17 de novembre del 2015

Puig de Comanegra (1557) - Puig de les Bruixes (1393), des de Monars

El puig de Comanegra, amb els seus 1557 m. és el sostre de la Garrotxa, a més de ser el punt més al sud de França continental. És un dels recorreguts clàssics de Catalunya i cim emblemàtic, és de tipus senderisme, on la única "dificultat" és el fort pendent per assolir el cim. És una ruta molt completa, pugem cims, carenem, passem per fagedes, avellaners, rouredes, amb unes vistes molt àmplies, que van des dels Pirineus, Canigó, Montseny, Cabrera-Aiats, Bassegoda, Puigsacalm, Taga, Rasos de Peguera, ... Apta per a tot tipus d'excursionistes. 

   


Ruta circular: Sí.
Sortida i arribada: Bassa de Monars
Temps total:  5h40'    Sense parades: 4h11'    Ritme: Pausat
Dificultat: F - Fàcil     Esforç: 1/5 
Distància: 10,62 Km.          Desnivell: +484 m
Alçada mínima:  1220 m.   Alçada màxima: 1557 m. 
Cims:  Puig Comanegra (1557m) i Puig de les Bruixes (1393m)
De interès:  Fageda de la Baga del Bordellat (vessant nord del Comanegra).
Acompanyants:  Alícia.
Recomanacions: Portar aigua, no hi ha cap punt de recollida.
Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa,  1:25.000
Aproximació: Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, Agafar la carretera N-240 i N-260 direcció Sant Joan de les Abadesses. Creuem la població, seguint per la carretera N-260. Passada una rotonda, seguim per la C-38. Creuem Sant Pau de Segúries i deixem a ma esquerra Camprodon. Seguim direcció a Molló, fins que un trencall a ma dreta, ens porta a Rocabruna, per la carretera GIV-5223. Creuem el petit poble, i ja de baixada, girarem per una pista, a ma esquerra, on hi ha un dipòsit de formigó. Aquesta pista ens queda de front tal i com venim de la carretera. Es segueix aquesta pista, durant 7,7 km., apta per a tot tipus de vehicles, fins la bassa de Monars, on un rètol ens dóna la benvinguda. 
      
Descripció:
Deixem el cotxe aturat en un racó de la pista, a tocar de la bassa de Monars.  El rellotge marca les 11:00 d'un esplèndid dia de novembre.
  
Bassa de Monars.
Resseguim la pista pel solell del Comanegra, en suau baixada. Al quilòmetre, aquesta dóna pas a una bifurcació de camins, 16'. Un pal indicador, assenyala el camí de l'esquerra, que tendeix a pujar. El de la dreta i en baixada, marcat amb una creu, serà el camí per on tornarem.
  
Seguim el camí que puja, entre els arbres està el camí per on tornarem.
Així que seguim el de l'esquerra, marcat amb pintura verda/taronja, que suaument, guanya alçada.
Travessem un bosc d'avellaners, sense fulles en aquesta època de l'any, donant una sensació de bosc de bruixes. En aquest tram, el camí augmenta de desnivell.
  
Bosc d'avellaners.
A la sortida del bosc s'obren les vistes, als peus nostres i en mig del bosc, es pot veure el Mas de l'Om, a més de la carena que ens durà al puig de les Bruixes.
Guanyem alçada en diagonal, buscant la carena. 
  
De pujada, buscant la carena.
Gairebé a dalt, 53', girem cap a l'esquerra, deixant els senyals, i també en diagonal, ens dirigim cap el puig de Comanegra
   
Girem direcció el Comanegra, per un camí que puja en diagonal, fins a topar amb el camí carener.
Coincidim amb el camí carener, 53', i amb els senyals que veníem seguint, per arribar a la base des d'on comença la forta pujada.
El primer tram és força dret, però tenim l'ajuda del camí en forma de revolts.  Després ve un altre tram, igual de fort, però recte, on l'acumulació del fullam de la fageda, ens dificulta un xic la progressió.
  

Tram de forta pujada, entre faigs.
Passat aquest tram de carena, entrem de ple en la fageda de la baga del Bordellat. El terreny és molt més suau, encara que seguim pujant, entre faig i fulles. Abans d'atacar el tram final, hi ha un petit replà on reposen uns pocs exemplars de faigs d'una grandària excepcional, res a veure amb la resta de la fageda, molt més jove. 
  
Grans faigs, en un petit replà, a tocar del cim.
Passada una suau pujada, progressem per la carena, on podem contemplar tot el vessant sud, amb una vista espectacular, mentre que la fageda ens tapa el vessant nord.
  
Arribant al cim del Comanegra.
Sense cap problema, arribem al cim del Comanegra (1557m),  1h27'.
  
Cim del puig de Comanegra (1557m).
Vistes cap el Pirineu.
Vistes cap el Rasos de Peguera, Taga i serra Cavallera.
Després de gaudir del les vistes que dóna aquest cim, desfem el camí. A tenir en compte i molta precaució és en el tram de forta (ara) baixada ple de fulles, on es molt fàcil relliscar.
Un cop baixat aquest tram compromès, seguirem el camí, molt fressat, deixant a la dreta per on hem pujat, i seguint la carena i els senyals verds/taronges.
  
Retornant per la carena, amb el Bassegoda al fons.
Creuem, dalt de la carena, el Pla de la Serra, un pla herbós, amb suau baixada, per després passar per una zona més rocosa.
  
Passat el tram més rocós, es passa per aquest punt al vessant francès.
Es passa al vessant francès, per salvar un promontori rocós, en mig d'una fageda, i al poc, tornem al vessant català, aquest punt és el més baix de tota  la carena, el portell de Donantic (1344m), 2h20'.
  
Portell de Donantic, punt més baix de tota la carena.
Entrarem de nou, en un petit coll, en terreny francès, guanyant alçada entre faigs, i retornant de nou al vessant sud, entre dues grans roques,.
Des d'aquí ja podem veure el cim. Només queden un parell de pujades, fortes però curtes, pel canto de la carena.
   
Vistes del Canigó, prop del cim del puig de les Bruixes.
Arribem al puig de les Bruixes (1393m), 2h37' , cim molt estret i que dóna una sensació de buit. En aquest cim tenim vistes als 360 graus.
   
Cim del puig de les Bruixes (1339m).
Es pot observar tota la carena fins el Comanegra, a més de les cases de Monars, el Canigó, Montseny, Bassegoda, ...i el puig de Sant Marc a tocar.
Baixem per la part oposada a la pujada, amb fort desnivell però curt.  Des de baix s'observa l'estret i predominant puig. Cal dir que els senyals acaben en el cim, i a partir d'aquí farem la tornada guiats amb l'ajuda del GPS.
   
Baixant del puig de les Bruixes. Punxegut i prim.
Entrem en una zona de bosc baix, on girem per un corriol, no gaire fressat. Resseguim la carena per cotes més baixes.
Tot just sota el puig de les Bruixes, parem a fer un mos. 
Seguim rastres de camí, trams més fressats altres més perdedors, sempre intentant trobar el següent més avall.
A les portes de la roureda, enxampem el camí bo, molt fressat, després d'haver fet una llaçada i perdut força desnivell. Pel que sembla, aquest menava més avall del nostre.  
   
Entrant en la roureda, el camí és més ample i fressat.
Hi ha algun senyal groc/blanc mig esborrat i molt aïllat, ara ja no són gaire necessaris, ja que la claredat per on passem no ens deixa dubtes.
A estones es puja i a d'altres es baixa, sempre suaument, entre rouredes i grans clarianes.
En una d'aquestes clarianes, es pot pujar d'alt un roc, on tenim una vista privilegiada de les cases de Monars i l'immens bosc d'aquesta contrada.
A partir d'aquí són més sovint els senyals, i el camí tendeix decidit a baixar, sense gaire força,entre el fullam. Passem per la font de l'avellanosa, 3h48', avui dia seca, amb un abeurador per al bestiar.
   
Font de l'Avellanosa, no raja aigua.
Passada la font, en una curta pujada, trobem la pista, 3h53'. En aquesta hora de la tarda, el sol té un contrast de tardor, donant-nos una imatge clara del recorregut fet i de la frondositat del vessant.
  
Cim del puig de les Bruixes i puig de Sant Marc, des de l'inici de la pista.
En suau pujada, es recorre el quilòmetre de pista, fins la bassa de Monars, lloc on hem iniciat la ruta aquest matí. 4h11', són les 16:40' i aprofitarem la horeta que ens queda de sol per arribar a baix de la pista i a Rocabruna, és clar, amb el cotxe.  

Pots veure el track del recorregut a Wikiloc. 

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

 
 
           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel comentari !!