15 de juliol del 2015

Campbieil (3173) - Estaragne (3006) des de Cap de Long

Itinerari d'alta muntanya, dins la Reserva Nacional de Neouvielle, França. Sortint del llac Cap de Long, arribem als cims de Campbieil i Estaragne, tots dos dins el catàleg de la llista dels 3000 del Pirineu, ubicats en la zona "5-Pic Long-Neouvielle. La tornada la farem gairebé pel mateix camí. 
  


Ruta circular:  Sí

Sortida i arribada:  Embassament Cap de Long.

Temps total: 9h51'    Sense parades: 8h44'  (45' de volta extra, a restar)      

Ritme: De Cap de Long al petit estanyol i de caseta hidrogràfica a Cap de Long, Pausat. Del petit estanyol, cims i baixada fins la caseta hidrogràfica, moderat.

Dificultat: F - Fàcil           Esforç: 3/5 

Distància:  13,87 Kms.    Desnivell: +1184 

Alçada mínima: 2161 m.        Alçada màxima: 3173 m. 

Cims: Pic Campbieil (3173 m.) i pic Estaragne (3006m)

De interès: Esplèndids miradors: Pic Long, Neouvielle, Vignemale, Mont Perdut, Posets,...

Acompanyants: Alícia

Recomanacions: Anar en compte amb un petit tram on hi ha una llosa polida, amb perill de relliscades en cas de neu o sòl moll, només baixar del cim del Campbieil cap a l'Estaragne. 

Mapa: Institut Geographique National: 1748 ET - Néouvielle  1:25.000

Aproximació: Sortint de Lleida, capital del Segrià, agafem l'autovia A22, fins a Barbastro. Deixem l'autovia i prenem la carretera A-138. Passem els pobles de Abizanda, Ainsa i Bielsa, i seguint la mateixa carretera, travessem el túnel de Bielsa-Aragnouet. Ara ja en territori francès, seguim per la carretera D-173 fins el petit poblet de Fabian. Es gira a l'esquerra per la D-929, direcció P.N. Néouvielle. Després d'unes llaçades, hi ha el desviament cap a Lac d'Orédon, l'obviem i seguim carretera amunt, fins l'embassament de Cap de Long.  Hi ha una amplia zona per poder aparcar.

Descripció:  Feia uns quants anys, que tenia pendent pujar el pic de Campbieil, i aprofitant unes curtes vacances a la Reserva Natural de Néouvielle, no ho vaig desaprofitar.

El dia es llevà esplèndid i nosaltres amb ganes de fer cim, així que....som-hi!!

Cal recorre l'esplanada fins al final, i seguir per un camí, entre rocs, superant un petit desnivell, per després, baixar-ho fins arribar a l'entrada d'aigües de l'embassament. Sempre anirem a tocar de l'aigua i resseguint el contorn de l'embassament. 
   
Vorejant l'embassament.
Es puja un fort però curt tram, pel costat del riu, creuant-lo per arribar a una petita caseta hidrogràfica.
   
Caseta hidrogràfica.

Es segueix el camí, molt fressat, sense allunyar-nos del riu, i evitant marxar cap a la dreta, ja que la senda bona és la que va propera al riu.  Evitar altres camins, que van a la dreta, per assolir el coll de Bugarret. El nostre error va ser seguir aquest, i després vàrem rectificar, havent de baixar i pujar un bon tros, cap a l'esquerra, fins trobar un primer riu.

Es puja un llom, fins a una zona planera, on tenim davant una cascada encaixonada entre roques. Per arribar al camí que ens interessa, es puja el ressalt de l'esquerra, amb una ziga-zaga herbosa, i arribem a un gran replà, on trobem el marcat itinerari, el "camí perdut", 2h25' (podríem haver estalviat uns 45' si no haguéssim donat la volta extra).  

Des d'aquí ja es pot veure el traçat a la dreta, amb forta pujada, guanyant una primera graderia, amb el riu sota nostre.  
   
Pujant pel camí, superant el primer gran desnivell. El itinerari segueix el curs del riu, nosaltres varem pujar per la part esquerra, sortint al replà herbós d'avall.

Es suavitza el terreny, i s'arriba, darrera d'un turó de roca,  a un petit estanyol (2591m.), 3h03', que rep aigua de totes bandes. Ja tenim davant la silueta del pic de Campbieil
   
Petit estanyol, amb el pic de Campbieil davant.

Es voreja per la dreta, i es puja, amb fort pendent,  fent llaçades per guanyar ràpidament desnivell.  Les vistes cap el pic d'Estaragne i el pic de Campbieil, valen la pena un descans per agafar aire. Molt avall ja queda el petit estanyol i Alícia, que ha decidit aturar-se allà.
   
Crestes de l'Alharisses, amb el Grand pic, pic Central i Petit pic. A vall, queda el petit estanyol.

Al suavitzar el pendent, es segueix fins a un fals coll, amb tot de roques polides per la neu i el glaç (2852m) 3h48'.
   
Pic Campbieil (esquerra) i tota la carena des de l'avantcim, vist des del falç coll de les roques polides.

A banda esquerra, la silueta del Campbieil i l'Estaragne al fons; a l'altra, la silueta del Pic Long, darrera l'embassament de Cap de Long i el massís del Néouvielle, i davant, el gourg i l'Hourquette de Cap de Long.  Quina passada!!

Seguim aquestes roques polides, direcció cap el nostre objectiu. Gairebé es planeja per terreny molt còmode. 

Per evitar baixar fins el gourg i tornar a pujar l'hourquette i tota l'aresta fins l'avantcim, veig clarament un corriol, que remuntant molt directament, em deixa entre l'avantcim i el pic, en un petit però ben dibuixat coll.

No m'ho penso dues vegades, se'm fa tard i no hi ha temps per dubtar. Un bon grapat d'anous i un parell de barretes i cap a munt.

El corriol va diagonalment, directe cap a una clapa de neu. El desnivell encara no és molt considerable, encara que no trigarà a ser-ho.  El terreny és molt desfet.  En arribar a la clapa de neu, el corriol s'enfila de valent per intentar evitar-la, i en alguna passa vaig més enrere que cap endavant. La panoràmica a mitja pujada...uff!! ara treu el cap el Vignemale amb la seva llengua blanca. 

A mitja pujada, treu el cap el massís del Vignamele (esquerra).

Un cop superada la clapa de neu, ostis tu com tinc els bessons!! el camí es suavitza i avança en diagonal, directe cap l'avantcim. Una mitja volta, i de dret cap el petit coll, a dalt de la carena, 4h41'.  Ara ja hi som tots!! s'afegeixen a la festa el Mont Perdut i la Munia.

Recorro tota la carena, fins el proper cim del Campbieil (3173 m.), 4h46'.  Aquest deu ser un dels millors miradors de tot el Pirineu. I per si faltava algú més, Garmo Negro, Infiernos, Grand Fache, Frondiellas, Balaitous, Posets, Perdiguero, Eriste, Aneto...!!
  
Cim de Campbieil (3173m).

Vistes cap el Vignemale-Balaitous, des del cim del Campbieil.

Vistes cap el proper cim del pic Long, darrera el Balaitous-Frondielles, des del cim del Campbieil.
      
Vistes cap el massís del Néouvielle, des del cim del Campbieil.

Vistes cap el massís del Mont Perdut, des del cim del Campbieil.
   
Vistes cap el Taillon, des del cim del Cambieil.

No tinc gaire temps, però he de reposar i agafar forces. Hi passo vint minuts, amb un dia clar i calorós, d'aquells que ajuden a gaudir des d'un bon cim. Se'm fa curta l'estada, però he vist l'Estaragne, que em crida, i he d'anar a veure que vol. 
   
Carena des del cim del Campbieil fins el pic d'Estaragne.

Es descendeix el primer tram rocós, i un cop a la carena, compte amb un primer tram molt polit, una llosa brillant ens farà baixar amb precaució i per que no, a quatre grapes. No és gens difícil però s'ha d'extremar les precaucions.  

A partir d'aquí, el camí va una mica per sota de la carena, sense cap pèrdua i ben visible, decidit cap a la base de la piràmide del pic de l'Estaragne.

   
Pic d'Estaragne (3006m).

Al començar a pujar-la, el camí es força dret, fent un munt de corbes, triant el millor terreny per progressar sense dificultat.  Està tot fitat. Els últims metres, són de roca polida, però sense cap dificultat, s'arriba a dalt del cim de l'Estaragne (3006 m.), 5h30', tant sols 44' de cim a cim.
Des del cim es pot veure tota la vall d'Estaragne i el lac d'Oredon, a més de la Munia, el massís del Mont Perdut, Campbieil, Néouvielle, pic long,...
   
Cim de l'Estaragne (3006m), darrera es veu el pic de Campbieil.
    
Vistes cap el Perdiguero, Aneto, Posets, Bachimala, des del cim de l'Estaragne.
La vall d'Estaragne, amb el lac d'Oredon, des del cim de l'Estaragne

El primer tram de baixada, es força ràpid, el corriol és molt clar i baixa per terreny molt còmode i sense entrebancs. Un cop es desdibuixa aquest, s'ha de seguir les fites però ...quines?. Es va tantejant la baixada, buscant el millor terreny, evitant les zones abruptes. Es tendeix a anar cap a l'esquerra.  
Un cop es divisa el petit estanyol, per on hem passat unes hores abans, la direcció a seguir és cap a aquest.  Evitar fer dreceres, ja que les parets fora d'aquest itinerari són força esquerpes i ens poden posar en greus dificultats.
En arribar a un rierol, es segueix i topem amb una zona d'aiguamolls, a tocar del petit estanyol, 6h29', una hora des del cim de l'Estaragne.
Ara només cal agafar el mateix camí de pujada, el correcte!!, fins el lloc on hem recuperat el camí perdut, on, en un petit pla, m'espera Alícia, 6h54'.  
   
Arribant al tram herbós, treu el cap el pic de Campbieil.

Fem un petit àpat, i ens posem en marxa.  El cel es comença a tapar i de lluny es senten trons.
Baixem, per la banda contraria per la que hem pujat, amb un camí molt perdedor i amb molt poques fites, fins a peu de l'embassament. I des d'aquí, amb un ritme molt pausat i comentant la jugada. 
   
Arribant a la presa de l'embassament de Cap de Long, final del recorregut.

Es supera l'incòmode desnivell, i arribem a la desitjada plataforma de l'embassament de Cap de Long, lloc on hem aparcat el nostre cotxe, 8h44'. 
En època estival, hi ha un petit bar, just a la presa de l'embassament. Nosaltres en vàrem gaudir!!
Un recorregut magnífic amb millors vistes!!      


Pots veure el track del recorregut a Wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!