca pluges i tempestes a partir de mig dia, així que ens conformem amb aquest únic cim.

Iniciem la baixada, pel mateix lloc per on hem pujat. A diferencia que ara, no ens caldrà arribar al coll de Millars, el deixarem a la dreta.

Baixada vora el coll de Millars.

S'ha de localitzar el punt on es troba la canal, si seguim el rastre de camí ho tindrem fàcil, per baixar cap el replà.

Ibón de Millars i punt on baixem per la canal (Òscar).

Des del replà, 5h24', on enllacem amb el GR-11.2, s'observa el cim que hem pujat. El cel és blau, però en poca estona canviarà radicalment, ja es senten els trons molt aprop.

Des del replà, el Bagüenyola Nord i Central.

En tot moment seguim el mateix camí de pujada. Arribant al trencall cap al ibón de Millars, 5h44', on continuem cap a la dreta.

Arribant a l'indicador del itinerari al ibón de Millars.

I no gaire més lluny, les primeres gotes!! Com ha canviat el temps en menys de mitja hora.

Bagüenyola Nord i Central, amb la tempesta a sobre.

La resta del camí sota la pluja, no gaire intensa, fins arribar a les bordes de Viadós.

Les Bordes de Viadós, després de la pluja.

Ja en l'aparcament, 7h16', i aprofitant que ha deixat de ploure, ens canviem de roba i ...un llarg viatge de tornada cap a casa.

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.