23 de juny del 2018

Serra del Cadí: Integral Per Tots Els Cims

Travessa íntegra, de punta a punta, d'oest a est, de la serra del Cadí, transitant per la mateixa carena i assolint tots els cims. Recorregut força exigent i molt fàcil de seguir, si la boira ho permet. Podrem comprovar els impressionants penya-segats de la vessant nord, el "cornut" Pedraforca i al fons, els altius Pirineus.    
 


Ruta circular: No.
 
Sortida:  Cornellana 
 
Arribada: Pont de Cerneres (Josa de Cadí).
 
Temps total: 14h51'    Sense parades: 12h36'   Ritme:  Moderat 
 
Dificultat:  Fàcil      Esforç: 3/5.

Distància: 35,0 km.          Desnivell: +2407 m. / -2296 m.
 
Alçada mínima:  1329 m.    Alçada màxima:  2653 m.

Cims: El Goleró (2044), Cap de la Fesa (2381), Cap de l'Orri (2375), Cap de la Collada Verda (2436), Torreta de Cadí (2559), Pic de les Tres Canaletes (2608), Puig de les Gralleres (2617), Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2653), Puig del Quer (2571), Puig de la Canal del Cristall (2586), Salt del Sastre (2593), Pic de Costa Cabirolera o Roca Punxenta (2605), L'Aguiló (2487), Puig de la Font Tordera (2521) i Comabona (2548). 
 
De interès: La totalitat de la serra del Cadí forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins les comarques de l'Alt Urgell, la Baixa Cerdanya i el Berguedà. És una serralada transversal prepirinenca, amb una extensió d'oest a est de 22,6 km, amb inici al coll de Bancs i final al coll de Tancalaporta. El punt més alt es situa en el puig de la Canal Baridana o Vulturó. Serralada amb fortes ondulacions, semblant a les onades quan arriben a la sorra de la platja, amb un desnivell moderat al vessant sud i grans penya-segats, molt marcats, en el vessant nord. Realitzant aquesta ruta, aconseguirem pujar fins a 3 cims dels llistat dels 100-cims de la FEEC.
 
Acompanyants: Pere Bárcena.
 
Recomanacions:  Anar protegits per la radiació solar, en tota la serra no trobarem ombra: ulleres, barret o gorra, crema protecció solar. De molta ajuda portar pals de tresc. No trobarem aigua en tot el camí, anar ben previstos. Evitar dies de mal temps, sobretot dies de tempesta -llamps- o molt aire. En cas de boira es fa imprescindible anar acompanyat del GPS. Escollir períodes on la claror del dia sigui llarga i no haver de fer trams de nit. Bon estat de forma física.

Mapa: Editorial Alpina, Serra del Cadí-Pedraforca, 1:25.000.
 
Aproximació:  Necessitarem dos cotxes, deixant un en el punt d'inici i l'altre en el punt final del recorregut.
Des de Berga, capital del Berguedà, s'agafa la carretera C-16 direcció cap a Guardiola de Berguedà. Un xic abans d'aquesta població, surt cap a l'esquerra la carretera B-400, direcció Saldes i Gósol. Passats aquest dos pobles es continua per la mateixa carretera, ara anomenada C-563. Després de baixar un parell de llaçades força tancades, es creua el riu de Cerneres per un pont, on trobarem una petita esplanada per aparcar un cotxe (pont de Cerneres). 
Amb l'altre cotxe, deixem de banda les poblacions de Josa de Cadí i Tuixen, on la carretera torna a canviar de nom, ara és la C-462. Seguint aquesta carretera, ens porta fins el poblet de Cornellana, on podem aparcar en la petita plaça que hi ha a l'entrada.
  

Descripció:  A les 6:20' de la matinada, ja estem preparats. Des de la plaça del poble de Cornellana, trobem indicadors del PR C-226, sender que travessa el poble fins la part més alta. 
   
Pal indicador en la plaça de Cornellana
Es travessa el poblet de Cornellana, molt escalat.
Un cop passem el cementiri, hem de deixar la pista per un corriol, mig amagat per les herbes altes, que surt a l'esquerra. Hi ha estaques amb pintada groga i blanca.
   
Just en el cementiri, es deixa la pista per seguir a l'esquerra (del matoll).
El sender en principi no tendeix a pujar fort, més aviat fa un flanqueig pel clot de la Ribella en busca de la torrentera que baixa del coll, envoltats de bosc.
   
Clot de la Ribella.
A prop de la torrentera, es comença a guanyar alçada, en un seguit de ziga-zagues, per la zona d'els Navirals.
   
Els Navirals.
Sortim del bosc per un prat herbós, on el pendent va minvant. Un seguit d'estaques en ajuden a orientar-nos. Enseguida veurem en l'horitzó, el pal indicador.
   
Pujant cap el proper coll de Bacanella.
Coll de Bacanella (1811), 1h00', envoltat de prat i amb un pal indicador en el ben mig. Confluència de camins.
  
Coll de Bacanella (1811).
Girem cap a la dreta, seguint les estaques i marques del PR, sempre aprop del llom carener, per un corriol que a vegades, desapareix. El pendent és constant però de bon caminar.
   
Pujant cap el Goleró, entre bosc i prat.
Deixat enrere alguns arbres, arribem a un bony herbós, el Goleró (2044), 1h34'. Primer cim del dia, que no presenta gaire prominència. El sol acaba de sortir i aixeca la humitat de les pastures.
  
Arribant al Goleró (2044).
Una curta baixada pel vessant oposat, travessant el Prat Major, fins a trobar rastres d'una pista. Es segueix fins l'encreuament amb la pista que puja cap al collet de la Fesa. En aquest encreuament, trobem el pal indicador i un panell informatiu del recorregut fins a la Torreta de Cadí, 1h45'.
   
Cruïlla de pistes, amb el pal indicador de "Prat Major".
Evitem pujar per la pista, que fa un seguit de llaçades, tirant pel dret sempre seguint les marques del PR, encara que escasses. En tot moment tenim el cim en front, com a referència.
   
Pujant cap el Cap de la Fesa, al fons queda el turó herbat d'el Goleró.
El pendent és moderat amb rastre de corriol. S'ha d'estar atents, ja que s'ha de deixar les marques del PR per desviar-nos cap a l'esquerra, fins el cim.
   
Ens desviem del PR cap a l'esquerra, per accedir al cim del Cap de la Fesa.
Arribem al Cap de la Fesa (2381), 2h33'.
   
Cap de la Fesa (2381).
Després d'una curta i suau baixada, i superada una cota a mig camí, arribem al cim del Cap de l'Orri (2375), 2h39', cim amb poca prominència.
  
Cim del Cap de l'Orri (2375), amb l'avantcim de del Cap de la Collada Verda i al fons la Torreta de Cadí.
Les "banyes" del Pedraforca, des del Cap de l'Orri.
Davallem fins el collet de la Fesa (2355), 2h43', on arriba i finalitza la pista que puja des de Prat Major fent unes llaçades.
   
Collet de la Fesa (2355).
No seguim les marques del PR, pugem per la mateixa carena. Passem una cota secundària, des d'on podem veure el proper cim: Cap de la Collada Verda (2436), 2h59'.
   
Cap de la Collada Verda (2436). Darrere el Cap de l'Orri i el Cap de la Fesa.
Des d'aquest cim es pot admirar la barrera rocosa que hem de superar per arribar a la Torreta de Cadí.
   
Baixant del Cap de la Collada Verda, amb el Portell de Cadí (primer collet) i la Torreta de Cadí.
Iniciem la baixada, herbada, on creuarem el Portell de cadí (2389), petit coll abans d'iniciar la pujada. 
El pendent és moderat, amb rastre de corriol. Abans d'atacar la barra rocosa, creuem el Prat Sobirà, 3h13', petit replà d'herba amb petit aiguamoll. 
   
Prat Sobirà i la barra rocosa al fons, sempre seguint marques de PR.
El darrer tram de pujada és més dret, havent de creuar una canaleta rocosa per superar el graó de roca.
   
Canal per on superem la barrera rocosa.
Un cop dalt, el terreny es suavitza, tenint a la vista i molt a prop el vèrtex geodèsic de la Torreta de Cadí (2559), 3h31'.
   
Torreta de Cadí (2559).
Després d'una curta baixada, es superen dos ressalts, el darrer amb una cota de 2572 m. (més alt que la Torreta de Cadí i sense cap nom), just a sota, en el vessant nord, està la roca del Gónec.
   
Roca del Gónec (2452) i cota secundària (2572).
Davallem la cota, amb els tallats de vertigen que formen el Feixanc Ample, al nord. Retrobarem el PR C-122, que seguirem fins el collet, on el tornem a abandonar, per seguir prop de la carena.
Deixar constància que aquest PR C-122 porta fins a un pal indicador força visible, on enllaça amb el GR-150.1, que baixa cap el coll Jovell (vessant sud) o cresteja tota la serra del Cadí i Moixeró
   
Es pot veure a la dreta, el pal indicador. Nosaltres seguirem pel fil de la carena.
Pugem i baixem una cota secundària (2604), per atacar el pic de les Tres Canaletes (2608), 4h14', cim situat sobre la roca Grossa i en mig de les canals de Migdia i de l'Aigua, amb el punt culminant en una gran fita de pedres.
   
Pic de les Tres Canaletes (2608).
Bona perspectiva de la pica d'Estats i cims dels voltants, abans que els núvols ho tapin tot.
   
Els Pirineus, amb la pica d'Estats.
Des del cim, baixem en busca del GR-150.1, no gaire lluny, i el seguim, superant un seguit de cotes, entre els 2560 m. i els 2510 m., puja i baixa sense grans desnivells però constants.
   
Molt a prop del pic de les Gralleres. Darrere, el seguit "d'onades" que hem superat.
La darrera "onada" abans d'arribar al cim és planera i allargassada, en l'extrem oposat trobem la fita que marca el punt més alt, el puig de les Gralleres (2617), 4h55'.
   
Puig de les Gralleres (2617), darrere el puig de la Canal Baridana o Vulturó.
Aquest cim, per contra de la resta, queda en mig de la serra, allunyat de l'escarpada cara nord.
Fins ara sembre hem baixat cap a la dreta (vessant sud), però aquest cim el baixarem per l'esquerra (vessant nord), després de desgrimpar un curt i molt fàcil tram rocós.
   
Des del puig de les Gralleres, el coll de la Canal Baridana i el puig de la Canal Baridana o Vulturó, sobre la barra rocosa.
Un cop en el prat, i sense guanyar ni perdre alçada, ens dirigim fins el coll de la Canal Baridana (2504), 5h07', força marcat i visible, amb una estaca pintada de vermell i blanc.
   
Coll de la Canal Baridana (2504), 150 m. de desnivell per sota del puig de la Canal Baridana.
Es pot veure el fort pendent que s'ha de superar, tot seguint el GR-150.1 i la traça de camí. S'ha d'estar atents! un cop s'arriba a dalt, prop de la barra rocosa, el GR davalla pel vessant oposat. Es moment d'abandonar-ho i superar la paret rocosa per una canaleta, amb alguna pintada, sense cap inconvenient. 
   
Superant la barrera rocosa per accedir al cim.
Un cop a dalt, ja tenim a tocar el cim del puig de la Canal Baridana o Vulturó (2653), 5h33', punt més alt de la serra del Cadí.
   
Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2653).
Des d'aquí, mirant enrere, es pot veure el desnivell des del puig de les Gralleres i el coll de la Canal Baridana.
   
El puig de les Gralleres, des del puig de la Canal Baridana.
Al fons, seguint el perfil de la serra, podem veure el Comabona, darrer cim d'aquesta travessa, ...encara força lluny, ...molt lluny.
   
El que resta de la serra del Cadí.
El Pirineu, molt proper!
   


Tres panoràmiques dels Pirineus, correlatives totes tres.
Un xic més endavant, trobem una canaleta, que amb una fàcil desgrimpada, ens retorna al GR-150.1.
Baixada per herba, fins el coll del Quer o del Llitze (2506), 5h50', també marcat amb una estaca blanca i vermella.
   
Coll del Quer o del Llitze (2506), on es veu el camí de pujada cap el puig del Quer, emboirat.
Una pujada perpendicular per un fressat camí, i havent abandonat el GR, ens deixa en el cim del puig del Quer (2571), 6h13'.
   
Puig del Quer (2571).
Podem veure els espectaculars estimballs de la cara nord, amb el seguit de canals que pugen cap els collets.
   
Espectacular vessant nord del Cadí, amb els següents cims a conquerir, des del puig del Quer.
Una ràpida baixada, ens porta fins el collet de la canal de l'Ordiguer (2535), 6h16', per atacar des d'aquí el punxegut puig de la Canal del Cristall (2586), 6h31'.
   
Puig de la Canal del Cristall (2586), coronat amb una creu.
Just a sota del puig, trobem la roca de l'Ordiguer amb el Prat de Cadí al fons, força visible.
   
La roca de l'Ordiguer, amb el Prat de Cadí al fons.
Una nova davallada, directe, fins el coll de la Canal del Cristall (2517), 6h38', on trobem un pal indicador: de front seguim el GR-150.1 i cap a l'esquerra, en forta baixada per la canal, el PR C-121, que porta cap el poble d'Estana.
   
Coll de la Canal del Cristall (2517), amb el pal indicador i al fons, el Salt del Sastre.
Tornem a pujar, per corriol ben marcat, cap el cim del Salt del Sastre (2593), 6h49'.
   
Arribant al cim del Salt del Sastre. Darrere, la retallada silueta de la vessant nord.
Salt del Sastre (2593), darrera el pic de Costa Cabirolera.
Des d'aquí fins el següent cim, no hi ha gaire prominència, només cal seguir el fil de la carena amb suau baixada i després acabar de pujar, amb no gaire pendent, fins el vèrtex geodèsic, punt més alt del pic de Costa Cabirolera o Roca Punxenta (2605), 7h13'. Un xic més avall del vèrtex, trobem la creu. Aquest pic és el sostre comarcal del Berguedà.
   
Darrers metres per coronar el pic de Costa Cabirolera, amb la creu i més amunt, el vèrtex.
Pic de Costa Cabirolera o Roca Punxenta (2605).
Baixem seguint rastre de camí, a prop de l'estimball de l'esquerra. Deixem el terreny planer per creuar un tram rocós, on ja trobem un ample camí, el del GR.
Més endavant, trobem el pas del Cabirol, 7h23', estret pas on girem cap a l'esquerra.
   
Pas del Cabirol.
Davant, una forta pendent en baixada, al principi amb trams rocosos, més avall més pedregosa i sorrenca. Cal vigilar les relliscades!
   
Baixada cap els Cortils.
Al fons, apareix un prat verd, on tenim que anar, sempre amb un camí molt fressat.  
Enrere queda l'altiu pic de Costa Cabirolera.
   
Pic de Costa Cabirolera, des d'els Cortils.
Un cop passat el prat, dubtem en seguir el GR-150.1 que perd molta alçada fins el Cortal dels Cortils (cabana de pastor) o seguir un corriol que va gairebé per dalt de la serra (corriol que no vàrem trobar). 
Seguim els passos del GR, fins trobar una bifurcació ben clara, on un corriol fressat trenca cap a l'esquerra, sense perdre alçada en un principi, però sí més endavant.
Sense baixar gaire, el deixem de banda i seguim sense camí ni corriol, esquivant pedres i roques, intentant no perdre alçada mantenint la cota, per enllaçar més endavant, un cop creuat el torrent que baixa del Pas de la Roca Plana.
   
Al fons, el Pas de la Roca Plana.
Després d'una costeruda però curta pujada, seguim planejant fins a retrobar la senda del GR-150.1.
Tot i haver evitat un bon desnivell, tant de baixada com de pujada, el incòmode caminar entre pedres i roques ens fa perdre temps. Potser hagués sigut igual de ràpid i segur més còmode, baixar fins la cabana del Cortal dels Cortils. 
  
Seguint el GR-150.1 per la serra dels Cortils.
Anem travessant la serra dels Cortils, molt per sota dels cims, anant superant turons i ondulacions, recobertes de pastura. 
En alguns trams, el camí desapareix per retrobar-ho més endavant. En cas de boira, aquest tram de serra pot ser molt perdedor, amb l'afegit de les poques marques pintades i no gaire a la vista.
Travessada tota la serra dels Cortils, al fons apareix un marcat coll, amb roques al voltant. Ben visible són els pals indicadors. El dia s'està ennegrint i la temperatura ha baixat força.
Arribem al Pas dels Gosolans (2426), 9h02', pas clau per accedir des del refugi de Prat d'Aguiló al refugi Lluís Estasen o al inrevés. 
   
Arribant al Pas dels Gosolans.
Mengem i ens hidratem, ja que ensumem que la pluja no trigarà gaire a aparèixer, i haurem de fer la resta del trajecte sense parar.
Deixem el Pas dels Gosolans, seguint la carena que marxa cap a l'est -a la dreta segons hem arribat-.
   
Deixant enrere el Pas dels Gosolans, camí cap el proper cim de l'Aguiló.
Es guanya alçada ràpidament, per un camí força còmode. Passem un primer bony, girant cap a la dreta sense deixar el cordal, fins assolir el cim de l'Aguiló (2487), 9h14', amb molt poca prominència.
   
Cim de l'Aguiló (2487). Al fons el Comabona, engolit per la boira.
Ara ja tenim a la vista els dos darrers cims: el puig de la Font Tordera i el Comabona.
   
Camí a seguir per arribar als dos darrers cims pendents.
Seguint el cordal entre prats, no triguem a arribar al puig de la Font Tordera (2521), 9h24', amb una fita de delimitació de terme en el punt més alt. 
En el mapa de l'editorial Alpina, aquest cim consta com a l'Aguiló. En l'entrada he utilitzat el nom segons marca el ICGC.
   
Puig de la Font Tordera (2521).
Cada cop el dia és més lleig... no triguem en atacar el darrer cim.
Ràpidament, baixem cap el collet de Comabona (2496), 9h29'. Des d'aquí ja planegem la tornada, albirant el camí que passa per sota dels cims, força visible.
   
Des del collet de Comabona (2496), el rastre del camí que puja cap el Comabona.
Una pujada, que sembla més del que veritablement és, ens apropa a la darrera ascensió, entre boires.
   
A prop del Comabona, entre la boira.
Els darrers metres són tot alegria, el d'haver conquerit el repte, tot i que encara queda tota una baixada.
Cim de Comabona -vèrtex geodèsic- (2547), 9h42'.
   

Cim del Comabona (2547), darrer cim de la serra del Cadí.
Tot just arribar, comencen a caure les primeres gotes. Davant el dubte de si el bony del costat -oest- és més alt, ens apropem, ...però la pluja ens impedeix fer cap fotografia. Cota 2548, aquest és l'autèntic cim de Comabona!, 9h45'.
Segons el mapa del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), el bony o ressalt més a l'oest té un metre més d'alçada, 2548 m., que no pas on està situat el vèrtex geodèsic, 2547 m.
Sense perdre cap segon, iniciem el descens, són les 18:20', està plovent i a sobre, s'ha ficat la boira tapant-ho tot.
Retornem al collet de Comabona, i sense perdre alçada, enllacem amb el camí del GR-150.1, que voreja els cims bastant per sota.
En el punt on la senda tendeix a girar cap el nord -es dirigeix al Pas dels Gosolans-, el deixem de banda per seguir un camí difús, amb fites, que trenca gairebé de front/esquerra i baixa entre pastures, fins el clot Palomar, 10h18'.
   
El Clot Palomar.
En aquesta clotada, enllacem amb la senda dels "Cavalls del Vent", molt fressada i ben senyalitzada.
Recorrerem la serra Pedregosa d'est a oest.
   
Recorrent la serra Pedregosa, seguint marques dels "Cavalls del Vent".
Creuarem per un estret pas cap el vessant sud de la serra, travessant una tanca de filat. Seguim baixant fins arribar al prat Llong.
   
Baixant cap el Prat Llong.
Ara per camí força ample i intensa baixada, fent alguna drecera ben marcada, anem perdent alçada entre llaçades, creuant el prat Socarrat i el prat Toixones, fins a sortir a la pista, a l'alçada del coll de les Bassotes (1873), 11h23'.
   
Coll de les Bassotes (1873). Gairebé nul·la visibilitat.
Des del coll de les Bassotes, arrenca un corriol, tapat per l'herba que enllaça directament amb la pista que baixa a Cerneres. Però amb la pèssima visibilitat, ens assegurem la jugada anant per la pista fins el Collell (1842), 11h31'.
   
El Collell, en el pal indicador, girarem cap a la dreta.
Deixem la pista i el GR-150.1, per seguir cap a la dreta per una pista en desús, fins trobar el torrent de Cerneres.
Un cop creuat, seguim l'ample pista que gira cap a l'esquerra, tot seguint torrent avall.
Es creua el torrent a l'altre riba, ...a mida que baixem la pista millora força. Tot i ser en algun moment molt monòtona, és l'únic camí que ens porta directes i més ràpid fins el cotxe. Ha deixat de ploure!
Creuem Cerneres, 12h09', petit despoblat de poc més de set cases, molt aïllades, en estat de ruïna, totes elles.
   
Cerneres.
Passat Cerneres, el desnivell es suavitza molt. La pista ja és apta per a tota classe de vehicles, encara que està tancada al trànsit.
Darrere un parell de corbes, apareix el pont de Cerneres, 12h36', amb la petita esplanada on tenim aparcat el cotxe.
   
Pont de Cerneres -antic pont per on creuava l'antiga pista cap a Josa de Cadí.
Al fons, el Cadinell s'obre pas entre els foscos núvols, per felicitar-nos del repte, ara sí, aconseguit.
   
El Cadinell.
Ara, a buscar el cotxe a Cornellana, una bona rentada al riu i a gaudir de la revetlla de Sant Joan a Gósol.
Que dius Pere?!! que t'has deixat les claus del cotxe en el meu que està a Cornellana?!!
Sort vàrem tenir de que, un noi de Gósol, ens va recollir amb el cotxe i, a tot drap, ens va apropar a Cornellana. A prop de les 12 de la nit, arribàvem a Gósol, just per menjar un entrepà i tirar cap el sac.
Recordeu de portar les claus dels dos cotxes sempre!!

Pots veure i baixar-te el track del recorregut a wikiloc.

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.

2 comentaris:

  1. Excel·lent dia de muntanya, amb vites meravelloses que sovint els núvols i boira les feien més maques i no poia faltar la pluja que també ens va voler acompanyar una estona ja quan vam aconseguir l'últim cim . Sort que la boira entraba i sortia i ens va deixar gaudir de les vistes.
    Sort vam tenir de trobar a l'arribar al cotxe i donar-me que havia oblidat la clau al cotxe de sortida (greu, molt greu error), potser l'únic cotxe en hores i ens va donar suport per començar a solucionar el problema. que n oens va impedir poder sopar i gauder de la revetlla de Sant Joan. jajaja, ara ric però quasi em poso a plorar. jajajajaja. Una abraçada company

    ResponElimina
  2. En totes les sortides poden aparèixer imprevistos, però molt poques vegades apareixen els imprevistos que no comptes com imprevistos, ...deixar-se les claus del cotxe, aparcat al final del recorregut!!

    ResponElimina

Gràcies pel comentari !!