Pic Robiñera (3003)

És considerat un dels tres mils 'fàcils o senzills', amb una aproximació còmoda i una tartera amb un sinuós camí que facilita l'arribada a la cresta, aquesta, presenta alguna grimpada fàcil però un xic exposada. La seva situació, aïllat de l'extrem sud del massís de la Munia, li donen una sensació de grandesa a més d'unes àmplies vistes cap a d'altres grans cims del Pirineu.

Ruta circular:  Sí, lineal. 

Sortida i arribada:  Plana de Petramula.

Temps total:  7h41'     Sense parades:  6h11'    Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil - F       Esforç: 1/5.

Distància:   9,01 km.          Desnivell:  +1153 m.

Alçada mínima:   1916 m.       Alçada màxima:  3003 m.

Cims:  Robiñera o Rubiñera (3003).

De interès:  S'ha de treure un tiquet en una màquina situada en l'aparcament de l'entrada al poble de Bielsa, preu l'any 2020 de 3€ per dia, escollir l'opció 'Pista de Ruego' i recordar deixar el tiquet ben visible dins el cotxe. Abans d'arribar a la Plana de Petramula i als forts pendents de la pista, hi ha un indicador de prohibició de cotxes que no siguin 4x4, en comptades ocasions s'ha multat els vehicles que no compleixen aquest requisit. En la Plana de Petramula es pot acampar per passar la nit (desmuntar tendes abans de les 8 del matí). Aquest cim està catalogat com a fàcil, però per accedir a la cresta, hi ha una grimpada, fàcil però exposada.   

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Anar protegit del sol amb les ulleres, gorro i crema de protecció solar. En tot el recorregut no trobarem aigua, cal sortir amb les cantimplores plenes. De molta ajuda els pals de tresc durant tot el recorregut a excepció del tram de cresta.

Mapa:  Editorial Alpina, Ordesa y Monte Perdido, escala 1:40.000.

Aproximació:  Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles d'Abizanda, Ainsa i Bielsa, i seguint la mateixa carretera, fins a la desviació, a l'esquerra, cap el poble de Chisagües. Una estreta carretera ens porta al poble, i sense entrar-hi, aquesta continua convertint-se en una pista de terra, apte per tot tipus de vehicles. Hi ha dos aparcaments, el primer en una plana amb la borda Brunet (8 km des de l'inici de la pista), i més amunt (2 km.), travessat el cartell de prohibició a cotxes no 4x4, està la plana de Petramula. Si el vehicle no és 4x4

Descripció:  Iniciem el recorregut, seguint pista amunt. Després de passar una corba tancada, enseguida trobem un corriol ben definit, que marxa a l'esquerra, amb un pal indicador "Glaciar de la Munia", 2'.

La pista a l'alçada de la Plana de Petramula.

Una breu pujada per després, tornar a davallar lleugerament, endinsant-nos en el barranc de Petramula, on trobem el torrent del Clot de los Gabachos, 10', que creuarem.

Barranc de Petramula.

Creuant el torrent del Clot de los Gabachos.

Iniciem la pujada remuntant per la riba esquerra, el barranc de Petramula, enmig d'un entorn verd.

Guanyant alçada pel barranc de Petramula.

Enrere deixem la Plana de Petramula i l'esvelt pic Comodoto (2361).

Pic de Comodoto.

Es poden veure els dos aparcaments.

En apropar-nos al torrent, el camí canvia de direcció. Fa un gir cap a la dreta, direcció nord, superant un llom empinat. A mida que guanyem alçada, ens apareix en front el Robiñera, o més ben dit, la cresta sud que porta fins el cim, encara amagat.

Remuntant el barranc de Petramula

De fons, tenim la serra de  Las Zucas, amb les Tres Marias (Zuca Plana, Zuca Roneba i Zuca Punchuda) i El Zucón en la part més occidental.

De fons, la serra de Las Zucas.

Superat el tram de forta pujada, el camí es suavitza, en busca de la part alta del barranc del Clot de los Gabachos. Davant tenim amb detall, la tartera per on pujarem per enllaçar amb la cresta del Robiñera.

En el flanqueig cap el barranc del Clot de los Gabachos, es pot veure el itinerari de pujada.

Abans d'arribar al marcat coll de Las Puertas, deixem el camí que porta al coll per seguir un que baixa cap a la dreta, creuant el barranc del Clot de los Gabachos, 1h36', completament sec, per després remuntar un fort i curt pendent.

Comentar que el coll de Las Puertas és l'entrada al circ de la Munia, un dels itineraris que s'utilitzen per ascendir al pic de la Munia i a la cresta que forma aquest massís.

Creuant el barranc del Clot de los Gabachos.

Un cop a dalt, tenim vista al coll de Las Puertas i el naixement del barranc del Clot de los Gabachos, amb el camí que condueix al coll força fressat.

Coll de Las Puertas (2533).

Un flanqueig de pendent suau, ens situa en la perpendicular de la cresta. El camí fa un gir direcció nord, i empren la pujada directament cap el cim. 

El Pendent s'intensifica.

Un seguit de ziga-zagues, entre roques i herba ens porta a un canaló rocós, 1h56'.

S'evita el tram rocós, per cantó dret.

No cal entrar-hi. Es guanya alçada per la part dreta, més fàcil. Al principi el camí no està gaire definit, però a mida que pugem, el rastre s'intensifica. No seguir les fites que s'endinsen en la canal de roca.

El tram de roques queda a l'esquerra, segons pugem.

El terreny canvia completament. L'herba ha deixat pas a una tartera de pedres, que cau des de la mateixa cresta sud. 

Inici de la tartera i el que resta fins a la cresta.

Per sort, el camí és tant fressat que no haurem de patir per les pedres ni dir aquella frase tant dita en les tarteres: "una passa amunt i dues enrere". De fons ens apareix el massís del Mont Perdut com d'una postal es tractés.

El bon camí facilita la pujada per la tartera.

El seguit de giragonses i ziga-zagues que va fent el camí, facilita molt la pujada i sense adonar-nos, estem força amunt. Això sí, el pendent, dur i constant, va minvant les forces.

Part del sinuós camí de la tartera que hem deixat enrere.

En un revolt del camí, ens situem sobre l'aresta de Ruego, 3h00', aresta que és la prolongació de la cresta del Robiñera i que davalla direcció sud-est cap a la serra de Liena.

Aresta de Ruego.

La seguim un tram curt. Enseguida el camí abandona el fil, per fer un flanqueig sota l'aresta, cap a l'esquerra, en busca d'un pas clau, per accedir a la cresta. 

Flanqueig sota l'aresta de Ruego.

Una fàcil pujada per una esquerda, 3h10'. Un cop dalt, es gira a la dreta per realitzar un seguit de fàcils grimpades una mica esposades, utilitzant les mans per progressar, fins a situar-nos dalt de la cresta.

Accés a la cresta, abans de la grimpada.

La cresta és ample i aèria. Consta de tres cotes, les dues primeres no arriben als tres mil metres, tot i semblar-ho, i la tercera és el cim del Robiñera. Cadascuna de les cotes, estan separades per unes esquerdes, on només utilitzarem les mans per seguretat i no pas per escalar o progressar. Tots els passos de flanqueig en la cresta, es faran pel vessant est (vall de Barrosa), en cap cas pel vessant oest del circ de la Munia.

Arribant al primer avantcim, en plena cresta.

Flanqueig cap el segon avantcim. Darrere el pic de Robiñera i el massís de la Munia.

Seguint la cresta cap el segon avantcim.

La darrere esquerda és la més senzilla, tenint el cim davant, on pujarem gairebé sense adonar-nos.

Arribant al punt més alt de la cresta, el cim del Robiñera.

Pic Robiñera o Rubiñera (3003), 3h40'. Coronat per una fita, és un magnífic mirador, en especial del massís del Mont Perdut i del cim de la Munia.

Pic de Robiñera (3003). De fons el massís del Mont Perdut.

Des del cim, sembla que l'avantcim que hem passat per la cresta, sigui força més alt. Com a muntanyes de fons, la serra de Las Zucas i el massís del Mont Perdut.

Tram de cresta, serra de Las Zucas i massís del Mont Perdut, des del pic Robiñera.

Iniciem el recorregut visual cap el nord, amb el massís de la Munia: pics de la Munia, Pequeña Munia, Sierra Morena i Troumouse.

Massís de la Munia.

Cap a l'est, tenim tres grans zones 'tresmileres': el Bachimala-Culfreda-Lustou, el Posets-Espadas i mig tapat, el massís de la Maladeta.

Situació dels massissos cap a l'est.

En detall cadascun dels massissos: 

De la zona del Bachimala a destacar els cims del Bachimala, Culfreda i Lustou.

Secció del Bachimala - Culfreda - Lustou.

Del massís de la Maladeta, a destacar els cims de l'Aneto, Maldito, Maladeta, Cordier, Sayó, Le Bondidier i el pic d'Alba.     

Massís de la Maladeta.

 

Del massís de Posets, els cims de Posets, Los Veteranos, Los Gemelos, Espadas, Pavots, els pics de la Forqueta i els Eriste.

 

Massís de Posets.

Cap el sud, la serra de Las Zucas i el massís del Mont Perdut, amb el Mont Perdut, Añisclo, Cilindro, Marboré, Gran Astazu, Taillón, i els més modestos de la vessant nord, com el Baudrimont SE i NW i l'Espalda d'Esparets.

Massís del Mont Perdut

I cap a l'oest, l'atracció és el Vignemale i la llengua de gel de la glacera d'Ossoue, acompanyats dels cims de l'Argualas, Garmo Negro, pics dels Infierno, Gran Facha, Frondella i Balaitous.

Massís del Vignemale, amb el sector Argualas - Garmo Negro.

Massís del Vignemale amb el sector Gran Facha - Frondiella - Balaitous.

Una bona estona gaudint del paisatge en un esplèndid dia d'estiu, en un tres mil modest d'alçada però amb grans vistes.

Iniciem la baixada desfent el mateix camí de pujada. Gaudim més del tram de cresta, ara que el coneixem i d'algunes vistes que no havíem assaborit.

Estanys de La Larri o de la Munia, amb el massís del Mont Perdut de fons.

Després del tram més delicat en l'extrem sud de la cresta, la baixada per la tartera no presenta problemes i es baixa molt ràpid.

Baixada per la tartera.

Havent baixat gairebé tota la tartera, una relliscada de l'Alícia provocà una espectacular caiguda però que, per sort, no va passar d'unes lleus contusions i unes rascades al genoll. Una estona per refer-nos de l'espant i ...cap avall.

Enseguida trobem el camí entre l'herba, molt més còmode i ràpid de baixar.

El barranc de Petramula amb el pic Comodoto i la serra de Las Zucas.

Sense aturar-nos, arribem a la Plana de Petramula, 6h11'.

Arribant a la Plana de Petramula.

Tot i la caiguda, tots dos arribem contents i satisfets. Alícia volia tornar a pujar a un tres mil, des d'aquella darrera i memorable ascensió a la Pica d'Estats, allà per l'any 2010, i ho ha aconseguit!! Tota una campiona!!

La recompensa és un bany en una raconada del riu Real, amb les aigües fredes que ens posaran a to la musculatura i ens refrigerarà de la intensa calor que hem patit. 

Fredes aigües del riu Real. Plana de Petramula.

 

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.