Pic de la Maladeta (3308) pel Corredor de la Rimaya

Cim que dóna nom a tot el massís, degut a que antigament es creia el més alt de la zona. Itinerari curt però amb força desnivell, pujant pel corredor de la Rimaya, punt més alpí i delicat d'accés al cim, però que sense aquest pas, el pic de la Maladeta passaria a ser un cim devaluat en dificultat, perdent gran part del seu atractiu.

  

Ruta circular:  Sí, -lineal-

Sortida i arribada:  Refugi de la Renclusa.

Temps total:  6h50'      Sense parades:  5h55'   Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Poc Difícil (PD)    Esforç: 2/5.

Distància:    6,97 km.    Desnivell: +1177 m.

Alçada mínima:   2140 m.    Alçada màxima:  3308 m.

Cims:  Pic de la Maladeta (3308).

Història:  El pic de la Maladeta dóna nom a tot el massís, encara que aquest cim no és el més alt de la serralada, antigament es creia que sí que ho era. Això ve donat per un tema de perspectiva, però que, el 29 de setembre del 1817 en Friedrich Parrot i el guia Pierre Barrau, primers en assolir el cim, es van adonar que hi havia un de més alt, l'Aneto.

De interès:   El massís de la Maladeta també se'l coneix amb el nom de Montes Malditos.  Excel·lent mirador amb grans vistes cap a l'Aneto i la resta de cims que conformen la cresta occidental. El cim es pot veure des de la Besurta, punxegut i altiu, tanca l'escaire entre la cresta dels Portillones i la cresta occidental de la pròpia Maladeta. El recorregut és curt però amb força desnivell i s'ha de tenir present la pujada pel corredor de la Rimaya (PD), lloc on hi ha la dificultat tècnica de l'ascens. 

Acompanyants:   Jordi Paredes, Pere Bárcena.

Recomanacions: Precaució en els canvis sobtats de la meteorologia. Grampons, piolet i polaines  obligats. Durant l'estada pel corredor de la Rimaya, molt recomanat el casc, sobretot si hi ha altres persones i obligat quan en el corredor no hi ha neu, on la caiguda de pedres és molt freqüent.  Crema protecció nival, tant per la cara com pels llavis i ulleres solars.  

Mapa:  Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.

Aproximació:   Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt, gairebé fins el final. S'ha de seguir un indicador cap a l'Hospital de Benasc, on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.

En ser temporada hivernal i la pista neta de neu i oberta al trànsit, ens arribem amb el cotxe fins a l'aparcament de la Besurta. 

L'Aproximació al Refugi de la Renclusa des de la Besurta, la pots consultar en una altra entrada del blog.

  

Descripció:  Després de tota la nit plovisquejant i amb un cel força amenaçador, iniciem l'ascens des del refugi de la Renclusa, a les 6:00 de la matinada.
   

Matinada molt tapada, des del refugi de la Renclusa.

Com la neu esta en cotes més altes, a partir dels 2300 m. aprox., anem seguint el camí, força fressat, amb fites i algunes marques de color vermell. 
   

Seguint el camí i fites, el refugi va quedant enrere.

El camí va fent un seguit de girs, creuant alguna petita congesta de neu.
   

Guanyant alçada entre roques i congestes de neu.

Un cop el camí es submergeix sota la neu, és hora de col·locar-nos els grampons.  Tot i fer algunes llaçades, l'ascens és més directe i el pendent, més dur.
   

Amb el grampons posats, continuem pujant ara per pales de neu.

En apropar-nos a les roques que conformen la cresta de los Portillones, entrem en una zona acanalada, al final d'aquesta, el pendent s'intensifica encara més.
   

Ens endinsem en el tram acanalat, pujada directa i pronunciada.

Un cop a dalt, arribem a la desviació que ens portaria fins el Portillón Superior si anéssim cap a l'Aneto, 2h01'.
   

Part final del tram acanalat, just abans del trencall cap el Portillón Superior.

Desviació cap el Portillón Superior. Avui continuarem de front.

Però, aquest cop deixem la desviació i seguim de front cap a munt. Tenim a la vista el nostre objectiu, encara lluny.
   

Deixat enrere el trencall cap el Portillón Superior, ens apareixen els objectius del dia.

Tot i la foscor del dia, gaudim de bones vistes cap a l'oest, amb el Perdiguero i  el seguit de cims superiors als tres mil metres, fronterers amb França.
   

Panoràmica de cims cap el vessant nord-oest, a l'entrada a la glacera de la Maladeta.

Un curt tram més suau, ens porta fins als peus de la glacera de la Maladeta.
   

Travessant la glacera de la Maladeta.

En front, el seguit de cims que conformen la cresta occidental de la Maladeta: Pic Collado de la Rimaya, pic Cordier, pic Sayó, pic Mir i la punta Delmás.
   

Cims que formen la cresta occidental de la Maladeta.

Ara el pendent es torna més dret, fins els peus del Corredor de la Rimaya, 2h57'.
   

Davant el pic de la Maladeta i el corredor de la Rimaya, en l'aproximació per la glacera de la Maladeta.

Arribant a la part alta de la glacera de la Maladeta.

A peus del Corredor de la Rimaya.

L'aproximació a l'entrada al corredor es fa en diagonal, i un cop en el corredor, es puja directe, verticalment.
   

Pujant pel Corredor de la Rimaya.

El corredor té una inclinació d'entre 30º i 40º. Un xic més amunt de la meitat, el pendent s'intensifica, arribant a agafar els 45º, durant un curt tram.

Més amunt, arribant a la pedra que "corona" el corredor, el pendent afluixa, tendint a girar cap a l'esquerra, entre les roques.
   

Part final del Corredor de la Rimaya, sota el coll del mateix nom.

Un cop dalt, estem en el coll de la Rimaya (3225), 3h08', on tenim molt a prop el cim.
   

Coll de la Rimaya (3225), amb vistes cap a la tuca de Salvaguardia i el pic de la Mina.

En el vessant sud, l'encaixonat ibón de Cregüeña, encara en estat de congelació amb el pic d'Aragüells.
   

El pic d'Aragüells -a l'esquerra coronant l'ibón- i l'ibón de Cregüeña.

Des del coll, girem cap a l'esquerra, superant un seguit d'elevacions gairebé per la mateixa cresta. En aquest tram, el pendent és moderat i molt còmode de transitar.
   

Tram de carena des del coll de la Rimaya fins el pic de la Maladeta, al fons.

Cap a la dreta, continua la cresta sud cap el pic d'Abadias (3271).
   

Cresta sud de la Maladeta, cap el pic Abadias (possiblement la punxa amb la pala de neu).

Pic de la Maladeta (3308), 3h16', coronat per dues grans roques.
   

Cim del pic de la Maladeta (3308).

El dia boirós i tapat, especialment dalt del cim, no ens permet veure res. Una llàstima!

Iniciem la baixada sense poder veure l'Aneto ni els cims veïns del pic Maldito, Punta Astorg, pic del Medio ni el pic de Coronas.
   

Baixant cap el coll de la Rimaya, amb els pics del Collado de la Rimaya, Cordier i a l'esquerra Le Bondidier.

Un cop arribats al coll de la Rimaya, s'ha de tenir precaució en baixar pel corredor, ja que a l'inici d'aquest no es veu si hi puja gent i ...que costa més baixar que no pas pujar!!
   

Baixant el Corredor de la Rimaya.

Un cop baixat el corredor, 3h49', i comentada la jugada amb altres que esperen a pujar, baixem cap el refugi. 

Abans, però, gaudim un xic de les vistes cap el vessant nord, ara que ha marxat momentàniament la boira.
   

Vistes cap el vessant nord, des dels peus del Corredor de la Rimaya.

Cims francesos i aranesos, cap el vessant nord nord-est.

L'ibón de Gorgutes i el port de la Glera, coronat pel pic de Sacroux, zona ferèstega amb una excursió de gran bellesa.
   

Pic de Sacroux, a sota reposa l'ibón de Gorgutes i el port de la Glera.

La neu continua compacta i això facilita el descens.
   

Davallant per la glacera de la Maladeta.

Davant nostre van apareixent petites clarianes, però darrere, en el cim de la Maladeta, avui la boira no és mou.

Ens apareix, en la part esquerra, l'ibón de la Renclusa o de Paterna, per on transcorre el recorregut cap el pic d'Alba i el coll d'Alba.
   

Ibón de la Renclusa o de Paterna.

Ens anem apropant al refugi. I com hem fet a la pujada, arribem al punt on ens traiem els grampons per continuar pel camí i congestes de neu.
   

Apropant-nos al refugi, seguint les fites.

Arribem al refugi de la Renclusa, havent fet la feina, 5h55'.
   

Refugi de la Renclusa.

Una jornada dura en climatologia i desnivell però curta en trajecte. 
   

Recuperant forces en el refugi de la Renclusa.

Ara toca menjar, descansar una estona i continuar cap avall, fins la Besurta, on tenim el vehicle aparcat, abans que comencin les tempestes que estan programades per aquesta tarda. (Aquest tram de baixada no està comptabilitzat en les dades de km. i desnivell del recorregut, ho pots consultar en una altra entrada del blog).

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.