Roca de Sant Salvador (1156) i Miranda de Santa Magdalena (1132)

Itinerari entretingut, divertit i variat per la serra de Montserrat, ascendint a dos cims de gran volada i magnífiques vistes.  Pujada per la canal del Pou del Gat, visita a les restes de sis ermites, grimpades entre roques, pas per escales: de Jacob i dels Pobres, l'espectacular pas del Trencabarrals, ...són només l'aperitiu per gaudir d'aquesta caminada.

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  Carretera BP-1103 (300 m. del peatge)

Temps total:  7h21'  Sense parades:  5h51'   Ritme:  Pausat

Dificultat:  Moderat (F+)   Esforç: 1/5.

Distància:  11,96 km.       Desnivell: +1225 m.

Alçada mínima:  636 m.     Alçada màxima:  1156 m.

Cims:  Roca de Sant Salvador (1156) i la Miranda de Santa Magdalena (1132). 

De interès:  Visita a l'ermita nova de St.Joan Baptista i a les restes de les ermites de la Santíssima Trinitat, St.Salvador, Sta.Magdalena, St.Onofre, St.Joan i Sta.Anna. Des dels dos cims podem veure, en la seva totalitat, la serra de Montserrat. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  En la pujada al cim de la roca de Sant Salvador, hi ha passos aeris, precaució a les persones amb vertigen. Evitar dies de forta calor, de molt vent, de pluja o amb la roca molla. Portar abundant aigua. Uns binocles per gaudir de les vistes des del cim.

Mapa: Editorial Alpina, Montserrat, 1:25.000. Aquest full conté en la part del darrere, un mapa a escala 1:5.000.
Web:  "Tot Montserrat", pàgina amb tota la informació sobre la muntanya de Montserrat: Regions, balmes, agulles, fonts, flora i fauna, ... Informació del nom de les agulles extreta d'aquesta web. 
Aclariment important:  La roca de Sant Salvador (1156) no és la mateixa que la roca de l'Elefant (1153), tot i tenir el mateix recorregut de pujada, quan es supera l'escletxa, la primera roca es situa a l'esquerra i la segona a la dreta.  La confusió ve donada per la no diferenciació d'aquestes en el mapa de l'Alpina ni en la llista dels 100 cims de la FEEC. La roca de l'Elefant es situa al sud-est de la roca de St.Salvador. Aquesta informació es pot complementar i certificar en la web de "Tot Montserrat: Regió de St.Salvador - secció XXXI Monestir o St.Benet".

Aproximació: Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 300 m. a banda dreta, una zona d'aparcament.

Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 7,4 km. ens trobarem una zona d'aparcament a l'esquerra.
Si aquesta zona d'aparcament està plena, hi ha petites zones al voral de la carretera on poder deixar el cotxe, direcció cap el Bruc.
   

Descripció:  Recorrem un curt tram de carretera, fins a les escales que donen accés al camí dels Degotalls i la canal del Pou del Gat, seguint marques del PR-C 19.
   

Des de la carretera, s'inicia l'itinerari pujant per les escales.

Només superar les escales, es deixa un corriol a l'esquerra, tendint a anar cap a la dreta.
Quan fa un gir a l'esquerra, ens trobem la canal del Pou del Gat gairebé de front, 4'. Deixem de seguir les marques grogues i blanques del PR-C 19, per iniciar l'ascens a la canal. A partir d'ara, trobarem marques grogues, escasses però molt ben situades.
   

Inici de la canal del Pou del Gat.

La canal del Pou del Gat no és una canal gens difícil de superar. Com tota canal, va seguint una torrentera, buscant els millors passos. A trams trobarem camí on en algun punt haurem de fer alguna grimpada, fàcil.
  

Grimpadetes en la canal del Pou del Gat, seguint marques grogues.

En un flanqueig de roca, hi ha instal·lada una corda fixe, més per seguretat que per necessitat.
   

Flanqueig amb corda fixe, en la canal del Pou del Gat.

Passada la corda, baixem a la llera del torrent, on el seguirem amunt. Quan aquest es torna més ample i planer, s'ha d'estar atents. 
El camí fa un gir de 360 graus cap a l'esquerra, arrambats a la roca. La pintada groga està sobre la pedra de l'esquerra, no just on s'ha de fer el gir.
   

Canal del Pou del Gat, caminant per la llera.

El camí es va allunyant del torrent, fent algunes giragonses fins a trobar el camí de l'Arrel, 42'.
   

Arribant al camí de l'Arrel.

Seguim el camí de l'Arrel cap al Monestir, amb les marques del GR-172 i del PR-C 19. Alternarem trams en mig del bosc amb d'altres aclarits, on podem observar les primeres grans roques.
   

Arribant al Pla de la Trinitat, les roques dels Flautats.

Arribats al Pla de la Trinitat, 1h02', abandonem el GR-172 però no el PR-C 19. Fem un gir a la dreta, direcció a la Trinitat.
   

Pla de la Trinitat.

Enseguida ens trobem les restes de l'ermita de la Santíssima Trinitat, 1h06', i una de més petita i restaurada, que ens pot servir d'aixopluc en cas de pluja.
  

Ermita de la Santíssima Trinitat.

El camí segueix, ara molt planer i en mig d'un obac bosc, direcció cap a Sant Benet. En una de les clarianes, es pot veure aquesta ermita amb les Magdalenes o Gorres al darrere.
   

Conjunt de roques de les Magdalenes o les Gorres, amb l'ermita de Sant Benet.

No hem d'arribar a l'ermita de Sant  Benet! Trobem en una pedra pintada "Sant Salvador", farem un gir cap a la dreta, deixant el PR-C 19 i seguint marques grogues, 1h17'.
  

Bifurcació de camins. Seguim cap a Sant Salvador.

El camí serpenteja amb pendent pronunciat.
   

Pujada cap a l'ermita de Sant Salvador.

Un cop es surt del bosc, es puja per un curt tram de roca, on trobem el trencall per anar a l'ermita de Sant Salvador, que està a escassos metres de la bifurcació, 1h32'.
   

En aquest punt, a la dreta s'accedeix a l'ermita de Sant Salvador. Davant la roca de la Prenyada.

Ermita de Sant Salvador, amb la Mòmia al costat.

Tornem a la bifurcació i voltegem la roca que tenim a la dreta. En suau ascens, creuem l'estret coll de Sant Salvador (1071), 1h38'. 
A mida que avancem, es pot veure perfectament el itinerari de pujada a la roca de Sant Salvador.
   

Itinerari d'accés a la roca de Sant Salvador.

Més endavant trobem una fita i un corriol que trenca a la dreta. En aquest trencall, s'inicia l'atac al cim de la roca de Sant Salvador, 1h41'.
   

Desviament pel corriol de la dreta, cap el cim de la roca de Sant Salvador i l'Elefant.

El "corriol" va guanyant alçada, superant trams de roca i matolls amb alzines. 
Guanyem una molt pronunciada pujada per una roca, grimpant, on hi ha arrels i branques per poder progressar. Dir que en la base d'aquesta roca, és un bon lloc per deixar les motxilles.
   

Tram de roca amb forta inclinació, amb bones preses i arbres per progressar.

Un cop dalt, es gira a la dreta, superant un llom de roca i dalt, passar entre alzines per un pas estret arrambats a la roca, fins trobar-nos l'escletxa, de front.
És una zona molt aèria, però que un cop t'arrimes a l'escletxa, es perd aquesta sensació, 1h55'.
Per superar l'escletxa, tram d'uns quatre metres, s'ha de tenir un xic de traça. Uns la pugem de costat, d'altres de front, ... no sempre a la primera s'aconsegueix, però un cop t'hi fiques, trobes l'enginy per superar-la (nosaltres vàrem trigar quinze minuts en creuar-la, no comptabilitzats en el temps). No cal pensar en la baixada, és més fàcil i ja tenim experiència!
   

Superant l'escletxa, estreta i dificultosa si és la primera vegada que es puja.

Sortint d'aquest punt, només cal superar un curt tram de roca, amb no gaire inclinació però si que molt aèria, fins la fita que habita dalt de la roca de Sant Salvador (1156), 1h56'.
   

Darrer tram de pujada per roca, aèria però sense cap dificultat tècnica. Darrere la roca de l'Elefant.

No cal dir res de les espectaculars i vertiginoses vistes que tenim.
   

Des del cim de la roca de Sant Salvador (1156).

Des del cim, les seccions del Montgròs, els Ecos, Sant Jeroni i Cavall Bernat.

Propers sobresurten les roques de la Mòmia, l'Elefant i la Prenyada. Al fons, les Magdalenes o Gorres.

La baixada és menys temible del que un pot arribar a pensar de pujada. Amb molt de cura, es baixa l'escletxa més ràpid que de pujada. 
Desfem camí fins l'inici del trencall. 
Ara seguim cap a la dreta, en baixada, superat un tram més inclinat, el camí es suavitza, passant entre alzines i boixos, fins el coll de la Canal Plana (1019), 2h32'. Des d'aquí tenim una vista privilegiada dels Flautats i de la Roca de Sant Salvador, cim que hem pujat i que sembla inabastable.
   

Des del coll de la Canal Plana, les roques dels Flautats i de Sant Salvador.

Continuem de front, amb marques grogues, seguint el camí de la serra de les Lluernes.
   

Camí de la serra de les Lluernes, amb el Cavall Bernat i la roca de les Onze.

El camí segueix gairebé per la carena, tenint al front o a la dreta l'imponent Cavall Bernat. Es volteja un cota i un xic més endavant, trobem un corriol que baixa, cap a l'esquerra, 2h46'. 
Seguim aquest corriol, molt fressat al principi i més diluït però fitat en la part baixa. (important portar gps en aquest punt).
Enseguida en endinsem en el bosc, a tocar del torrent de Santa Maria. Haurem de seguir el torrent uns metres cap a la dreta (si es fa a l'esquerra també el trobarem) fins a enllaçar amb el camí Vell de Sant Jeroni, 2h54'. Cal seguir-lo cap a l'esquerra, direcció al Monestir.
  

Camí Vell de Sant Jeroni, direcció cap el Monestir.

Camí ombrívol, en continua i suau baixada, ens porta fins el Pla dels Ocells, 3h09'. Nus de camins i pal indicador, girant cap a la dreta: "Funicular de Sant Joan".
   

Pla dels Ocells.

El camí es una pujada constant, de bon caminar, on mica en mica ens va ensenyant un degoteig de roques: La Panxa del Bisbe, el Trencabarrals i si mirem enrere, des de l'Albarda Castellana i la miranda de Sant Jeroni fins la roca del Moro o el Cavall Bernat.
   

Mirada enrere des del camí que puja cap el pas del Trencabarrals.

A mida que ens apropem al Trencabarrals, aquest creix en grandària.
   

El camí puja directes cap el Trencabarrals.

Fins a trobar-nos amb la seva paret, només franquejable per un estret pas, el Pas del Trencabarrals (979), 3h23'. Si Montserrat amaga llocs màgics, aquest ha de ser un d'ells!
   

Pas del Trencabarrals.

El camí segueix paral·lel però força més avall a les roques de les Magdalenes. Enllacem amb el PR-C 19 que puja de l'ermita de Santa Anna, seguint de front, ara en pujada.
Trobem una bifurcació, on deixem el PR-C 19 que segueix a l'esquerra, per agafar el trencall de la dreta, força fressat, fins a enllaçar amb el camí Nou de Sant Jeroni, 3h35', tot superant unes escales.
   

Enllaç amb el camí Nou de Sant Jeroni.

De front, l'ample camí recorre per sota les roques de la Gorra Marinera, la Magdalena inferior i la Magdalena superior. 
Just en mig d'aquesta darrera i de la Gorra Frígia, hi ha un pal indicador cap a l'ermita de Santa Magdalena, 3h42'. (Documentat amb més detall a "Miranda de Sta.Magdalena-Albarda Castellana-Miranda de St.Jeroni").
Es segueix el corriol cap amunt, amb pendent pronunciat, fins trobar-nos les Escales de Jacob, que haurem de superar.
   

Pujant les Escales de Jacob, direcció a Santa Magdalena.

Deixem el trencall cap a l'ermita de Sant Onofre, que farem seguir a la baixada. Ara seguim pujant per un camí serpentejat fins a les restes de l'ermita de Santa Magdalena, 3h54'.
Per tram més rocós, ens enfilem fins dalt de la Miranda de Santa Magdalena (1132), 4h03'.
   

Miranda de Santa Magdalena (1132).

Estem rodejats de les altres agulles que formen les Magdalenes o Gorres. En front, la roca de Sant Salvador i l'Elefant, imponents i gairebé inexpugnables des d'aquí, acompanyats de la Mòmia.
   

La roca de Sant Salvador (1156), l'Elefant (1153), la Mòmia (1127) i la Momieta (1078).

Des del cim, les regions montserratines de les Agulles, dels Ecos i de Sant Jeroni.

Desfem camí fins la bifurcació de l'ermita de Sant Onofre, amb pal indicador, cap a "Funicular de St.Joan", 4h11'.
Després d'un tram molt acanalat, arribem a les Escales de Jacob, aquest cop les de la banda de Sant Joan, per on baixarem.
   

Les Escales de Jacob, de baixada cap a l'ermita de Sant Onofre.

Per arribar a l'ermita de Sant Onofre, abandonem les escales per un visible camí entre la roca, amb barana de fusta.
   

Aeri camí cap a l'ermita de Sant Onofre.

Primer ens trobem les minses restes de l'ermita de Sant Onofre, 4h18'.
   

Restes de l'ermita de Sant Onofre.

I més endavant, les restes de l'ermita de Sant Joan, antigament restaurant.
   

restes de l'ermita de Sant Joan.

Després de baixar per unes escales, seguim el camí de Sant Joan, encimentat, passant pel costat de la nova ermita de Sant Joan Baptista, 4h25'.
   

Nova ermita de Sant Joan Baptista.

Més avall, i girant el cap enrere, podem observar la miranda de Santa Magdalena, on fa una estona hem estat.
   

Mirada enrere des del camí que porta al Pla de les Taràntules.

En continua baixada, arribem fins el Pla de les Taràntules (971), 4h36', on tornem a enllaçar amb el PR-C 19.
   

Pla de les Taràntules, plaça amb bancs i estació del funicular de Sant Joan.

Girem a l'esquerra, passant per la porta del funicular de Sant Joan, fins la bifurcació de camins, on trobem un pal indicador.
El de l'esquerra és el camí Nou de Sant Jeroni, el de la dreta i que seguim, baixa cap a l'ermita de Santa Anna, 4h38', amb marques grogues i blanques. (Documentat amb més detall, fins el Monestir a "Monistrol de Montserra-Monestir-Miranda de Sant Jeroni").
   

Bifurcació cap el camí Nou de Sant Jeroni o l'ermita de Santa Anna.

De baixada, trobem un nou trencall cap a l'ermita de Santa Anna, 4h44', ben assenyalat amb un pal indicador.
El primer tram baixa força, tot desfent unes llaçades, per després suavitzar fins el torrent de Santa Maria, on el camí fa un gir cap a la dreta, passant per davant de les restes de l'ermita de Santa Anna, 4h55'.
Un xic més endavant, la Plaça de Santa Anna, bifurcació de camins, on deixem el PR-C 19 i seguim el GR-172 i GR-4, baixant per les Escales dels Pobres.
   

Plaça de Santa Anna, lloc on iniciem el descens per les Escales dels Pobres.

Creuem per l'estret pas dels Francesos, 5h04'.
   

Pas dels Francesos, baixant per les Escales dels Pobres.

El desnivell de baixada és força gran, però graó rere graó, es fa força còmode. El darrer tram és molt més suau i amb menys escales, fins arribar a la plaça de l'Abad Oliva i al complex del Monestir de Montserrat, 5h17'.
   

Monestir de Montserrat.

En aquest punt, tornem a enllaçar amb el PR-C 19 que ve del camí de Sant Miquel, i deixem de banda els dos GRs.
Un cop travessat tot el complex, abans de baixar cap a l'aparcament, trobem unes escales, a ma esquerra, que porten al camí del Magnificat o dels Degotalls, 5h25'.
   

Desviació cap el camí dels Degotalls.

Un ample camí avança sota les parets rocoses que cauen del pla de la Trinitat. Un munt d'ofrenes i monuments a il·lustres artistes catalans i als molts sants i santes repartits per la geografia catalana, ens acompanyaran durant aquest tram.
   

Camí dels Degotalls.

Es deixa de banda un primer camí que trenca a la dreta. En el segon trencall, amb tanca de ferro i pal indicador, abandonem l'ample camí dels Degotalls, tot seguint les marques grogues i blanques.
   

Desviació cap a la carretera.

Una baixada curta i directe ens deixa a peus de carretera. Ara només ens cal seguir aquesta fins l'aparcament del cotxe, 5h51'.

Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.