Ascens a dos cims situats en la cresta sud del Pic Long. Per entretinguda cresta s'assoleixen els dos cims. El pic Badet, piramidal i imponent, s'eleva en front del mateix pic Long, amb unes vistes que certifiquen que aquest darrer cim és el rei dels 11 reis. Es puja des del lac de Cap de Long i per tota la vall, fins a tenir el cim en front, moment en que, per pedrera i tartera, s'assoleix la cresta. Grans vistes!!
.jpg "Pic Maou. Darrere el pic Badet") |
Per assolir els cims, cal remuntar tota la vall de Remuñe. És una vall solitària, molt agradable de seguir vora el riu mentre el camí és fressat, sense grans pendents, entre bosc, prats i engorjats, però inhòspita en la seva part més alta, on predomina el pedregam i les roques, que ens porten, en intensa i dura pujada, a la frontera amb la vall de Lliterola. Després de pujar tota l'aresta de Remuñe, assolim el primer dels cims. Per una estreta, fàcil i aèria cresta, assolim el darrer cim. De baixada, i per a completar l'excursió, la pujada a la forca de Remuñe.
.jpg "Pic Rabadá") |
Els cims que proposo estan situats a l'inici de la cresta Espadas-Posets, en una raconada anomenada Forau de la Neu, tant misteriosa i solitària com apartada i arraconada. Hi ha tres zones ben diferenciades en aquest recorregut: la primera és l'aproximació al refugi, amb un preciós bosc i pendents força dretes; una segona des del refugi fins el collet que separa la vall de Llardaneta del Forau de la Neu, amb pendents més moderades en mig de pastures i roques; i una tercera és el Forau de la Neu, una zona de pedres i roques on la vegetació gairebé no existeix i s'inicia l'atac als dos cims per una dreta tartera. Tot l'esforç és recompensat per les espectaculars vistes.
--bl.JPG "Pic de Pavots o Tucón Royo") |
Recorregut força llarg per la vall del Zinqueta de la Pez i el barranc de la Madera, amb un itinerari força fressat, sempre anirem per pista o bon camí a excepció del tram de cresta que comença un xic més amunt del port de la Madera. Tot i l'espectacularitat de la cresta, seguint les fites, no trobarem cap dificultat tècnica, coronant els cims ràpidament, amb l'afegit que haurem de retornar pel mateix itinerari, coronant per segona vegada els cims. Bona cresta per iniciar-se en aquest tipus de terreny.
.jpg "Pic Culfreda Oriental") |
Ascens a un dels cims destacats de la cresta de la Múnia, i que per aquest "innovador" itinerari s'evita les grimpades exposades i ràpels, tot i ser un recorregut dur, pedregós, llarg, fora de senda en gran part, i on no s'ha de perdre el cap i desanimar-se un cop s'està dalt del portiello del Consello Royo. La satisfacció de fer un cim que, per la seva dificultat no entrava en els meus plans, però un cop coronat sap a glòria. I que totes les pedres, rocs i tarteres que havia maleit a la pujada, han estat les que m'han ajudat a fer cim.
--bl.JPG "Pic Troumouse/Tormoseta") |
Recorregut llarg i exigent per assolir el cim situat a l'extrem nord de la cresta de Bachimala. Gran desnivell per arribar a la conca dels ibon de Bachimala i un cop superat els dos grans ibons, terreny molt pedregós amb una tartera final, per arribar a la cresta, força dreta. Des de la cresta, el cim està molt a prop.
.JPG "Pic Abeillé") |
Des de les Bordes de Viadós, pujarem pel cordal de la muntanya, fins un marcat coll, Señal de Viadós. Continuant per la carena, superem la cresta i grimpem per assolir el primer dels cims. Enllacem els dos cims principals, situats en l'extrem sud de la cresta de Bachimala, per una estreta i airosa cresta, amb paratges de vertigen i vistes immillorables.
--bl.JPG "Cim de la Punta del Sabre") |
En l'extrem de la vall de Llardaneta, en la collada de les Forquetes o d'Eriste, s'aixeca una cresta rocosa, entretinguda i de fàcil progressió, que permet ascendir a aquestes dues tuques, amb alguna curta grimpada. Grans i àmplies vistes des dels cims, amb els imponents massís de Posets i cims dels pics d'Eriste en el vessant oposat. Un recorregut amb una pujada moderada, sense grans desnivells tret de l'accés a la collada, permet contemplar la força de l'aigua en que baixa pel riu, el blau intens de l'ibón en mig d'una plana verda i, de segur, alguna marmota cridanera.
%20amb%20la%20Forqueta%20SE--bl.JPG "Tuca de la Forqueta") |
| |
Un recorregut curt però intens, en mig d'un paratge d'exuberant vegetació, seguint la senda PR HU-36, que va ascendint decididament paral·lel al l'Aigüeta d'Eriste, on la força i remor de l'aigua ens atraparà a cada pas. Després d'un darrer tram de fort pendent, ens espera, sobre un replà rocós, el refugi.
 |
| |
Pujar per la vall de Barbarisa te com a recompensa el gran ibon d'un blau intens, a més d'oferir altres petits ibons i un fressat camí que facilita l'ascens. Però el recorregut canvia, tornant-se força dur i aspre cap el ibon Chelau i encara més, superant la canal i el pas de la Gralla. La tornada, en gran part en mig d'un mar de rocs i pedregams fins el coll de Pardines, resulta feixuga però amb la satisfacció de tenir els dos cims al sarró.
%20amb%20la%20cresta%20Espadas-Posets%20al%20darrere--bl.JPG "Gran Eriste") |
| |
Pujada als dos cims més al sud del massís, que no formen part de la corona del Vignemale. Tres quartes parts de l'itinerari el transitarem en mig d'una catifa d'herba, alternant trams "planers" amb d'altres de forta pujada. El camí, imperdible, travessa un pedregam que ens porta a les faldes dels cims, on només queda superar una molt costera pujada, però còmoda, per assaborir les vertiginoses vistes des dels cims. Els dos objectius ens apareixen aviat en l'horitzó, però no estan tant a prop com semblen, pas a pas!.
--bl.JPG "Cim del Grand Tapou") |
| |
Situat en l'extrem nord-oriental de la corona que forma el massís del Vignemale, és un dels cims de més de 3000 m. més fàcils de pujar, des de la vessant oriental on està situat el refugi de Bayssellance. Separat dels altres cims pel Col des Glaciers, un espectacular tall en la roca, podem gaudir gairebé a tocar de la gegantesca cresta granítica i de la vessant nord del Gran Vignemale, amb precipicis de vertigen. Com a teló de fons, gaudirem de la gran majoria dels cims més destacats del Pirineu, des del Balaitous fins l'Aneto, passant pel Mont Perdut, Posets, La Munia, Pic Long,... Un petit amb gran balconada!
-zoom--bl.JPG "Cim del Petit Vignemale") |
| |
Ascens a quatre cims superior als 3000 m. situats en la cresta de Bachimala. Des del ibon Superior de Bachimala, accedim dalt de la cresta per una canal, superant una tartera i grimpant els darrers metres per roca. El recorregut per dalt de la cresta de Bachimala és entretingut, amb alguns passos de IIº, però sense cap dificultat remarcable. Espectaculars vistes a gran part dels cims 'tresmilerus' del Pirineu. Baixem de la cresta per una canaleta i un seguit de desgrimpades, abans d'arribar al coll que ens separa del pic de l'Abeillé, fins el fons de la vall. Una tabarra lenta de tornada, ens retorna al refugi de Tabernés, ... negra nit.
--bl.JPG "Pic Marcos Feliu")
Des de les bordes de Viadós s'enlaira l'allargada vall de la Riberata. Silenciosa i solitària, ens apropa a un pedregal que dona accés al coll de Millars. Entre rocs, corredors i canals, accedim al petit dels cims de Bagüenyola o Eriste, situat més al nord, cim esvelt i prominent amb unes vistes que en dies clars es poden veure gairebé tots els grans tres mils del Pirineu, d'admirar l'esmolada cresta Espadas-Posets.
 |
| |
Aquests dos pics tanquen la cresta de Bachimala en el vessant nord-occidental, els quals no estan alineats amb la resta de cims. El recorregut proposat és divers, trams planers per la vall de Chistau, crestes vora el puerto de la Pez, tartera dreta i sorrenca fins els cims. De baixada i per no coincidir amb la mateixa senda, l'espectacular cresta SW, canal de pedregam de baixada, estanys de Bachimala de blau intens i baixada interminable fins la fondalada de la vall de Chistau. Extenses vistes cap a gran part dels cims de +3000 m. del Pirineu i en especial de la cresta de Bachimala, exposada enfront dels cims.
--bl.JPG "Pic de la Pez. Darrere el Gran Bachimala")
Feia anys que tenia pendent aquests pics, i avui, és el moment de coronar els cims de més de tres mil metres de tota la cresta, la Quijada de Pondiellos. Aprofitant la proximitat dels cims dels Arnales, decideixo atacar-los abans que els cims dels Infierno, conquerint d'una tacada aquesta zona. El recorregut es completa donant una volta circular per la vessant nord, on destaquen els ibons Azules, refugi dels Ibones de Bachimaña i el seguit de cascades, belles i salvatges, del riu Calderés.
--bl.JPG "Pics dels Infiernos")
Ascens als pics occidentals del massís de las Argualas, combinant trams de camí o corriol amb la cresta, realitzant algunes grimpades un xic esposades però gaudint de la grandiositat del paisatge, de les àmplies vistes i del contacte amb l'excel·lent roca que ens va conduint cap a cadascun dels cims. Pujada per la ruta més utilitzada, directe i amb força desnivell, sense donar cap treva, des de Baños de Panticosa per les Mallatas.
En l'extrem oriental del massís de les Argualas, hi ha aquesta esvelta agulla, a primer cop d'ull infranquejable, però que seguint una dreta canal i una estreta cresta, permet arribar al punt més alt. A l'oest, la imponent paret de roca del Garmo Negro, ens deixa sense vistes, en canvi, cap a la resta de vessants gaudim dels massissos més importants dels Pirineus: Frondella, Balaitous, Infiernos, Vignemale, Mont Perdut, La Munia, Posets i fins i tot, traient el cap a l'horitzó, l'Aneto. Un cim molt poc visitat però de gran volada!! inclòs en la zona 1-Balaitous-Infiernos de la guia dels 3000's del Pirineu.
És un esvelt cim piramidal, fronterer amb França, que pertany a la zona 1-Balaitous-Infiernos del llistat dels 3000's dels Pirineus. El recorregut consta de tres parts ben diferenciades. Una primera part molt planera on gaudim dels reflexos que ens proporcionen els ibons i dels grans cims que ens envolten. Una segona part de pujada constant pel barranc, per un corriol que s'obre pas entre roques, fins el coll. I la tercera part, l'entretinguda cresta nord, amb rastre de corriol, moltes fites i grimpades per assolir el cim. Grandioses vistes!!
 |
Des de La Sarra és el itinerari més fàcil i més utilitzat per accedir al refugi de Respomuso, tot seguint la vall d'Aguas Límpias. Un recorregut amb un pendent moderat, on gaudirem de boixedes, fagedes i pi negre, d'un riu brau, cascades de gran alçada, penya-segats, un petit mar blau envoltat de punxeguts cims i un acollidor refugi en mig del circ de Piedrafita. Val la pena visitar la zona, encara que sigui pujar i baixar en un mateix dia.
 |