Itinerari pel Pirineu Oriental català, amb dos clars contrastos de paisatges: l'anada fins el pic de Costabona seguint el cordal de l'alta muntanya, sense vegetació però amb grans vistes i la tornada en mig d'un atapeït bosc alpí per camins i corriols poc definits, torrents i collades.
Ascens a dos cims de la llista dels 3000 m. dels Pirineus, pertanyents a la zona 7-Posets-Eriste, ubicats en la cresta nord del pic de Posets. Deixada enrere la vall d'Estós i el port de Chistau, el recorregut es torna altiu, recorrent tota l'estreta cresta amb paisatges de vertigen i vistes de somni!
La situació geogràfica d'aquests cims li donen unes grans vistes, tot i l'escassa alçada respecte als cims que l'envolten. Pertanyen a la zona 8-Perdiguero-Gourgs Blancs del llistat dels 3000 m. dels Pirineus. Tret del pic Gías en que hi ha una grimpada, la resta són molt fàcils de fer, encadenant-los en pocs minuts. Només d'admirar l'entorn en 360º ja val la pena pujar-hi!
Ascens a dos cims completament francesos i un de fronterer des de la vessant espanyola, pertanyents a la zona 8-Perdiguero-Gourgs Blancs del llistat dels 3000 m. dels Pirineus. Tot i no ser uns cims remarcables en alçada, tenen unes grans vistes cap a tots els vessants. Absent de cap dificultat, molt fàcils, només cal remarcar el fort desnivell fins el port de Gías, són apropiats per a iniciar-se en pics superiors als tres mil metres.
Recorregut molt detallat, remuntant la vall d'Estós. Alternem trams de bosc amb d'altres de prats amb grans vistes cap el pic Perdiguero. La pau només és trencada pel brollar del riu que baixa amb força i la recompensa de tant bella vall és el refugi d'Estós, ancorat en mig de la natura, on el muntanyenc es sent com a casa.
Abandonem la ruta dels Carros de Foc, per retornar al punt d'inici d'aquestes 6 etapes. El creuar pel Portarró d'Espot té la recompensa de poder veure des de l'aire gran part de la verda vall de l'estany Llong. En el vessant de St. Maurici, creuar un imponent bosc amb l'allargat estany en mig, com a punt de referència i la visita al darrer refugi, per tancar el recorregut nord dels Carros de Foc.
Etapa reina dels Carros de Foc, amb el punt més alt a 2749 m. en el "temut" coll de Contraix. Grans vistes cap a la zona de Colieto i Contraix gràcies als grans desnivells que hi ha en tots dos vessants. Roques i més roques és la tònica que ens trobem per accedir al coll, seguir les estaques grogues i no defallir en la darrera pendent molt inclinada, ja que dalt del coll, estarem a meitat d'etapa, tot i que ja haurem passat el pitjor.
Un cop superat el tram repetitiu fins el coret d'Oelhacrestada, la baixada cap el refugi Ventosa i Calvell és màgica. Anirem descobrint, a mida que baixem, grans estanys amagats a cada cantonada, amb un blau intens i uns reflexes, on tindrem a tocar cims i serralades llunyanes. Etapa curta per poder admirar i quedar-se embadalit amb un paisatge de gran bellesa.
