Ascens a dos cims situats en la cresta sud del Pic Long. Per entretinguda cresta s'assoleixen els dos cims. El pic Badet, piramidal i imponent, s'eleva en front del mateix pic Long, amb unes vistes que certifiquen que aquest darrer cim és el rei dels 11 reis. Es puja des del lac de Cap de Long i per tota la vall, fins a tenir el cim en front, moment en que, per pedrera i tartera, s'assoleix la cresta. Grans vistes!!
.jpg "Pic Maou. Darrere el pic Badet") |
Per assolir els cims, cal remuntar tota la vall de Remuñe. És una vall solitària, molt agradable de seguir vora el riu mentre el camí és fressat, sense grans pendents, entre bosc, prats i engorjats, però inhòspita en la seva part més alta, on predomina el pedregam i les roques, que ens porten, en intensa i dura pujada, a la frontera amb la vall de Lliterola. Després de pujar tota l'aresta de Remuñe, assolim el primer dels cims. Per una estreta, fàcil i aèria cresta, assolim el darrer cim. De baixada, i per a completar l'excursió, la pujada a la forca de Remuñe.
.jpg "Pic Rabadá") |
Itinerari força llarg per unir el seguit de cims entre el pic de Salòria i el pic de Màniga. Dos parts ben diferenciades del recorregut: Una d'alta muntanya fent la pujada i els cims seguint la carena; i una senderista: La tornada travessant boscos, rierols, mulleres, prats florits de ginestes i nerets, i un petit conjunt de bordes arraconades al fons de la vall.
--bl.JPG "Pic de Salòria") |
Gran desnivell per assolir el cim per aquesta vessant oriental, sortint de Llessuí. Sense grans pendents, es va guanyant alçada en mig de les verdes pastures de la conca del Pamano, fins assolir la carena, amb vistes a la vall Fosca. Davant, esplendorosa, la gran mole del Montsent de Pallars. Des del punt més alt, esplèndid mirador amb infinitat de cim i estanys.
 |
Els cims que proposo estan situats a l'inici de la cresta Espadas-Posets, en una raconada anomenada Forau de la Neu, tant misteriosa i solitària com apartada i arraconada. Hi ha tres zones ben diferenciades en aquest recorregut: la primera és l'aproximació al refugi, amb un preciós bosc i pendents força dretes; una segona des del refugi fins el collet que separa la vall de Llardaneta del Forau de la Neu, amb pendents més moderades en mig de pastures i roques; i una tercera és el Forau de la Neu, una zona de pedres i roques on la vegetació gairebé no existeix i s'inicia l'atac als dos cims per una dreta tartera. Tot l'esforç és recompensat per les espectaculars vistes.
--bl.JPG "Pic de Pavots o Tucón Royo") |
Recorregut força llarg per la vall del Zinqueta de la Pez i el barranc de la Madera, amb un itinerari força fressat, sempre anirem per pista o bon camí a excepció del tram de cresta que comença un xic més amunt del port de la Madera. Tot i l'espectacularitat de la cresta, seguint les fites, no trobarem cap dificultat tècnica, coronant els cims ràpidament, amb l'afegit que haurem de retornar pel mateix itinerari, coronant per segona vegada els cims. Bona cresta per iniciar-se en aquest tipus de terreny.
.jpg "Pic Culfreda Oriental") |
Ascens a un dels cims destacats de la cresta de la Múnia, i que per aquest "innovador" itinerari s'evita les grimpades exposades i ràpels, tot i ser un recorregut dur, pedregós, llarg, fora de senda en gran part, i on no s'ha de perdre el cap i desanimar-se un cop s'està dalt del portiello del Consello Royo. La satisfacció de fer un cim que, per la seva dificultat no entrava en els meus plans, però un cop coronat sap a glòria. I que totes les pedres, rocs i tarteres que havia maleit a la pujada, han estat les que m'han ajudat a fer cim.
--bl.JPG "Pic Troumouse/Tormoseta") |
Recorregut llarg i exigent per assolir el cim situat a l'extrem nord de la cresta de Bachimala. Gran desnivell per arribar a la conca dels ibon de Bachimala i un cop superat els dos grans ibons, terreny molt pedregós amb una tartera final, per arribar a la cresta, força dreta. Des de la cresta, el cim està molt a prop.
.JPG "Pic Abeillé") |
Després d'una contundent pujada, assolim el sostre d'aquest recorregut. Una llarga carena muntanyenca arrodonida i sense cap dificultat tècnica, en bona part fronterera amb Andorra, ens permet gaudir d'immenses vistes i dels petits estanys que hi ha a una i altra vessant. A la tornada deixem els camins més trepitjats per endinsar-nos cap al Prat Castilló i la serra dels Galls, abans de retornar a la pista que porta al punt de sortida.
--bl.JPG "Cim Tossa Plana de Lles/La Portelleta") |
Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |
En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.
%20amb%20la%20Forqueta%20SE--bl.JPG "Tuca de la Forqueta") |
| |
Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.
%20amb%20la%20cresta%20Espadas-Posets%20al%20darrere--bl.JPG "Gran Eriste") |
| |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |
Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
-zoom--bl.JPG "Cim del Petit Vignemale") |
| |
En la cresta sud-est de la Pica d'Estats, també coneguda com a Via Gabarró, es troben dos pics que superen els tres mil metres. El recorregut parteix de la Vallferrera, seguint el itinerari normal per la vall de Sotllo fins a l'estany d'Estats. Aquí ens enfilem per una torrentera cap a la conca Gelada i el port de Riufred, on s'enlaira la cresta. Dos cims eclipsats pel gegant de Catalunya, amb una entretinguda i interessant pujada...i baixada.
--bl.JPG "Punta Gabarró. Darrere la Pica d'Estats") |
Ascens a quatre cims superior als 3000 m. situats en la cresta de Bachimala. Des del ibon Superior de Bachimala, accedim dalt de la cresta per una canal, superant una tartera i grimpant els darrers metres per roca. El recorregut per dalt de la cresta de Bachimala és entretingut, amb alguns passos de IIº, però sense cap dificultat remarcable. Espectaculars vistes a gran part dels cims 'tresmilerus' del Pirineu. Baixem de la cresta per una canaleta i un seguit de desgrimpades, abans d'arribar al coll que ens separa del pic de l'Abeillé, fins el fons de la vall. Una tabarra lenta de tornada, ens retorna al refugi de Tabernés, ... negra nit.
--bl.JPG "Pic Marcos Feliu")
Ascens al cim més alt de l'Alta Cerdanya i de la Catalunya Nord, amb dos trams ben diferenciats. El primer, que recorre la zona lacustre del Carlit, amb pujades molt suaus i gaudint dels reflexos i colors dels estanys que visitarem. El segon, l'ascens propi al cim, amb una pendent moderada fins a l'estany Sobirà Gelat, per després augmentar fins arribar a la canal o xemeneia que porta al cim, on haurem de realitzar algunes grimpades fàcils.
 |
| |
Ens endinsem en el cor de la magnífica vall de Sorteny, envoltats de verdor, de flors multicolors, d'aiguamolls i torrenteres. Envoltats de grans cims, pugem al pic de la Serrera per la pala SO. Des d'aquí, continuem per la carena, a estones cresta o tartera, fins assolir els altres dos cims. Vistes infinites i inacabables. El retorn, no menys màgic que l'anada, baixant per la conca del riu de l'Estanyó fins l'aparcament, completant la circular de la vall, i assolint tots els cims, dos del llistat dels 100-Cims de la FEEC.
 |
Pujada fins el sostre de la serra del Cadí, el Vulturó, i recórrer la carena cap a l'oest, pujant el seguit de cims fins la Torreta de Cadí. Fort pendent per accedir a la carena, amb una pujada en mig de matoll sense camí definit i una baixada, seguint el GR-150.1, amb una recargolada senda de vertigen. Durant tot el recorregut gaudim d'esplèndides i àmplies vistes amb el Pedraforca com a gran referència.
-Zoom1--bl.JPG) |