Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.
%20amb%20la%20cresta%20Espadas-Posets%20al%20darrere--bl.JPG "Gran Eriste") |
| |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |
Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
-zoom--bl.JPG "Cim del Petit Vignemale") |
| |
En la cresta sud-est de la Pica d'Estats, també coneguda com a Via Gabarró, es troben dos pics que superen els tres mil metres. El recorregut parteix de la Vallferrera, seguint el itinerari normal per la vall de Sotllo fins a l'estany d'Estats. Aquí ens enfilem per una torrentera cap a la conca Gelada i el port de Riufred, on s'enlaira la cresta. Dos cims eclipsats pel gegant de Catalunya, amb una entretinguda i interessant pujada...i baixada.
--bl.JPG "Punta Gabarró. Darrere la Pica d'Estats") |
Ascens a quatre cims superior als 3000 m. situats en la cresta de Bachimala. Des del ibon Superior de Bachimala, accedim dalt de la cresta per una canal, superant una tartera i grimpant els darrers metres per roca. El recorregut per dalt de la cresta de Bachimala és entretingut, amb alguns passos de IIº, però sense cap dificultat remarcable. Espectaculars vistes a gran part dels cims 'tresmilerus' del Pirineu. Baixem de la cresta per una canaleta i un seguit de desgrimpades, abans d'arribar al coll que ens separa del pic de l'Abeillé, fins el fons de la vall. Una tabarra lenta de tornada, ens retorna al refugi de Tabernés, ... negra nit.
--bl.JPG "Pic Marcos Feliu")
Ens endinsem en el cor de la magnífica vall de Sorteny, envoltats de verdor, de flors multicolors, d'aiguamolls i torrenteres. Envoltats de grans cims, pugem al pic de la Serrera per la pala SO. Des d'aquí, continuem per la carena, a estones cresta o tartera, fins assolir els altres dos cims. Vistes infinites i inacabables. El retorn, no menys màgic que l'anada, baixant per la conca del riu de l'Estanyó fins l'aparcament, completant la circular de la vall, i assolint tots els cims, dos del llistat dels 100-Cims de la FEEC.
 |
Pujada a un dels clàssics de la Serra del Cadí, per la vessant sud. Es superen diferents prats esgraonats fins el rocam de la Serra Pedregosa. Un pas clau ens permet baixar a la conca dels Cortils i des d'aquí, atacar el pic. Itinerari amb doble pujada, ideal per a realitzar bons entrenaments de cara a cims més alts. L'esplendor del paisatge i les àmplies vistes que es tenen, fan d'aquesta sortida gairebé indispensable!
--bl.JPG "Pic Costa Cabirolera") |
| |
Recorregut al voltant de Gósol: cap el vessant nord, pugem fins un tossal amb vistes al poble i al Pedraforca; després ens dirigim cap a l'oest, creuant pel coll de Josa i iniciant el recorregut pel seguit de cims d'Els Cloterons, fins el punt més alt, coronat per un vèrtex geodèsic. En aquesta part del recorregut, hi ha un imponent bosc de pi, alt i compacte, on la llum gairebé no arriba al terre, en mig d'un territori mig verge, aquí no hi ha camí, ni pintades, ni fites, ... només el silenci trencat pels cants dels ocells i el xiu-xiular del vent.
--bl.JPG "Cap dels Cloterons") |
| |
Pujada fins el sostre de la serra del Cadí, el Vulturó, i recórrer la carena cap a l'oest, pujant el seguit de cims fins la Torreta de Cadí. Fort pendent per accedir a la carena, amb una pujada en mig de matoll sense camí definit i una baixada, seguint el GR-150.1, amb una recargolada senda de vertigen. Durant tot el recorregut gaudim d'esplèndides i àmplies vistes amb el Pedraforca com a gran referència.
-Zoom1--bl.JPG) |
Recorregut integral per la serra de Busa, envoltada per una imponent cinglera. Accés de pujada pel pas de l'Escala i recorrent vora la cinglera, tota la plana del vessant sud. Visita a la Presó de Busa i retorn per dalt de la serra, assolint tots els cims per després baixar pel grau de les Collades d'Orriols i retornar al punt d'inici.
 |
| |
Recorregut poc utilitzat per pujar als cims més alts de la serra d'Ensija, pel seu vessant sud, passant pel despoblat de Peguera i El Ferrús. Es segueix el GR-107 "Camí dels Bons Homes" fins L'Estret, on s'inicia la pujada amb tram de cresta fins els cims. Després de creuar la serra, es baixa pel torrent de les Pedregoses, amb camí molt fressat i fitat, sortint al Pla de la Creu de Fumanya.
--bl.JPG "Cim de la Gallina Pelada") |
Anem cap el vessant nord de la serra del Port del Comte, a una petita estació d'esquí nòrdic, Tuixent-La Vansa, envoltada per magnífics boscos i entapissada per abundosa neu de gran qualitat. L'anomenen la Lapònia catalana i avui hem comprovat per que... i no els hi falta raor. L'objectiu és assolir els dos cims més elevats de la serra, per senders degudament marcats i gaudir al màxim dels recorreguts de raquetes que ens ofereix aquesta humil estació.
 |
| |
Apurant l'escassa neu que queda en el vessant sud, fem un recorregut mixta entre raquetes i senderisme, seguint el itinerari de xapes negres fins el Pedró dels Quatre Batlles i de baixada, el itinerari de xapes taronges. Pugem els quatre cims més altius de la serra del Port del Comte, gaudint d'àmplies i llunyanes vistes per tots els vessants.
 |
| |
Els Rasos de Peguera és una serra amb altituds que ronden els dos mil metres, pionera de l'esquí a Catalunya, acostuma a tenir molt poca neu en els darrers anys i aquesta es fon ràpid. Aprofitant la recent i abundant nevada, ens apropem per recorre el cordal amb raquetes de neu, assolint els dos cims més alts. El despoblat de Peguera i els camins del vessant nord de la baga de Peguera, atapeïts de neu al més pur estil de Lapònia, són les guindes a aquesta circular.
--bl.JPG "Cim del Pedró o Rasos de Dalt") |
Ascens als dos cims més alts de la serra del Port del Comte, utilitzant el itinerari de la vessant nord, alternant trams de senderisme i d'altres amb raquetes de neu, per un recorregut marcat amb xapes taronges i xapes vermelles. Per donar un grau de dificultat, la tornada la fem baixant per una enclotada o barranc, fàcil, fins l'aparcament.
--bl.JPG "Pedró dels Quatre Batlles") |
| |
