21 de setembre de 1997

Vallibierna (3067) - Tuca Culebras (3062)

Aquest dos cims queden separats de la resta del massís de la Maladeta, en el vessant sud. Força visibles des de la distància, i amb un dibuix característic de la roca que els fa inconfusibles, a més de tenir un dels passos més anomenats dels Pirineus: El Pas de Cavall, t'atreveixes a creuar-ho?



Ruta circular:  Sí.

Sortida i arribada:   Embassament de Llauset.

Temps total:  --      Sense parades:  --      Ritme:  --

Dificultat:  Fàcil Plus - F+ Esforç:  1/5.

Distància:  11,73 km.         Desnivell:  +1020 m.

Alçada mínima:   2200 m.        Alçada màxima:  3067 m.

Cims:  Vallibierna o Ballibierna (3067) i Tuca Culebras (3062).

De interès:  El dia en que es va realitzar aquest recorregut, no hi havia gairebé cap senyalització, només les marques del GR-11, blanques i vermelles; avui dia, hi ha molts pals indicadors durant el recorregut, en que facilita poder fer-ho amb més tranquil·litat, tot i així sempre s'ha de portar un mapa o GPS. Des de l'octubre del 2018, hi ha el refugi guardat de Cap de Llauset, modern, amb totes les comoditats i obert tot l'any, on recomano fer reserva per pernoctar; així es pot dividir aquest itinerari en dues etapes. S'anomena tuca de Culebras pels plegaments sinuosos que presenta la roca vers l'oest, tal i com podríem trobar una serp o 'culebra'. El pic o tuca de Vallibierna te moltes denominacions o variants: Vallibierna, Ballibierna, Vallivierna, Ballivierna, Vallhivierna, tuca Blanca o tuca Bllanca, sent les més utilitzades les dues primeres. 

Acompanyants:  David Hita, Isidre, Josep Maria i Josep Ruiz "Josepó". (UESMAP).

Recomanacions:  Portar frontal de llum per si en l'aparcament no hi ha lloc i s'ha d'aparcar abans de l'entrada dels túnels, que són força llargs i foscos.  Evitar dies de forta calor, durant gairebé tot el recorregut no hi ha ni un tram d'ombra. El itinerari no és llarg però es superen els 1000 m. de desnivell positiu en molt poc tram. En El Pas de Cavall evitar passar persones amb vertigen o poc avesades a la muntanya, si més no, anar acompanyat amb un 'expert' o guia de muntanya, que pugui muntar un passamà amb cordes, en la roca hi ha pitons per a muntar-ho. 

Mapa:   Editorial alpina, Aneto-Maladeta, escala 1:25.000.

Aproximació:   Des d'El Pont de Suert, capital comarcal de l'Alta Ribagorça, es segueix cap el nord la carretera N-230. Es creua la població de Vilaller i en arribar al trencall del poble de Senet, sortim per dirigir-nos cap a l'esquerra (Senet cau a banda dreta), cap el poble d'Aneto. Es creua el poble i es segueix per una estreta carretera, després pista, apta per tota mena de vehicles. Força amunt, creuem uns túnels fins a sortir vora l'embassament de Llauset, on hi ha un petit aparcament.

Ascensions:  En aquesta entrada descric la pujada del dia 21 setembre del 1997. He afegit fotografies d'una altra ascensió, utilitzant el mateix recorregut de pujada, realitzat el dia 14 juliol del 2001, amb els companys Charly i José María Castillo "Chema", imatges identificades amb "(arxiu 14-7-01)".

Descripció:  Des de la presa de Llauset, es camina vora l'embassament, deixant un trencall a la dreta, que puja cap els estanys d'Angliós pel GR-11.

Vallibierna des de la presa de l'estany de Llauset.

Es recorre tot el vessant nord de l'embassament de Llauset, fins una mica més de l'entrada d'aigües.

A la dreta, iniciem un fort pendent entre herba i algunes roques, passant a tocar de la cabana de Botornàs. Es supera el collet per arribar a peus de l'estany de Botornàs.

Es continua pujant lentament, aquí predominen més les roques, seguint paral·lels el curs d'aigua del riu del Cap de Llauset, fins a enllaçar amb el GR-11.

NOTA: A dia d'avui, en aquest punt està el modern refugi Cap de Llauset, guardat i amb tots els serveis i comoditats.

Seguim el GR-11 direcció al coll de Vallibierna, tram de pujada entre roques, que ens portarà fins un rierol que baixa dels estanys.

Seguint el GR-11
Deixem el GR-11, per seguir pel corriol cap a l'esquerra, en busca dels Estanys. Després de deixar enrere petits estanyols, ens trobem de cara amb l'estany de Coma Arnau. Des d'aquí, ja tenim a la vista el pic Vallibierna.

Estany de Coma Arnau.

Continuem agafant alçada cap a l'oest, voltejant el clot que forma l'estany Redó per la dreta, per un camí força còmode, entre pastures i roques. Enrere l'estany de Coma Arnau.

Estany de Coma Arnau. (foto arxiu 14-7-01).

A mida que guanyem alçada, ens apareix cap el nord, el massís oriental de la Maladeta, amb els cims del pic Maldito, Aneto, Tempestades, Margalida i Russell.


Massís de la Maladeta.
Fem l'aproximació cap a la darrere pala que porta fins el cim.

Pujant vora la cresta, cap el cim.
Superada la pala, arribem a un avantcim, on trobem la cresta que davalla cap el nord. En l'altre extrem de la vall de Vallibierna, l'aresta de Tempestades.

Massís de la Maladeta: Aneto-Tempestades-Margalida.
Un curt tram de cresta, airosa però sense cap dificultat, ens porta fins el punt més alt, el pic o tuca Vallibierna (3067).

Pic Vallibierna (3067)  (foto arxiu 14-7-01).
Des del cim, una panoràmica envejable del massís de la Maladeta, Posets, Bachimala, Lustou, Clarabide, Gourgs Blancs, Cap i Seil dera Baquo, Perdiguero, Punta Lliterola, Crabioules, Maupas, Bom, ...

Des del cim, vistes cap a l'oest.
I vistes cap a la roca del Pas del Cavall, força més afilada i terrorífica del que ens trobarem després, un cop iniciem el pas.

Des del cim del Vallibierna, el Pas de Cavall i la tuca de Culebras.
Des del cim, es davalla cap a l'inici del pas, ajudant-nos de les man i amb compte, la inclinació és considerable tot i que revesteix cap dificultat.  Ara tenim una nova perspectiva de la roca.

Pas de Cavall. (foto arxiu 14-7-01).
Ens anem acostant a aquesta roca, molt bona roca, amb esquerdes on poder posar els peus. De primeres aconsello seguir una esquerda, ben visible, per acabar de pujar al canto superior de la roca passat un petit ressalt.  Però, que cadascú ho passi per on millor ho vegi.

Pas de Cavall. (foto arxiu 14-7-01).
Davant, ens queden uns 20 metres on podem optar per anar 'cavalcant', avançant poc a poc o, per als més valents, anar drets sobre l'estreta roca.

Creuant el Pas de Cavall.
Un cop creuat el Pas del Cavall, arribem sense cap més dificultat, tot fent una passejada fins el cim de la tuca de Culebras (3062).

Tuca de Culebras (3062).
Des d'aquest cim tenim unes vistes gairebé idèntiques a la del pic Vallibierna, a excepció del Pas del Cavall.

Tuca de Culebras. Al fons, el Pas de Cavall i pic Vallibierna.
Iniciem el descens, seguint el llom de cresta, on es troba l'avantcim sud-oest, amb molt bona perspectiva de la vall de Llauset.

Vall i estany de Llauset.

Baixant cap el coll de Llauset.
Continuem avall, on tenim a la vista el coll. L'aproximació es realitza pel vessant occidental, molt a prop del cordal. El caos de roca es transforma en una zona sorrenca i negra, ferrenca, hem arribat al coll de Llauset (2865).

Des del coll de Llauset, la vall per on baixarem.
El primer tram és molt pendent, millor baixar de costat. A  banda esquerra, els tallats de roca que formen els contraforts dels cims Vallibierna-Culebras.


Contraforts sud del Culebras-Vallibierna, des de la vall de Llauset.
A mida que davallem, el pendent perd intensitat. Només cal seguir el ben visible camí que recorre la vall de Llauset, paral·lel al riu.

Des de les proximitats a l'entrada d'aigua de l'estany, la vall i al fons el coll de Llauset.
En arribar a la cruïlla de camins, on aquest matí hem girat cap a l'esquerra, es segueix de front, resseguint la riba de l'estany de Llauset fins l'aparcament, a peu dels túnels.

Interessant recorregut circular, variat, entretingut, amb grans vistes cap els massissos propers i diversos estanys, que depenent de l'època de l'any, conviden a remullar-nos.

Des de la vall de Vallibierna, massís de la Maladeta, o cims occidentals, aquestes muntanyes, Vallibierna-Culebres, tenen una formació rocosa molt distintiva, que permet identificar aquest cim sense gaire dificultat. Aquesta foto està presa des de prop de la vall de Vallibierna, en la pujada cap el pic de Tempestades.

Vessant occidental del Vallibierna.(foto arxiu).

Totes les fotografies han estat digitalitzades de diapositives.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!