Itinerari força llarg per unir el seguit de cims entre el pic de Salòria i el pic de Màniga. Dos parts ben diferenciades del recorregut: Una d'alta muntanya fent la pujada i els cims seguint la carena; i una senderista: La tornada travessant boscos, rierols, mulleres, prats florits de ginestes i nerets, i un petit conjunt de bordes arraconades al fons de la vall.
--bl.JPG "Pic de Salòria") |
Gran desnivell per assolir el cim per aquesta vessant oriental, sortint de Llessuí. Sense grans pendents, es va guanyant alçada en mig de les verdes pastures de la conca del Pamano, fins assolir la carena, amb vistes a la vall Fosca. Davant, esplendorosa, la gran mole del Montsent de Pallars. Des del punt més alt, esplèndid mirador amb infinitat de cim i estanys.
 |
Assolim el sostre de la serra dels Rasos de Tubau, continuació ver a llevant de la serra de Catllaràs. Entretingut recorregut, amb algun tram de fort pendent i camins vora l'estimball, es supera la cinglera pel grau de Llet abans d'arribar al cim. La tornada, més "aventurera", ens permet gaudir de l'Aranyonet, un llogaret amb molt d'encant, abandonat però ferm a no desaparèixer.
.jpg "Pedró de Tubau") |
En l'extrem nord del massís d'Els Ports s'alcen un seguit de cims acinglerats i esvelts amb força prominència, que es poden enllaçar seguint camins i corriols poc senyalitzats però ben fressats. Un autèntic trenca-cames, on podem gaudir, no només dels cims i les àmplies vistes que ens ofereixen, sinó també de fonts, basses i belles raconades per on, en una directa baixada, es pot observar els cims assolits des de baix.
 |
Després d'una contundent pujada, assolim el sostre d'aquest recorregut. Una llarga carena muntanyenca arrodonida i sense cap dificultat tècnica, en bona part fronterera amb Andorra, ens permet gaudir d'immenses vistes i dels petits estanys que hi ha a una i altra vessant. A la tornada deixem els camins més trepitjats per endinsar-nos cap al Prat Castilló i la serra dels Galls, abans de retornar a la pista que porta al punt de sortida.
--bl.JPG "Cim Tossa Plana de Lles/La Portelleta") |
Circular recorrent part de la carena que baixa del Costabona cap el sud, entre pastures i boscos, assolint els dos cims proposats. Abans però, haurem de guanyar alçada des de Setcases per la Vall-llobre i pel camí dels Contrabandistes, que ens situaran en la Collada Fonda, lloc des d'on iniciem el recorregut per la carena, que ens oferirà un puja i baixa amb àmplies vistes per tots els vessants.
--bl.JPG "Puig de les Agudes") |
Itinerari pel massís del Garraf, dins de la serralada Litoral, per assolir el segon cim més alt, coronat per una vistosa i estètica creu. Per un terreny calcari amb vegetació baixa i aspre, per corriols i pistes, assolim altres cims, tots amb bones vistes, tot i que el dia no ho ha permès.
--bl.JPG "La Morella") |
Des de Fontmartina, vessant occidental del nucli més alt del massís, està força menys freqüentat i ofereix dues possibilitats de pujada: la directa seguint el GR-5.2 fins els cims o la del Camí dels Pous de Glaç. Aquesta darrera opció, molt poc utilitzada, ofereix la possibilitat de visitar un munt de pous, alguns a tocar del camí a més d'admirar les fagedes d'aquesta vessant obaga.
--bl.JPG "Les Agudes") |
D'aparença inexpugnable des de l'aparcament, el camí es fa lloc superant un serrat i ascendint per una canal en mig de la cinglera, per arribar a la plana superior. Des d'aquí, per trams sense camí i d'altres amb bona fressada, es van superant els cims entre un espès bosc mediterrani. No tots els cims tenen bones vistes, a destacar l'aeri Morral del Puig i la Mola de Gallifa amb els seus miradors, com els llocs amb millors panoràmiques.
 |
Des de Castellar de n'Hug, pujada cap a l'inici de la serra de Montgrony pel coll de la Creueta. Seguint la carena es van superant els cims, a mida que s'avança més baixos, per terreny ondulat i gaudint en tot moment de magnífiques vistes. En el coll de les Fontetes, es deixa de seguir el cordal per retornar al poble, per pista i camins, algun un xic perdedor.
 |
Un recorregut curt però intens, en mig d'un paratge d'exuberant vegetació, seguint la senda PR HU-36, que va ascendint decididament paral·lel al l'Aigüeta d'Eriste, on la força i remor de l'aigua ens atraparà a cada pas. Després d'un darrer tram de fort pendent, ens espera, sobre un replà rocós, el refugi.
 |
| |
La proposta és assolir els cims des de la vessant sud, força més dreta i tallada per una allargada cinglera, per camins i corriols, que alguns porten a masos enrunats, passat d'uns anys més gloriosos. De tornada, avançarem per terreny més ondulat, en gran part per monòtones pistes, gaudint de petits racons. Llargues vistes des de dalt de la cinglera, on amb un dia força clar és pot visionar els Pirineus.
--bl.JPG "Mola d'Estats - Les Tres Creus") |
| |
Torno al Prepirineu i a la serra de Picancel, aquest cop per enllaçar dos cims, un xic allunyats, per la vessant sud de la serra i recorrent d'oest a est la serra de Campdeparets. El recorregut amaga masies enrunades, d'un passat més gloriós, torrents cabalosos de les darreres i abundants pluges, boscos d'alzinars i pins i unes àmplies vistes, tant des dels cims com a mida que avancem per les pistes, on es pot albirar els llunyans cims del Puigmal o el Taga, entre d'altres.
--bl.JPG "Cim del Serrat o Montsent de Picancel") |
Ascens al punt més alt de la serra prepirinenca de Picancel, d'esveltes cingleres i alts-i-baixos de considerable desnivell. Recorrem la serra d'est a oest, per estrets camins amb gran frondositat de vegetació i humitat en el vessant nord. Una zona de gran bellesa, que ens amaga petits tresors i racons d'història de més de mil anys.
 |
| |
Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.
--bl.JPG "Cim del Pedra Picada") |
| |
Pujada al cim culminant de Les Guilleries, per un recorregut poc utilitzat, sortint del poblet d'Osor. Tot i la gran estona que caminem per amples pistes, la recompensa en arribar a la carena és força gratificant, gaudint de magnífiques fagedes i rouredes, a més de les àmplies vistes que ofereix aquest cim, cap a tots els vessants, des del proper Montseny fins el Puigmal, Pedraforca-Cadí o Canigó, ...un excel·lent mirador tot i la modesta alçada. De tornada, ens endinsem en l'exuberant vegetació d'aquesta zona, per camins, corriols i pistes.
--bl.JPG "Creu de St.Miquel de Solterra o de les Formigues") |
| |
Si hi ha una excursió clàssica a Catalunya, aquesta és una de les més populars. En tot moment trobem traça i indicadors per assolir els dos cims més alts del Montseny, en mig de fagedes, nues en aquesta època de l'any. Durant tot el recorregut gaudirem de petits tresors: fonts, pous de neu, avets, acàcies, fagedes i unes àmplies vistes, si el dia acompanya.
--bl.JPG "Turó de l'Home") |
Pujada a un dels clàssics de la Serra del Cadí, per la vessant sud. Es superen diferents prats esgraonats fins el rocam de la Serra Pedregosa. Un pas clau ens permet baixar a la conca dels Cortils i des d'aquí, atacar el pic. Itinerari amb doble pujada, ideal per a realitzar bons entrenaments de cara a cims més alts. L'esplendor del paisatge i les àmplies vistes que es tenen, fan d'aquesta sortida gairebé indispensable!
--bl.JPG "Pic Costa Cabirolera") |
| |
Recorregut al voltant de Gósol: cap el vessant nord, pugem fins un tossal amb vistes al poble i al Pedraforca; després ens dirigim cap a l'oest, creuant pel coll de Josa i iniciant el recorregut pel seguit de cims d'Els Cloterons, fins el punt més alt, coronat per un vèrtex geodèsic. En aquesta part del recorregut, hi ha un imponent bosc de pi, alt i compacte, on la llum gairebé no arriba al terre, en mig d'un territori mig verge, aquí no hi ha camí, ni pintades, ni fites, ... només el silenci trencat pels cants dels ocells i el xiu-xiular del vent.
--bl.JPG "Cap dels Cloterons") |
| |
Pujada fins el sostre de la serra del Cadí, el Vulturó, i recórrer la carena cap a l'oest, pujant el seguit de cims fins la Torreta de Cadí. Fort pendent per accedir a la carena, amb una pujada en mig de matoll sense camí definit i una baixada, seguint el GR-150.1, amb una recargolada senda de vertigen. Durant tot el recorregut gaudim d'esplèndides i àmplies vistes amb el Pedraforca com a gran referència.
-Zoom1--bl.JPG) |