Gran Eriste (3056) - Eriste Sud (3041) - Pel Pas de la Gralla (2999)

Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.

 

Ruta circular:   Sí.

Sortida i arribada:  Mirador del Port de Sahún.

Temps total: 11h17'        Sense parades:  9h41'        Ritme:  Moderat.

Dificultat:  Fàcil Sup. - F+     Esforç: 2/5.

Distància:  18,07 km.               Desnivell:   +1476 m.

Alçada mínima:   1826 m.        Alçada màxima:  3056 m.

Cims:  Gran Eriste o Eriste Central o Tuca Bagüeñola Central (3056) i Eriste Sud o Tuca Bagüeñola Sud (3041).

De interès:  Ascens a dos dels tres pics d'Eriste, per la vessant dels ibons de Barbarisa, accedint als cims pel Pas de la Gralla (2999), i retornant per la vessant de Bagüeña i la collada de Pardines o de la Ribereta.

Al Pas de la Gralla (2999) s'arriba des de les proximitats del ibon Chelau, per una canal de forta pujada, amb molt bona roca i moltes preses per agafar-se, on no hi ha gaire sensació de precipici o exposició, avançant ràpida i còmodament, superant tota la paret rocosa que separa els dos vessants (F+).

Des del ibon Chelau, hi ha fites que condueixen al peu de la canal. Es fa un flanqueig "planer" sota la paret rocosa, deixant una primera canal en diagonal amb les parets ennegrides. Més endavant, trobem la canal per on pujarem, més ample i fàcil de pujar. Hi ha fites a l'entrada.

La pista d'accés al Port de Sahún s'inicia en el poble de Chía (vall de Benàs) o en Plan (vall de Chistau). L'estat és força bo per pujar amb turismes, encara que s'ha de vigilar en segons quins revolts i recordar que és una pista de terra en mig de la natura, on s'ha de moderar la velocitat i protegir/respectar la fauna que hi viu. Des de Chía, 40' en vehicle. 

Proper al port de Sahún, hi ha el refugi Cerro Marradetas, guardat en temporada estival. Més info en la web del refugi.

Iniciar el recorregut en el port de Sahún te una gran avantatja, s'evita un gran desnivell de pujada, tant si comences des de Sahún, Eriste o Biadós. Tot i ser un itinerari llarg, és el millor punt de partida per ascendir als Eriste.      

Acompanyants:  Solitari.

Recomanacions:   Pal de tresc, sabatilles tipus trail (sense neu) o botes lleugeres, protecció solar: crema, ulleres i barret. El GPS és de molta ajuda, principalment a la tornada.

Mapa:  Editorial Alpina, Posets-Perdiguero, 1:25.000.

Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139.  A pocs quilòmetres, tenim la desviació, a l'esquerra, cap el poblet de Chía. Es puja per una carretera estreta i amb força revolts, es creua el poble i es continua cap amunt. Enseguida finalitza l'asfalt, per continuar per una pista, en bon estat (a excepció d'un parell de revolts on s'ha d'anar amb un xic més de cura), fins el mirador del Puerto de Sahún, on hi ha un petit aparcament. Punt de sortida (google).

Descripció:  Des de l'aparcament o mirador del port de Sahún, baixo seguint unes roderes cap al port o collada de Sahún (1999), 3'.

Arribant al port de Sahún i itinerari cap a la vall de Barbarisa.

Es gira a la dreta, seguint el camí de sobre, flanquejant el vessant entre pastures. Es creuen unes torrenteres seques abans d'entrar en una zona on els matolls han abordat el fressat camí i dificulta un xic la progressió. 

En la part alta, un prat herbós, on el camí desapareix. S'ha de creuar amb tendència a anar cap a l'esquerra, sense guanyar alçada. 

Es creua el prat, direcció a les dues puntes que sobresurten, a l'esquerra.

Arribat a l'extrem del prat, es obre tota la vall de Barbarisa i el barranc Surri. Es guanya alçada per passar sobre el penya-segat que hi ha en front.

Es flanqueja per superar el penya-segat per dalt.

Després es davalla un xic, en busca d'una gran, alta  i vistosa fita de pedres, 57'.

Gran fita, punt de referència.

Es travessen tres petits torrents d'aigua de la canal de Llisat i s'inicia una baixada cap els prats propers al riu, on enllaço amb el PR HU-51, 1h20'. No cal arribar al riu, l'enllaç és més a l'esquerra!

Seguint marques del PR HU-51.

Enrere queda el Puntal de Chía i més al fons el Turbón, i també part del camí recorregut.

Part del recorregut de la vall de Barbarisa.

Seguint les marques blanques-i-grogues per bon sender, la vall es torna més estreta i encaixonada, podent gaudir de la cascada de Barbarisa des de les alçades.

Cascada de Barbarisa.

Pujant per la vall de Barbarisa.

Arribo a una gran plana, amb un pal indicador. Si giro a la dreta, sense camí, em trobo l'amagat i proper ibon Chicot de Barbarisa, 1h45'.

Plana on hi ha un pal indicador.

Ibon Chicot de Barbarisa, prop del pal indicador.

Més amunt, superat un turó, apareix el ibon de Barbarisa, 2h05', els més gran dels quatre, que em queda uns metres avall, a banda dreta. 

Ibon de Barbarisa. A dalt, el coll de Pardines, per on baixaré.

Un cop travessat, es puja fins els ibonets de Barbarisa, 2h17', dos petits ibons que tanquen aquesta zona lacustre. 

Ibonets de Barbarisa.

Si fins aquí la pujada ha estat molt moderada i progressiva per bon camí,...ara canvia radicalment. S'ha de superar un pedregam amb fort pendent, seguint fites, moltes fites i en comptades ocasions, rastre de corriol. Una pujada sense treva.

Pedregam de pujada cap el ibon Chelau.

En la part alta, es va girant a la dreta, ara amb menys rocs i seguint rastre de camí o corriols. S'ha d'estar atents a les fites i no perdre-les. El pendent ha afluixat.

Pujada cap el ibon Chelau.

S'ha guanyat força alçada, ara es pot gaudir dels ibons de Barbarisa a vista d'ocell.

Conca dels ibons de Barbarisa, des de les alçades.

El darrer tram abans d'arribar a la cubeta del ibon no te molt pendent. Travesso una curta zona de pedregam que em porta davant del ibon Chelau, 3h49', i a sota mateix de la paret rocosa que hi ha entre els pics del Gran Eriste i l'Eriste Sud, que hauré de travessar.

Arribant a la cubeta on descansa el ibon.

Ibon Chelau.

Una parada per recuperar forces, aquest tram de pujada ha estat demolidor, i per identificar quina és la canal que porta al pas de la Gralla.

Ampliació de la canal i pas de la Gralla.

Des del ibon Chelau, es supera un fort pendent per terreny pedregós, amb rastre de camí i alguna fita, fins a una barrera rocosa. Fàcils grimpades per bona roca, em situen en una lleixa, just a sota de les grans parets que cauen de l'Eriste Sud. Aquí apareix un corriol, molt fitat, que permet fer un flanqueig cap a l'esquerra, molt planer, fins a situar-me davant de l'entrada mateix de la canal de la Gralla, 4h21'. Hi ha unes fites.

Abans d'arribar a la canal de la Gralla, s'han d'obviar dues canals prèvies. La primera molt marcada, puja fort en diagonal-esquerra i a l'entrada d'aquesta, la roca és de color negra. La segona, menys marcada, puja en diagonal-esquerra i va a parar a la canal de la Gralla més amunt. Des d'aquesta última canal fins a l'entrada de la canal de la Gralla, hi ha molts pocs metres de diferència.

Itinerari de pujada a la canal i pas de la Gralla, des del ibon Chelau.

Entrada a la canal de la Gralla, és una pujada directe amb bona roca.

Inici/Entrada a la canal de la Gralla.

La pujada és fàcil, I+, amb moltes presses, al ser una canal encaixonada, no hi ha sensació de buit però s'ha d'estar atents per que el desnivell és important. Ull amb la possible caiguda de pedres si es va amb més persones.

 

Canal de la Gralla.

Des del pas de la Gralla (2999), 4h33', es pot observar la canal des de dalt amb la pronunciada pendent que s'ha superat. 

Canal de la Gralla, vista des de dalt.

Un pas estret, permet creuar a la vessant de Bagüeña, on hi ha un camí que davalla vora la paret i més avall fa un gir a l'esquerra, per anar a buscar un collet, superant primer una tartera amb rastre de camí.

Pujant al coll d'accés al Gran Eriste.

Es creua el collet i s'avança per la vessant de Barbarisa, superant un ample canaló de pedres i roca, amb alguna grimpada fàcil però un xic exposada.

Canaló de pujada al Gran Eriste, per la vall de Barbarisa.

Es surt vora el cim del Gran Eriste o Eriste Central o Bagüeñola Central (3056) (F+), 4h53', coronat per una fita.

Gran Eriste (3056).

 

 

Fita cimera amb el ibon de Leners al fons.

Immillorables vistes cap a tots els vessants, en especial cap el nord i l'espectacular cresta Espadas-Posets, identificant els pics: Pavots, Espadas, Tuca Llardaneta, Tuqueta Roya, Posets, Diente de Llardana,...

Cresta Espadas-Posets.

Al nord-est, la zona del Perdiguero, amb els cims del Perdiguero, Portillón, Crabioules, Boum,...

Massís de Perdiguero.

Més a l'est, el massís de la Maladeta: Pic d'Alba, Mir, Sayó, Cordier, Maladeta, Maldito, Aneto, Tempestades, Russell, Ballibierna, ...entre molts d'altres.

Massís de la Maladeta.

Cap a l'est, el proper pic Eriste Sud i més enrere el pic de Comajuana.

Eriste Sud, proper objectiu.

Cap a l'oest, és on més cims es poden observar. El més propers, el Culfreda, Baliner, Guerreys, Lustou, Pic de la Pez i Gran Bachimala.

Zona de Bachimala-Culfreda-Lustou.

Darrere, la serra de Troumouse, amb els cims de la Munia, Sierra Morena, Troumouse, Heid, Gerbats,...

L'allargada serra de Troumouse.

Més a l'horitzó occidental, el massís del Mont Perdut: Punta de las Olas, Añisclo, Mont Perdut, Cilindro, Marboré, Astazú, ...

Massís del Mont Perdut.

Prop d'aquest, i darrere del cim del Robiñera, sobresurt la mole del massís del Vignemale: Pic Milieu, Gran Tapou i les seves agulles, Montferrat, Clot de la Hount, Grand Vignemale, ... I en l'horitzó, els cims de l'Argualas, Algas, Garmo Negro, i més al nord, els pics de las Frondellas i el Balaitous.

Massís de Vignemale, i zona Garmo Negro-Infiernos-Balaitous.

I tancant la volta als cims, en el nord-oest, apareixen els cims del Néouvielle, Pointe Ramoung, Trois Conseillers, Turó de Néouvielle, Pic Long, Lentilla, Campbieil, ...

Massís del Néouvielle.

Per accedir a l'Eriste Sud, s'ha de desfer el camí de pujada, fins la tartera sota el pas de la Gralla.

A l'esquerra el pas de la Gralla. A la dreta, el collet d'accés al Gran Eriste.

Itinerari aprox. del flanqueig cap a l'Eriste Sud. En groc, la canaleta.

Hi ha fites i rastre de corriol, es fa un flanqueig sota les muralles del pic, per anar a buscar una curta i fàcil grimpada que supera la barrera rocosa. Des de dalt, bones vistes cap el Gran Eriste i l'Eriste Nord i també de la canaleta de pujada al cim de l'Eriste Sud.

Enrere queda el Gran Eriste i l'Eriste Nord o pic Beraldi.

Arribant a la canaleta.

La canaleta presenta una inclinació moderada, amb moltes presses que permeten una còmoda pujada, sense cap dificultat. En arribar a dalt, es gira superant un ample llom, amb roques i herba, fins arribar a la cresta.

Pujada carenant cap a la cresta.

La cresta és estreta, aèria i molt plana, però es pot progressar més fàcilment pel vessant de la dreta, uns metres per sota, amb alguna fita, i fàcil grimpada per arribar fins dalt del cim.

Tram de cresta per arribar al cim de l'Eriste Sud.

Eriste Sud o Bagüeñola Sud (3041) (F+), 5h41'. Coronat per una modesta fita, aquest cim és més aeri que l'anterior, gaudint de similars vistes.

Eriste Sud (3041). Darrere el Gran Eriste i de fons la cresta Espadas-Posets.

Des del cim, el ibon Chelau i el ibon de Leners.

Ara cal desfer l'itinerari de pujada fins a sota de la canaleta. Es gira cap a la dreta, iniciant una baixada pel pedregam, seguint fites sobre la carena rocosa. En arribar a la perpendicular d'un petit i solitari ibonet que trobem a la dreta, és baixa cap aquest, 6h15'. 

Seguint fites, baixant cap el petit ibon que es veu en el centre.

Un cop en el ibonet, cal anar a buscar el pas clau per superar la barrera rocosa que tenim en front. Hi ha alguna fita, però és una zona un xic perdedora (de molta ajuda el GPS). 

Itinerari aprox. per superar la barrera rocosa i accedir al pas clau.

A mida que m'apropo a la barrera rocosa, apareix rastre de camí i moltes més fites, que em porten a una fàcil grimpada per superar la roca.

Punt on es supera la barrera rocosa. Grimpada fàcil.

Ara per terreny més planer i sense cap dificultat afegida, em situo en el pas clau, 6h42', un petit collet, on podem gaudir dels tres cims dels Eriste.

Des del pas clau, els tres Eriste.

Per evitar una baixada amb fort pendent i més rocs, es continua vora el llom de l'esquerra, per baixar més endavant cap al fons de la vall.

Itinerari aprox. per accedir al fons de la vall.

Retorn a una zona de pedregam, baixant en mig de la vall cap a dos estanyols ben visibles. Però... no s'ha d'arribar fins a ells, abans, les fites marquen que he de girar cap a la dreta.

Itinerari aprox. de baixada cap els ibonets.

Seguint fites i rastre de camí, vaig en paral·lel a la carena rocosa de la dreta, que formen els contraforts del pic Baixo de Bagüeña. El primer tram amb suau pujada, presenta algun pas rocós. Però més endavant, es transforma en un bon i fressat camí o corriol, sense gaire desnivell i amb tendència a baixar, on s'avança còmodament.

Corriol cap el coll de Pardines.

Prop del coll, el camí davalla força fins a trobar la collada de Pardines o de la Ribereta (2538), 7h41', amb vistes a la vall de Barbarisa.

Davallant cap el coll de Pardines.

Coll de Pardines (2538), amb vistes a la vall de Barbarisa.

La baixada és contundent, fitada i amb visible camí, fins els peus del ibon de Barbarisa, 7h59', des d'on es pot observar la pujada d'aquest matí cap al ibon Chelau.

Ibon de Barbarisa i itinerari aprox. de pujada cap al ibon Chelau.

Prop hi ha una zona de bivac i un xic més avall, una surgència d'aigua provinent del ibon, on poder omplir la cantimplora.

Una curta baixada em porta fins la plana on està situat el ibon Chicot de Barbarisa i el pal indicador, enllaçant aquí amb el PR HU-51, 8h14'.

Seguint la sortida d'aigües, baixada cap el ibon Chicot de Barbarisa.

Davallo seguint la senda i les pintades blanques-i-grogues, fins a creuar el riu o barranc Surri, 8h30'. Per canviar el recorregut d'aquest matí, ara seguiré el PR HU-51.

Travesso el riu, seguint el PR HU-51.

Seguiré la senda, gairebé sempre per zona de prat i matolls, amb una pendent moderada, tenint sempre a la dreta el riu.

Baixada cap a la cabana de Barbarisa. De fons el Puntal de Chía.

Al fons, ja tinc a la vista la pista que em conduirà al punt de sortida. Passat un curt tram de baixada per roca, i abans d'arribar a la cabana de Barbarisa, abandono el PR HU-51, baixant pel mig d'un prat fins la pista, 8h55'.

Baixada directe cap a la pista.

Faig una drecera per un pont de fusta i retorno a la pista. Aquí hi ha la cascada d'els Prats, força espectacular.

Cascada d'els Prats.

Cal seguir la pista, tota l'estona en pujada, monòtona però sabent que si es fa fosc, no hi ha pèrdua. 

Pista cap el port de Sahún.

Les darreres llums del dia cauen sobre el pic Gallinero, donant una tonalitat lilosa.

Pic Gallinero.

El port de Sahún apareix en l'horitzó, això ja ho tinc a tocar!

Darrers revolts al port de Sahún.

Gairebé fosc, arribo dalt del mirador, 9h41', amb una posta de sol en l'horitzó per gaudir-la assegut en el banc de fusta.

Posta de sol en el mirador del port de Sahún.

Recorregut llarg, molt complet, dur, però amb raconades de gran bellesa,...de grans vistes, ...de pau i descans, ...itinerari solitari, no he trobat a ningú, ...i dos grans cims que no seran dels més alts però de ben segur que són dels més grans. Canal i pas de la Gralla, avui he vençut jo!

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.