11 de maig de 2019

Pic d'Aneto (3404) i Punta Oliveras-Arenas (3298)

Vint-i-dos anys després de la meva primera ascensió, hivernal, al sostre dels Pirineus, torno a tocar la gran creu que el corona. Una catifa blanca amb moltes petjades ens eviten el laberíntic i desagradable rocam, acompanyat d'un mar de núvols que, de tant en tant ens envia grans onades de boira, ens dibuixaren un magnífic dia primaveral. 

   


Ruta circular:  Sí -lineal-.
Sortida i arribada:  Refugi de la Renclusa.
Temps total:  10h12'   Sense parades:  8h18'   Ritme:  Moderat.
Dificultat:  Fàcil +      Esforç: 4/5.
Distància:  11,62 km.      Desnivell: +1310 m.
Alçada mínima:  2140 m.     Alçada màxima:  3404 m.
Cims:  Pic d'Aneto (3404) i Punta Oliveras-Arenas (3298).
De interèsCim més alt dels Pirineus. Es creua una de les majors glaceres dels Pirineus. Fantàstiques vistes des del cim amb la possibilitat de veure, en un dia clar, la major part dels pics superiors als tres mil metres. Per assolir el cim, es supera el tant temible pas de Mahoma. Refugi guardat de La Renclusa, pernoctes, dinars, begudes, aigua calenta, ...
Acompanyants:  Òscar, Jaime, Jordi Paredes.
Recomanacions:  Aquest recorregut es pot dividir en dues etapes, pernoctant en el refugi de La Renclusa. Precaució en els canvis sobtats de la meteorologia. Grampons, piolet i polaines  obligats. Crema protecció nival, tant per la cara com pels llavis i ulleres.  
Mapa:  Editorial Alpina, Aneto-Maladeta, 1:25.000.
Aproximació: Des de Lleida, capital de província, agafar l'autovia A22 direcció a Osca. Deixar-la en la sortida 51, seguint per la N-240 fins a les proximitats de Barbastro, on seguirem direcció a Graus per la N-123. Passat aquest poble, seguim per la mateixa carretera, ara dita A-139. Abans de Campo, agafem la N-260 i la deixem a Castejón de Sos, on seguim un altre cop per la A-139. Seguint aquest, passem el poble de Benasc, i seguim carretera amunt, gairebé fins el final. S'ha de seguir un indicador cap a l'Hospital de Benasc, on hi ha una esplanada per aparcar el cotxe.
En ser temporada hivernal i la pista neta de neu i oberta al trànsit, ens arribem amb el cotxe fins a l'aparcament de la Besurta. 

L'Aproximació al Refugi de la Renclusa des de la Besurta, la pots consultar en una altra entrada del blog.

Descripció:  Una de les grans avantatges de fer l'Aneto en temporada hivernal és que ens estalviarem el seguit de grans pedres i roques, transitant per una 'moqueta' de neu des del mateix refugi de la Renclusa (2140).
   
Refugi de la Renclusa. (foto del dia anterior, a la tarda).
Preparats per iniciar l'ascens. Recorregut aproximat fins el desviament cap el Portillón Superior.
Fem un curt descens fins a trobar el torrent de la Renclusa, lloc on iniciem la llarga pujada.
   
Vora el torrent de la Renclusa.
Seguint les moltes petjades i gairebé d'una forma directe, anem superant el gran desnivell, en trams de fort pendent i d'altres amb un xic menys. No cal seguir les amples llaçades que van generant els esquiadors.
   



Fort pendent per accedir al Portillón Superior des del refugi de la Renclusa.
Ens anem acostant a la paret rocosa que forma  la Crencha (cresta) de los Portillones.
   
El itinerari s'apropa a la Crencha de los Portillones.
Superat un tram acanalat, la paret rocosa desapareix. Es moment de girar cap a l'esquerra, per anar a buscar el pas clau d'accés a la glacera, 1h56'.
   
Iniciem el gir cap a l'esquerra.
Si continuem de front, entrarem en la glacera de la Maladeta.
   
La Maladeta amb el coll de la Rimaya.
Per un pendent molt suau, anem fent l'aproximació cap el Portillón Superior (2880), 2h01'.
   
Encaminat cap al Portillón Superior.
Arribant al Portillón Superior.
Portillón Superior (2880).
Fem una petita parada per reposar forces i gaudir d'una de les 'finestres' màgiques dels Pirineus, la glacera i la piràmide de l'Aneto.
   
Glacera i pic d'Aneto, des de dalt del Portillón Superior.
La baixada fins la glacera és molt dreta i s'ha d'anar amb compte de no patinar, tot i això no representa cap dificultat tècnica. 
   

Baixant pel Portillón Superior a la glacera de l'Aneto.
La glacera de l'Aneto, que hem de travessar de punta a punta no presenta grans inclinacions, s'ha d'anar superant un seguit d'ondulacions, sempre en pujada, això sí, és força llarga.
  
Creuant la glacera, amb una onada de boira.
El mar de núvols de quan en quan ens va enviant grans onades de boira, que tal punt ho tapen tot, es retiren deixant un cel blau intens.
   
Creuant la glacera, amb la boira esfumada.
Creuem la cresta del Medio, situada a la dreta, amb el seguit de cims que la formen.
   
Cresta del Medio.
Un tram més dret, condueix al coll.
   
Apropant-nos al coll de Coronas.
Arribada al coll de Coronas (3196), 3h45'. Una curta parada abans d'iniciar l'ascens a la piràmide de l'Aneto.
   
Coll de Coronas (3196).
Un seguit de llaçades, més curtes però més dretes a mida que guanyem alçada, ens apropen al cim.
   

Pujant la piràmide cap el cim.
A mida que guanyem alçada, apareixen els cims que hem creuat per sota, a l'alçada de la glacera. 
   
A mida que pugem, apareixen nous cims en la llunyania.
Darrer esforç per arribar a l'avancim.
   

En l'avancim, amb el pas de Mahoma al darrere.
Només queda superar el "temible" Pas de Mahoma, amb molta menys gent de la que esperàvem, ...una alegria!
   
Pas de Mahoma, a dalt es pot veure la creu que corona el cim.
Creuem el Pas de Mahoma amb els grampons posats (7'), ja que hi ha neu i glaç  entre les roques, fins a la creu que culmina el cim de l'Aneto, 4h39', amb molta neu.
   

Cim de l'Aneto (3404).
Des del cim, espectaculars vistes cap a totes bandes...
Cap a l'est, els propers cims del tuc de Molières i el Cap deth Hòro i la resta de cim catalans, molt tapats pels núvols.
   
El tuc de Molières i el Cap deth Hòro. Al fons els cims del Pirineu Català.
Cap el sud-est, la cresta que porta fins l'Espalda del Aneto, pic Tempestades, pic Margalida i pic Russell.
   
Carena del massís de la Maladeta cap el vessant oriental.
Cap el nord-oest, la punta Oliveras-Arenas, el pic de Coronas, pic del Medio, punta d'Astorg, el pic Maldito i el pic de la Maladeta.
   
En primer terme la Punta Oliveras-Arenas. A continuació, la cresta del Medio amb la Maladeta tancant la glacera.
Darrere d'aquest, apareixen els pics de Clarabide, Gourgs Blancs, pic Perdiguero, pics de Crabioules, pic du Maupas i pic Bom, entre d'altres.
   

Cims del vessant oest. (fotos correlatives).
Cap a l'oest, el Gran Bachimala i la seva allargada cresta amb la Munia al darrere.
   
La Munia i el Gran Bachimala.
Un xic més al sud, apareix el Posets amb el seguit de cims que l'envolten: pics d'Eriste, pic de las Espadas, pic de los Gemelos, pic de los Veteranos,...i just al darrere, treuen el cap el pic d'Añisclo i el Mont Perdut.
   


Iniciem la baixada amb molt de compte, potser és més "complicat" baixar que pujar, creuar el Pas de Mahoma
En un petit coll, ens desviem per ascendir a un tres mil secundari, amb no gaire prominència i molt fàcil.
   
Al fons, la Punta Olivaras-Arenas, coronada per la neu.
Esquivant un seguit de roques i aprofitant la neu dura, arribem dalt de la Punta Oliveras-Arenas (3298), 5h03'.
   
Cim de la Punta Oliveras-Arenas (3298).
Com a vista més destacada, la de l'Aneto i la cresta sud-oest amb les agulles Daviu i Escudier i en mig, el corredor Estasen.
   
L'Aneto des de la Punta Oliveras-Arenas.
Retornem al collet i continuem la baixada cap el coll de Coronas (3196), 5h23'.
   
Arribant al coll de Coronas, mig tapat per la boira.
Sense aturar-nos, anem creuant la glacera de l'Aneto. Ara la tenim en baixada.
   
En front la Crencha de los Portillones, amb el Portillón Superior al centre.
Ens apropem al Portillón Superior, per on haurem de pujar, 6h36'.
   
Accedint al Portillón Superior.
Després del flanqueig, cal baixar el gran desnivell fins el refugi, per una neu molt tova, que en molts moments ens fa enfonsar fins els genolls. La progressió és leeeentaaaaaa...
     

Baixada cap el refugi, amb neu molt i molt tova.
Fins a la mateixa porta del refugi de la Renclusa, 8h18'.
   
Arribant al refugi de la Renclusa.
Després de recollir la resta del material, iniciem el descens fins a la Besurta, 30', lloc on tenim el cotxe i donem per acabada la jornada alpinística.

Si volem fer l'ascens des de la Besurta, els temps sense aturades i desnivells:
La Besurta - Refugi de la Restanca  42' i un desnivell de +250 m.
Refugi - Pic d'Aneto - Refugi   8h18' i un desnivell de +1310 m.
Refugi de la Restanca - La Besurta   30', sense desnivell positiu.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.
Pots veure el track de l'aproximació al refugi de la Restanca a wikiloc.

Altres ascensions a l'Aneto:
29-3-97 - Primera pujada, Hivernal.
16-7-07 - Segona pujada. (pendent de publicar).

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.
  

2 comentaris:

  1. Xavi bona nit, soc Agusti Fabrega no se si t'en recordes de mi, que mos vam coneixer a Ventosa i Calvell, que anava amb Joel el guia dels Set Pobles. Primer felicitarte per el blog, es una animalada, tens molta informaciò de valor i serveix per a guia a la hora de escollir aventures. Estic mirant per anar ara a Setembre, a Benasque i a lo millor fer el Aneto, aprofitant que encara no hi haurà neu, ja que anem agafant experiencia però amb neu encara no em veig. Ja et contaré!!!!!! gracies per la ajuda!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Agustí, i tant que et recordo, i et continuo seguint pel facebook, amb algunes de les teves 'trails' on has participat. Gràcies, t'agraeixo molt que facis servir el meu blog!!
      Et recomanaria anar agafant experiència en alta muntanya en altres cims, i que et deixessis l'Aneto per més endavant i amb neu (glaç), és on gaudiràs de veritat d'aquest cim. Ja veuràs que sense neu, és un pedregal... però no seré jo qui et tregui la il·lusió de pujar al sostre dels Pirineus.
      Una abraçada i ...ja em diràs l'experiència.

      Elimina

Gràcies pel comentari !!