Cap del Verd (2284) - Cap del Prat d'Aubes (2252), Pel Clot de l'Infern

Itinerari molt complet, llarg i amb força desnivell, per assolir el cim més alt de la Serra del Verd, per la vessant de la Vall de Lord. Podem dividir el recorregut en tres parts ben diferenciades. Una primera per boscos, camps i la pujada pel Clot de l'Infern, un estret i encaixonat barranc sec amb algun pas ferrat, divertit i fàcil. Una segona part més alpina, superant el fort desnivell fins el cordal de la serra i assolint els cims principals d'aquesta amb una imponent baixada per la tartera. I la tercera, per camins i corriols en mig de boscos i prats, creuant petits colls que ens aproparan al punt d'arribada. 

  

Tossa Plana de Lles/La Portelleta (2905) - Pic de Setut (2867) - La Muga (2861)

Després d'una contundent pujada, assolim el sostre d'aquest recorregut. Una llarga carena muntanyenca arrodonida i sense cap dificultat tècnica, en bona part fronterera amb Andorra, ens permet gaudir d'immenses vistes i dels petits estanys que hi ha a una i altra vessant. A la tornada deixem els camins més trepitjats per endinsar-nos cap al Prat Castilló i la serra dels Galls, abans de retornar a la pista que porta al punt de sortida. 

  

Cogulló d'Estela (1869) - Roca d'Auró (1948) - Torreta dels Enginyers (1988)

Itinerari amb dues parts molt diferenciades pels Rasos de Peguera. Una  primera part amb cims amb grimpada i aeris i una segona part per terreny més ondulat amb cims vora l'estimball que no representen cap dificultat. En tots ells, les vistes són grandioses, i a mida que avancem, gaudirem d'una perspectiva diferent dels cims que hem anat assolint.  

  

La Morella (594) - Les Solius (533) - Puig Marí (508)

Itinerari pel massís del Garraf, dins de la serralada Litoral, per assolir el segon cim més alt, coronat per una vistosa i estètica creu. Per un terreny calcari amb vegetació baixa i aspre, per corriols i pistes, assolim altres cims, tots amb bones vistes, tot i que el dia no ho ha permès. 

   

Turó de l'Home (1706) - Les Agudes (1705) Pel camí dels Pous de glaç

Des de Fontmartina, vessant occidental del nucli més alt del massís, està força menys freqüentat i ofereix dues possibilitats de pujada: la directa seguint el GR-5.2 fins els cims o la del Camí dels Pous de Glaç. Aquesta darrera opció, molt poc utilitzada, ofereix la possibilitat de visitar un munt de pous, alguns a tocar del camí a més d'admirar les fagedes d'aquesta vessant obaga. 

  

La Mola de Gallifa (942) - Turó de la Pinassa (908) - Morral del Puig (856)

D'aparença inexpugnable des de l'aparcament, el camí es fa lloc superant un serrat i ascendint per una canal en mig de la cinglera, per arribar a la plana superior. Des d'aquí, per trams sense camí i d'altres amb bona fressada, es van superant els cims entre un espès bosc mediterrani. No tots els cims tenen bones vistes, a destacar l'aeri Morral del Puig i la Mola de Gallifa amb els seus miradors, com els llocs amb millors panoràmiques.

 

Pic de Sotllo (3072) - Sotllo Nord (3058)

Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.

 

Mola d'Estats (1127) - Mola dels Quatre Termes (1118)

La proposta és assolir els cims des de la vessant sud, força més dreta i tallada per una allargada cinglera, per camins i corriols, que alguns porten a masos enrunats, passat d'uns anys més gloriosos. De tornada, avançarem per terreny més ondulat, en gran part per monòtones pistes, gaudint de petits racons. Llargues vistes des de dalt de la cinglera, on amb un dia força clar és pot visionar els Pirineus.  

 

El Taga (2040) - Puig Estela (2013) - Pedra dels Tres Bisbats (1899)

Des del petit veïnat de Puigsac, travessem prats per arribar al cordal carener de la serra Cavallera-Conivella, per anar resseguint-la i assolir els cims més alts de les esmentada serres, per terreny de pastures i cims arrodonits. La tornada, per camins i corriols poc transitats, ...donarà un xic d'aventura a aquesta sortida.

 

Pedra Picada (2010) - L'Emperadora (1962) - Costa Pubilla (2056)

Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.

 

Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1203)

Pujada al cim culminant de Les Guilleries, per un recorregut poc utilitzat, sortint del poblet d'Osor. Tot i la gran estona que caminem per amples pistes, la recompensa en arribar a la carena és força gratificant, gaudint de magnífiques fagedes i rouredes, a més de les àmplies vistes que ofereix aquest cim, cap a tots els vessants, des del proper Montseny fins el Puigmal, Pedraforca-Cadí o Canigó, ...un excel·lent mirador tot i la modesta alçada. De tornada, ens endinsem en l'exuberant vegetació d'aquesta zona, per camins, corriols i pistes.

 

Les Agudes (1705) - Turó de l'Home (1706) per Briançó / Santa Fe

Si hi ha una excursió clàssica a Catalunya, aquesta és una de les més populars. En tot moment trobem traça i indicadors per assolir els dos cims més alts del Montseny, en mig de fagedes, nues en aquesta època de l'any. Durant tot el recorregut gaudirem de petits tresors: fonts, pous de neu, avets, acàcies, fagedes i unes àmplies vistes, si el dia acompanya.

 

Aiats (1312) - Cabrera (1308) - L'Agullola de la Tuta (1153) - Morral Caselles (1124)

Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig de  fagedes i rouredes, amb els excepcionals colors de la tardor. No tot serà caminar i contemplar les inacabables vistes a peu de cinglera, ens trobarem amb passos equipats, grimpades, flanquejos molt aeris, ermita i santuari, ...fins a conquerir la torrassa més preuada: l'Agullola de la Tuta.    

 

Pica del Carlit (2921) i Volta als 12 Estanys

Ascens al cim més alt de l'Alta Cerdanya i de la Catalunya Nord, amb dos trams ben diferenciats. El primer, que recorre la zona lacustre del Carlit, amb pujades molt suaus i gaudint dels reflexos i colors dels estanys que visitarem. El segon, l'ascens propi al cim, amb una pendent moderada fins a l'estany Sobirà Gelat, per després augmentar fins arribar a la canal o xemeneia que porta al cim, on haurem de realitzar algunes grimpades fàcils.

 

Pic de la Serrera (2913) - Pic de la Cabaneta (2863) - Pic de l'Estanyó (2915)

Ens endinsem en el cor de la magnífica vall de Sorteny, envoltats de verdor, de flors multicolors, d'aiguamolls i torrenteres. Envoltats de grans cims, pugem al pic de la Serrera per la pala SO. Des d'aquí, continuem per la carena, a estones cresta o tartera, fins assolir els altres dos cims. Vistes infinites i inacabables. El retorn, no menys màgic que l'anada, baixant per la conca del riu de l'Estanyó fins l'aparcament, completant la circular de la vall, i assolint tots els cims, dos del llistat dels 100-Cims de la FEEC.

 

Vulturó (2649) - Puig de les Gralleres (2613) - Torreta de Cadí (2562)

Pujada fins el sostre de la serra del Cadí, el Vulturó, i recórrer la carena cap a l'oest, pujant el seguit de cims fins la Torreta de Cadí. Fort pendent per accedir a la carena, amb una pujada en mig de matoll sense camí definit i una baixada, seguint el GR-150.1, amb una recargolada senda de vertigen. Durant tot el recorregut gaudim d'esplèndides i àmplies vistes amb el Pedraforca com a gran referència. 

 

Serra de Busa: La Guàrdia (1448) - La Presó - El Cogul (1526) - La Llebre (1521)

Recorregut integral per la serra de Busa, envoltada per una imponent cinglera. Accés de pujada pel pas de l'Escala i recorrent vora la cinglera, tota la plana del vessant sud. Visita a la Presó de Busa i retorn per dalt de la serra, assolint tots els cims per després baixar pel grau de les Collades d'Orriols i retornar al punt d'inici.

 

Peguera - Gallina Pelada (2321) - Creu de Ferro (2297)

Recorregut poc utilitzat per pujar als cims més alts de la serra d'Ensija, pel seu vessant sud, passant pel despoblat de Peguera i El Ferrús. Es segueix el GR-107 "Camí dels Bons Homes" fins L'Estret, on s'inicia la pujada amb tram de cresta fins els cims. Després de creuar la serra, es baixa pel torrent de les Pedregoses, amb camí molt fressat i fitat, sortint al Pla de la Creu de Fumanya.

 

Comabona (2548), des del veïnat de l'Hostalet

Senderisme a un dels darrers cims de la serra del Cadí per la seva vessant oriental. Recorregut fàcil, força llarg i amb grans vistes, on després de superar un fort desnivell i assolir la carena de la serra de Moixeró, seguirem el cordal vers a occident, fins al coll de Tancalaporta, on enllacem amb la serra del Cadí. A destacar el solitari camí de la Muga, estret, ombrívol i recargolat, que avança en mig d'un espès bosc fins a retrobar l'ampla pista de Monnell a Bagà.

  

La Tosa d'Alp (2536) - Des de L'Hospitalet de Roca-Sança i Coll de Jou

Via directe de pujada al coll de Jou per l'antic Camí Ral i des d'allà caminar per la carena de la serra del Moixeró, gaudint de les grans vistes, dels frondosos boscos i de diferents cims  fins a la collada de Comafloriu. El retorn al punt de sortida passa pel refugi de Rebost i davalla, entre pistes i camins, per magnífics boscos de pi i faig. Recorregut molt ben senyalitzat, utilitzant dos sendes: La Cavall dels Vents i el PR C-126.