El Mont (1124)

Per pujar al cim del Mont, hi ha molts camins, un dels més bells i espectaculars és sortint des de Beuda, pel pujant d'en Vilà i creuant el cingle de Rocapastora. Dalt trobarem espectaculars vistes, des del Canigó, els Pirineus o Puigsacalm fins el golf de Roses i el mar Mediterrani. El santuari de la Mare de Déu del Mont, corona aquest cim, lloc on Mossèn Jacint Verdaguer va escriure part del llibre "Canigó" i que t'espera assegut en un banc, per gaudir de les vistes!

Ruta circular: Sí.

Sortida i arribada: Beuda.

Temps total: 8h45'   Sense parades:  7h00'   Ritme:  Pausat.

Dificultat: Fàcil    Esforç: 1/5.

Distància:  16,84 km.   Desnivell:  +1072 m.

Alçada mínima:  323 m.   Alçada màxima: 1124 m.

Cims: El Mont (1124).

De interès:  Santuari de la Mare de Déu del Mont, on també hi ha un restaurant, un bar amb una terrassa esplèndida i un petit museu dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer. Monestir de Sant Llorenç de Sous, restaurat, amb les ruïnes apuntalades. Aquest cim, tot i pertanya a l'Alt Empordà (municipi d'Albanyà), fa de frontera amb la Garrotxa, per aquest motiu, està inclòs dins d'aquest blog en la zona de l'Alta Garrotxa. 

Acompanyants:  Alícia.

Recomanacions:  Sobretot a la tornada des del cim del Mont, hi ha molts trencalls i desviacions, aconsellable portar GPS. Evitar dies de forta calor, agreujada amb la humitat provinent del mar i els trams de roca (cingleres).

Mapa: Editorial Alpina, Alta Garrotxa, 1:25.000.

Aproximació: Des d'Olot, capital de la Garrotxa, s'agafa l'autovia A-26 direcció a Figueres. La deixem en la sortida núm. 65 a Besalú. En la rotonda, seguim per la carretera GIV-5234 direcció Beuda. Hi ha un parell d'amplis aparcament, indicats.

Des de Figueres, capital de l'Alt Empordà, agafar la N-260 direcció a Olot. Arribats a Besalú, seguir per la sortida núm. 64, on en la rotonda, trobarem indicació cap a Beuda (mateix itinerari que des d'Olot).

  

Descripció:  Des del petit nucli de Beuda, tenim unes grans vistes cap a la serra del Mont i els cingles de Rocapastora.
   

Serra del Mont i el cingle de Rocapastora, des de Beuda.

Baixem per la carretera fins el trencall que trobarem en plena corba, encimentat, que ens porta al castell, a can Tries,... entre d'altres.

Passem pel costat de la font de la Quera, amb una taula i un grandiós plataner. 

Continuem per la pista encimentada, després de passar el trencall i rètol "Can Xelió", trobarem un camí que surt cap a la dreta, 9', sense cap mena de senyalització (1 minut des del rètol). 
   

Trencall cap el pujant d'en Vilà.

Uns passos més endins, trobem una bifurcació, seguint cap a la dreta, amb fites i camí força fressat.

Iniciem la pujada entre arbustos, pins, alzines, farigoles i romanís. 
   

Seguint el camí, fressat, entre pins.

El camí flanqueja cap a l'esquerra, perdent el pronunciat pendent, fins i tot un tram de baixada per creuar una torrentera.

Tornem a pujar. Creuarem alguna paret de pedra seca i més amunt, sovintejaran les roques i el pedregam. 
   

En el pujant d'en Vilà, comencen a predominar grans rocs.

Apareixen unes marques vermelles. Augmenta el pendent, fent unes ziga-zagues entre roques per creuar el pas del pujant d'en Vilà, 47'.
   

Pas del Pujant d'en Vilà.

Continuem per un camí atorrentat, amb marques vermelles i constants fites. 

Trobem una bifurcació, on s'ha de seguir cap a la dreta, amb pintura vermella i fites més endavant. Compte, que en el trencall de l'esquerra, també hi ha fites!

Entrem en les Planes d'en Vilà, 56', lloc on podem recuperar forces. S'acaben les pintades vermelles.

Enseguida trobem una nova bifurcació. Hi ha una fita a peu de la cruïlla, i tant a la dreta com a l'esquerra, hi ha fites! Seguim cap a la dreta.
   

Bifurcació de camins, en les Planes d'en Vilà.

Iniciem una nova pujada, sempre seguint un camí molt marcat, amb força pedres i moltes fites a la vista.

El pendent és pronunciat, guanyant alçada fent un seguit de curtes llaçades.
   

Creuada la plana, el camí va guanyant pendent i alçada.

El camí ens porta fins a una estreta pista, molt atrotinada i en desús. Just en aquest enllaç, el camí marxa cap a la dreta i que més endavant, el retrobarem (a la tornada de visitar el pedró).

Així doncs, seguim la pista (cap a l'esquerra). Aquesta arriba a una altra pista més ample i en bon estat, 1h31'.
   

Enllaç amb la pista que porta al Pla de Solls.

Seguim aquesta nova pista cap a la dreta, fent un parell de llaçades. Seguint fites, la deixarem per seguir de front.

Enseguida trobem un trencall a l'esquerra, marcat amb fites, 1h37'.
   

Deixem la pista, per un trencall a l'esquerra, cap el pedró.

Es va superant una petita cinglera, amb un pas amb cadenes, sense cap complicació, fins el ressalt rocós del Pedró de Sant Jaume, 1h41', on es troba l'oratori.

Les vistes des d'aquest punt cap a la plana són de vertigen.
   

Des de les roques del pedró de Sant Jaume.

Oratori del pedró de Sant Jaume.

Tot i que la continuïtat del camí no és gaire clar, sempre trobarem fites. Primer en suau baixada, després la inclinació augmenta i el camí és torna molt més clar.

Finalment enllacem amb el sender que havíem abandonat, 1h49'.

Girem cap a l'esquerra, on passem per la grandiosa alzina del Malpàs, 1h53'.
   

Alzina del Malpàs.

Anem guanyant alçada, ara més lentament, i apropant-nos a la cinglera de la Rocapastora.
   

Cinglera de Rocapastora.

Arribem a peu de paret rocosa. La seguim fins a una gran balma, la Bora, on encara queden restes d'antigues parets, 2h09'.
   

La Bora.

Sortint per la "porta" lateral, pugem un tram curt, per flanquejar arran de cinglera, per un camí estret, airós, de vertigen.
   

El camí segueix arran de roca del cingle de Rocapastora.

Entre dues grans parets de la cinglera, iniciem el pujant de la Barra. El camí s'endinsa cinglera amunt, fent un seguit de llaçades, guanyant el desnivell fins el "pis de dalt".
   

Creuant la cinglera pel Pujant de la Barra.

El camí s'allunya del precipici, tornant-se més amable i de bon caminar. S'ha d'estar atents a les fites, ja que haurem de fer un canvi de rumb de 360 graus, just en el punt on podem veure el santuari de la Mare de Déu del Mont i les antenes dels voltants, encara força lluny.

Avancem entre alzines, amb un camí molt definit, creuant una zona amb escàs desnivell.

El camí gira, passant entre alts pins, on hi ha una fita, un xic amagada per matolls. Compte per que la tendència és seguir de front.
   

Gir cap a l'esquerra, amb fita, passant entre els pins.

Travessem una zona amb poca vegetació. Tot i no estar gaire fressat, seguirem de front, amb fites, algunes no gaire a la vista. Iniciem la baixada, endinsant-nos en el bosc, ja amb un camí força clar.

Un cop creuat el bosc, de front ens trobem les restes del monestir de Sant Llorenç de Sous i en el costat esquerra, la font dels Monjos o de Sous, 2h46'.
   

Font dels Monjos o de Sous.

Monestir de Sant Llorenç de Sous (ruïnes consolidades).

Uns metres endavant de la font, un sender senyalitzat amb fites, arrenca cap a l'esquerra.

Enseguida, creuem la carretera i just davant, trobem un pal indicador "El Mont 30 min." amb marques grogues i verdes/taronja.

En mig d'un gran bosc de pins i alzines, amb una ombra d'agrair, avancem amb fort pendent.

Trobarem un trencall que marxa cap a la dreta. No el seguim! continuem de front, deixant totes les pintades i només seguint fites. 
   

Bifurcació que seguim a l'esquerra, abandonant les pintades.

Més amunt, el camí es transforma en uns tubs acanalats de roca.
   

Camí rocós i acanalat.

Per sobre d'aquest, retrobem les marques verdes/taronja i grogues, gairebé en el collet de les Sorreres, 3h01'.
   

Collet de les Sorreres.

Un seguit de ziga-zagues, sempre seguint la pintura, ens porten fins la carretera.

La seguim durant uns metres, fins a la propera corba, on la deixem per seguir carena amunt, un cop creuada una tanca de filat.
   

Punt on abandonem la carretera.

Fem un flanqueig d'aproximació per la vessant nord-est, que ens portarà fins les darreres ziga-zagues abans d'arribar al cim. 
   

Per sender ben fressat, pujant cap el Mont.

Seguirem les marques grogues! Un curt tram amb forta pujada, ens porta fins la tanca d'entrada, just davant de les antenes i del petit aparcament.
   

Tanca de filat, entrant per l'aparcament i les antenes.

Tenim el monestir davant nostre. Per pujar fins el punt més alt, es segueix el camí encimentat, fins l'esplanada on trobem esperant-nos en Mossèn Jacint Verdaguer assegut en un banc, d'esquenes al Canigó, 3h29'.
   

En el punt més alt del Mont, Mossèn Jacint Verdaguer!

Dalt d'aquest cim, trobem el santuari de la Mare de Déu del Mont, amb un restaurant-bar-hostatgeria, una biblioteca amb les primeres edicions dels llibres de Mossèn Jacint Verdaguer i unes estances decorades com a "museu històric".
Hi ha una web oficial molt completa de les activitats, història, reserves, ... sobre aquest cim emblemàtic català.
   

Complex arquitectònic del Mont. Hostatgeria/restaurant/bar.

Santuari de la Mare de Déu del Mont.

Cim del Mont (1124).

En dies clars, es pot veure el Mediterrani i el golf de Roses. Cap el sud, la plana que rega el Fluvià i el Puigsacalm.
   

La vall regada pel riu Fluvià.

Cap el nord, els Pirineus, el Canigó i d'avant d'aquestos, el puig de Comanegra i el puig de Bassegoda.
   

El massís del Canigó.

El Comanegra, amb els cims dels Pirineus, darrere.

Panoràmica des del cim del Mont.

Iniciem la baixada, seguint la carretera. Darrere d'unes senyalitzacions, hi ha una tanca a la dreta, que haurem de creuar. Marques grogues i verdes-taronges.
Ens endinsem en el bosc, sense baixar gaire, deixarem el camí de front per girar cap a l'esquerra, abandonant les pintades verdes-taronges però no les grogues.
   

Just en el desviament, seguint marques grogues i deixant marques verdes-taronges.

En mig d'un bosc de pi, amb un camí molt ben definit, fitat i pintat, anem perdent ràpidament alçada, fent un seguit de llaçades.
Fins arribar al coll de Joncanat (912), 3h51', petit prat en mig de la pineda.
   

Coll de Joncanat (912).

Girem a l'esquerra, seguint marques grogues. Atenció per que de front, creuant el coll, també hi ha marques grogues, però NO són les que hem de seguir.
El camí tendeix a marxar cap a l'oest, amb una baixada més suau.
Passem per la font d'Espinau, amb abeurador, completament seca i en estat d'abandó.
Més avall, enllacem amb una pista. Seguint-la, arribem al mas Espinau, 4h27'. Darrere veurem l'altiva silueta del Mont.
   

Mas Espinau, amb el Mont al fons.

En el abeurador d'en front el mas, tenim la pintada groga, que ens indica que haurem de seguir la pista de la dreta, camí dels Escalers, cap amunt.
Tornem a pujar per bona pista, apta per 4x4. En sortir a un petit prat, enllacem amb una pista, molt més ample. La seguim cap a l'esquerra, on després d'una curta baixada, arribem a la collada d'Espinau (826), 4h41', amb pal indicador.
   

Collada d'Espinau (826).

Hem de seguir indicació cap a "Beuda per Coma-de-roure". Creuem la tanca i girem a l'esquerra (no seguim la pista que puja en front la tanca), seguint uns metres per sobre la pista que baixa. Els primers metres, el camí és molt confús i poc definit, amb alguna fita tapada pel sotabosc.  enseguida es torna més fressat i trobem marques grogues.
Es tendeix a baixar, sense grans desnivells, seguint un camí molt fressat amb algun tram de pedregam, en mig del bosc on predominen les alzines.
   

Baixant de la Collada d'Espinau cap a Coma-de-roure.

En alguna clariana, podem observar la marcada vall que forma el torrent d'Espinau i més a l'esquerra, el santuari del Mont acompanyat de les antenes.
   

El Mont, amb el santuari de la Mare de Déu del Mont al cim.

El camí ressegueix pel vessant est i direcció al sud, el seguit de cingleres i contraforts que conformen el puig de Malveí i Castellets.
Passades les cingleres de Castellets, s'ha d'estar atents a una gran fita que està, gairebé, en mig del camí. 
Abandonem el camí, que continua de front cap a Coma-de-roure, per girar a l'esquerra, 5h21'.
   

Desviament a l'esquerra, en el camí cap a Coma-de-roure.

Amb fites i seguint les marques grogues, iniciem un descens més pronunciat, per camí rocós en algun tram, però molt definit.
Havent baixat fent un seguit de llaçades, arribem al collet de Pinell, 5h46', on farem un gir cap a la dreta, seguint marques grogues.
   

Collet de Pinell.

Mica en mica, comencen a predominar els pins. Continuem baixant fins a trobar una bifurcació de camins.
És molt fàcil saltar-se aquest punt, ja que trobarem una marca groga en l'arbre del davant, que no haurem de seguir.
Girem a l'esquerra per un camí força clar, 5h57', deixant les marques que continuïn de front. Només girar, veurem una roca amb la X groga, ... anem per bon camí!
   

Baixant, trencall a l'esquerra, deixant les marques grogues, que segueixen de front.

Envoltats amb força matolls, el visible camí baixa seguint una torrentera i deixant-la un xic més endavant, per anar directa cap al torrent d'Espinau.
Sortim a peus del torrent, a l'esquerra un petit salt d'aigua amb un gorg.
   

Creuant el torrent d'Espinau, amb força aigua.

Creuem el torrent i pugem -de front a la dreta-. Just sobre el torrent, apareix un corriol a l'esquerra, que ens porta fins a la font dels Rajolins, 6h10'.
   

Font dels Rajolins i torrent d'Espinau, amb un petit gorg.

Desfem camí fins el trencall. De front, el camí avança fins una bifurcació. El de la dreta ens porta fins les ruïnes del Molí d'en Tries, 6h17'. Si no es vol visitar el molí, el camí de l'esquerra porta a la pista encimentada, que seguirem cap a Can Tries. 
   

Ruïnes del molí de Can Tries.

Un cop visitat el molí, i des del punt on hem deixat el camí, surt a ma esquerra un corriol que amb un parell de ziga-zagues, supera un talús, i ens porta davant del mas de Can Grau, 6h24'. Seguim el tram encimentat per sortir de la propietat d'aquest mas, creuant la tanca vora la pista.
  

Can Grau.

NOTA IMPORTANT: Després de la visita al molí, no s'hauria de seguir el camí ressenyat, ja que entrem en una propietat privada. S'hauria de tornar enrere fins a la bifurcació de camí, seguir pel de la dreta en pujada fins a trobar-nos la pista encimentada, on més endavant, trobarem l'entrada -propietat privada- de Can Grau.
Seguim la pista encimentada, on passem davant de Can Tries. Un cop feta la corba tancada, a l'esquerra ens apareix un petit prat, 6h33'.
Girem a l'esquerra i el creuem de front, aquest tram no està gaire definit, tot depenent de l'alçada de les herbes. Un cop entrem en el bosc, el camí s'eixampla.
  

Creuant un petit prat, després de Can Tries.

Sempre continuarem de front, pel camí ample, deixant de bandes altres trencalls que surten a banda i banda.
Farem un seguit de llaçades i més avall sortim a un prat de conreu. Aquí es torna a diluir un xic el camí.
   

La pista va a parar a un prat, on seguim de front.

Es va seguint sempre de front, anant a buscar el mur d'una granja que hi ha davant i on, després de creuar un filat elèctric, enllacem amb la pista encimentada, 6h45', just en front de la granja de Colldejou, on no la deixarem fins a Beuda.
Passem per davant del Castell de Queixàs o Castell Nou de Beuda del Pla.
   

Castell de Queixàs.

Més endavant, ens trobem el trencall per on ens hem desviat aquest matí. Finalment, arribem a la carretera, que en una curta pujada, ens retorna al punt d'inici, Beuda, 7h00'.
Abans d'acabar el itinerari, fem una visita al poble i a l'església de Sant Feliu de Beuda (s.XII).
   

Església de Sant Feliu de Beuda.

Pots veure el trek del recorregut a wikiloc.


Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.