Balandrau (2585) - L'Atalaiador (2237), per les Gorges del Freser

A la tardor, el millor recorregut per pujar al Balandrau és, sense cap dubte, per les gorges del Freser: Explosió de colors! I per rematar-ho, una circular baixant pel serrat de l'Atalaiador, travessant pastures i imponents boscos de pi. Caminada molt variada, amb salts d'aigua, rius, torrents, cabanes de pedra, pastures, boscos i un magnífic mirador com és el Balandrau. 

   

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada:  La Farga (Queralbs)

Temps total: 10h22'.   Sense parades:  9h17'.   Ritme:  Pausat.

Dificultat:  Fàcil     Esforç: 2/5.

Distància:  19.85 km.    Desnivell: +1553 m.

Alçada mínima:  1132 m.   Alçada màxima:  2585 m.

Cims:  Balandrau (2585), L'Atalaiador (2237).

De interès:  Tots dos cims tenen grans vistes, tot i que el dia ha estat boirós i no les hem pogut gaudir. El camí de les Gorges del Freser és un dels camins més espectaculars i bells de tot els Pirineus, i més en la tardor. El descens pel Serrat de l'Atalaiador és una ruta molt poc freqüentada, on anem creuant boscos, alguns molt joves. A mig camí tenim el refugi de Coma de Vaca, guardat en temporada i amb una part lliure fora d'aquesta. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  En aquesta època de l'any, la tardor, portar una càmera fotogràfica per captar les moltes tonalitats i contrastos que ens ofereix el bosc. Hi ha molt de contrast tèrmic entre la part baixa i els cims a més de poder trobar-nos un canvi sever meteorològic, per tant roba d'abric, guants, gorro i braga. Gairebé obligat el GPS amb el track del recorregut, sobretot en el tram entre el Balandrau i La Farga: la part del Serrat de l'Atalaiador amb molts trencalls i algunes marques poc visibles; i en cas de boira o neu, des del cim del Balandrau a l'Atalaiador,  les marques estan a les pedres del terre, sense gaires referències per seguir el rastre de camí.

Mapa:  Editorial Alpina, Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter, 1:25.000.

Aproximació: Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, es segueix la carretera N-260.  Arribats a Ribes de Freser, es segueixen les indicacions cap a Queralbs, seguint per la carretera GIV-5217. En una corba molt tancada (ferradura), deixem aparcat el cotxe en una petita esplanada en el interior de la corba. Estem situats a 1km abans d'arribar al poble de Queralbs.

Tenim una segona opció, que és seguir la carretera que trenca a la dreta tot just al ben mig de la corba de la ferradura, fins a la central hidroelèctrica de Daió, on hi ha una petita esplanada per aparcar, entre 4 o 5 cotxes.

Descripció:  En mig de la corba tancada, arrenca una pista encimentada, amb pal indicador. Creuem el pont de les Guielles i deixem de banda la carretera que gira a la dreta i porta als pobles de Fustanyà i Serrat, seguint de front.
   

Inici del recorregut.

En suau ascens, ens endinsem cap a les Gorges del Freser, seguint de prop el riu Freser. 
Al final de la pista encimentada, trobem la central hidroelèctrica de Daió de Baix, on hi ha un petit aparcament.
Creuem pel pont de Daió a l'altre riba del riu,16', on trobem indicadors i el camí que ens portarà fins el refugi de Coma de Vaca.
   

Pont de Daió.

Camí de Coma de Vaca.

Un magnífic camí va guanyant alçada entre el bosc, de boixos i avellaners principalment, en mig de fulles multicolors i un altiu penya-segat que ens separa del riu, força metres més avall.
  

Camí de Coma de Vaca, explosió de colors a la tardor.

En una raconada, obaga, sentim el fort picar de l'aigua contra les roques, ...l'espectacular salt del Grill és molt a prop, només cal superar unes pedres, sense cap problema, per arribar-hi a la base, 39'.
   

Des del camí, al fons està el Salt del Grill.

Salt del Grill.

El sender travessa els cingles d'en Gorganya, molt aeri, amb àmplies vistes de tota la vall que forma el riu i el bosc que l'envolta.
   

Creuant els cingles d'en Gorganya.

Abandonem el precipici per endinsar-nos cap el bosc, on trobem i deixem de banda el trencall que baixa cap a Fustanyà, el Serrat i la Farga, marcat amb un visible pal indicador, 1h16'.
   

Cruïlla amb el camí cap a Fustanyà, Serrat i la Farga.

Després de creuar un parrell de torrents, el pendent es suavitza fins arribar al pont de les Marrades, 1h53', situat en la jaça de Costa Rubí.
   

Pont de les Marrades.

Iniciem l'ascens per un seguit de llaçades, les Llosardes, on ens apropem al salt del Freser, una petita cascada que forma el riu i que des d'un roc 'mirador' gaudirem d'ella.
   

Salt del Freser.

Pujant per les marrades de les Llosardes.

Dalt de l'últim revolt del camí, trobem un trencall amb marques vermelles, anomenat 'la directa al Balandrau', 2h28', que com bé indica, puja directe fins el cim. Però avui no toca pujar per aquí, ...seguim el fressat camí, ara més planer.
   

Trencall cap a 'la directa al Balandrau'.

Travessem unes pedreres i fem un parell de llaçades abans d'iniciar la pujada per les Marrades, on el pendent s'accentua.
   

Iniciant les Marrades.

Superat aquest tram, realitzem un flanqueig sota els cordals que cauen del propi Balandrau, buscant el pas estret que forma l'inici de la Coma de Fresers.
   

Ens apareix la Coma de Fresers.

Just quan s'obre la vista cap a la Coma de Fresers, tenim als nostres peus el refugi de Coma de Vaca.
   

Refugi de Coma de Vaca, força avall.

Continuem amb el flanqueig, seguint el relleu de la muntanya que ens porta a fer un gir cap a la dreta.
Trobem el trencall que baixa cap el refugi, amb un pal indicador que 'no indica gaire', ni tant sols el refugi, situat molt a prop del torrent del Bugader, 3h38'.
   

Pal indicador 'torrent del Bugader', trencall cap el refugi de Coma de Vaca.

Aprofitant que farem una parada, m'escapo fins el refugi de Coma de Vaca, senzillament seguint el marcat camí fins a peu de la coma de Fresers, 3h46'.
No és necessari baixar fins el refugi per seguir el recorregut.
   

Refugi de Coma de Vaca.

Retorno fins el trencall, on està situat el pal indicador, 3h56', per continuar cap el Balandrau.
Sense cap desnivell, el camí segueix de front, fins el mateix torrent del Bugader, que el travessem i flanquegem fins a creuar el torrent de Mantinell, 4h01'.
Estem situats just en front del pal indicador on hi ha el trencall cap el refugi.
   

Seguim el camí, tot just en front d'on hi havia el pal indicador i el trencall cap el refugi.

Només creuar el torrent de Mantinell, iniciem una directa i forta pujada pel llom, molt a prop del torrent. Veurem una gran fita de pedres i rastre de corriol.
   

Llom per on pujarem, amb una gran fita.

Pujant pel llom cap a la jaça de Mantinell. Al fons el refugi Coma de Vaca i el Torreneules.

En la part alta, jaça de Mantinell, escorada a l'esquerra, hi trobem la barraca de Mantinell, 4h39', que hi arribem per un definit camí.
   

Barraca de Mantinell.

Magnífica vista de la serra de Torreneules i serra del Mig, amb el refugi de Coma de Vaca assentat en la vall.
   

Des de la barraca de Mantinell, s'albiren alguns cims de l'Olla de Núria.

Retornem al camí, ara més fressat, que va guanyant alçada per dirigir-se cap el coll. 
   

Camí de pujada cap el coll de Tres Pics.

A mida que pugem, apareix el coll i cordal fins el Balandrau.

Els núvols comencem a pujar i a tapar-ho tot amb un vent cada cop més intens. Arribem al coll de Tres Pics (2396), 4h57', depressió formada pel pic de Fontlletera o puig de la Coma (2581) al nord-est i el Balandrau (2585) cap el sud-oest.
   

Coll de Tres Pics (2396), amb el puig de la Coma o Fontlletera (2581) al fons.

Iniciem l'ascens a l'objectiu del dia. En tot moment el camí és força fressat i clar de seguir. 
   

Entre boira, deixem enrere el coll de Tres Pics.

Anem voltejant els Tres Pics, conjunt de tres grans turons, el més alt el tercer amb 2529 m. i tot seguit es remunta per fort pendent fins el Balandrau.

Camí que volteja el pic de Tres Pics. Tapat per la boira, el Balandrau.

La Coma de Fresers i el Bastiments, envoltats per la boira.

Darrers metres fins el vèrtex del Balandrau.

El puig de Balandrau (2585), 5h38', és allargat i planer, amb grans vistes que avui no ha volgut ensenyar-nos. Hi ha un vèrtex geodèsic i en l'altre extrem, un 'faristol' amb el relleu dels cims que l'envolten, potser és aquí el punt més alt.
(Pots veure detallats els cims que l'envolten, consultant una altra entrada).
   

Cim del Balandrau (2585).

A partir d'aquest punt i amb l'afegit de la boira, és on el gps és gairebé obligatori, sent una zona amb poques referències, de camins i corriols fets pel bestiar i de molt fàcil perdre's.
Iniciem la baixada per un camí fressat que marxa a tocar del vèrtex geodèsic, seguint el llom direcció sud.
  

Baixada cap a la serra de la Canya.

El camí s'ha d'abandonar després d'unes curtes llaçades, seguint un llom cap a la dreta, sense rastre de camí però amb pintades vermelles, poc visibles! i com a referència les Roques Blanques.
Si continuem el fressat camí, baixaríem per la serra de la Canya cap el puig Cerverís i la collada de Meianell.
   

Abandonem el llom que porta a la serra de la Canya, per seguir direcció a les Roques Blanques.

Arribats sota les Roques Blanques, iniciem la davallada pel llom de l'esquerra, amb rastre de camí difós i discontinu. Ara la referència és la roca que fa de contrafort de l'Atalaiador.
   

Apropant-nos a les Roques Blanques.

Baixem pel llom cap a les roques de l'Atalaiador.

En un collet,  enfront tenim les roques que haurem de voltejar per l'esquerra per assolir el modest cim de l'Atalaiador (2237), 6h20'.
  

Des del collet, l'Atalaiador.

Cim de l'Atalaiador (2237).

Retornem al collet i seguim el camí de baixada, cap a l'esquerra, aquest força fressat, i que ressegueix la carena de la Caixeta o serrat de l'Atalaiador.
   

Des del collet, seguim la carena amb camí fressat.

Anem alternant zones de pi jove, prats i boscos, sempre seguint les marques vermelles.
Ens apareixen entre els núvols els cims de la serra de Montgrony.
   

La serra de Montgrony amb els dos cims més destacats.

Cap a l'est, un emboirat Taga amb grans tonalitats de colors dels boscos que l'envolten.
   

El Taga.

Continuem seguint la carena, fins el collet de l'Atalaiador, 6h35', per on creuarem.
  

Creuant el pas del collet de l'Atalaiador.

Des del collet de l'Atalaiador, enrera i al fons, les roques de l'Atalaiador.

Continuem baixant per la carena, amb rastre de camí i marques vermelles. Molta zona de prat. De fons Fontalba amb l'inseparable Puigmal, i més enllà, la serra de Montgrony.
  

Tram de baixada per la carena de la Caixeta o serrat de l'Atalaiador. Al fons a la dreta, el Puigmal.

Fins a endinsar-nos en el bosc de pi. Tot hi haver-hi força marques, hi ha un curt tram amb força troncs al terre i escasses marques.
   

Travessant boscos a la carena de la Caixeta o serrat de l'Atalaiador.

Arribem a una pista, 7h12', on en un arbre hi ha un rètol: "Balandrau per Serrat de l'Atalaiador", aquest rètol el trobem d'esquenes, ja que està posat per realitzar la pujada.
   

Arribem a la pista. Hi ha indicador en un arbre.

Creuem la pista, just davant hi ha una fita. Davallem amb rastre de camí però sense cap pintada. És fàcil, sempre s'ha d'anar de front fins trobar una nova pista, molt atrotinada i en desús (diguem que hem fet una drecera per evitar el revolt que fa la pista).
   

Trobem una estreta pista, que seguim cap a l'esquerra.

La seguim cap a l'esquerra. Aviat trobem un revolt marcat d'una ample pista. Només hem de seguir les marques vermelles i el corriol que ens fa de drecera.
   

Seguint la pintura vermella, fem una drecera a la pista.

En sortir en un nou revolt, seguim la pista i just després d'acabar la corba a dretes, trobarem el trencall a l'esquerra, amb una fita poc visible i una pintada vermella encara més amagada, on abandonem la pista.
   

Drecera i seguir pista, fent el revolt cap a la dreta.

Al finalitzar el revolt, es deixa la pista per un camí a l'esquerra.

A mida que baixem el camí es torna més clar i les pintades surten a la llum. 
Tornem a creuar una nova pista, ara sí amb forces pintades, per continuar baixant pel mig d'un espès bosc.
   

Creuem una zona boscosa, amb algun petit prat.

Trobant alguna pastura, creuem una tanca i més avall, seguim baixant al costat d'un mur de pedres.
   

Seguim el mur de pedres fins gairebé el poble de Serrat, que cau aprop.

El camí es torna més ample fins arribar a una cruïlla de pistes, 7h52'. Des d'aquest punt i com a referència, podem veure les teulades del poblet del Serrat.
   

Poble de Serrat, des de la cruïlla de les tres pistes.

La pista de l'esquerra i la del front porten cap el poble, nosaltres seguim la que tendeix a la dreta.
Més endavant, passem al costat de camps de conreu, passant de llar en una primera tanca.
Molts tracks de wikiloc indiquen creuar aquesta primera tanca i seguir la pista, per després saltar una segona tanca a la dreta i creuar pel ben mig el camp de conreu, fins la tanca de sortida, força més avall. 
    

S'ha de seguir la pista cap avall, fins el final.

Fins que el camí acaba en una altra tanca d'entrada a un d'aquest camps. Entrem i seguim baixant enganxats al mur de pedres, al final d'aquests trobem una nova tanca, per on sortirem, 8h17'.
   

Sortint per la tanca del camp de conreu, seguim la pista de la dreta.

Agafem el camí de la dreta, amb un pendent sostingut, entrant en el bosc, amb vistes cap el Torreneules, que ens queda en front.
En un primer trencall, seguim pel camí de dalt, 8h24'.
   

Seguint l'estreta pista, agafem el camí de dalt.

Al fons, el Torreneules.

Creuem el petit torrent de Sitlla i més endavant, deixem el camí ample per seguir cap a l'esquerra per un de més estret, fressat i amb baixada més pronunciada. Aquest tram de paisatge obac és de gran bellesa i verdor. Cal dir que les pintades vermelles són força presents i no hi ha pèrdua.
   

Avançant pel mig del bosc.

Baixant per un obag bosc.

Després d'una baixada més pronunciada, ens topem amb la pista, el camí del Serradell, 8h51'.
   

Enllacem amb la pista, camí del Serradell.

Seguim un curt tram. En arribar a l'alçada del torrent del Forn, en la paret de contenció hi ha marques indicatives de quin és el camí a seguir per arribar a la Farga.
Un corriol davalla a l'esquerra, en la mateixa corba, 8h56'.
   

Trencall a l'esquerra cap el torrent del Forn.

Seguim molt a prop de les aigües del torrent, primer en intensa baixada i més avall per terreny més suau. Tram força humit, amb un camí preciós, on el brogit de l'aigua i la verda molsa ens donaran el toc de gràcia a aquest recorregut.
   

Baixant pel camí del torrent del Forn, una preciositat!

Travessem una canal on va a parar l'aigua del torrent del Forn, amb una resclosa. Aquesta canal abasteix a les centrals hidroelèctriques de la zona.
   

Creuant un canal d'aigua.

Continuem per una ampla pista, molt pedregosa i erosionada per l'aigua, fins a sortir a la pista encimentada, 9h12', per on hem passat aquest matí.
Només ens cal seguir cap a l'esquerra, fins arribar al punt d'inici, la Farga, amb les darreres llums del dia, 9h17'.


Pots veure el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog deixant una opinió o comentari, gràcies.