Bassegoda (1373), des de Sadernes

Pujada a un dels cims més emblemàtics de l'Alta Garrotxa. La característica forma punxeguda del puig de Bassegoda i el fet que està aïllat d'altres cims, el fa identificable fàcilment des de molts punts. Recorregut molt variat per terres de Marià Vayreda: esglésies romàniques, creuant cingleres, grimpades "ferrades", masos amb molta antiguitat, alzinars, pinedes i castanyedes, i les àmplies vistes, des dels Pirineus fins el Mediterrani. Tot i no ser un cim amb una gran alçada, la llargada del recorregut i el fort desnivell a superar, obliguen a tenir una bona forma física.

  

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Sadernes.

Temps total: 8h35'   Sense parades:  6h58'   Ritme: Moderat.

Dificultat: Fàcil +   Esforç: 3/5.

Distància:  19,05 km.       Desnivell:  +1361 m.

Alçada mínima:  274 m.       Alçada màxima:  1373 m.

Cims:  Puig de Bassegoda (1373).

De interès: Les grans vistes cap el Canigó, Pirineus orientals, cap de Creus i el golf de Roses, entre d'altres. Les diverses esglésies i ermites romàniques, alguna dels segle X.

Acompanyants:  Òscar.

Recomanacions:  Portar abundant aigua, sobretot en dies de calor. Bon estat de forma física i guardar forces per la darrera pujada als cingles de Gitarriu.

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa, 1:25.000.

Aproximació: Des d'Olot, capital de la Garrotxa, s'agafa l'autovia A-26 direcció a Figueres. Passada la sortida a Castellfollit de la Roca i els túnels, trobem la sortida 75, per on sortirem, seguint direcció Montagut per la GIV-5233. En la població de Montagut, es gira a l'esquerra, cap a Sadernes, seguint la carretera GIV-5231. Hi ha un ampli aparcament en el mateix poblet. Els altres aparcaments passat el poble, queden tallats als vehicles, des de mitjans de març fins a final d'octubre.

  

Descripció:  Des del punt de sortida i fins el cim del Bassegoda, seguirem marques verdes i taronges (itinerari 5).
Avui l'Alta Garrotxa ens ha rebut amb una temperatura de -5º i que millor remei que escalfar-nos amb un potent itinerari.
Des de Sadernes, agafem la pista que passa pel costat mateix de l'església de Santa Cecília de Sadernes (s.XII), i segueix vora el riu Llierca.
   

Església de Santa Cecília de Sadernes.

Creuarem el pont del Pas dels Aures, 17', i deixarem enrere tres petits aparcaments (el darrer a 27' de la sortida). Una mica més endavant del trencall cap el pont de Valentí i l'hostal de Ca la Bruta, seguim un estret camí, a la dreta, que puja en mig de l'alzinar, 34'.
   

Desviament cap a l'església de Sant Feliu de Riu.

Es va guanyant alçada ràpidament, en mig d'un bosc obac.
   

Sender de pujada cap a l'església.

Creuat un petit collet rocós, el Queret, 1h01', el pendent es suavitza, trobant-nos l'església de Sant Feliu de Riu (s.XII) de front, en mig d'una petita esplanada, 1h16'.
   

Església de Sant Feliu de Riu.

Les marques ens condueixen fins a la pista encimentada, que seguirem cap a la dreta, fins arribar a una corba tancada a dretes. En aquest punt, i de front, surt una pista de terra, 1h33'. 
   

Deixem la pista formigonada per seguir de front.

Creuem la Castanyeda de la Plana i seguint per la mateixa pista, arribem al mas de la Plana de Riu, situat en una extensa i verda plana, 1h38'.
   

Mas de la Plana de Riu.

En l'altre extrem de la plana, Ca n'Agustí i darrere l'esvelt i punxegut puig de Bassegoda.
   

El puig de Bassegoda, des de la Plana de Riu, amb el mas de Ca n'Agustí.

Sense deixar la pista que creua la plana, trenquem a la dreta en una bifurcació i iniciem la pujada. La pista de l'esquerra condueix al mas de Ca n'Agustí.
   

Bifurcació que trobem un cop travessada la Plana de Riu.

Enseguida, deixem la pista per seguir una senda a l'esquerra, amb pal indicador "puig del Bassegoda", 1h54'. Iniciem un tram de baixada, on s'ha d'estar atents a les pintades, per creuar un torrent.
   

Baixant cap a un torrent.

El paratge és molt humit i de gran bellesa. Creuat el torrent, iniciem la pujada, fins el collet del Vinardell (691), 2h03'. Podríem dir que des d'aquest punt, s'inicia l'atac al cim.
   

Collet de Vinardell (691).

El camí torna a agafar pendent, en mig de pins i alzines. Un darrer tram més fort, ens deixa als peus de l'església de la Mare de Déu de les Agulles (s.XII), 2h25'.
   

Església de la Mare de Déu de les Agulles.

El camí flanqueja amb suau pendent cap a l'oest, gairebé fins el collet de Santa Maria, 2h44', on hi ha un pal indicador. Bruscament, es gira cap a la dreta, seguint les vistoses pintades per un "camí" de pedres que s'enfila de valent.
   

Gir cap a la dreta, arribant al collet de Santa Maria.

Un cop deixat enrere l'alzinar, arribem a la carena, on s'obre davant nostre, una àmplia vista cap el Comanegra-puig de les Bruixes, els blancs Pirineus i el massís del Canigó.
   

Arribats a la carena, grans vistes.

En forta pujada, anem guanyant alçada pel Caire de Comadells (carena oest), molt rocosa.
   

Pujant per la carena oest o Caire de Comadells.

Més amunt, la roca deixa pas a un terreny més amable, tot superant un primer contrafort, on abandonarem la carena per desviar-nos cap a la dreta.
   

Part alta de la carena.

En retrobar-nos de nou amb la carena, tenim davant una paret rocosa. No s'ha d'accedir dalt d'aquesta! 
   

Retrobats amb la carena, s'inicia el flanqueig per la vessant sud.

El camí i les marques voreja tota la paret sud, per terreny amb poca inclinació. Seguiu les pintades, no les fites que pugen cap a l'esquerra!
   

Flanqueig per sota de les parets rocoses del vessant sud.

En el vessant oposat de la paret rocosa, trobarem la cadena i les grapes que faciliten l'accés al cim, 3h37'. Un curt tram de grimpada, fàcil però no val a badar, ...
   

Grimpada cap el cim, amb ajuda d'una cadena i grapes.

... ens deixa gairebé dalt del puig de Bassegoda (1373), 3h51'.
   

Superada la grimpada, darrer tram fins el cim.

Cim del Bassegoda (1373).

Aquest cim té unes vistes espectaculars, miris on miris, veus quelcom d'interessant: cims, massissos, ermites, ... i el mar Mediterrani, amb el cap de Creus i el golf de Roses!
   

Els propers cims de l'Alta Garrotxa.

El massís del Canigó.

Els Pirineus completament nevats.

La serra d'Ensija, Sant Amand i la serra Cavallera nevada.

Extrem sud de la Garrotxa.

El Mont, punxegut cim amb l'ermita de la M.D. del Mont.

El dia és molt fred i no podem estar gaire estona aquí dalt. Desfem la grimpada i recorrem un petit tram del flanqueig per on hem pujat. 
Hem d'anar a buscar un estret camí que baixa cap a l'esquerra, on just en la bifurcació, trobem una fita de pedres no gaire gran, 4h01'. Aquesta baixada coneguda com "la tartera del Bassegoda", no està senyalitzada amb cap tipus de pintura, alguna fita ens confirma l'itinerari.
   

Trencall del camí (a l'esquerra) que baixa cap el coll de Riu per la "tartera del Bassegoda".

El corriol baixa decidit, molt fressat, travessant una tartera, i més avall, endinsant-se en el bosc.
   

Tartera de baixada.

Gairebé en el coll, s'ha de deixar el camí fressat per anar cap a la dreta (senda que no vàrem trobar). Vam seguir avall, fins als peus d'un petit torrent. Seguint aquest i baixant per unes roques (sense cap dificultat), sense camí però amb fàcil intuïció, sortim a la molt propera pista.
La seguim cap a la dreta, superant unes ziga-zagues, fins el coll de Riu (993), 4h47'. 
   

Coll de Riu (993).

Ara seguim les pintades grogues que no deixarem fins el final del recorregut a Sadernes.
Una pista trenca cap a l'esquerra (enfront del pal indicador del coll). No gaire lluny, s'ha d'estar a la guait d'un trencall a l'esquerra, 4h52', d'on neix un camí que puja muntanya amunt.
   

Trencall cap el coll d'Espinabell.

En suau pujada, travessem una pineda, fins el coll d'Espinabell (945), 5h00'. El coll està situat en una tancada corba d'una pista en desús. 
   

Coll d'Espinabell (945), per on passa una pista en molt mal estat.

Des d'aquí podem observar el puig de Bassegoda, amb l'escletxa que separa els dos cims.
   

Des del coll, el puig de Bassegoda, amb la marcada escletxa.

Continuem per la pista que puja, on tenim en front els cingles de Freixenet o de Gitarriu que caldrà travessar, fins el proper coll d'Alp (981), 5h09'.
   

Coll d'Alp (981).

Des del coll, iniciem per un estret camí, una forta pujada, que encara s'intensifica més en la part alta del cingle, fent un seguit de ziga-zagues curtes.
   

Camí de pujada per creuar el cingle de Gitarriu.

Fins arribar a un estret pas entre les roques, el Treu Gros o el Forat del Treu (1130), 5h22'.
   

El Treu Gros (1130), lloc per creuar el cingle de Gitarriu.

En la baixada s'ha d'estar atents a les marques grogues. És molt directa. Creuarem el Pla de Freixenet i més avall, varies vegades una pista. 
El darrer tram el fem seguint l'ample pista que desemboca en el coll de Faja (987), 5h40', on podem trobar la Creu de Faja.
   

Coll de Faja (987).

Continuem per la pista de la dreta, en suau baixada, passant per l'església de Sant Andreu de Gitarriu (s.X), 5h52', amb un paisatge de postal,
   

Església de Sant Andreu de Gitarriu.

i un xic més endavant, el mas Serradell, 5h56', on trobem un pal indicador i deixem la pista direcció "Sadernes".
   

Mas d'El Serradell, Gitarriu.

Després de fer un parell de llaçades per un ample camí pler de pedres soltes, trobem un pal indicador, on hem de seguir el camí de la dreta. Aquest encara baixa més fort, en mig d'un atapeït alzinar.
   

Baixada enmig de l'alzinar.

Anem creuant varies vegades, fent dreceres, una pista en desús, fins arribar gairebé a la llera del torrent de Sarradell, on seguirem el seu curs.
Just abans d'arribar a la pista de Sadernes a Gitarriu, trobem les restes del Cufí, 6h33'.
Girem per la pista a l'esquerra i ens pocs metres, trobem un pal indicador. Deixem la pista seguint indicacions cap a "Sadernes".
En constant baixada, voltegem el puig de Cufí per la dreta (vessant oest).
   

Baixada cap a Sadernes.

De sobte, sortint de l'alzinar, trobem un revolt de la pista, en aquest tram ja encimentada, que baixa a Sadernes, 6h47'. Caldrà seguir les pintades grogues per tal d'estalviar-nos algun revolt, fins la carretera principal. 
Enseguida arribem a Sadernes, 6h58', on l'hostal Can Galceran ja ha obert els llums del carrer.
   

Arribada a Sadernes. Hostal de Can Galceran.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies!