Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.
%20amb%20la%20cresta%20Espadas-Posets%20al%20darrere--bl.JPG "Gran Eriste") |
| |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |
Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
-zoom--bl.JPG "Cim del Petit Vignemale") |
| |
En la cresta sud-est de la Pica d'Estats, també coneguda com a Via Gabarró, es troben dos pics que superen els tres mil metres. El recorregut parteix de la Vallferrera, seguint el itinerari normal per la vall de Sotllo fins a l'estany d'Estats. Aquí ens enfilem per una torrentera cap a la conca Gelada i el port de Riufred, on s'enlaira la cresta. Dos cims eclipsats pel gegant de Catalunya, amb una entretinguda i interessant pujada...i baixada.
--bl.JPG "Punta Gabarró. Darrere la Pica d'Estats") |
Ascens a quatre cims superior als 3000 m. situats en la cresta de Bachimala. Des del ibon Superior de Bachimala, accedim dalt de la cresta per una canal, superant una tartera i grimpant els darrers metres per roca. El recorregut per dalt de la cresta de Bachimala és entretingut, amb alguns passos de IIº, però sense cap dificultat remarcable. Espectaculars vistes a gran part dels cims 'tresmilerus' del Pirineu. Baixem de la cresta per una canaleta i un seguit de desgrimpades, abans d'arribar al coll que ens separa del pic de l'Abeillé, fins el fons de la vall. Una tabarra lenta de tornada, ens retorna al refugi de Tabernés, ... negra nit.
--bl.JPG "Pic Marcos Feliu")
Ens endinsem en el cor de la magnífica vall de Sorteny, envoltats de verdor, de flors multicolors, d'aiguamolls i torrenteres. Envoltats de grans cims, pugem al pic de la Serrera per la pala SO. Des d'aquí, continuem per la carena, a estones cresta o tartera, fins assolir els altres dos cims. Vistes infinites i inacabables. El retorn, no menys màgic que l'anada, baixant per la conca del riu de l'Estanyó fins l'aparcament, completant la circular de la vall, i assolint tots els cims, dos del llistat dels 100-Cims de la FEEC.
 |
Pujada a un dels clàssics de la Serra del Cadí, per la vessant sud. Es superen diferents prats esgraonats fins el rocam de la Serra Pedregosa. Un pas clau ens permet baixar a la conca dels Cortils i des d'aquí, atacar el pic. Itinerari amb doble pujada, ideal per a realitzar bons entrenaments de cara a cims més alts. L'esplendor del paisatge i les àmplies vistes que es tenen, fan d'aquesta sortida gairebé indispensable!
--bl.JPG "Pic Costa Cabirolera") |
| |
Recorregut al voltant de Gósol: cap el vessant nord, pugem fins un tossal amb vistes al poble i al Pedraforca; després ens dirigim cap a l'oest, creuant pel coll de Josa i iniciant el recorregut pel seguit de cims d'Els Cloterons, fins el punt més alt, coronat per un vèrtex geodèsic. En aquesta part del recorregut, hi ha un imponent bosc de pi, alt i compacte, on la llum gairebé no arriba al terre, en mig d'un territori mig verge, aquí no hi ha camí, ni pintades, ni fites, ... només el silenci trencat pels cants dels ocells i el xiu-xiular del vent.
--bl.JPG "Cap dels Cloterons") |
| |