14 de maig del 2016

Travessa a Montserrat integral: Vessant Nord i sud des de Sta.Cecília

Caminada de senderisme per la muntanya de Montserrat. El vessant nord, molt suau, per camins i escales. El sud, molt més agresta, amb fortes baixades i pujades constants, passant per canals, trams de roca, ... la cara més salvatge i menys coneguda de la muntanya. Aquesta caminada coincideix en gran part amb la "Travessa de Montserrat - Toni Moreno".

   

Ruta circular: Sí.
Sortida i arribada:  Monestir de Sta. Cecília. 
Temps total: 8h16'    Sense parades: 6h47'   Ritme:  Moderat.
Dificultat: Moderada   Esforç: 3/5.
Distància:  20,76 km.     Desnivell: + 1328 m.
Alçada mínima:  670 m.    Alçada màxima:  1237 m.
Cims:  Miranda de St.Jeroni (1237), Montgròs (1133).
De interès: El Monestir de Montserrat. Les vistes des del cim de St.Jeroni.
Acompanyants: Òscar, Txomi, Daniel, Antonio, Marcos.
Recomanacions:  Evitar realitzar aquesta travessa en dies de pluja o de calor. Portar calçat lleuger, evitar soles de bota rígida.  Portar abundant aigua i menjar, el recorregut és exigent i dur.
Mapa: Editorial Alpina, Montserrat, 1:10.000  i  1:5.000  (mapa a dues cares).
Aproximació:  Des de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, agafar la carretera C-58, un cop s'arriba a la bifurcació cap a Manresa, seguir a l'esquerra per la C-55. Creuem el poble de Monistrol de Montserrat, tot just a la sortida, girar a la dreta, per la BP-1121, carretera que porta fins el Monestir. Abans d'arribar a l'aparcament, es gira cap a la dreta, ara per la carretera BP-1103 direcció el Bruc, on trobarem en 2 km. a banda dreta, el Monestir de Sta.Cecília i una zona d'aparcament.
Des de Manresa, capital del Bages, seguirem la carretera C-37z. En una rotonda es deixa aquesta carretera i seguir la BP-1101 direcció cap el Bruc. Un cop propers a la muntanya, es gira a l'esquerra, direcció cap el Monestir, per la carretera BP-1103, en 5,7 km. ens trobarem el Monestir de Sta.Cecília a l'esquerra. 
Dedicació:  Aquesta entrada està dedicada a totes les persones que van fer possible durant 17 anys, la "Travessa de Montserrat-Toni Moreno" i a tots els membres del Centre Excursionista de Sant Martí de Provençals -UESMAP-, organitzador d'aquesta espectacular travessa. L'any 2015 es va celebrar la darrera edició, espero que aviat torni a la llum.
També dedicat al company Pedro Nájera, fidel seguidor de les darreres edicions i que  l'any 2015 no va poder participar per una greu malaltia. Mesos després, ens deixà...Descansa en pau.
 
Descripció: Gairebé davant del refugi, baixant un curt tram per asfalt, surt un camí amb senyals, GR-4.  
   
Travessem la carretera, per seguir per un camí.
S'enfila força dret, per anar a buscar el camí de l'Arrel, on enllacem amb el GR-172 i el PR-C 19, 2'.
   
Arribant a l'enllaç amb el camí de l'Arrel.
El camí de l'Arrel recorre tota la vessant nord de la serra, camuflat dins del bosc, amb un suau recorregut, amb trans de baixada i pujada, guanyant alçada progressivament, fins el Pla de la Trinitat. 
   
Tram del camí de l'Arrel.
Una cabra, ens observa des de dalt.
   
Una cabra aspectant al nostre pas.
Hi ha petites zones rocoses, on podem gaudir de les vistes.
   
D'esquerre a dreta: Òscar, Antonio, Daniel, Txomi, Marcos.
Passem un trencall amb pal indicador "Canal del Pou de Gat", 47', que porta als Degotalls.
Guanyem alçada, per una zona més rocosa, amb molt més clars de bosc.
   
Arribem al Pla de la Trinitat (946), 58', trencall de camins, on abandonem el PR-C-19. A la dreta i seguint el PR, es puja cap a l'ermita de la Trinitat. A l'esquerra es baixa cap a l'ermita de St.Dimes. Nosaltres seguim el GR, de front.
   
Pla de la Trinitat.
Hi ha una molt bona vista cap a la serra de St.Llorenç del Munt i el Montseny i més a la dreta, cap a la serra de Collserola i el mar.
   
El Montcau i La Mola. Darrera el Matagalls, Les Agudes i el turó de l'Home.
El camí planeja, perdent un xic d'alçada, fins un pal indicador "Tebaida (940)", 1h10', on ens tornem a retrobar amb el PR-C 19, que baixa del trencall de la dreta, que porta a l'ermita de St.Benet.
A partir d'aquí, hi ha una forta baixada, amb un tram d'escales molt malmeses.
   
Primer tram d'escales.
Un cop a vall, arribem a la plaça de Sta. Anna (895), 1h14', petit replà molt proper a les ruïnes de l'ermita de Sta.Anna.
   
Plaça de Sta. Anna.
Baixem per les escales, continuem seguint el GR. El desnivell es considerable.
   
Baixada per les escales cap el Monestir de Montserrat.
Pas dels francesos, 1h18', pas estret entre dues grans roques, on continuem baixant per les escales, les escales dels Pobres.
   
Pas dels francesos.


Un cop s'acaben les escales, ja som molt propers al Monestir de Montserrat, creuem un curt tram de bosc, creuem una passarel·la i baixem per una escala, fins la plaça de l'Abad Oliva, 1h28'.
   
Entrada a Montserrat.
Des d'aquesta mateixa plaça, iniciem la pujada pel camí de St.Miquel, tot encimentat. Aquí enllacem amb els GR-5 i GR-6 i abandonem el GR-4.
   
Pujant pel camí de St. Miquel, tram del viacrucis.
El primer tram, és un Viacrucis, on podem gaudir d'una immillorable vista del conjunt de Montserrat.       
      
Monestir de Montserrat.
Deixem de banda un trencall a ma esquerra, que porta a la creu de St.Miquel, i una mica més amunt, ens trobem l'ermita de St.Miquel, 1h43'.
   
Ermita de St. Miquel.
Molt a prop, passem la bassa de St.Miquel, i en constant pujada, arribem al Pla dels Soldats, 1h49', creuament de camins, on abandonem tots els GR però no el PR. El camí a seguir és cap a la dreta, en forta pujada encimentada.
   
Pla dels Soldats o de St. Miquel.
Aquest tram, conegut com el camí de les Ermites, és força dret, enllaçant corbes cada cop més pendents. Un cop dalt la carena, l'encimentat desapareix i la verticalitat es torna planera.
Tenim als nostres peus el Pla de les Taràntules (972) i a sobre, les roques de la Gorra Marinera, la Magdalena, la miranda de Sta.Magdalena i les ermites de St.Joan, St. Onofre i St.Jaume. Només ens cal baixar per un tram encimentat, fins el pla, on hi arriba el funicular de St.Joan, 2h08'.
   
Deixarem a l'esquerra el camí de St.Joan, per seguir de front, pel camí nou de St.Jeroni.  

En una bifurcació, cal seguir cap a l'esquerra, pel camí de sobre, no el que davalla. Resseguim la base de les roques, en suau ascens, amb algun tram curt d'escales.
   
Pel camí Nou de St.Jeroni.

Just a sota de l'agulla de la Gorra Frígia, amb espectaculars vistes cap el Monestir.
Deixem un trencall a ma esquerra, que porta cap a l'ermita de Sta.Magdalena, 2h17'. En aquest punt, deixem el PR que puja cap a l'ermita. No seguirem cap senyal, el recorregut no té pèrdua possible.
   
Gairebé per dalt de la carena de la serra de l'Alzina de les Paparres, avancem en mig de matolls i bosc baix, amb un parell de miradors a banda esquerra, mentre que a banda dreta, s'exposa esvelta l'agulla del Cavall Bernat (1111) i darrera el Cadí amb el Pedraforca.
   
L'Agulla més emblemàtica de Montserrat, el Cavall Bernat (1111).
Arribats a un tram encimentat, trobem el trencall cap a la dreta, que ens porta al Monestir de Montserrat pel Pla dels Ocells, 2h42'. 
   
Trencall a la dreta cap el Pla dels Ocells i el Monestir de Montserrat.
Continuem... pugem per unes escales, i més endavant, passem per un pas entre roques, amb una barana de fusta de seguretat.
   
Pas entre roques.
Un cop passat el pas estret, ens endinsem pel bosc, el pendent augmenta. Deixem a l'esquerra un trencall cap el camí dels francesos, 2h50', molt a prop de l'ermita de St.Jeroni (1149), 2h53', que ens apareix de cara.
  
Ermita de St.Jeroni.
Es fa un gir a l'esquerra, seguint el fressat camí, primer en suau ascens, un cop arribats a l'escala, el pendent s'accentua, fins el cim de la Miranda de St.Jeroni (1237), 3h02', sostre de la serra de Montserrat. 
   
Arribant a la Miranda de St.Jeroni (1237), punt més alt de la serra de Montserrat.
Des del cim, un munt d'agulles, el Pirineu, el Cadí, la Mola, Collserola, ... mirador privilegiat.
   
Vistes des del cim de St.Jeroni.
Tornem sobre les nostres passes. Fem una curta visita a un mirador, des d'on podem veure un tram del que serà el recorregut a seguir
   
Vistes des del mirador, baixant de St.Jeroni.
Després d'una corba tancada d'escales, s'ha de seguir un corriol, que surt a ma dreta, 3h08'. Aquest ens portarà fins l'esplanada de les Pinasses (1139), 3h10'. Girem a la dreta, seguint el camí dels francesos, en forta baixada, travessant el bosc. A partir d'aquí, comença el tram més dur del recorregut.
   
Esplanada de les Pinasses.
S'ha de vigilar, a l'alçada de la roca del Camell, d'agafar un trencall a ma dreta, amb pintura groga i blanca del PR-C 78, i que comença en pujada moderada, per després augmentar considerablement, per un camí d'arrels, pedres i roca.
   

L'últim tram és força inclinat, es supera un vessant de roca amb bones preses, fins arribar a un collet, al costat de la roca del Camell, 3h35'.
   

El camí gira cap el nord, sempre amagat dins d'un espès bosc, passa per sota la roca del Gegant Encantat, on davalla amb força, per terreny fressat i marcat amb pintura.
Trobem la cruïlla a ma dreta, 3h48', cap el Portell de Migdia. Seguirem cap a l'esquerra amb forta baixada, pel torrent de Migdia, molt trillat i erosionat.
   
Bifurcació cap el portell de Migdia a la dreta i el Montgròs cap a l'esquerra.
Havent perdut molta alçada, es gira a dretes, amb indicador cap a la font de la Cadireta i Montgròs, 3h52'. 
   
Deixem el torrent de baixada, per començar una nova pujada.

Es supera un curt tram molt dret i per roca. Un cop a dalt, es gira a esquerra, on trobem la font de la Cadireta, 3h55', apartada del camí uns metres més amunt. Seguim pujant... arribem a la canal de la Salamandra. Una primera canal, amb una petita grimpada, gens complicada. La progressió no comporta cap perill.
   
Primer tram de la canal de la Salamandra.
Es continua per una segona, més ample i fàcil.
   
Segon tram de la canal de la Salamandra.
Arribats a dalt, es baixa un petit tram per una canal, per accedir a la tercera, també ampla i amb arrels que faciliten la progressió.
   
Tercera de les canals seguides.
Un cop a dalt, s'obren les vistes cap la miranda de St.Jeroni, l'Albarda Castellana i el Camell.
Ens endinsem pel bosc, seguint un corriol, en forta pujada, en mig de roques, pedres, arrels, arbres, fins el coll de Montgròs, 4h17'.
   
Sempre que pujo al coll de Montgròs, recordo aquesta foto arribant al control de Montgròs i la duresa de la cursa per aquesta muntanya.
   
Arribada al control de Montgròs.  X Travessa a Montserrat-Toni Moreno, 18 de maig del 2008.
Al costat esquerra tenim el cim del Montgròs, amb molta facilitat i per la roca, assolim el cim (1133), 4h19'.
   
Cim del Montgròs (1133).
De tornada al coll, baixem per una canal, amb molta facilitat. Hi ha branques i arbres per poder agafar-nos.
   
Baixant del coll de Montgròs.
Girem a la dreta, tot seguint per la base, la roca Plana dels Llamps. Passat un tram planer, haurem de superar un ressalt rocós amb una esquerda al mig, 4h24'. Hi ha on agafar-se, però s'ha d'anar amb compte i més si no hi ha la corda (com és el cas d'avui).
   

Seguint els senyals del PR, baixem per terreny de terra molt relliscosa, amb gran pendent de baixada, amb l'ajuda d'algunes arrels i arbres, que faciliten el descens.
Un cop suavitzat el terreny, ens trobem una indicació que marca cap a la dreta per anar a Ecos -que no hem de fer cas-. Una mica més endavant, una altra indicació "Coma dels Naps de Dalt", 4h33', seguim pel camí de la dreta. Prop d'aquí, creuem un torrent amb el bassal dels Avellaners, 4h38', ple d'aigua de les darreres pluges. 
Passat el bassal, el camí torna a agafar pendent amunt, superant un tram dret de roca, fins arribar al coll de les Comes, 4h45'. A banda esquerra, tenim una fina agulla anomenada el Cilindre o el Cabrit.
   
Pujant cap el coll de Comes.

Coll de Comes.
Arrapats a la paret de la dreta, es baixa, fent un gir de 180 graus. Un corriol, ben indicat amb pintura, baixa cap a la dreta. Després d'un curt però intens tram de baixada pel torrent de la Coma Alta, torna a remuntar allunyant-se del torrent.
En un tram més planer, ens trobem de front amb la balma de les Pruneres, 5h04'.
   
Balma de les Pruneres.
Una mica més endavant, arribem al coll del Miracle (979), 5h10'. Des d'aquí baixa una canal, molt dreta, que porta fins el camí de l'Arrel.
  
Coll del Miracle.
Però avui deixem la canal i seguim per suau baixada primer i després per suau pujada fins el proper i dòcil coll de port (973), 5h17'.
   
Coll de Port.
Abandonem el PR-C 78, que gira a l'esquerra, nosaltres seguim cap avall, per l'altre vessant del coll.
Seguirem el camí del coll de Port, fins l'enllaç amb el GR-172.  Es va perdent alçada poc a poc. Passem pel costat de la font del Coll de Port, 5h21'.
   
Font del coll de Porc.
Es segueix a tocar de la paret rocosa, amb gran estimball cap a la dreta i àmplies vistes.
   
Camí del coll de Porc.
Ens endinsem en el bosc, encara que hi ha petits trams de pujada, la baixada és constant. 
Trobem una primera cruïlla, 5h31', on seguim cap a la dreta, deixant de banda el camí de front, que porta cap el portell Estret
La baixada augmenta en inclinació, en mig d'un espès bosc.
   
Tram de baixada del camí del coll de Porc.
Ens trobem amb una segona cruïlla, 5h38', en aquest punt enllacem amb el GR-172, que ve de Can Maçana. Cap a la dreta, com bé marca un pal indicador, direcció al Monestir de Montserrat.
   
Enllaç amb el GR-172.
Cal dir que aquest camí va paral·lel a la carretera, encara que a molta alçada d'aquesta. Combina trams planers amb d'altres de pujades i alguna baixada forta. En les clarianes del bosc, podem observar les properes agulles.
   
Hi ha una bifurcació per accedir a la carretera, que deixarem de banda. Més endavant trobem un corriol que puja cap a la dreta,  la canal del Miracle, 5h59', seguim de front.
Arribem a un tram de forta baixada, amb unes escales i barana de ferro per evitar caure al buit. Seguim baixant per les escales, arran de roca, amb ajuda de cadenes, fins l'estreta canal del Miracle
  
Pas delicat, amb cadenes, per accedir a la canal del Miracle.
Fem un gir a la dreta, on trobem una petita balma, 6h04'. En aquest punt es situava l'últim control de la travessa, ja sabies que l'arribada era a tocar.
   
Petita balma.
La constant del camí és la mateixa que portem. Alguna pujada puntual dura però molt curta, per salvar un torrent...
   

...la resta baixada i més baixada, amb vistes magnífiques cap el Bages i el Vallès, envoltats de bosc i roques.
Deixem de banda el camí que recorre la canal de la Font de la Llum, 6h25', seguint de front i en forta baixada.
Ja es veu molt a prop el Monestir de Sta.Cecília
   
Monestir de Sta.Cecília, molt a prop.
Es continua baixant, fins un trencall sense cap senyalització a ma esquerra, on el GR segueix de front en pujada. L'abandonem i seguim aquest trencall, més avall baixarem per unes escales fins a peu de carretera, 6h42'.
Cap a la dreta, un petit tram de carretera, fins trobar l'aparcament del Monestir de Sta.Cecília, 6h47', on finalitzem el recorregut. 
   

Avui a Sta.Cecília no ens espera ningú ... aquells dies de la travessa, amb el pa amb tomàquet, l'embotit, el guirigall, comentaris, anècdotes, la samarreta de la cursa ... i els companys de la UESMAP, controlant fins l'últim detall per que tot surti a la perfecció.
   
Arribada a Sta.Cecília, final de la XIII Travessa de Montserrat-Toni Moreno, 15-5-11.
 
Pots veure el track del recorregut a wikiloc

Dóna vida al blog, deixant una opinió o comentari, gràcies.  

2 comentaris:

  1. Hola. En un par de reseñas has puesto Coll de Port.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose María. El nombre correcto és coll de Port, aunque desde hace muchos años tambien se le llama coll de Porc. Nosotros hemos adaptado este último nombre debido, sobretodo, al control que habia durante la 'Travessa de Montserrat-Toni Moreno'.
      Te paso un enlace donde dan una explicación más concreta:
      https://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/coll-de-port-2/

      Elimina

Gràcies pel comentari !!