Pic Pavots (3121) - Tuca Forau de la Neu (3080)

Els cims que proposo estan situats a l'inici de la cresta Espadas-Posets, en una raconada anomenada Forau de la Neu, tant misteriosa i solitària com apartada i arraconada. Hi ha tres zones ben diferenciades en aquest recorregut: la primera és l'aproximació al refugi, amb un preciós bosc i pendents força dretes; una segona des del refugi fins el collet que separa la vall de Llardaneta del Forau de la Neu, amb pendents més moderades en mig de pastures i roques; i una tercera és el Forau de la Neu, una zona de pedres i roques on la vegetació gairebé no existeix i s'inicia l'atac als dos cims per una dreta tartera. Tot l'esforç és recompensat per les espectaculars vistes. 

  

Tuca de la Forqueta N o Turets (3011) - Forqueta SE (3008)

En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.  

 

Gran Eriste (3056) - Eriste Sud (3041) - Pel Pas de la Gralla (2999)

Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.

 

Eriste Nord o Pic Beraldi (3025)

Des de les bordes de Viadós s'enlaira l'allargada vall de la Riberata. Silenciosa i solitària, ens apropa a un pedregal que dona accés al coll de Millars. Entre rocs, corredors i canals, accedim al petit dels cims de Bagüenyola o Eriste, situat més al nord, cim esvelt i prominent amb unes vistes que en dies clars es poden veure gairebé tots els grans tres mils del Pirineu, d'admirar l'esmolada cresta Espadas-Posets. 

 

Pic de Los Veteranos (3125) - Pic de los Gemelos Ravier (3160)

Ascens a dos cims de la llista dels 3000 m. dels Pirineus, pertanyents a la zona 7-Posets-Eriste, ubicats en la cresta nord del pic de Posets. Deixada enrere la vall d'Estós i el port de Chistau, el recorregut es torna altiu, recorrent tota l'estreta cresta amb paisatges de vertigen i vistes de somni!

   

Pic Bardamina (3079)

Un cim molt poc freqüentat degut a la proximitat amb el gran Posets, però d'una elegància de vistes envejable. No és un cim punxegut que atregui la mirada, un cop ets dalt, veus que s'aposenta en el punt més alt d'una estreta i allargada cresta, on es poden admirar el seguit d'estanys i estanyols que esquitxen la vall dels Ibons, una vall amagada i arraconada entre grans crestes. Per gaudir de la solitud. 

 

Pic Posets o Punta Llardana (3375)

Hivernal al segon cim més alt dels Pirineus, el Posets. Ascens per la via normal: la ruta Real, canal Fonda i cresta meridional. Dividim la pujada en dues etapes, la primera des d'Eriste fins el refugi Ángel Orús i la segona d'ascens al cim fins a Eriste. La molta neu acumulada i el gran desnivell de pujada, omple de satisfacció aquesta conquesta, a un dels grans dels Pirineus.