D'aparença inexpugnable des de l'aparcament, el camí es fa lloc superant un serrat i ascendint per una canal en mig de la cinglera, per arribar a la plana superior. Des d'aquí, per trams sense camí i d'altres amb bona fressada, es van superant els cims entre un espès bosc mediterrani. No tots els cims tenen bones vistes, a destacar l'aeri Morral del Puig i la Mola de Gallifa amb els seus miradors, com els llocs amb millors panoràmiques.
 |
Des de Castellar de n'Hug, pujada cap a l'inici de la serra de Montgrony pel coll de la Creueta. Seguint la carena es van superant els cims, a mida que s'avança més baixos, per terreny ondulat i gaudint en tot moment de magnífiques vistes. En el coll de les Fontetes, es deixa de seguir el cordal per retornar al poble, per pista i camins, algun un xic perdedor.
 |
En la part occidental del Berguedà, frontera amb el Solsonès, s'eleven un seguit de serres transversals, amb abundant vegetació i orografia escarpada i roca conglomerada. En aquesta sortida, assolim el cim més elevat del Serrat de la Qüestió i resseguirem la part occidental de la Serra dels Tossal per conquerir els tres cims més significatius, per corriols, en mig d'un paratge de mitja muntanya, molt solitari, feréstec i mediterràniament "selvàtic".
 |
| |
Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
Utilitzaré una variant per assolir aquest dos cims, separats dels massís de la Pica d'Estats pel Port de Sotllo. Per la via clàssica de pujada a la Pica, sortint del refugi de Vallferrera, un cop creuat l'estany de Sotllo, desviament a l'esquerra per arribar als estanys de la Coma de Sotllo, un bonic paratge amb estanys i molt solitari. Remunto el curs del rierol seguint fites, i per pedreres i tarteres arribo fins un marcat coll, on agafo l'ampla cresta fins el pic de Sotllo. La baixada per la via clàssica, Port de Sotllo i fins el refugi/aparcament.
 |
| |
En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.
%20amb%20la%20Forqueta%20SE--bl.JPG "Tuca de la Forqueta") |
| |
Un recorregut curt però intens, en mig d'un paratge d'exuberant vegetació, seguint la senda PR HU-36, que va ascendint decididament paral·lel al l'Aigüeta d'Eriste, on la força i remor de l'aigua ens atraparà a cada pas. Després d'un darrer tram de fort pendent, ens espera, sobre un replà rocós, el refugi.
 |
| |
La proposta és assolir els cims des de la vessant sud, força més dreta i tallada per una allargada cinglera, per camins i corriols, que alguns porten a masos enrunats, passat d'uns anys més gloriosos. De tornada, avançarem per terreny més ondulat, en gran part per monòtones pistes, gaudint de petits racons. Llargues vistes des de dalt de la cinglera, on amb un dia força clar és pot visionar els Pirineus.
--bl.JPG "Mola d'Estats - Les Tres Creus") |
| |