Pedra dels Tres Bisbats (1899) - Puig Pla de les Pasteres (1894)

Recorregut de senderisme, carenant el vessant est de la serra Cavallera, des de la població de Camprodon fins el coll de Pal, assolint els dos cims principals: el puig del Pla de les Pasteres i la Pedra dels Tres Bisbats. Gaudirem d'un paisatge molt variat i ple de colors: boixos, faigs, pins, avellaners, molsa, prats, roques, neu, grans vistes cap tots quatre vessants. Aquest tram de serra no és tant visitada com la part oest, amb el Taga o puig Estela, però no te res a envejar. Molt aconsellable!!   

   

Ruta circular: Sí. 
Sortida i arribada: Camprodon.

Temps total: 8h20'   Sense parades:  7h22'   Ritme: Pausat

Dificultat: Fàcil         Esforç: 2/5.

Distància:  18,33 Km.       Desnivell: +1006 m.

Alçada mínima: 936 m.     Alçada màxima: 1899 m.

Cims: Puig del Pla de les Pasteres (1894) i la Pedra dels Tres Bisbats (1899).

Camins:  PR-C 190, PR-C 189, MV-Meridià Verd.

De interès: La serra Cavallera, és una serra transversal, dins la comarca del Ripollès, Girona. Va des de Camprodon (E) fins la Portella d'Ogassa (O). Està partida en dos pel coll de Pal (1779). El punt més alt del sector oest és el puig Estela (2013) i del sector est, la Pedra dels Tres Bisbats (1899). La continuació natural per la carena cap a l'oest, és la serra de Conivella, amb el Taga (2038) com a punt més alt, i ens porta fins la població de Ribes de Freser.  Gaudirem de grandioses vistes durant tot el recorregut per la carena. 

Acompanyants: Alícia.

Recomanacions: Portar aigua. Degut a que no hi ha arbres en gran part del recorregut, en dies de forta calor: gorra, ulleres sol, crema protectora solar; en dies de fort vent i fred, impermeable i roba d'abric, no hi ha pas cap resguard. Molt aconsellable portar pals de tresc. Portar GPS i mapa, per a la tornada pel vessant sud, molt poca senyalització i camins perdedors, molt fets pel bestiar.

Mapa: Editorial Alpina, Taga-Serra Cavallera, 1:25.000 
Itineraris pedestres de la vall de Camprodon, ruta núm. 14 (oficina de turisme). 

Aproximació: Des de Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, agafar la carretera C-26, passat el poble de St.Joan de les Abadesses, es continua per la C-38 fins a Camprodon. Ens desviem a l'esquerra, per la GIV-5264, direcció Setcases. Just abans del túnel, hi ha un carrer que puja a ma esquerra, amb la indicació d'aparcament. Lloc indicat per aparcar amb auto-caravanes.
   

Descripció: Des del mateix aparcament, es baixa pel carrer per on hem pujat amb el cotxe, fins un trencall a ma dreta, deixant l'asfalt, 2'. Hi ha un pal indicador, de principi seguirem el PR-C 189 i PR-C 190, tots dos comparteixen el tram inicial de l'itinerari, direcció cap el coll de Pal.
   

Deixem el carrer, per desviar-nos a la dreta. Inici del camí.

El camí, anomenat camí de les Marrades, s'endinsa pel bosc, en constant ascens. És finals de tardor, els arbres han perdut el fullam, que resta pel terra.
   

Tram del camí de les Marrades.

Petit brollador d'aigua, que surt per un forat en mig d'una paret rocosa. No sempre hi raja.
   

Brollador d'aigua, en mig de les roques.

El sender guanya alçada amb ziga-zagues, d'aquí el nom de les Marrades, fins trobar la bifurcació de camins. S'ha d'estar amb ull, ja que no hi ha cap pal indicador, i un petit rètol lligat a unes branques, és fàcil de no veure'l.  
    

Bifurcació del PR-C 189 amb el PR-C 190. Seguim cap a la dreta.

En aquest punt, 28', girem a la dreta, seguint el PR-C 190. A la tornada, vindrem pel camí de front (PR-C 189).
Una intensa pujada, en mig de faigs i boixos, sempre carenant i seguint un filat. Aprofitem petits replans per recuperar forces i admirar el peculiar paisatge de finals de tardor.
   

Tram planer, amb avellaners i boixos.

Ens creuem amb la ruta del Meridià Verd, just en el coll d'en Gener (1130), 44'. El nostre recorregut, a partir d'aquí, s'inclina encara més, seguint la carena amunt.
   

Coll d'en Gener. Cruïlla amb el Meridià Verd. Seguim la carena amunt.

Tram de pujada força dret, envoltats per faigs i boixos, amb una catifa de fulles.
   

Tram de forta pujada, en mig del bosc.

El pendent es suavitza, un cop arribats a unes roques blanques. En aquest punt, minva l'arbrat i ja podem veure els cims del voltant.
   

Arribats a les roques, el camí és suavitza i gaudirem de bones vistes.

En suau ascens, arribem a un pilar o gran fita de pedres, 1h30'. 
   

Apareix una gran fita de pedres. A mida que progressem per la carena, anirem veient moltes més.

La carena es converteix en un passadís herbat, amb arbres als dos costats. Creuem altres pilars de pedres a mida que avancem. 
   

Vistes cap el proper cim de Sant Antoni. Darrera l'Alta Garrotxa amb els cims més emblemàtics.

Creuem petites planes de pastura, el Pla de la Pica i el Pla Fondo. Passat aquest últim, trobem pujades curtes però més dretes, fins La Clapissa (1694), 2h40'.
   

Predominen els prats. Davant el cim de la Clapissa (1694) des del Pla Fondo.

El Costabona i el Canigó, nevats. A la vall, la població de Llanars.

Un cop superat aquest puig, es combinaran suaus i curtes baixades amb pujades sense gaire desnivell, tot resseguint la carena, ja pelada i amb verda pastura, a falta de neu.
   

Perfil de la serra Cavallera. Es veu el coll Salarca en mig dels dos grans bonys i la serra dels Evangelis al final, amb neu.

Pugem fins dalt del Cingle Gros (1780), 3h09' i davallem fins el coll Salarca (1772), 3h22'.  
   

Des de dalt del Cingle Gros, seguint la carena, el coll Salarca i el puig del Pla de les Pasteres. A l'esquerra, el puig Estela.

Des d'aquest coll, hi ha la possibilitat de baixar, per camí no gaire clar, fins al Pla d'en Plata, on sempre tenim de referències les antenes.
Superem un seguit de bonys pel serrat de l'Evangeli, amb alguna pujada dreta,...
   

Seguint el serrat dels Evangelis cap el puig del Pla de les Pasteres. Al fons, l'Alta Garrotxa.

...fins arribar al puig del Pla de les Pasteres (1894), 3h48', vèrtex geodèsic.
   

Alícia gaudint de l'esplèndid dia, en el cim del puig del Pla de les Pasteres (1894). Darrere els Pirineus.

Les vistes a tots els voltants són amplíssimes, combinant els colors verds de les pastures, marrons i ocres del terre i els arbres, blancs de la neu i blau del cel.
   

Els massissos de St.Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau, i de Montserrat, amb el punt més alt, St.Jeroni.

Cap a l'oest, els cims més alts de la serra Cavallera i la serra del Cadí-Moixeró.

Ara ens toca baixar, en mig de terreny rocós que enseguida dóna pas als prats, cap el collet de les Pasteres (1864), 4h05', que separa els dos cims d'aquesta part de la serra Cavallera. Podem dir que és la primera baixada com a tal des del començament del recorregut. 
    

Baixant per la carena del cim del Puig del Pla de les Pasteres cap el collet de les Pasteres.

Només ens queda pujar una curta i suau pujada fins el llom planer, on una fita marca el punt més alt, la Pedra dels Tres Bisbats (1899), 4h10'.
   

Dalt del cim de la Pedra dels Tres Bisbats (1899).

Continuació de la serra Cavallera, amb els cim del puig Estela i Taga.

  

El Puigsacalm, en mig de la foto, des de la Pedra dels Tres Bisbats.

   

Cims del Pirineu, a la banda nord.

El descens, seguint la carena, en baixada cap el coll de Pal. Molt abans d'arribar-hi, anem girant, sense camí aparent, diagonalment cap a la pista del coll de Pal, on es pot veure un pal indicatiu, just en la corba que porta al proper refugi Montserrat.
El descens no és gens complicat ni molt vertical. Evitem anar fins el coll, ja que ens queden poques hores de llum.
   

Baixant pel vessant sud, evitant anar fins el coll de Pal. Es pot veure la pista en la Gran Jaça.

Seguim per un curt tram de pista, fins a l'esmentat pal indicador "La Gran Jaça", 4h24', lloc on enllacem amb el PR-C 189 i Itinerannia. Deixem la pista i seguim de front, direcció "Camprodon".
El corriol està fressat, amb algun senyal pintat.
   

Seguim el PR-C 189, entre pastures. Al fons el Pla Gros de Fogonella.

Arribats al Pla Gros de Fogonella, 4h51', lloc d'excel·lent pastura amb un abeurador, apareixen molts camins creats pel bestiar, i escasses marques. Seguim pintades de color vermell molt desgastades, pel camí més lògic: ni el que puja a l'esquerra ni el que baixa cap a la dreta, el del front, amb suau ascens.
   

Darrera el pla Gros de Fogonella. A partir d'aquí, els senyals són poc visibles i escassos, encara que sempre tindrem com a fita, les antenes del Pla d'en Plata.

En mica en mica, anem davallant, sempre amb vistes cap el Pla d'en Plata i les antenes properes. Anem trobant pintades molt esporàdicament. Un cop tenim l'objectiu a la nostre dreta, fem un gir, en un tram més pronunciat de baixada, per anar directes. 
   

Baixant per prats, fins el Pla d'en Plata, on es pot veure la carretera i una bassa d'aigua.

Trobem senyals, ara del PR i una senda més marcada. En un no res ens trobem davant del Pla d'en Plata (1364), 5h32'. Hi ha una carretera encimentada que el creua, a més d'una bassa d'aigua i pal indicador. Les antenes queden un xic apartades.
   

Arribant al Pla d'en Plata.

Sense perdre temps, encara que sabem que es farà fosc en un no res, seguim per l'estreta carretera direcció Camprodon. Des d'aquest punt, seguirem el camí del Meridià Verd, a més a més dels que ja seguíem, Itinerannia i PR-C 189. 
   

Baixant per l'estreta carretera encimentada.

Trobarem un panell informatiu, lloc on el Meridià Verd conflueix amb el Meridià de París, meridià que es va fer servir per crear la unitat de longitud del metre (m).
Carretera avall, deixem a l'esquerra el trencall que porta a Can Francó, 5h56'. Més avall, després d'una corba molt tancada, ens trobem una bifurcació, a l'esquerra cap a Camprodon, 6h16'. Hi ha pal indicador i és força visible, i això que la nit ja ha caigut.
   

Desviament a l'esquerra. Deixem la carretera i seguim per pista, cap a Camprodon i el mas d'El Puixeu.

Aquí deixem l'encimentat per seguir per una pista. Es creua una tanca, a tocar del mas d'El Puixeu, 6h30'. La pista passa per davant d'aquest mas.
   

Mas d'El Puixeu. La pista passa per davant.

Al poc s'ha d'estar atents a una bifurcació, 6h33'. Hi ha pal indicador i NO s'ha de seguir el Meridià Verd ni anar al collet del Gener (lloc per on hem passat aquest matí). Seguir un camí cap a la dreta en suau descens, un xic amagat però ben clar, direcció Camprodon (segons les indicacions del rètol de Itinerannia). Aquest camí és el camí de les Marrades.
   

Trencall cap a la dreta. Deixem el itinerari del Meridià Verd per seguir pel PR-C 189 direcció a Camprodon pel camí de les Marrades.

Es travessa el prat, abans d'entrar en el bosc de Les Cabanyes. Un cop dins el bosc, el camí no té pèrdua, no hi ha cap trencall.
   

Bosc de Les Cabanyes, seguint el camí de les Marrades (PR-C 189).

En continu descens, envoltats de la foscor només trencada per raig de llum dels frontals, arribem a la unió dels PR-C 189 I PR-C 190, 6h58', lloc on aquest matí hem seguit aquest últim.
   

Unió dels dos PRs. Lloc on aquest matí ens em desviat.

Desfem les passes, muntanya avall, fins a trobar-nos el final de la senda, trencada pel carrer, 7h19'.
   

Propers a Camprodon, ja podem veure les llums del poble.

Girem cap a l'esquerra, i només ens queda un curt tram de pujada, fins l'aparcament Mas Ventós, 7h22', ja dins de la població de Camprodon. 


Pots veure el track del recorregut a wikiloc.    

Dóna vida al blog, deixant la teva opinió o comentari. Gràcies.