Itinerari molt complet, llarg i amb força desnivell, per assolir el cim més alt de la Serra del Verd, per la vessant de la Vall de Lord. Podem dividir el recorregut en tres parts ben diferenciades. Una primera per boscos, camps i la pujada pel Clot de l'Infern, un estret i encaixonat barranc sec amb algun pas ferrat, divertit i fàcil. Una segona part més alpina, superant el fort desnivell fins el cordal de la serra i assolint els cims principals d'aquesta amb una imponent baixada per la tartera. I la tercera, per camins i corriols en mig de boscos i prats, creuant petits colls que ens aproparan al punt d'arribada.
--bl.JPG "Cap del Verd") |
Sortida i arribada: La Coma (La Coma i la Pedra).
Temps total: 11h09' Sense parades: 10h10' Ritme: Moderat/pausat.
Dificultat: Fàcil - F Esforç: 2/5.
Distància: 18,68 km. Desnivell: +1511 m.
Alçada mínima: 1010 m. Alçada màxima: 2284 m.
Cims: Roca Mira (1903), Cap del Prat d'Aubes (2252) i Cap del Verd (2284).
De
interès: El Cap del Verd pertany al llistat dels 100-Cims de la FEEC Essencial.
El Clot de l'Infern és un barranc, estret, amb altes parets rocoses, per on es transita per la mateixa llera del torrent. En els punts més "compromesos" hi ha col·locats cadenes o grapes per salvar la dificultat sense més. L'entrada al clot no està indicada, només una escadussera fita de pedres ens assenyala el corriol a seguir.
Evitar pujar pel barranc els dies de pluja!! O si els dies anterior ha plogut.
El track del recorregut ha estat "modificat i adaptat" en el tram del Clot de l'Infern degut als rebots del senyal amb la roca.
Acompanyants: Manu "Metal&Mountains".
Recomanacions: Sabatilles tipus trail o botes lleugeres. A més del gore-tex o impermeables, un polar pot ajudar a combatre el fred en la part alta del recorregut. Pals de tresc. Gps.
Mapa: Editorial Alpina, Vall de Lord-Port del Comte, escala 1:25.000.
Aproximació: Des de Solsona, capital del Solsonès, es segueix la carretera C-462 direcció a l'embassament de la Llosa del Cavall i Sant Llorenç de Morunys. Es creua aquest poble i es segueix amunt, passant primer el poblet de La Pedra, que queda apartat de la carretera, i més amunt arribant a La Coma, on hi ha un aparcament a peu de carretera. Punt de sortida.
Descripció: Des de l'aparcament, es segueix la carretera cap a Tuixent fins un carrer encimentat que puja a ma dreta. Hi ha marques grogues.
 |
| Carrer per on hem de pujar. Al fons el serrat de Carandelles. |
El carrer es transforma en una pista de terra, que porta cap a un dipòsit d'aigua. Abans però, deixem la pista per un camí que trenca a l'esquerra, 12', seguint les marques grogues.
 |
| Trencall cap el mas Racó del Pujol. |
Aquest fressat camí porta cap el mas Racó d'en Pujol, resseguint alguns murs de pedra seca en mig del bosc.
 |
| Envoltats de bosc i alguns murs de pedra seca. |
Després d'una suau pujada, es creua la torrentera del Clot de l'Infern i uns metres endavant, trobem el trencall a l'esquerra, sense senyalització i un xic amagat, 48'. El trencall està just abans que el camí faci una corba a la dreta on està situat el mas Racó d'en Pujol.
 |
| Itinerari per accedir al clot de l'Infern. |
Per un corriol ben definit, fem l'aproximació a l'entrada del barranc.
 |
| Aproximació cap al clot de l'Infern. |
Ens trobem de cara la llera del barranc. Ens hi fiquem i ...cap amunt!
 |
| Arribats a la torrentera, iniciem la pujada. |
El Clot de l'Infern, normalment sec, és un estret barranc amb parets força altes de roca, amb una llera envaïda per la vegetació però, tret d'alguna zona puntual, es camina força còmode, a més d'anar trobant fites de pedres que ens ajuden a trobar el pas més amagat.
 |
 |
 |
| Interior del clot de l'Infern. |
També trobem graonades de roca, on hi ha grapes o cadenes per poder superar-les fàcilment.
 |
 |
 |
 |
| Els obstacles es salven fàcilment amb ajuda de cadenes o grapes. |
Des de la part alta, al final del clot, es pot veure l'estretor del barranc.
 |
| Enrere el tram superat del clot de l'Infern. |
El paratge s'obre, arribant al final del Clot de l'Infern, 2h26', donant pas al bosc i pastures.
 |
| Fita que marca el final del clot. |
Es gira a la dreta en trobar una pintada vermella, on hi ha un corriol que porta als plans de la Borda, extensa plana de verdes pastures, i superant uns bancals, fins la Borda del Pujol, 2h48'. Àmplies vistes cap el Port del Comte.
Nota: No s'han de seguir les pintades vermelles, el camí cap a la borda del Pujol no hi ha pintades!
 |
| Plans de la Borda. |
 |
| Borda del Pujol. |
En aquest punt recuperem les pintades grogues, que havíem deixat en entrar al Clot de l'Infern. Hem de seguir per una pista herbada al costat de la borda.
 |
| Seguir aquesta pista, amb marques grogues. |
L'ampla pista volteja tot el pla de la Borda, deixant de banda alguns trencalls a la dreta.
 |
| Des de la pista, els Plans de la Borda i la borda del Pujol. |
S'ha d'estar atents! quan la pista inicia la baixada, en una roca hi ha la marca groga que ens indica de girar cap a la dreta, 3h07'.
 |
| Gir dreta, no seguir la pista. En el cercle groc, roca amb la marca de gir groga. |
Un camí, en mig del bosc, inicia una forta pujada...sempre amb maques grogues i un filat que ens acompanyarà un bon tram de pujada.
 |
| Fort pendent entre el bosc. Marques grogues. |
A mida que guanyem alçada, el bosc és menys present, el terreny més rocós i aeri.
 |
 |
| Camí de pujada cap a Roca Mira. |
Roca Mira (1903). Es un sortint o ressalt rocós vora l'estimball, amb cap prominència en la part nord però un fort estimball al sud i a l'est. Bona perspectiva dels desnivell assolit amb referència a la borda del Pujol i els seus camps de pastura.
En aquest punt, el camí fa un gir a l'esquerra.
--bl.JPG) |
| Roca Mira (1903). Vistes a la vall de Lord. |
El camí incrementa encara més el pendent, ara per terreny més pedregós. Diria que ja comença "l'alta muntanya".
 |
 |
| Pujada cap el prat de les Saleres. |
Arribem a un petit collet, el Prat de les Saleres, 4h29', mig amagat per la boira.
 |
| Prat de les Saleres. |
Es gira a l'esquerra, on hi ha dos abeuradors. Es continua pujant seguint el camí que porta la mànega d'aigua, camí que ens deixarà en la font d'Urdet, 4h40'. Aquí finalitzen les pintades grogues.
La font està tapada per unes roques per evitar que el bestiar begui d'aquesta i la facin malbé. Un cop agafada l'aigua, tornar-la a tapar!
 |
| Font d'Urdet. |
Es continua amunt, però hi ha un tram on la vegetació ha tapat la fressa del camí, un cop creuat, torna a estar clar.
 |
| Pujada cap el cordal de la serra del Verd. |
En mig de la boira, arribem als Tres Collets (2134), 4h59', punt on assolim el cordal de la serra del Verd.
--bl.JPG) |
| Arribant als Tres Collets (2134). |
Es gira cap a l'esquerra, seguint el cordal o a prop d'aquest, per camí fressat. A mida que ens aproximem al cim, la carena es torna més ample.
 |
| Camí carener. |
En mig del prat, anem a buscar el punt més alt. Cap de Prat d'Aubes (2252), 5h19', coronat per una fita o molló de terme.
--bl.JPG) |
| Cap de Prat d'Aubes (2252). |
Davallem pel vessant contrari, en mig d'un atapeït bosc, sense camí aparent però com a referència seguint de prop un filat. Sortim del bosc i creuem el coll dels Belitres (2152), 5h37', completament emboirat.
--bl.JPG) |
| Coll dels Belitres (2152). |
Sense gairebé visió, la boira és molt densa, es continua per prat, sense cap referència i per camí fressat. Des d'aquí fins el cim, haurem d'utilitzar el gps... essencial en dies com avui!
Es deixa el camí per girar cap a l'esquerra i superar el fort pendent, on apareixen petits grups d'arbres aïllats que ens serveixen de petites referències en l'horitzó. També anem trobant alguna marca groga en les pedres del terre, difícils de veure.
 |
 |
| Pujada cap el cim. |
Entre la boira, ja veiem el cim del Cap del Verd (2284), 6h05', coronat per un panell informatiu i una caseta de fusta/bústia.
 |
| Entre la boira, coronem el Cap del Verd (2284) |
|
Cap del Verd (2284). |
--bl.JPG) |
| En Manu en el cim del Cap del Verd (2284). |
Com és d'esperar, cap vista. Si vols gaudir de les vistes, consulta aquesta altra entrada.
Vora el cim s'ha de trobar una pintada groga i una de blava, que ens guiaran cap a la tartera. Important trobar-les!
 |
| Marques grogues o blaves cap a la tartera del Verd. |
L'aproximació a la tartera es fa per baixada moderada, entre els arbres, fins a un primer indicador. Seguir sempre les marques grogues.
 |
| Indicador cap a la tartera. |
A partir d'aquí, la baixada es torna més intensa, el terreny més pedregós.
 |
| Aproximació a la tartera. |
Trobem un segon indicador de la tartera. Es salva el rocam de la cara oest, canals Males, per accedir a la tartera.
 |
| Baixada cap a la tartera. |
 |
| Enrere la cinglera per on hem baixat en busca de la tartera. |
Una ampla i llarga tartera per on baixarem, 6h28'. En tot moment trobem marques grogues, no sempre gaire visibles, fites i traça de senda en mig del pedregam. La baixada tendeix a la banda dreta, propera a la línia del bosc.
 |
| La tartera del Verd. |
Ara que la boira s'ha enretirat, gaudim del Port del Comte i dels seus cims: Puig de les Morreres, Pedró dels Quatre Batlles, Tosa Pelada i Tossal de l'Estivella.
 |
| El Port del Comte, des de la tartera. |
Deixem la tartera en un gir evident, endinsant-nos en el bosc, ara per un camí fressat i planer.
 |
| Sortida de la tartera cap el coll de Veis. |
Creuem el coll de Veis (1907), 7h17', petit coll en mig d'un prat envoltat de bosc. Hi ha un pal indicador, seguirem direcció cap a "Prat Major".
 |
| Coll de Veis (1907). |
Per bon camí, arribem a Prat Major (1854), 7h34', coll amb confluència de camins i pistes. Pal indicador: "La Coma per Cal Fiter".
 |
| Prat Major o de les Eugues (1854). |
Es deixa de seguir el cordal, iniciant un gir cap a l'esquerra. En la zona de prat, el camí és força confús -de gran ajuda el gps- i les marques grogues són escasses.
Es recupera la fressa del camí en arribar prop de la carena de la serra dels Colls.
 |
| Camí cap els Ordiars. |
 |
| Els Ordiars, enllaç amb la pista. |
Es davalla la monòtona pista, amb bones vistes cap el Port del Comte i la serra de Busa, fins el coll de Coma Pregona (1715), 8h21'.
--bl.JPG) |
| Coll de Coma Pregona (1715). |
Seguim per la pista de la dreta, fins la primera pista de l'esquerra, 8h25'. Marca groga que indica perfectament el gir i pal indicador: "La Coma per Cal Fiter".
 |
| En el pal indicador, es gira per la pista de l'esquerra. |
Es segueix la pista un curt tram. Quan aquesta fa un gir a l'esquerra i baixa decidida, no s'ha de seguir. Just en el gir, la marca groga va a la dreta, on apareix un camí de baixada entre els arbres.
Abans
de baixar recomano apropar-se a les roques vora l'estimball, un
magnífic mirador des d'on es gaudeix de gran part de la Vall de Lord.
 |
| Camí de baixada al deixar la pista. |
 |
| Camí de baixada cap a Cal Fité. |
 |
| La Serra de Busa. |
 |
| Bauma i serra de Carandella. |
 |
| Serra de Carandella, amb les llums solars de tarda. |
La Collada (1345), 9h28'. Canvi de vessant just sobre el veïnat d'Els Clots i des d'on ja es pot albirar el poblet de La Coma.
--bl.JPG) |
| La Collada (1345). |
 |
| A baix, La Coma. De fons la serra de Busa. |
Es baixa fins a trobar el carrer encimentat, 9h33', que creuarem seguint les marques per camí fent drecera. Dir que la casa que es troba a l'esquerra del carrer és Cal Fité!
 |
| Carrer encimentat. A l'esquerra està cal Fité. Seguim avall. |
Es creua un altre carrer i en retrobar l'encimentat, el seguim un bon tram fins a una corba, on hi ha un pal indicador.
 |
| Pal indicador a La Coma, trencall a l'esquerra. |
Ara per estret camí fressat, seguint un filat, parets de pedra seca i més avall el torrent dels Horts, ens porten a la carretera.
 |
| Camí de baixada a La Coma. |
 |
| Carretera que ens porta a La Coma. |
Només cal seguir-la fins a La Coma, 10h10', on la llum dels fanals ens donen la benvinguda.
 |
| La Coma. |
Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.
T'ha agradat aquesta ressenya? Deixa el teu comentari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel comentari !!