És un recorregut força utilitzat per arribar fins el punt culminant de la Serra de Moixeró i al refugi Niu de l'Àliga. Un desnivell moderat, sense pendents molt pronunciades, resseguint un imperdible camí. Les espectaculars vistes durant tot el trajecte, a banda i banda, és el més atractiu d'aquesta curta sortida.
--bl.JPG "Cim de la Tosa d'Alp")
Visita a una de les moltes meravelles que amaga la comarca natural del Vidranès, les escletxes de la Freixeneda. Però no només gaudirem de pedres engalanades de molsa verda en mig d'estrets passadissos, també d'arbres monumentals, d'àmplies fagedes i freixedes, nues en aquesta època de l'any, de vistes cap el pre-Pirineu i els alts cims de l'Alta Garrotxa, ... Una passejada de pau, silenci i encanteri, que us recomano.
La serra de Sta.Magdalena és la frontera natural entre el Ripollès, al nord, i l'Osona, al sud. Assolit el punt més alt, coronat per una ermita, anem desgranant, pas a pas i d'est a oest, tota la seva extensió vora la carena, en mig d'una esplendorosa fageda nua, amb una boixeda que dona el contrast de color vers el fullam del terre i el dia gris i fred. Una tornada plàcida, entre prats i algun monumental faig, fins el lloc de partida.
--bl.JPG "Ermita de Sta.Magdalena de Cambrils")
Entretingut i variat recorregut per la serra del Moixeró, envoltats de les tonalitats tardorenques que ens ofereixen els boscos. Es pot dividir en tres parts ben diferenciades: la pujada per la canal de la Serp, amb pendent fort; el tram de carena per assolir els dos cims, amb contrastos de pastures i roques; i la tornada, per un camí amagat sota les fulles en mig de inacabables boscos multicolors.
Recorregut per la cinglera de Bertí en la seva vessant occidental, pujant pel grauet d'en Quintanes a l'altiplà i visitant masos i ermites de llarga història d'aquesta contrada del Bertí, i tant emblemàtic com Sant Miquel del Fai. També destacar les vistes des del punxegut cim del Puig Descalç o l'espectacular salt d'aigua del riu Tenes i del riu Rossinyol, que combinats amb els camins vora la cinglera... una passejada de vertigen!!
Ascens als pics occidentals del massís de las Argualas, combinant trams de camí o corriol amb la cresta, realitzant algunes grimpades un xic esposades però gaudint de la grandiositat del paisatge, de les àmplies vistes i del contacte amb l'excel·lent roca que ens va conduint cap a cadascun dels cims. Pujada per la ruta més utilitzada, directe i amb força desnivell, sense donar cap treva, des de Baños de Panticosa per les Mallatas.
No hi ha gaires recorreguts dins dels Dolomites que, fent una senzilla "passejada", coronis un cim amb tant grandioses i variades vistes. Aquesta muntanya és molt modesta en alçada però una de les imprescindibles en la visita a aquesta zona, on poder admirar els més alts cims dels Dolomites, sense un gran esforç.
--bl.JPG "Cim del Col de la Puina")
Pujada al cim més alt del gruppo del Sella, Piz Boè/Boespitze, impressionant mole rocosa piramidal sobre l'altiplà que forma aquest massís del Sella. Des de passo Pordoi sembla una pujada interminable en mig d'imponents parets de roques que ronden els 3000 m., amb un camí recargolat en mig d'un pendent exigent. Un cop dalt, només queda atacar el cim, superant roques, trams equipats amb cable, ...fins la creu. I per no perdre l'ocasió d'un dels més espectaculars telefèrics dels Dolomites, la baixada la fem amb el funivia Sas Pordoi, de vertigen!!
