Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |
Recorregut de gairebé la totalitat de la serra de Montgrony, carenant i passant per tots els cims. Accedint per la vessant nord, des del poble de Nevà, utilitzant l'itinerari de La Serra, poc freqüentat i evitant les monòtones pistes. Les àmplies vistes es compaginen amb extensos prats verds, camins i corriols entre els frondosos boscos de pi roig i roures.
--bl.JPG "Cim del Pedra Picada") |
| |
Pujada al cim culminant de Les Guilleries, per un recorregut poc utilitzat, sortint del poblet d'Osor. Tot i la gran estona que caminem per amples pistes, la recompensa en arribar a la carena és força gratificant, gaudint de magnífiques fagedes i rouredes, a més de les àmplies vistes que ofereix aquest cim, cap a tots els vessants, des del proper Montseny fins el Puigmal, Pedraforca-Cadí o Canigó, ...un excel·lent mirador tot i la modesta alçada. De tornada, ens endinsem en l'exuberant vegetació d'aquesta zona, per camins, corriols i pistes.
--bl.JPG "Creu de St.Miquel de Solterra o de les Formigues") |
| |
Itinerari pels boscos del vessant sud de Bruguera, per camins i corriols ben definits i ascens a un cim un xic "a l'ombra" del clàssic Taga: el puig de Sant Amand. Des del punt més alt, no hi ha cap vista, però des de la creu, a peu de precipici, s'obre un finestral on gaudir des del Montseny, el Pedraforca, ...fins els Pirineus.
 |
| |
Aquesta completa sortida pel Cabrerès o Collsacabra ens porta a transitar per dalt de les cingleres que formen Aiats, Cabrera i Sitjar, en un entorn en mig de fagedes i rouredes, amb els excepcionals colors de la tardor. No tot serà caminar i contemplar les inacabables vistes a peu de cinglera, ens trobarem amb passos equipats, grimpades, flanquejos molt aeris, ermita i santuari, ...fins a conquerir la torrassa més preuada: l'Agullola de la Tuta.
 |
| |
Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.
%20amb%20la%20cresta%20Espadas-Posets%20al%20darrere--bl.JPG "Gran Eriste") |
| |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |