Torreneules (2713), Per la cresta oriental. Daió-Coma de Vaca

Itinerari de fort desnivell, amb tres parts ben diferenciades: La primera per l'espectacular camí de les Gorges del Freser que ens apropa a les portes de la vall del Freser i al refugi de Coma de Vaca; Una segona part amb la pujada per la cresta fins el cim del Torreneules i la baixada pel serrat de Pedrisses; I la tercera part, una intensa baixada entre prats i bosc per les Collades, gaudint del canal del Freser i del puig de Balandrau en l'horitzó, fins a recuperar el camí de les Gorges del Freser i tornada a Daió. 

  

Pedró de Tubau (1543). Des del coll de Merolla i pel Grau de Llet

Assolim el sostre de la serra dels Rasos de Tubau, continuació ver a llevant de la serra de Catllaràs. Entretingut recorregut, amb algun tram de fort pendent i camins vora l'estimball, es supera la cinglera pel grau de Llet abans d'arribar al cim. La tornada, més "aventurera", ens permet gaudir de l'Aranyonet, un llogaret amb molt d'encant, abandonat però ferm a no desaparèixer.

  

Cap del Verd (2284) - Cap del Prat d'Aubes (2252), Pel Clot de l'Infern

Itinerari molt complet, llarg i amb força desnivell, per assolir el cim més alt de la Serra del Verd, per la vessant de la Vall de Lord. Podem dividir el recorregut en tres parts ben diferenciades. Una primera per boscos, camps i la pujada pel Clot de l'Infern, un estret i encaixonat barranc sec amb algun pas ferrat, divertit i fàcil. Una segona part més alpina, superant el fort desnivell fins el cordal de la serra i assolint els cims principals d'aquesta amb una imponent baixada per la tartera. I la tercera, per camins i corriols en mig de boscos i prats, creuant petits colls que ens aproparan al punt d'arribada. 

  

Puig Sistra (1990) - Puig de les Agudes (1975)

Circular recorrent part de la carena que baixa del Costabona cap el sud, entre pastures i boscos, assolint els dos cims proposats. Abans però, haurem de guanyar alçada des de Setcases per la Vall-llobre i pel camí dels Contrabandistes, que ens situaran en la Collada Fonda, lloc des d'on iniciem el recorregut per la carena, que ens oferirà un puja i baixa amb àmplies vistes per tots els vessants.

   

Cogulló d'Estela (1869) - Roca d'Auró (1948) - Torreta dels Enginyers (1988)

Itinerari amb dues parts molt diferenciades pels Rasos de Peguera. Una  primera part amb cims amb grimpada i aeris i una segona part per terreny més ondulat amb cims vora l'estimball que no representen cap dificultat. En tots ells, les vistes són grandioses, i a mida que avancem, gaudirem d'una perspectiva diferent dels cims que hem anat assolint.  

  

Turó de l'Home (1706) - Les Agudes (1705) Pel camí dels Pous de glaç

Des de Fontmartina, vessant occidental del nucli més alt del massís, està força menys freqüentat i ofereix dues possibilitats de pujada: la directa seguint el GR-5.2 fins els cims o la del Camí dels Pous de Glaç. Aquesta darrera opció, molt poc utilitzada, ofereix la possibilitat de visitar un munt de pous, alguns a tocar del camí a més d'admirar les fagedes d'aquesta vessant obaga. 

  

La Creueta (2066) - Pleta Roja (2032) - La Moixera (1996)

Des de Castellar de n'Hug, pujada cap a l'inici de la serra de Montgrony pel coll de la Creueta. Seguint la carena es van superant els cims, a mida que s'avança més baixos, per terreny ondulat i gaudint en tot moment de magnífiques vistes. En el coll de les Fontetes, es deixa de seguir el cordal per retornar al poble, per pista i camins, algun un xic perdedor.  

 

Tossal dels Monjos o Roc de les Monges (1414) - Els Tossals (1525)

En la part occidental del Berguedà, frontera amb el Solsonès, s'eleven un seguit de serres transversals, amb abundant vegetació i orografia escarpada i roca conglomerada. En aquesta sortida, assolim el cim més elevat del Serrat de la Qüestió i resseguirem la part occidental de la Serra dels Tossal per conquerir els tres cims més significatius, per corriols, en mig d'un paratge de mitja muntanya, molt solitari, feréstec i mediterràniament "selvàtic".  

 

Salga Aguda (1172) - Serrat de Migdia (1082)

Ascens al punt més alt de la serra prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra d'est a oest, per estrets camins amb gran frondositat de vegetació i humitat en el vessant nord. Una zona de gran bellesa, que ens amaga petits tresors i racons d'història de més de mil anys. 

  

El Taga (2040) - Puig Estela (2013) - Pedra dels Tres Bisbats (1899)

Des del petit veïnat de Puigsac, travessem prats per arribar al cordal carener de la serra Cavallera-Conivella, per anar resseguint-la i assolir els cims més alts de les esmentada serres, per terreny de pastures i cims arrodonits. La tornada, per camins i corriols poc transitats, ...donarà un xic d'aventura a aquesta sortida.

 

Pedra Picada (2010) - L'Emperadora (1962) - Costa Pubilla (2056)

Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.

 

Les Agudes (1705) - Turó de l'Home (1706) per Briançó / Santa Fe

Si hi ha una excursió clàssica a Catalunya, aquesta és una de les més populars. En tot moment trobem traça i indicadors per assolir els dos cims més alts del Montseny, en mig de fagedes, nues en aquesta època de l'any. Durant tot el recorregut gaudirem de petits tresors: fonts, pous de neu, avets, acàcies, fagedes i unes àmplies vistes, si el dia acompanya.

 

Puig de Sant Amand (1851)

Itinerari pels boscos del vessant sud de Bruguera, per camins i corriols ben definits i ascens a un cim un xic "a l'ombra" del clàssic Taga: el puig de Sant Amand. Des del punt més alt, no hi ha cap vista, però des de la creu, a peu de precipici, s'obre un finestral on gaudir des del Montseny, el Pedraforca, ...fins els Pirineus.  

 

Pic Costa Cabirolera (2604) - Salt del Sastre (2592)

Pujada a un dels clàssics de la Serra del Cadí, per la vessant sud. Es superen diferents prats esgraonats fins el rocam de la Serra Pedregosa. Un pas clau ens permet baixar a la conca dels Cortils i des d'aquí, atacar el pic. Itinerari amb doble pujada, ideal per a realitzar bons entrenaments de cara a cims més alts. L'esplendor del paisatge i les àmplies vistes que es tenen, fan d'aquesta sortida gairebé indispensable!

  

Cap dels Cloterons (2179) - Costa Freda (2048) - Tossal Castell de Termes (1770)

Recorregut al voltant de Gósol: cap el vessant nord, pugem fins un tossal amb vistes al poble i al Pedraforca; després ens dirigim cap a l'oest, creuant pel coll de Josa i iniciant el recorregut pel seguit de cims d'Els Cloterons, fins el punt més alt, coronat per un vèrtex geodèsic. En aquesta part del recorregut, hi ha un imponent bosc de pi, alt i compacte, on la llum gairebé no arriba al terre, en mig d'un territori mig verge, aquí no hi ha camí, ni pintades, ni fites, ... només el silenci trencat pels cants dels ocells i el xiu-xiular del vent. 

 

Peguera - Gallina Pelada (2321) - Creu de Ferro (2297)

Recorregut poc utilitzat per pujar als cims més alts de la serra d'Ensija, pel seu vessant sud, passant pel despoblat de Peguera i El Ferrús. Es segueix el GR-107 "Camí dels Bons Homes" fins L'Estret, on s'inicia la pujada amb tram de cresta fins els cims. Després de creuar la serra, es baixa pel torrent de les Pedregoses, amb camí molt fressat i fitat, sortint al Pla de la Creu de Fumanya.

 

Tuixent-La Vansa - Tossa Pelada (2378) - Pedró dels Quatre Batlles (2387)

Anem cap el vessant nord de la serra del Port del Comte, a una petita estació d'esquí nòrdic, Tuixent-La Vansa, envoltada per magnífics boscos i entapissada per abundosa neu de gran qualitat. L'anomenen la Lapònia catalana i avui hem comprovat per que... i no els hi falta raor. L'objectiu és assolir els dos cims més elevats de la serra, per senders degudament marcats i gaudir al màxim dels recorreguts de raquetes que ens ofereix aquesta humil estació.

  

Vulturó (2349) - Pedró dels Quatre Batlles (2387) - Tossa Pelada (2378) - Tossal de L'Estivella (2338)

Apurant l'escassa neu que queda en el vessant sud, fem un recorregut mixta entre raquetes i senderisme, seguint el itinerari de xapes negres fins el Pedró dels Quatre Batlles i de baixada, el itinerari de xapes taronges. Pugem els quatre cims més altius de la serra del Port del Comte, gaudint d'àmplies i llunyanes vistes per tots els vessants.

  

El Pedró-Rasos de Dalt (2077) - Rasos de Baix (2058)

Els Rasos de Peguera és una serra amb altituds que ronden els dos mil metres, pionera de l'esquí a Catalunya, acostuma a tenir molt poca neu en els darrers anys i aquesta es fon ràpid. Aprofitant la recent i abundant nevada, ens apropem per recorre el cordal amb raquetes de neu, assolint els dos cims més alts. El despoblat de Peguera i els camins del vessant nord de la baga de Peguera, atapeïts de neu al més pur estil de Lapònia, són les guindes a aquesta circular. 

 

Tossa Pelada (2378) - Pedró dels Quatre Batlles (2387)

Ascens als dos cims més alts de la serra del Port del Comte, utilitzant el itinerari de la vessant nord, alternant trams de senderisme i d'altres amb raquetes de neu, per un recorregut marcat amb xapes taronges i xapes vermelles. Per donar un grau de dificultat, la tornada la fem baixant per una enclotada o barranc, fàcil, fins l'aparcament.