Entretingut i variat recorregut per la serra del Moixeró, envoltats de les tonalitats tardorenques que ens ofereixen els boscos. Es pot dividir en tres parts ben diferenciades: la pujada per la canal de la Serp, amb pendent fort; el tram de carena per assolir els dos cims, amb contrastos de pastures i roques; i la tornada, per un camí amagat sota les fulles en mig de inacabables boscos multicolors.
Recorregut per la cinglera de Bertí en la seva vessant occidental, pujant pel grauet d'en Quintanes a l'altiplà i visitant masos i ermites de llarga història d'aquesta contrada del Bertí, i tant emblemàtic com Sant Miquel del Fai. També destacar les vistes des del punxegut cim del Puig Descalç o l'espectacular salt d'aigua del riu Tenes i del riu Rossinyol, que combinats amb els camins vora la cinglera... una passejada de vertigen!!
Ascens als pics occidentals del massís de las Argualas, combinant trams de camí o corriol amb la cresta, realitzant algunes grimpades un xic esposades però gaudint de la grandiositat del paisatge, de les àmplies vistes i del contacte amb l'excel·lent roca que ens va conduint cap a cadascun dels cims. Pujada per la ruta més utilitzada, directe i amb força desnivell, sense donar cap treva, des de Baños de Panticosa per les Mallatas.
Un itinerari curt però de intenses emocions. És un d'aquells cims que, des de l'aparcament, es veu la creu cimera però el dubte que presenta és: Per on es puja la paret de roca? Pas a pas es va desgranant el camí, si és que hi ha camí, fins a tocar la gran creu, aquella que des del coll es veia inabastable.
En l'extrem oriental del massís de les Argualas, hi ha aquesta esvelta agulla, a primer cop d'ull infranquejable, però que seguint una dreta canal i una estreta cresta, permet arribar al punt més alt. A l'oest, la imponent paret de roca del Garmo Negro, ens deixa sense vistes, en canvi, cap a la resta de vessants gaudim dels massissos més importants dels Pirineus: Frondella, Balaitous, Infiernos, Vignemale, Mont Perdut, La Munia, Posets i fins i tot, traient el cap a l'horitzó, l'Aneto. Un cim molt poc visitat però de gran volada!! inclòs en la zona 1-Balaitous-Infiernos de la guia dels 3000's del Pirineu.
Aquest recorregut podríem dir que també és un clàssic de la zona d'Ulldeter, trescant gairebé sempre per dalt de les carenes, amples i arrodonides, per uns fressats camins que condueixen fins els punts més alts. Gaudim d'àmplies vistes, tant pel vessant sud: Coma de Fresers i d'Ulldeter a la comarca del Ripollès; com pel nord: Coma de Bacivers i Coma Mitjana a la comarca del Conflent (Catalunya Nord).
Ascens als cims del Gra de Fajol per una variant poc utilitzada, la via directa cap el Pas de l'Isard, coll entre els dos pics. Tot i el pendent, no presenta cap dificultat, amb rastre de camí i molt fitat. Un cop en la carena, farem gairebé tota la volta al circ d'Ulldeter, àmplies vistes i diferents perspectives dels cims assolits a mida que avancem i tanquem la conca.
L'ascens al cim del Puigmal per la vessant oest, des del collet de les Barraques, no és la via més utilitzada, i no és per ser menys atractiva o de gran dificultat. La carena no presenta cap dificultat, amb rastre de camí, però s'ha de tenir en compte la neu, que en aquesta vessant més obaga, perdurarà per més temps. Hi ha diversos itineraris de baixada, aquest cop utilitzem la conca del torrent del Borrut, molt solitària i salvatge. Grans vistes durant tot el recorregut!!
