Cap de Boumort (2077) i Montpedrós (1614)

La serra de Boumort és un Espai Natural Protegit i el punt més alt, el Cap de Boumort, un mirador de primer ordre d'aquesta zona prepirinenca, a cavall entre les poblacions de Tremp i Coll de Nargó. Durant tot el recorregut gaudim de bones vistes i d'un gran número d'animals salvatges, amb el cims dels Pirineus com a teló de fons.

   

   

Balandrau (2585) - L'Atalaiador (2237), per les Gorges del Freser

A la tardor, el millor recorregut per pujar al Balandrau és, sense cap dubte, per les gorges del Freser: Explosió de colors! I per rematar-ho, una circular baixant pel serrat de l'Atalaiador, travessant pastures i imponents boscos de pi. Caminada molt variada, amb salts d'aigua, rius, torrents, cabanes de pedra, pastures, boscos i un magnífic mirador com és el Balandrau. 

   

Mont Perdut (3355) - Punta de las Escaleras (3027)

Ascens al tercer cim més alt dels Pirineus, el Mont Perdut, per la cresta SW, més coneguda com a 'Via de las Escaleras'. Es van alternant trams de pedrera amb graonades de roca o 'escalones' fins dalt del cim, en un recorregut poc freqüentat i força espectacular. La baixada la farem per la via clàssica, amb la sempre espectacular 'Escupidera' i l'encaixonat ibón Helado.

   

Pic do Fogo (2829) - P.N. do Fogo (Illa de Fogo - Cabo Verde)

Volcà gegantí per a una illa tant petita, sostre de les illes de Cabo Verde i gran atractiu per a tot muntanyenc que visita aquest peculiar parc natural. Entre vinyes, cendres, grava, rocs volcànics, lava solidificada, forats fumejants, olor a sofre i alguna grimpada, s'aconsegueix el cim. A cada passa que donem, se'ns obren noves vistes i perspectives, no podent deixar de mirar enrere i gaudir de tant magnífic espectacle. 

   

Pic Malagueta (1064) - P.N.Serra Malagueta (Illa Santiago - Cabo Verde)

Curt itinerari per assolir el cim culminant del Parc Natural de Serra Malagueta, envoltats de verds paratges i plantes endèmiques de les illes de Cabo Verde. Un recorregut molt fàcil i assequible a tots el públics, on la gran dificultat està en poder aguantar el calor i el fort grau d'humitat. Indispensable si es visita aquesta illa.

   

Pic de l'Infern (2869) - Pic de Fresers (2835) - Bastiments (2881)

Si volem pujar al pic de l'Infern i a més realitzar una gran circular, des de Vallter, el millor és atacar per la conca de Tirapits i un cop dalt de la carena, flanquejar-la d'oest a est, amb alguna grimpada, crestes, carenes, camins, corriols, ...superant un seguit de cims, amb el punt més alt en el vèrtex del Bastiments.

   

Olla de Núria: Santuari - Torreneules - Puigmal

S'anomena 'Olla de Núria' a la carena que enllaça tots els cim que envolten la Vall de Núria. En aquest itinerari, afegeixo tres cims més, encara que no estan considerats dins de l'Olla, sí que estan enllaçats amb la resta per una marcada carena. Un cop iniciem la carena, el recorregut no baixa dels 2500m. d'alçada fins a la davallada al Santuari, amb molt tram fronterer amb França, extenses vistes per a tots els vessants, diferents perspectives de veure el Santuari segons avancem -en aquest cas al contrari a les agulles del rellotge-, assolint tres cims del llistat dels 100-cims de la FEEC i la satisfacció d'haver realitzat una clàssica de senderisme en alta i mitja muntanya per la magnífica Vall de Núria. 

  

Pic de Lustou (3023)

Una curta i espigada cresta porta a un modest cims que supera per poc els tres mil metres però que compensa amb unes extenses vistes, de les millors dels Pirineus. Totalment en territori francès, aquest cim pertany a la zona 6-Gran Bachimala-Culfreda, i per arribar-hi passarem per paratges de gran bellesa, com la vall de Rioumajou o la vall de la Piarre, sempre amb una catifa verda i un corriol ben definit i força fitat.

   

Les Gorges de la Carançà

Recorregut lúdic per les gorges de la Carançà, amb ponts penjants sobre el riu, passarel·les, cables passamans, tram aeri per un sender tallat a mitja cinglera, ... per gaudir de la remor del riu, dels cants dels ocells, de vistes a ull d'ocell, un petit paradís que s'ha de recorre ...sense presses! 

   

El Canigó (2784) -Des de Marialles-

Per pujar al sostre dels Massís del Canigó, hi ha molts recorreguts, però cap tant divers i entretingut com aquest, per la xemeneia, paratge que li concedeix una dificultat afegida i estatus de gran muntanya. Tot català ha de pujar alguna vegada a aquest mític cim, emblema de Catalunya.  

 

Mirandes i Miradors Orientals de Montserrat

Itinerari per visitar els miradors i mirandes de la part oriental de la serra de Montserrat. Circuit de gran desnivell acumulat, un continu puja i baixa, per raconades amagades, algunes amb trams delicats i aeris, però amb una gran recompensa: les espectaculars vistes i l'immens paisatge que se'ns obre en cadascú dels miradors i cims.

   

Pic de la Maladeta (3308) pel Corredor de la Rimaya

Cim que dóna nom a tot el massís, degut a que antigament es creia el més alt de la zona. Itinerari curt però amb força desnivell, pujant pel corredor de la Rimaya, punt més alpí i delicat d'accés al cim, però que sense aquest pas, el pic de la Maladeta passaria a ser un cim devaluat en dificultat, perdent gran part del seu atractiu.

  

Aproximació al Refugi de la Renclusa

Itinerari d'accés a un dels refugis més utilitzats del Pirineu. Una curta excursió per un excel·lent camí i entorn natural. Punt de partida de moltes rutes i ascensions, entre les que destaquen el pic d'Aneto, la Maladeta o el pic d'Alba. Les comoditats existents en aquest refugi, et faran sentir com a casa teva.

   

Pic Noufonts (2861), Pic d'Eina (2789), Pic Núria (2794) i Pic Finestrelles (2828)

Tram nord de l'Olla de Núria entre els colls de Noufonts i Finestrelles. Sempre carenant, anirem pujant i baixant, assolint uns quants cims, un d'ells de la llista dels 100-cims de la FEEC, i meravellant-nos amb les vistes que s'albiren al nostre pas, sempre amb la vall de Núria com a eix central de la sortida.

   

Pic d'Aneto (3404) i Punta Oliveras-Arenas (3298)

Vint-i-dos anys després de la meva primera ascensió, hivernal, al sostre dels Pirineus, torno a tocar la gran creu que el corona. Una catifa blanca amb moltes petjades ens eviten el laberíntic i desagradable rocam, acompanyat d'un mar de núvols que, de tant en tant ens envia grans onades de boira, ens dibuixaren un magnífic dia primaveral. 

   

Pic Fossa del Gegant (2808) - Alt de les Arques (2792) - Pic de Fontnegra (2728)

Ascens hivernal per la vall que forma la Coma de les Molleres, fins el cim que la tanca. De baixada, recorrem el Serrat del Mig i el Serrat de la Coma del Clot, un seguit de cims poc visitats. Grans vistes cap els pics que conformen l'Olla de Núria i de la Vall de Coma de Vaca.

   

Taga (2040) - Des de Ribes de Freser

Des de gairebé Ribes de Freser, arrenca una espectacular carena, la serra de Conivella, que després de creuar boscos, pastures, colls, planes,... ens porta fins el punt més alt de la serra Cavallera, el Taga. Cim allargat amb una gran creu, magnífica talaia amb grans vistes per tots quatre vessants i en especial dels cims que envolten la Vall de Núria.

   

Pic Comapedrosa (2943)

Pujada al sostre d'Andorra, seguint l'allargada vall de Comapedrosa, des de la població d'Arinsal. Les vistes des de dalt són màgiques,  envoltades de grans cims i profundes valls on habiten els petits pobles andorrans. Ascens hivernal, encara que dalt del cim no hi quedava ni un bri de neu, a un dels 100 cims del llistat de la FEEC, tot i estar completament en territori andorrà.

   

Puigmal (2910) - Pic de Segre (2843)

Ascens hivernal al cim del Puigmal des del Santuari de Núria, recorregut històric i clàssic de l'alpinisme català. Després de la forta pujada al cim, transitem per la cresta, en algun punt força estreta i amb glaç, per arribar-nos fins el coll de Finestrelles i iniciar la davallada cap el fons de la vall de Núria.