Ascens a dos cims situats en la cresta sud del Pic Long. Per entretinguda cresta s'assoleixen els dos cims. El pic Badet, piramidal i imponent, s'eleva en front del mateix pic Long, amb unes vistes que certifiquen que aquest darrer cim és el rei dels 11 reis. Es puja des del lac de Cap de Long i per tota la vall, fins a tenir el cim en front, moment en que, per pedrera i tartera, s'assoleix la cresta. Grans vistes!!
.jpg "Pic Maou. Darrere el pic Badet") |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |
Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
-zoom--bl.JPG "Cim del Petit Vignemale") |
| |
 |
 |
 |
 |
Aquest recorregut és la ruta normal d'accés al primer dels tres mils venint d'occident, més fàcil i utilitzada des de la vessant nord. Remuntant una curta i preciosa vall de Larribet, esquitxada d'estanys i estanyols, saltem al vessant sud per l'estreta bretxa des Ciseaux, des d'on enllacem amb la Gran Diagonal per pujar cap el cim.
 |
L'aproximació al refugi Larribet per la vall d'Arrens, són d'aquelles que agraden, amb contrastos i detalls a cada racó, que donen ganes de continuar i continuar. El verd intens de la vall, els estanys cristal·lins, els torrents alegres que remuguen quan ja el refugi està a la vista abans de la darrera pujada, i quina pujada!, que et deixa a les portes del refugi, cansat però sorprès d'aquesta elegant construcció i del paisatge que l'envolta.
 |
Pujar al Gran Vignemale és una de les poques vivències alpines que queden en els Pirineus. Ascens per la glacera d'Ossoue i mica en mica endinsar-nos en el mar de glaç que ofereix l'altiplà, envoltats de cims rocosos que suren sobre el glaç a banda i banda, sentir-te petit, ...molt petit i a la vegada assaborir la grandesa d'aquest majestuós massís i el que representa: esforç, constància, aventura, història,...
 |
Amb una estructura molt peculiar, aquest refugi està situat vora el paradís de tot muntanyenc, amb unes albades que faran llevar-te abans d'hora. Tenim a tocar la glacera d'Ossoue des d'on s'accedeix a la corona del massís del Vignemale i, a 'dos passos' del refugi, un tres mil, el Petit Vignemale. La pujada per la vall d'Ossoue, llarga però molt atractiva, ens amaga racons plens d'història i natura salvatge.
 |
 |